'HE MORT EL POP', A LA SALA VERSUS GLÒRIES

He mort el pop. Dramatúrgia: Lluís Anton Baulenas. 

Música: Marc Sambola.  Direcció: Marc Vilavella

Sala Versus Glòries, Barcelona

He mort el pop és una paròdia inspirada en tres peces emblemàtiques d'Àngel Guimerà: Mar i cel, Maria Rosa i Terra baixa. En clau de comèdia musical, s'hi especula la continuació amb mirada actual d'aquestes obres. Les cendres de la Blanca convertides un problema de consciència, sense saber què fer-ne. La Maria Rosa a la presó per l'assassinat de l'assetjador rep una oferta per difondre el seu cas als mitjans. Manelic obsedit per la Marta, mentre s'escapa de la justícia per haver mort l'amo Sebastià. Servides en petit format per a públic adolescent i per a qui no les coneix i, alhora,  picada d'ullet al públic que sap de memòria el conflicte que s'hi debat. Una delícia. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'UN DÉU SALVATGE', AL TEATRE GOYA

Un déu salvatge. Autora: Yasmina Reza. 

Traducció: Pablo Macho Otero. 

Direcció: Pere Arquillué. Teatre Goya, Barcelona

Pere Arquillué, Laura Aubert, Ivan Benet i Laura Conejero. Quin quartet! Tots quatre intèrprets tenen un perfil còmic d'alt nivell i aquí el treuen ben seriosos en un ambient formal, a base de silencis i mirades esmolades. L'assumpte que s'hi debat és ben conegut: el reconeixement d'una baralla d'infants per part dels pares de l'agressor. El fill d'una de les parelles ha trencat dues dents al fill de l'altra parella, la que els rep a casa per parlar-ne educadament i acceptar-ne les disculpes. Però, ai, els contrastos de tot tipus entre cada personatge es posen de manifest i la trobada acaba com el rosari de l'aurora. La traducció que n'ha fet el dramaturg i actor Pablo Macho Otero hi afegeix referents de Barcelona, cosa que el fa més proper. Brillant direcció de Pere Arquillué.10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

LA CORONIL·LA

Coronil·la (Coronilla valentina)

Amb l'esplendor de ramells de flors grogues de perfum delicat, els arbustos de coronil·les o carolina (Coronilla valentina o Coronilla glauca) ja anuncien la fi de l'hivern i el començament de la primavera.  Els vam tallar després de la floració d'estiu i ara són unes mates arrodonides i sanes de fulla verd blavós. En tenim de diversa mida envaint parterres, ja que els fruits prims en forma de llegum deixen anar llavors que es converteixen en noves plantes, que cal controlar encara que alegrin tant la vista. És una planta molt rústica, resistent a la sequera i a les temperatures baixes. Creix (massa) bé al nostre jardí de llicorella, sec i pobre de nutrients. 

A «Menuda natura», trobem aquests sinònims: Coronil·la glauca. Carolina. Carolina de jardí. Coroneta. Senet. Castellà: Carolina, Coletui, Coletuy, Ruda inglesa. Portugès: Pascoinhas. Serra-do-reino. Italià: Cornetta di Valenza. Francès: Coronille de Valence. Coronille glauques. Anglès: Mediterranean Crownvetch. Shrubby Scorpion-vetch.

Per saber-ne més:  Gènere Coronilla, a «Menuda natura»:
Coronilla glauca L.  Coronilla minima L. subsplotoides

 Cronilla scorpiodes (L.) Koch Coronilla juncea L.

'LES JOURS DE MON ABANDON', AL TEATRE NACIONAL

Les jours de mon abandon, a partir d'I giorni dell’abbandono, d’Elena Ferrante. Text i dramatúrgia de Gaia Saitta i Mathieu Volpe. Concepte, adaptació i direcció: Gaia Saitta. Producció: Théâtre National Wallonie-Bruxelles.  Sala Petita, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona.

 

El relat I giorni dell’abbandono es va publicar el 2002 i se'n va fer una versió cinematogràfica l'any següent dirigida per Roberto Faenza. Però Elena Ferrante (pseudònim) es coneix aquí, sobretot, per la tetralogia de novel·les de L'amiga genial, ambientada al Nàpols dels anys cinquanta i seixanta, de la qual es va fer una sèrie televisiva de quatre temporades.

