LLETRA MENUDA

© Paüls, 2022. Filat de galliner, pàmpol, bastons i copa de fang

Escolteu el pòdcast del poema
al canal IVOOX o bé al canal SPOTIFY 

Posaria les mans al foc, abans de preguntar-te:
¿què hi fas, badant a la meva finestra?
Potser val més així, lluny de la boca,
lluny del pensament (què més voldria!)
jo que tant he esperat i migrat, tant,
dubtant de l'hora que hem quedat,
que pressento que un dia no gaire llunyà,
algú em dirà que ja has arribat allà on anaves,
i que mai més no farem plegats la verema.

Ho sé, es repetirà la certesa
de no ser mai al lloc on voldria ser.
Mentrestant, tris-tras, deus fer mudança,
també en hores de tempesta, imperceptible.

 

Poema i veu: Lena Paüls

Fragment de Lletra menuda
Dins del recull Temps de penyora

 

A LA FALDA, DE 'TEMPS DE PENYORA'

Mòbil amb poema cal·ligrafiat.

 

El seu bressol ha estat l’escletxa
per on has descobert el món,
i a la falda la sensació
d’un pes precís que ja no és.

Poema de 'La falda buida', dins Temps de penyora

*

Escolteu el pòdcast dels poemes

al canal IVOOX o bé al canal SPOTIFY

Veu: Andreu Sotorra

*

Aquesta escultura té el referent visual en la bàscula romana de penjar, de dinamòmetre mecànic, amb ganxo a l'extrem inferior, com la que tinc a casa, heretada dels meus pares. He cal·ligrafiat cada vers d'aquest poema en quatre retalls de paper pergamí que he cargolat (que s'hi mantingui és un secret ben guardat). Els travessa una ànima de cordill lligat a un tronquet i als extremes inferiors un medalló els manté rectes. Experimentant amb diferents materials ha sorgit un diàleg amb l'univers ancestral i la poesia i n'ha sortit el mòbil que em plau compartir aquí.

EXPOSICIÓ 'CINEMA I MODA' AL CAIXAFORUM

El disseny de la indumentària ha entrat als museus d'art de tot el món. Ara, la Fundació 'la Caixa' i la Cinémathèque française presenten al Caixaforum l'exposició de gran format Cinema i moda. Per Jean Paul Gaultier que recull 100 peces d'indumentària, cartells, fotografies, fotogrames i fragments de 90 projeccions audiovisuals amb escenes mítiques del cinema que reflecteixen la relació de simbiosi entre creadors del món del cinema i els de la indústria de la moda. Un desfilada sumptuosa de la col·laboració de dissenyadors de renom —Coco Chanel, Yves Saint Laurent, Pierre Cardin, Paco Rabanne, Pertegaz, Balenciaga o del mateix Jean Paul Gaultier, director artístic de la mostra — amb vestits incònics que han portat Marilyn Monroe, Sharon Stone, Rita Hayworth, Chatherine Deneuve, Sara Montiel, Madonna o Penélope Cruz. També les malles de Superman, la màscara del Zorro... L'exposició ofereix un enfocament sociològic atès que aborda per una banda de quina manera el vestuari de les estrelles de cinema ha influït en la creació de rols de gènere i, per l'altra, l'alliberament del cos de la dona. 

Oberta fins al 23 d'octubre 

PEL·LÍCULA 'L'HOME DEL SOTERRANI'

L'home del soterrani. Direcció: Philippe Le Guay
França, 2021

A París, un home corrent d'aspecte inofensiu, mestre jubilat, compra un traster inhabitable amb la intenció, diu, de guardar-hi els mobles i la roba de la seva mare que acaba de morir. Els venedors són una parella jove, ell d'ascendència jueva. Abans de signar l'escriptura, el comprador paga el que han acordat i s'hi instal·la a viure. Quan descobreixen que és un xenòfob negacionista de l'Holocaust, els propietaris intenten cancel·lar la venda sense èxit. L'homenet del soterrani incomoda els inquilins de l'edifici que saben que ha perdut la feina a l'institut de secundària per haver difós les seves idees entre els alumnes. El domini de l'homenet és mental i sembra el dubte en les pensaments dels altres, com un verí. Però, l'intolerant acaba sent el veïnat, que passa a l'acció irracional i violenta. L'actor François Cluzet defensa amb la solvència dels grans el seu personatge acorralat social. El soterrani pot ser la metàfora del subconscient d'un país que arrossega la taca del col·laboracionisme amb els nazis del Govern de Vichy. Filmin. 9/10

EXPOSICIÓ 'TOT COR', AL MUSEU DEL DISSENY

Tot Cor. Museu del Disseny de Barcelona

Col·lecció completa de Tot Cor. Art, disseny i artesania parlen d'amor, un projecte artístic, col·laboratiu i solidari que apel·la a la generositat i als bons sentiments. 

© Pepa Reverter. Cor

La mostra parteix del gerro 'Cor' dissenyat per l'artista i comissària de l'exposició, Pepa Reverter. A partir d'aquesta peça original de color vermell fabricada en ceràmica de manera artesanal i que forma part de la col·lecció del Museu del Disseny de Barcelona, una sèrie de creadors de diferents procedències i estils han elaborat la seva peça per crear una gran família de cors.

PEL·LÍCULA 'LA FILLA FOSCA'

La filla fosca. Direcció: Maggie Gyllenhaal
Estats Units, 2021

Pel·lícula de sensacions sobre la maternitat, basada en la novel·la homònima d'Elena Ferrante. La protagonista és una dona madura que arrossega un trauma per les conseqüencies d'una decisió que va prendre quan era mare jove. Els records dolorosos se li desperten en unes vacances a la platja quan veu una noia la filla de pocs anys de la qual demana atenció constant i no la deixa ni respirar. De sobte, la protagonista fa una acció de ment retorçada —roba la nina de la petita—i la trama es decanta cap al thriller psicològic. Subtilitat en la interpretació tant de la protagonista, Olivia Colman, com de la resta d'elenc. Movistar+ 8/10 

EL PINYOL, DE 'TEMPS DE PENYORA'

© Paüls, 2022

El pinyol estrany que has sembrat
dins una nafra de la terra
ofega el talp cos ben endins.
Ara, sense esponjar la gleva
i amb la llavor assedegada,
xipolleges per carrers molls.
Els senyals del camí en obres.

De 'La falda buida', dins Temps de penyora  

*

Escolteu el pòdcast del poema

al canal IVOOX o bé al canal SPOTIFY 

Veu: Andreu Sotorra

 

 

'TATTOO', AL CAIXAFORUM

Caixaforum al ple per aprofitar els darrers dies de l'exposició Tattoo. Art sota la pell. La mostra explora les funcions i els usos diversos del tatuatge en diferents èpoques i cultures. Equilibri entre l'enfocament antropològic i el resorgiment estètic del fenomen.  L'exposició aplega més de 240 obres històriques i contemporànies, en què s’inclou l’obra d’artistes del tatuatge que procedeixen de països com el Japó, els EUA, França, Suïssa i la Polinèsia.

Oberta fins al 28 d'agost.