FOTOGRAFIES DE LEE FRIENDLANDER, AL CENTRE KBR MAPFRE

Autoretrat. © Lee Friendlander

La Fundació MAPFRE de Barcelona presenta una exposició antològica de Lee Friendlander (Aberdeen, Washington, 1934), amb tres-centes fotografies i publicacions que recullen alguns dels projectes més significatius del fotògraf que s'inclou en l'àmbit de fotògraf documentalista perquè captava allò que veia, més atent al mitjà fotogràfic, és a dir, fer una fotografia de qualitat que no pas els aspectes socials. Friendlander va fotografiar escenes urbanes, paisatges, retrats, autoretrats i formes de la natura, centrades en Amèrica del Nord dels anys seixanta, i va elevar la quotidianitat a categoria d'art. 

Exposició oberta fins al 8 de maig 

New York City, 1963 © Lee Friedlander

POEMA 'BRINDIS'

Escolteu el poema:

al canal IVOOX o bé al canal SPOTIFY

Alça la copa,

faràs tu el brindis,

als ulls la bena.

Fora d'aquí,     

—lluny de la festa—,

el món escàs       

ple de llagostes

xiscla i s'enfonsa

(l'instint del corc).    

Nafres rajant,   

tires de pell,      

nou aliatge.

Que car el preu!

Faràs tu el brindis,

als ulls la bena.

Copes ferides:

Cataclinc, clinc!

 

Poema: Lena Paüls

Veu: Mònica de Dalmau Mommertz

No et prives de fer un brindis amb la bena posada, et protegeixes del món que es corca, brindem doncs en la intimitat de la llar protectora... 

CARME ANDRADE. Del pròleg de Desfici de mar

Cliqueu la imatge per accedir al llibre 

 

SÈRIE 'SCREW'

Screw. Direcció: Tom Vaughan, Jordan Hogg
Regne Unit, 2022

Sèrie ambientada a la presó d'homes de Long Marsh, en un mòdul dirigit per una dona que faria qualsevol cosa pels presoners, però és dura amb tothom, una façana que la protegeix  d'un gran secret que li podria costar la feina i fins i tot la llibertat. La sèrie és singular pel fet que explica la vida de la presó des del punt de vista dels funcionaris que hi treballen no només com a vigilants sinó com a suport dels presoners en tots els sentits. Trames personals, escenes a voltes còmiques i absurdes, d'altres impactants per la violència que es desferma en un no res, tot de fets que mostren la vida complexa en una presó que compta amb molts mitjans.  Filmin. 9/10

DANSA 'AISHA AND ABHAYA', AL TNC

Aisha and Abhaya. Coreografia: Sharon Eyal, amb la col·laboració

de Gai Behar. Direcció: Kibwe Tavares. Sala Gran TNC 

Dins el cicle Dansa Contemporània, la Rambert Dance Company del Regne Unit ha visitat fugaçment Barcelona —només tres funcions— i hem tingut el privilegi de gaudir d'Aisha and Abhaya, un espectacle excepcional, d'una hora escassa de durada, però inoblidable. Una introducció videogràfica situa en una platja deserta les germanes Aisha i Abhaya, que hi arriben després d'un naufragi fugint d'un genocidi. A la nit s'arreceren per descansar i un grup de persones joves les descobreixen i les acullen. A continuació, entra en escena un estol de set ballarins amb uns moviments coreogràfics hipnòtics, al ritme d'una música repetitiva i a un volum tal que feia bellugar les butaques de les grades de la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya. En sortim sordejant i les mans vermelles de tant d'aplaudir. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*
 Extracte de la crítica en àudio al canal IVOOX

POEMA 'CONTRAFOC AL PARADÍS'

 

Per escoltar el poema sencer, cliqueu:

Canal IVOOX o bé Canal SPOTIFY

Veu: Rosa Masanés

Alles ist Samenkorn 

NOVALIS

I
Una capa de rostoll gris,
epigrama calcinat —contrafoc—,
encercla, astuta, el paradís.
Mentre el polsim del sol
solidifica en lava
el drac i els esbarzers,
una espurna covada
entre encenalls
fon bous i esquelles,
anapest i pardal.

II
Unificats i fixats els colors
un a un, amb metxa i fuet,
per una maniobra del carbó
(que ara no podrà guixar a les parets
diftongs i sinalefes.)
Cap tralla tallafocs
feta en plena contesa
minva la foguerada.
Per això es lliura al foc,
restableix l'ordre, diu.