L'espectacle coproduït pel Teatre Nacional de Catalunya s'ha presentat —només tres dies— en bilingüe francès i italià, subtitulat en català. La història de l'Olga, una dona abandonada pel marit, amb un fill i una filla preadolescents, se situa als anys noranta, en un espai que l'empresona. Una família que semblava estable s'esmicola, els joves agafen les regnes per evitar que la mare caigui al precipici de la desesperació. Dolor que respira final d'etapa, fins i tot el gos deambula esmaperdut. I arriba la transformació, començant per treure de l'espai escènic tot el parament físic del passat. I es disposa a començar de nou. A la platja falta gent! Vieni, vieni... 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

* 

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'LES BÀRBARES', AL TEATRE BORRÀS

Les bàrbares. Autora: Lucía Carballal. 

Traducció i direcció: David Selvas. Teatre Borràs, Barcelona

 

Intèrprets: Berta Gratacós, Francesca Piñón, Cristina Plazas i María Pujalte. Es troben a l'Hotel Joventut tres dones jubilades recordant una amiga morta jove que les ha demanat reunir-se per reflexionar sobre elles mateixes. Per la maternitat i per la feina, ¿a què han renunciat aquestes tres dones? Cadascuna defensa les seves opcions i també les contradiccions, afortunadament sense gaires tòpics. Només al final, un punt que ens sobresalta. I poc més. Excel·lents interpretacions. Acompanyament musical amb cançons dels anys seixanta-setanta, a càrrec de Berta Gratacós. Espectacle bilingüe. 7/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

EXPOSICIÓ 'PETITA HISTÒRIA DEL METRO DE BARCELONA'

Espai Mercè Sala (Metro Diagonal) Enllaç extern

Oberta fins al 28 de febrer

L'Espai Mercè Sala acull aquesta exposició basada en el llibre Petita història del metro, un viatge de 100 anys a través del les detallistes il·lustracions de Pilarín Bayés i els textos de Daniel Venteo. 

Què hi aprendrem?
* Quan que es va inaugurar la primera línia del metro de Barcelona.

* Que durant la Generalitat republicana el metro ja va arribar a l’Hospitalet de Llobregat.

* Que durant la Guerra Civil espanyola la ciutadania va utilitzar-lo com a refugi per a protegir-se de les bombes.

* Quan es va municipalitzar i convertir en un servei públic.

* Que el 1992, amb els Jocs Olímpics de Barcelona, el metro va fer un nou impuls obrint-se pas cap a Santa Coloma de Gramenet i Badalona.

* Que avui el metro de Barcelona té 125 quilòmetres de vies i fins a 165 estacions que faciliten prop de 280 milions de viatges l’any.

* Que la línia 9 acaba a l’aeroport del Prat, és automàtica (sense conductor) i una de les més modernes d’Europa.

'L'ARANYA', AL TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA

L'aranya. Autor: Àngel Guimerà
Dramatúrgia i direcció: Jordi Prat i Coll
Sala Gran, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona

No és Terra baixa ni Mar i cel aquesta obra poc coneguda d'Àngel Guimerà. I no sé si la coneixerem gaire en la versió que n'ha fet el dramaturg Jordi Prat i Coll. L'assumpte de la paternitat frustrada s'explica a través d'un estol de personatges caricaturitzats i això fa que quan arriba el zenit del monòleg on la botiguera (a càrrec de l'actriu Mima Riera) explica que ha estat violada pel propietari de la botiga, no tingui gaire força. El costumisme ofegant i el maltractament de parella en el desenvolupament contrasta amb la mirada i resolució actualitzada en el desenllaç. Grinyola el context. La versemblança queda pendent. 7/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

CRASSULA SPATHULATA

Crassula Spathulata al jardí de llicorella

M'informa Manuel Casanova de «Menuda Natura» que aquesta planta és una Crassula Spathulata, originària d'Àfrica del Sud, on creix en sortints de roca al llarg de marges del bosc. No en sabem el nom comú en català, però la meva mare en deia 'cabellera de la reina' (crec que és el nom que posava a totes les plantes que creixien en cascada) i ha estat a partir de l'ànglès 'Creeping Crassula' que n'he tret informació que afegeixo a les meves observacions de conreu d'aquesta suculenta resistent a totes les temperatures.

L'epítet específic Spathulata fa referència a la forma de cullera de les fulles. Unes fulles verdes de vores amb dents arrodonides que es tornen de color vermellós si els toca el sol de ple. Creix en cascada desordenada tant a l'exterior com en interiors ben il·luminats. Plantades a terra poden tapissar espais. La floració màxima es produeix a finals de primavera fins a mig estiu, tot i que a qualsevol època surten les petites flors blanques en forma d'estrella. Tots els nostres exemplars creixen en torretes i en cistelles penjants a l'exterior en la semiombra.  No són gaire exigents en el reg, però a l'estiu és millor no deixar assecar gaire la terra.

Crassula Spathulata florida. Febrer, 2025