'AIRE', ESPECTACLE D'EMILIO ARAGÓN, AL TEATRE VICTÒRIA

Aire. Autors: Paco Mir, Companyia Bovoj i Emilio Aragón. 
Teatre Victòria. Barcelona

Per a espectadors més grans de 3 anys.

Aire és un espectacle Aragón multiplicat per sis. Un dels autors (Emilio Aragon) i la parentela: Alejandro Aragón, Alonso Aragón, Gonzalo Aragón, Rodrigo Aragón i Punch Domínguez Aragón.  Poca broma, encara que ells en facin a gavadals.  Puc donar fe que, encara que la publicitat digui que s'adrecen a espectadors més grans de tres anys, a la cadira del meu costat un caganiu de quatre mesos va riure durant l'hora i quart de l'espectacle, sense perdre-se'n una.

El primer que arriba a escena, hi fa cap empès per una ventada. Els altres, cofats amb una mena d'escafandre, surten d'una capsa que també ha fet córrer l'airada. I som-hi: a jugar! A jugar a fer música amb tot el que tenen a l'abast. Els personatges descobreixen els elements amb que podran fer soroll als mateix temps que els espectadors i, sense saber com,  ja ens tenen maliciosament a la butxaca.  I canalla i adults fem el que ens proposen aquestes bèsties d'escenari, i encara en voldríem més. Espectacle de traca (els que hi aneu sabreu per què ho dic, en sortir del teatre) i mocador. Taules i talent. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

INVITACIÓ A LA PRESENTACIÓ DE '14 VERMUTS'

Presentació del quart llibre impulsat pel col·lectiu Reusenques de Lletres, segell de qualitat. Es titula 14 vermuts. Espais literaris amb aroma de donzell (Arola Editors) i les autores que hi participen són: Maria Lluïsa Amorós, Carme Andrade, Marina Barraso, Àurea Bellera, Dolors Buyó, Maria Pilar López, Isabel Martínez, Fina Masdéu, Ció Munté, Núria Naval, Mariona Quadrada, Ramona Ribé, Victòria Rodrigo i Maria Dolors Vallverdú.
Hi he col·laborat amb aquest haiku que obre el llibre.

Perquè imagines
un vermut de penyora,
obrim comportes.

La cita per a lectors vermutaires :

Casal de les Dones, Pl. de la Patacada, 9 - Reus

Dijous, 7 d'abril, a les 8 del vespre

TEATRE LLIURE: UNA NIT AMB EDUARDO DE FILIPPO

Home i senyor / La gran il·lusió. Autor: Eduardo de Filippo.
Versió i direcció: Lluís Pasqual.  Teatre Lliure, sala Fabià Puigserver

Al Teatre Lliure hem vist dues obres de De Filippo, servides en un espectacle de gran format que empra un impressionant ventall de recursos escenogràfics. La sala Fabià Puigserver rep els espectadors amb una catifa d'estels platejats de colors i una aroma de xocolata desfeta, de crema cremada, de núvol de sucre. Ens endinsem en un espai de festa. La vetllada A teatro con Eduardo  consta de dos títols: Home i senyor (Uomo e galantuomo) del 1922  i La gran il·lusió (La grande magia) del 1948. En els dos casos l'acció se situa en un hotel de Nàpols poc anys després d'una  guerra devastadora i els personatges intenten trobar el seu lloc a la societat. Còmics i il·lusionistes fent mans i mànigues per distreure un auditori que vol fugir de la realitat.  Tot l'embolcall juga a favor de les paraules, intèrprets que broden cadascun dels personatges, música en directe, projecció de 360º darrere de les portalades de la sala, empostissats que s'eleven, taules que es desplacen... Diu Lluís Pasqual de l'autor que 'jugava a fer teatre per explicar-se la vida sempre amb un somriure sorneguer als llavis, molt semblant al nostre". Nàpols al Teatre Lliure. No hauríem volgut que aquest regal s'acabés. Bravo, Lluís Pasqual. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

«THE VILLAGE», SÈRIE HISTÒRICA DE LA BBC

John Simm interpreta al pare de Bert, John Middleton,
i Maxine Peake interpreta la mare de Bert, Grace

Recomano The Village, una sèrie de televisió de la BBC escrita per Peter Moffat, emesa en dues temporades de sis capítols, estrenada el 2013. Ressegueix la història recent del Regne Unit a partir de les vida de Bert Middleton i la seva família. El drama se situa al poble de Derbyshire, a l’Anglaterra rural, i abasta des de la Primera Guerra Mundial fins a primers anys de la dècada dels anys vint. Un vell, Bert Middleton (interpretat per David Ryall), narra la vida del poble camperol, des dels seus ulls d’infant (Bill Jones) i de jove (Tom Varey). John Simm interpreta al pare de Bert John Middleton,  i Maxine Peake interpreta Grae, la mare de Bert.

Al principi de la sèrie, Bert és un nen que només coneix el seu entorn més immediat, una comunitat tancada els habitants de la qual no tenen veu ni compta el seu vot. La guerra i el seu germà mort són un punt d'inflexió en les relacions tensades entre poble i la família d'aristòcrates propietària de gran part de les terres.  El veïns dels Middleton van adquirint relleu coral en cada capítol, tots —malgrat la mentalitat i les limitacions de l'època— van sobrevivint a les adversitats. Avesats a la lluita diària,  planten cara als que decideixen el seu futur i el relat es transforma en drama èpic. Allò que fa especial The Village és que els esdeveniments no es justifiquen des de la prespectiva dels dirigents que prenen decisions, sinó que s'expliquen des del punt de vista de la gent normal i corrent que ha d'assumir-los.

La tercera temporada l'acció se situarà en la Segona Guerra Mundial i l'austeritat dels anys posteriors.

Tràiler de la segona temporada:

«MOT», FESTIVAL DE LITERATURA, A GIRONA I A OLOT

Tercera edició del Festival de Literatura MOT, organitzat conjuntament pels Ajuntaments de Girona i Olot. Té com a seus la Biblioteca Carles Rahola de Girona (del 7 al 9 d’abril) i la Sala La Carbonera d’Olot (del 14 al 16 d’abril). Comissariat per Margarida Casacuberta, doctora en Filologia i professora de literatura contemporània a la Universitat de Girona.

L'objectiu del Festival MOT és aproximar els escriptors al públic lector, transmetre la idea que la literatura és important per al benestar de les persones. En format de conversa entre els autors convidats, on es reflexiona sobre el procés creatiu del tema que tracta cada edició, que enguany serà Vides escrites. Escriure vides. Com i per què escriure sobre personatges reals, sobre personatges anònims i fins i tot autobiografia. Vides rebels, vides falses, vides de mares i de pares, vides dibuixades... Hi participaran: Mia Couto, Javier Cercas, Juan José Millas, Monika Zgustová, Jordi Puntí, Amélie Nothomb, Lluís Juste de Nin, Toni Benages, Sebastià Roig, Imma Monsó, Najat El Hachmi, Stefanie Kremser, Luis Landero, Vicenç Villatoro, José Antonio Garriga Vela, Gonçalo M. Tavares, Juan Tallón, John Banville, Núria Barrios i fins a més de 30 autors.

Programa del festival MOT

Vides escrites, escriure vides

EL RECANVI, AL TEATRE BORRÀS

El recanvi. Autor: Roger Peña
Direcció: Mario Gas. Teatre Borràs. Barcelona

Un líder polític, ¿neix o es fabrica? El dramaturg Roger Peña ens mostra a l'espectacle El recanvi, que hem vist al Teatre Borràs, dirigit per Mario Gas, que amb un entrenament a consciència qualsevol candidat per tímid i poc imaginatiu que sigui pot aspirar a ser líder d'un partit. Ja en ho imaginàvem. L'espectacle refà en tres fases l'entrevista de selecció del candidat, l'entrenament  en actituds i a memoritzar els discursos i el resultat de tot plegat en una actuació pública. Valoració positiva per als intèrprets, Mia Esteve i Iván Morales, que fan evolucionar els personatges de l'entrenadora i del candidat, tot i que el text allargassi els diàlegs i les accions com un xiclet. Per ser un espectacle rodó, caldria una esporgada d'un quart d'hora. 7/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

DIA INTERNACIONAL DEL LLIBRE INFANTIL, 2016

Cliqueu la imatge
per descarregar el cartell i el missatge

El 2 de abril se celebra a tot el món el
DIA INTERNACIONAL DEL LLIBRE INFANTIL
per commemorar el naixement de Hans Christian Andersen.

La meva aportació a la celebració
(cliqueu la imatge per llegir el llibre):

LES MATES DE RUDA

Ruda al jardí de llicorella. Foto: © Paüls

Aquesta primavera ens hem firat dues mates de ruda per al jardí de llicorella. No sé de quina varietat són, però n'extrec informació genèrica dels que en saben. (Gràcies, Manuel Casanova). Em sembla que s'adaptaran bé al nostre jardí de secà ja que el seu hàbitat es troba en terres àrides. Pertany a la mateixa família dels tarongers i dels llimoners, però a diferència de l'aroma que desprenen les flors dels seus il·lustres parents, aquest arbust llenyós i perenne hauria de fer una olor fètida. Dic 'hauria de fer' perquè els nostres exemplars tendres són inodors. I, és una llàstima que no facin —si més no— una mica de fortor, perquè es veu que repel·leix les mosques i allunya polls, xinxes i serps.

La ruda té aplicacions terapèutiques, però amb reserves: espasmolítica, sudorífica, emmenagoga, estomacal, sedant...  No penso fer-la servir per a usos medicionals, però m'agrada la creença popular que porta a la motxilla: un brot penjat al coll allunya les bruixes i els esperits malignes. Una joia rara.

Diuen que és imprescindible insultar aquesta meravellosa planta perquè creixi amb força. Ara sortiré a fora a dir-li quatre fàstics.

Per saber-ne més:

Menuda natura