EL PALLASSO MARCEL GROS

La gran A...ventura (història d'un pallasso)
Autor i intèrpret: Marcel Gros
Teatre Poliorama, Barcelona
Espectacle recomanat a partir de 3 anys

Trenta anys fent riure. Professional, maliciós, amb la tendresa comunicativa del primer dia. El pallasso Marcel Gros (Manresa, 1957) es presenta al Poliorama amb una síntesi del que sap fer. Poesia escènica per a tots els públics. Brillant. 10/10

Llegiu-ne una crítica més completa a Clip de Teatre 

QUAN DESPERTEM D'ENTRE ELS MORTS

Quan despertem d'entre els morts
Direcció: Ferran Madico
Teatre Nacional de Catalunya, Sala Petita

Una peça desconeguda d'Ibsen que reflexiona sobre la dedicació exclusiva per aconseguir l'excel·lènicia en la creació artística. És considerada com un testament de l'autor noruec, un text de comprensió obscura. El protagonista és un escultor (nítida interpretació de Lluís Marco) que després de fer la seva obra més brillant, no és capaç de fer-ne cap altra. En començar l'acció es  troba amb la seva dona en un balneari i arriba la que va fer de model (insinuant i precisa Cristina Plazas) per a l'obra que li va donar categoria universal d'artista. El resultat és un espectacle amb diferents plans de lectura, intrigant, tenebrós, malgrat la blancor de l'escenografia i del vestuari. 9/10

Llegiu-ne una crítica més completa a «Clip de Teatre»

COPLA, COPLA

Le llaman copla
Dramatúrgia i direcció: Marc Vilavella
Direcció musical: Marc Sambola
Versus Teatre, Barcelona

Espectacle en format concert que transita l'arqueologia de la copla, "no es canción, le llaman copla". Fet aquí, amb intèrprets d'aquí. No acabem d'aclarir si es prenen les lletres d'aquestes peces seriosament, però despleguen tanta gràcia flamenca que és com si ens trobéssim en un tablao sevillà.  Tres músics en directe,  flauta, piano i viola per a  'Soltera yo no me quedo', 'Pena, penita, pena', 'La Parrala', 'Que no daría yo', 'Punto en boca',  'La bien pagá', 'Las cositas del querer',  'La vaselina', 'Maruja Limón' i algunes més. Generositat i energia. Dos bisos. 10/10

Llegiu-ne una crítica més completa a «Clip de Teatre»

CALÇOTADA AL PARADÍS (TERRENAL)

Graelles del Terreny Puigmarí de Duesaigües
Foto: © Montse Francisco

¿On hi ha un paradís (terrenal)? La resposta es troba en aquest apunt:
Feu la reserva del Terreny Puigmarí de Duesaigües. Encomaneu-los els calçots i us els portaran al mateix terreny. Hi trobareu la llenya apilada i les graelles gegants a punt i tot el terreny per a vosaltres, la família i/o els amics. De fons, el saltant de l'aigua del Barrancó que circula entre grans pedres. La canalla s'empaitarà entre els presseguers que estan a punt de florida. No cal anar-hi de vint-i-un botó.

Grup d'amics al Terreny Puigmarí de Duesaigües,
dits emmascarats, sense pitet.
Al fons, el viaducte dels Masos. Foto: ©Montse Francisco

Per saber-ne més, cliqueu aquí:

DE REGAL, 61

 

 ¿Com es mesura l'emoció? Vull tenir més temps per descobrir-ho.

Moltes gràcies, Iolanda.

ABANS DEL DILUVI

Exposició oberta fins al 24 de febrer

Exposició  Abans del diluvi. Mesopotàmia 3500-2100 aC. A través d'unes quatre-centes peces arqueològiques procedents de grans col·leccions públiques internacionals i de diversos documents antics i contemporanis, la mostra explora què devem a aquesta primera cultura del Pròxim Orient antic i quina imatge del món van tenir els mesopotàmics del quart i tercer mil·leni aC. Una concepció que ens ha estat llegada a través de la Bíblia, l'Alcorà i diversos mites i textos grecs. Durada del recorregut: dues hores. Excepcional.

LA PETITA REINA DE COLORS

La reina dels colors
Autora: Jutta Bauer. Adaptació: Eva Noell i Paul Olbrich
Espai Lliure, Teatre Lliure de Montjuïc
Recomanat a partir de 3 anys

Un acordionista, una contacontes i il·lustradora en directe expliquen el conte de la Petita Reina que viu en un entorn sense colors i, en sortir del seu palau, els va descobrint amb la col·laboració de la pintora de la cort. Remarco els diàlegs entre el poder que representa la reineta i el sentit comú de l'artista subordinada. Darrera de la pantalla, un marionetista mou la protagonista  sobre els múltiples paisatges de l'escenografia dibuixada. Petits i grans en sortim bocabadats. 10/10

Llegiu-ne una crítica més completa a «Clip de Teatre»

MIDSUMMER, AL TANTARANTANA

Midsummer, de David Greig i Fordon McIntyre
Traducció: Jordi Prat, David Pinto
Direcció: Roberto Romei i Marc Sambola
Teatre Tantarantana, Barcelona

Un cap de setmana a Edimburg i es fa realitat el Somni d'una nit d'estiu, shakespearià: els personatges s'enamoren de la primera persona que se'ls posa a tret d'ull. A la ratlla dels quaranta, els protagonistes, Bob (admirat, intens Carles Alberola) i Helena (potent Elena Fortuny), carregats amb les seves pors i les seves mancances, un vespre es miren i el que podia ser una trobada sexual, acaba convertint-se en alguna cosa més. La història evoluciona explicada en primera persona per cadascun dels membres de la parella. Unes cançons amb lletres suggerents de to humorístic molt ben interpretades arrodoneixen l'espectacle. En voldríem més. 10/10

Llegiu-ne una crítica més completa a «Clip de Teatre»