III
Farigoles despentinades,
fòssils al relleu del camí,
emmascarat el marge
la clivella implora aigua.
Fumats els matolls i la llosa,
dessota hi apunta un pensament d'herba:
gram, gram, gram, gram, gram.
Arborada la tramoia,
un fumerol de no res
anuncia la represa:
Codolada (i faristol.)

IV
El descampat erm atia
la renovació a crits.
Els fumalls faran replà
per tornar a plantar la falla.
Mentre els neons vencen la nit,
posem per testimoni el sutge
(qualsevol cosa ajuda a reverdir.)
Desfibrat el miratge,
desactivat el giny,
toca estassar camins
i adobar amb cendra l'alba.

Poema de © Lena Paüls

  

Cliqueu la imatge per accedir al llibre 

Pròleg: Carme Andrade
Coberta: Fina Veciana

'SÍNDROME DE GEL', AL TEATRE LLIURE GRÀCIA

Síndrome de gel. Idea i direcció: Xicu Masó. Dramatúrgia: 
Mohamad Bitari i Clàudia Cedó.  Teatre Lliure Gràcia, BCN

La proposta de l'actor i director Xicu Masó de reflexionar sobre què ocasiona una patologia que pateixen les persones refugiades, anomenada 'Síndrome de la resignació'', avui,  és més vigent que mai, amb la situació traumàtica que viuen dones i criatures ucraïneses que han fugit de casa seva a causa de la invasió de Rússia. A Suècia va ser el primer lloc on es va tractar la malaltia i, fins al  2016, les autoritats tenien en compte els informes mèdics que la diagnosticaven, a l'hora de concedir el permís de residència. La història que s'explica a 'Sindrome de gel' parteix d'un estudi publicat per la metgessa sueca Elisabeth Hultcrantz, la protagonitzen una mare i dues filles adolescents iraquianes, refugiades a Suècia. Una de les noies cau en estat semiinconscient en saber que seran expulsades, però malgrat la urgència del cas,  oficialment no poden atendre-la a l'hospital públic de Malmö. Es destapen contradiccions de la direcció hospitalària i dels serveis socials. Espectacle en català i àrab, amb la traducció integrada en la mateixa dramatúrgia. 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*
Extracte de la crítica en àudio al canal IVOOX

'APOLOGIA I ESCARNI DE L'ESTUPIDESA HUMANA, A LA SALA VERSUS GLÒRIES

Apologia i escarni de l’estupidesa humana

Música,  text i direcció: Marc Timón. Versus Glòries, BNC

Musical de petit format, amb el fons de farsa surrealista que signa el pianista i compositor Marc Timón, autor, entre altres meravelles, del Magnificat que va estrenar a la inauguració de l'Estel de la Torre de la Mare de Déu de la Sagrada Família. Un artista eclèctic tal com mostra en aquest espectacle de cambra on diverteix el públic i també es diverteix tocant el piano i interpretant diversos personatges. La parella protagonista,  Paco i Blanca (Clara Moraleda i Jofre Borràs), fan avançar un conte sobre la convivència, amb un talp com a antagonista que cal posar a ratlla.  Fan un recorregut còmic, trencant la quarta paret, envoltats de música en directe (piano, violí, violoncel), vestits de carrer (sense el vestuari caricaturesc que es pot veure a les fotografies i als vídeos de l'estrena) i explicat en format de seqüències cinematogràfiques. Un desenllaç brillant arrodoneix aquesta proposta imaginativa. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*
Extracte de la crítica en àudio al canal IVOOX

RENÉ MAGRITTE, AL CAIXAFORUM

El mag. © René Magritte, 1951

 

Al Caixaforum, compartint visita amb escolars i esquivant grups guiats, ens hem endinsat a l'univers creatiu de 'La màquina. Magritte', exposició monogràfica de gran format que explora la sorprenent obra de René Magritte (Lessines, 1898 – Brussel·les, 1967), artista surrealista que es caracteritza pels jocs visuals plens d'enigmes: el·lipsis, hipèrboles, al·legories, personificacions... Una retrospectiva conceptual que aplega seixanta-cinc pintures procedents de museus i col·leccions d’arreu del món.

"Desde la primera exposició, el 1926, he pintat 1.000 quadres, però he concebut només 100 imatges. Aquests mil quadres existeixen perquè he pintat variants de les meves imatges; és la meva manera d'entendre millor el misteri, per posseir-lo." René Magritte.

Exposició oberta fins al 6 de juny