"Els líders hem de ser autèntics
i també semblar-ho."
Pep Aragonès Ros, directiu d'una gran corporació empresarial, és l'autor de No m'emboliquis, un llibre on desgrana la seva expèriència professional de trenta anys al capdavant d'empreses tecnològiques. Hem tingut el privilegi d'escoltar-ne durant tres minuts una síntesi precisa i ordenada del contingut. Ha aconseguit en tres minuts l'efecte quimicosensorial que ens fa pensar: «Uau!, el volem llegir» Una comunicació eficient de la qual remarco la temporització, perquè ni tan sols ha emprat els 'Deus minuts' de la seva teoria de captació d'interès.
No m'emboliquis (Seurat Ediciones 2020, 20212ª) — en castellà No me lies—, porta un subtítol aclaridor dels conceptes: Bàsics essencials per a un lideratge més humà en un món digital. A la portada el dibuix d'una baldufa, metàfora de la joguina per al funcionament de la qual cal entrenar-se i, així i tot, poques persones se'n surten amb èxit. El pròleg signat per Xavier Marcet, àgil i substanciós, invita a emprendre la lectura del moll de l'os amb ganes. El text és un assaig de primera mà per allò que s'hi diu i per l'estructura (introducció, arguments de reflexió/aplicació en tres capítols de tres parts, resum de les idees principals, conclusió, epíleg); en canvi, la narració en primera persona i el to planer i distès que traspua veritat el converteixen en literatura del jo.
L'autor duesaigüenc s'ha format en grans empreses des que el 1991 es va llicenciar en Matemàtiques a la UB i PDD per l'IESE Business School. Nomenat 'Personalitat de l'any 2015' en els Premios Byte TI. Explica que, abans de res, el líder ha de saber qui és i des de quina representació es comunica i actua. Ha d'estar al servei dels altres —equip, clientela i accionistes— que l'han de sentir com una persona 'normal', coherent i amb distància mínima entre persona i el personatge que representa.
"Simplement som gent apassionada i amb energia necessària
per dirigir persones, per liderar projectes o per generar
harmonia en una orquestra de músics."
per dirigir persones, per liderar projectes o per generar
harmonia en una orquestra de músics."
Qualsevol líder d'avui ha de tenir en compte, diu, les tecnologies però ha de posar les persones al centre dels projectes. Com més avancin els formats digitals, més atenció cal posar en les relacions humanes. Lluny del bonisme, valors com l'honestedat, la sinceritat, el respecte, la humilitat i la confiança són les claus perquè els projectes es resolguin en benefici de tots els implicats.
El llibre aporta idees per a gestionar grans empreses, però també són útils per a qualsevol grup humà que comparteixi objectius. Es tracta de confiar els projectes a equips de professionals ben formats, que trobin al·licients en els projectes, que hi inverteixin talent, energia i positivitat.
Ara bé, tot i que els coneixements tècnics són mesurables, la majoria d'habilitats no ho són, per això, descobrir bones persones professionals no és fàcil. Aragonès Ros ha elaborat la teoria dels 'Deu minuts' de la qual no diré en què consisteix, només que confia en la intuïció passada pel sedàs del pensament racional.
"Com a líders i directius, hem d'envoltar-nos sempre
de professionals millors que nosaltres, de persones
més preparades i amb majors coneixements i capacitats."
Ben inserides en el relat trobem parèmies, citacions, anècdotes i eximplis —petites històries alliçonadores o morals, pròpies o d'autoritat— que fan la lectura amena fins i tot als que som profans en assumptes de lideratge. En definitiva, No m'emboliquis és un llibre divulgatiu que exposa una filosofia de vida que es pot aplicar a qualsevol àmbit, també en el de la gestió empresarial d'alt nivell.
"És important adquirir coneixements i habilitats,
però la nostra actitud, davant de tots els aspectes de la vida,
és el que realment multiplicarà el nostre valor."
