LA HISTÒRIA NOVEL·LADA

Primera sessió literària del cicle REUSENQUES DE LLETRES: "La història novel·lada."

Hi intervindran: Montserrat Flores, Rosa Pagès, Victòria Rodrigo i Coia Valls.

Lloc: Biblioteca Central Xavier Amorós, de Reus

Hora: 19:30

RED PONTIAC, AL POLIORAMA

Red Pontiac. Text i direcció: Pere Riera
Teatre Poliorama, Barcelona

Dues mares es troben en un banc del parc infantil on juguen els fills únics respectius. Una dedica la vida a la maternitat, l'altra no volia tenir el fill i fa tot el que pot per desempallegar-se'n. El que comença amb un to de confessió franca acaba amb uns plantejaments hiperbòlics, amb xantatges inclosos, dignes de la millor comèdia negra. I la Red Pontiac, ¿on queda? "Si és veritat que l'home ve de la patata, de la patata...", cantava la Trinca, ja tenim el què, un pèl grillat. El com d'aquest text suculent és la interpretació de les actrius Míriam Iscla i Cristina Cervià. Sortim del Poliorama amb el somriure enganxat als llavis. 10/10

Llegiu-ne una crítica més completa a «Clip de Teatre»

VISIONS DE DONES, A TARRAGONA

Al fons, la pintura Siluetes  i la prosa poètica. Fotos: © Fina Veciana

Inauguració de l'exposició col·lectiva Visions de dones, amb obra de vuit artistes, a la Sala Pati del rei Jaume I, de l'Ajuntament de Tarragona. ¿Què té de singular aquesta exposició del carrer de la Font, 1 de Tarragona? La pintora reusenca Fina Veciana hi exposa l'obra Siluetes i l'acompanya amb una prosa poètica meva.  Aquesta col·laboració amb l'artista plàstica ha sorgit a partir de les sessions literàries del cicle Reusenques de Lletres.  La inauguració comptarà amb la interpretació de la peça Dona + i camina..., un treball de dansa-performance,  a càrrec de la ballarina Verònica Zamora. Connexions, sinergies. Continuem...
Exposició oberta fins al 17 de març.

Vegeu l'apunt: SILUETES SOBRE UN TRESPOL DE GERDS

UNA HISTÒRIA CATALANA (2a VERSIÓ)

Una història catalana
Text i direcció: Jordi Casanovas
Teatre Nacional de Catalunya, Sala Gran

Una obra èpica, amb tots els elements per ser-ho. Una posada en escena treballada, impecable. Uns actors que es desdoblen en diversos personatges definits amb mestria i en tots fan caure la bava per la tècnica i per les emocions a flor de pell que fan arribar a les grades del TNC. En tres actes, tres hores de teatre d'altíssim nivell. Un dels pocs espectacles on el públic acaba dempeus aplaudint i en sortim parlant-ne. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

THE WILD PARTY

The Wild Party. Autor: Andrew Lippa.
Adaptació: Roger Batalla. Direcció: Anna Valldeneu
Teatre Gaudí Barcelona, Barcelona

El muntatge del musical The Wild Party surt d'un treball de l'Escola Vocal Factory BCN. En escena, 17 intèrprets i 4 músics. Una noia organitza una festa salvatge per venjar-se de la seva parella, amb la intenció de recuperar-la. La celebració es converteix en l'inici d'una història d'amor cap a un personatge convidat per una de les convidades. Interpretacions vocals d'antologia d'unes cançons desconegudes pel gran públic. En sobresurten: Xènia Garcia (la vedet Queenie), Maria Santallusia (la meuca Kate),  Xavi Duch (el clown Burrs) i Roger Berruezo (Black, l'enamorat).  Tota la resta d'intèrprets broden les coreografies i tenen el seu moment de protagonisme. Bravo! 10/10
            

         Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

ROBERTO ZUCCO, DE KOLTÈS

Roberto Zucco 
Autor: Bernard-Marie Koltès. Traducció: Cristina Genebat
Direcció: Julio Manrique. Teatre Romea, Barcelona

El meu primer Roberto Zucco (interpretat per Eduard Fernàndez) va ser el 1993, dirigit per Lluís Pasqual, al Palau de l'Agricultura desvallestat. Allí hi descobríem la joveníssima actriu Laia Marull. L'actor i director teatral Julio Manrique aleshores tenia vint anys i diu que es va enamorar d'aquest protagonista que ha matat el pare i la mare i que no té res a perdre. Ara en dirigeix l'obra al Teatre Romea, amb una traducció esplèndida de Cristina Genebat. I amb Pablo Derqui, que aconsegueix la nostra empatia incondicional amb el seu personatge d'assassí.  10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre» 

EL MOT 'BLOG' AL DICCIONARI NORMATIU

La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans ha aprovat (27.02.2013) la incorporació dels mots 'blog', 'bloguer', 'politòleg' i 'politologia'  al Diccionari de la llengua catalana. De moment, consultable en línia. A la versió en paper s'hi incorporarà quan se'n facin noves impressions.

LA CAPELLETA DE LA SAGRADA FAMÍLIA

Foto: © Carmina Mauri

Per a M. Teresa Aragonès, in memoriam

¿Què és la capelleta de la Sagrada Família que circula de casa en casa a Duesaigües? És una vitrina portàtil de mig metre que conté una escultura policromada de la Sagrada Família.

La tradició d'aquest petit altar itinerant es remunta de fa cent d’anys, impulsada a Barcelona pel pare Josep Manyanet, el 1907, per difondre el sentiment pietós entre les famílies pobres que no tenien capella privada.

A Duesaigües l'impulsor de la visita domiciliària de la capella de la Sagrada Família va ser mossèn Miquel, cap als anys quaranta, en el context històric de la primera postguerra. Cada família tenia un dia assignat amb un ordre rigorós. Es portava a casa de qui tocava, seguint una llista per carrers, es col·locava amb les portes obertes al lloc on es feia més vida, i s'hi passava el rosari davant.  Abans de dur-la a la casa següent de la llista establerta, es posava una almoina a la ranura del receptacle que hi ha a la base. La recaptació s’utilitzava per fer misses per als difunts de les cases que constituïen el circuit.

En l'actualitat, la visita domiciliària de la capelleta és una pràctica de caire popular, no vinculada —necessàriament— a la religiositat. Entenc que l'interès i el sentiment cap a la visita de la Sagrada Família és variat, però sempre respectuós: és considerada "com una mena de protecció", "com un acompanyament", parlen de "compliment amb la fe cristiana", de tenir "la presència cristiana a casa" i "com a model familiar". A la part posterior hi ha impreses les oracions en català, reproduïdes fa quatre o cinc anys per mossèn Jordi Moix.

La periodicitat continua essent d'un dia a cada casa, però hi ha flexibilitat de retorn. La llista de les cases donadores és de setze, però havia estat de trenta en els inicis. Aquella primera llista no es conserva però se sap que sempre se n'han encarregat les dones. La llista continua ordenada per carrers, com si seguís un itinerari. El relleu es fa dins a les cases, com per exemple la Carmina Mauri o la Pepita Ciurana, que van heretar la tradició de les sogres respectives. De fet, la visita de la capelleta no està negada a ningú i qualsevol que en vulgui ser partícep només cal que ho manifesti i entra a la llista.

La visita domiciliària de les capelles de la Sagrada

Família són una “mena de lararis romans transportables”,

en el sentit que “vetllava per la cèl·lula familiar i la

protegia contra qualsevol malaurança.

JOAN SOLER I AMIGÓ.

Enciclopèdia de la fantasia popular catalana

Hi han col·laborat:

M. Teresa Aragonès, Pepita Ciurana, Montserrat Guasch,
Carmina Mauri, Nati Mestre, Montserrat Rofes.