DOCTOR BROGGI, IN MEMORIAM

Portada de l'edició impresa del diari «Ara», núm. 1

Moisès Broggi i Vallès (Barcelona 18.5.1908 - 31.12.2012)    

ELS NOSTRES TIGRES BEUEN LLET

Els nostres tigres beuen llet
Autor i ditector: Albert Espinosa
Teatre Nacional de Catalunya, Sala Gran

L'escriptor Albert Espinosa (guionista de la sèrie Polseres Vermelles) enyora el futbol, una pràctica que va haver de deixar de ben jove per causes de salut.  Ara ha portat aquesta experiència a l'escenari i ha recreat un camp de futbol per esplaiar-hi la seva darrera creació: Els nostres tigres beuen llet.
L'atractiu de la peça més que en el contingut es troba, al meu parer, en la enginyeria estructural. Una peça coral protagonitzada per una família nombrosa que amaga secrets. Veiem els nois de la casa  en dues èpoques diferents: quan éren adolescents i d'adults, vint anys després. La noia és la petita de la casa i quan van passar els fets al camp de futbol familiar tenia dos anys, per tant és el personatge no implicat que pateix des de fora les relacions dels germans amb el pare vell i malalt d'Alzheimer. 8/10

Llegiu-ne una crítica més completa a «Clip de Teatre»

TORTELL POLTRONA: GRIMÈGIES

Grimègies
Idea original: Tortell Poltrona
Teatre Lliure de Gràcia, Barcelona
Espectacle recomanat a partir 7 anys

Aquesta vegada Tortell Poltrona, el nostre pallasso universal, ja surt a l'escenari amb el nas posat i pintat de cara. Li ha tocat un viatge en un sorteig i està content. Li han dit que no cal que s'emporti res, però per si un cas s'ha d'esperar, s'emporta quatre coses per fer passar l'estona als que es trobin en la seva mateixa situació. També ens informa que aquest viatge ens tocarà un dia o altre a tots. Serà el darrer viatge. Farem cap a un lloc meravellós i desconegut del qual ningú torna. Un lloc on et pengen una corona de flors al coll com a benvinguda. El veí del meu darrere deu tenir sis o set anys i no se'n sap avenir de la ingenuïtat del pallasso.
Ens hauria agradat que el semàfor que permetia Tortell Poltrona pujar les escales definitives per al gran viatge hagués trigat més a posar-se verd. Però tot arriba, i el nostre pallasso sense fronteres se'n va i ens deixa un nadó enrabiat dins d'un cotxet. El relleu. 10/10.

Llegiu-ne una crítica més completa a «Clip de Teatre»

SING SONG SWING, DELS PIRATES

Sing Song Swing
Dramatúrgia i direcció: Adrià Aubert
Traducció cançons: Laura Aubert i Núria Cuyàs
Círcol Maldà, Barcelona

La companyia Els Pirates ataca de nou. A les grades del Círcol Maldà no hi cap ningú més. Fins i tot han afegit alguna cadira a les escales. Veurem i sentirem un cos a cos de cinc personatges amb el públic en un assaig d'espectacle musical que es va creant —suposadament— sobre la marxa. Un recorregut pels grans musicals signats per Gilbert&Sullivan, Offenbach, Sondheim...
Els membres d'aquesta companyia són d'una generació que ho sap fer tot dalt de l'escenari. Interpreten, canten i ballen magníficament bé, tots toquen algun instrument musical, es multipliquen fins a l'infinit, fan un humor maliciós i tendre que arriba directament al cor dels espectadors. 9/10

En recomano la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

HERBOLARI LLANSÀ, 100 ANYS

Herbolari Llansà
Carrer Elisabets, 18, Barcelona
Tel. 933170990

Cada hivern vaig a ca l'Herbolari Llansà  a comprar herbes per al refredat. No sé la combinació que conté el preparat que em facilita en una bossa,  però hi confio.
Enguany l'establiment commemora el centenari i el propietari m'ha regalat un potet de mel. És per fer seguir. Perquè l'any que ve hi torni.

REFUGI INDIE

Un refugi indie
Aurtor i direcció: Pau Miró 
Sala Beckett, Barcelona

Sis històries creuades  de sis personatges anònims, d'una mateixa generació: una cambrera d'hotel, una estudiant de filosofia, un músic, un guapo i el seu germà quinqui i el jove que fuig amb els diners de la mare. Fan un recorregut en solitari, però tots necessiten algú. Un acoblament intrigant. Una aposta amb intèrprets de les darreres fornades que broden la versemblança. 9/10

Llegiu-ne una crítica més completa a «Clip de Teatre»

CIRQUE DU SOLEIL TORNA AMB 'ALEGRIA'

Alegria
Cirque du Soleil
Direcció creativa: Gilles Ste-Croix
Palau Sant Jordi, Barcelona

Torna Alegria, amb el Cirque du Soleil, ara al Palau Sant Jordi de Barcelona. Hem vist dues vegades aquest espectacle (el 1998 i el 2007), sota el Grand Chapiteau, una impressionant cúpula blanca que se situava al Parc Marí del Fòrum. Descobríem en aquest primer espectacle que la companyia presentava a Barcelona que es podia fer un meravellós espectacle de circ, on confluïen diferents arts plàstiques en el vestuari i en l'escenografia. Alegria és un gran conte fantàstic explicat amb una narrativitat poètica i visualment espaterrant. Inoblidable.

En recomano el comentari d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

DOLORES ALBERTO, EN HOMENATGE

Dolores Alberto, als rentadors públics de Duesaigües, reconstruint els diferents passos
d'una bugada: mullar, ensabonar, fregar, esbandir, esprémer.
Fotos: © Fany Alberich Alberto, 2012

La dona que renta no falta en cap pessebre. És hivern, també, a Betlem. La figureta se sol situar de cara al curs d'un riu i es representa agenollada picant una peça de roba amb la pala. És un personatge humil que renta per a tota la família i potser per a  d'altres. Sempre és una dona.
Duesaigüenca d'adopció, la Dolores Alberto Llombart (Horta de Sant Joan, 1931) no és un personatge del pessebre. És una dona ben real. Molts matins d'hivern, la Dolores i les altres dones de la seva generació havien de trencar la capa de gel del rentadors públics de Duesaigües i l'aigua gelada els cremava les mans. Molts dies no hi entrava aigua i se n'anava sota la plana de cal Téllez (una mica abans de l'estació) a desembussar una petita presa i feia córrer l'aigua. Als rentadors, no  s'hi enduia ni batedora ni pala, només el cossi amb la roba bruta i el tall de sabó fet a casa. (Vegeu-ne la recepta). S'arromangava i es posava a rentar amb energia i, a mesura que tenia les peces netes, les anava estenent  a les canyes del barranc i als filferros del tancat de la bassa del Quelo, davant mateix dels rentadors, per tal que perdessin aigua i se les pogués endur sense tant de pes. La Dolores va ser la darrera dona que va fer servir els rentadors públics de Duesaigües, cap a finals dels anys setanta, quan ja tenia aigua corrent a casa.

Rentadors públics de Duesaigües
Fotos: © Iolanda Salvadó, 2012

ELS RENTADORS MUNICIPALS DE DUESAIGÜES 1942-2012

Enguany fa setanta anys que l'ajuntament de Duesaigües (presidit per l'alcalde Joan Mestre) va construir els rentadors municipals al camí del barranc Reial o de l'Argentera. Aquesta infraestructura pública va ser un avenç important, perquè les dones passaven de rentar agenollades als bassiots dels barrancs o a l'aire lliure a les basses dels horts a tenir un safareig cobert. El safareig recull l'aigua provinent del Barranc de l'Argentera. Consta de dos compartiments que conformen dues basses, la petita, que toca a la canella, era la de l'aigua neta d'esbandir i comunica amb la gran, que era la de rentar,  per mitjà d'un rebaix de la paret que sobresurt un pam del nivell de l'aigua.
Cap a la dècada dels vuitanta, l'ajuntament (presidit per l'alcalde Sebastià Bondia) va restaurar aquest espai patrimonial. Es va fer en dues fases, en primer lloc Josep M. Tarragó va recuperar el safareig, netejant-lo i fent un repàs general als desperfectes; finalment, Cosme Rius pare va reconstruir les biguetes i les teulades. En l'actualitat es conserva en bon estat.

FER SAFAREIG, FER BUGADA

Les expressions "fer safareig" i "fer bugada" tenen un sentit pejoratiu. Procedeixen de l'època que els rentadors públics eren el lloc de trobada de les dones. Però no és cert que només s'hi xafardejava, als rentadors. S'hi conversava,  s'hi comentaven els assumptes del poble des de tots els punts de vista, s'hi cantava, s'hi explicaven acudits.  Allí les dones intercanviaven coneixements, transmetien d'una generació a una altra els remeis casolans i es donaven suport mútuament. Els rentadors complien una funció  social com a punt d'informació i com a espai de llibertat.

Infants de Duesaigües experimentant rentar la roba a mà als rentadors
públics del seu poble, al mateix lloc on rentava la Dolores.
Fotos: © Paüls, 2010

L'HERÈNCIA PATRIMONIAL

Aquest apunt vol ser un homenatge a la Dolores i a les meves àvies, Filomena i Munda, en reconeixement al seu esforç. De fet, Montse Francisco, monitora de l'esplai, ho va entendre d'aquesta manera quan, a partir d'una activitat del Museu de l'avi, va ensenyar als més petits com rentaven les seves besàvies als rentadors públics. També a l'Escola Alberich i Casas de Reus, van ensenyar a l'Arnau F. A., el nét petit de la Dolores, a fer sabó de casa.

Sabó (vegeu-ne recepta) fet per l'Arnau Ferré Alberich.
Foto: © Paüls, 2011