Les jours de mon abandon, a partir d'I giorni dell’abbandono, d’Elena Ferrante. Text i dramatúrgia de Gaia Saitta i Mathieu Volpe. Concepte, adaptació i direcció: Gaia Saitta. Producció: Théâtre National Wallonie-Bruxelles. Sala Petita, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona.
El relat I giorni dell’abbandono es va publicar el 2002 i se'n va fer una versió cinematogràfica l'any següent dirigida per Roberto Faenza. Però Elena Ferrante (pseudònim) es coneix aquí, sobretot, per la tetralogia de novel·les de L'amiga genial, ambientada al Nàpols dels anys cinquanta i seixanta, de la qual es va fer una sèrie televisiva de quatre temporades.
L'espectacle coproduït pel Teatre Nacional de Catalunya s'ha presentat —només tres dies— en bilingüe francès i italià, subtitulat en català. La història de l'Olga, una dona abandonada pel marit, amb un fill i una filla preadolescents, se situa als anys noranta, en un espai que l'empresona. Una família que semblava estable s'esmicola, els joves agafen les regnes per evitar que la mare caigui al precipici de la desesperació. Dolor que respira final d'etapa, fins i tot el gos deambula esmaperdut. I arriba la transformació, començant per treure de l'espai escènic tot el parament físic del passat. I es disposa a començar de nou. A la platja falta gent! Vieni, vieni... 8/10
Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»
*
Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY