LA CAPUTXETA VERMELLA

La Caputxeta Vermella
Versió i direcció: Joan Guasch Carbonell
Guasch Teatre, Barcelona

 

Ha quedat clar en aquest espectacle: el conte de la Caputxeta no és per a orelles massa primerenques. Els menuts es posen al lloc de la nena que traspassa el bosc sola amb un perill segur: el llop.  S'esgarrifen encara que sigui, com aquest cas, un llop rocker amb nom artístic i tot, que canta i balla remenant malucs i no amaga les intencions seductores. En canvi, els espectadors que tenen més de cinc anys, així que surt el llop disfressat de rocker, ja avisen la Caputxeta que el noi no porta bones intencions. Que se't menjarà! Que arribarà primer que tu a ca l'àvia! Espavila't que ja hi ha arribat! S'esgargamellen. Acabem aquesta versió entre tots. 8/10

Llegiu-ne una crítica més completa a «Clip de Teatre»

FLORS DEL CODONYER JAPONÈS

Jardí de llicorella, gener, 2013. © Paüls

Una de les primeres plantes que floreix al jardí  del refugi de La Vinyeta.

Llegiu en aquest mateix blog l'apunt:

EL CODONYER JAPONÈS

DISPARA / AGAFA TRESOR / REPETEIX

Dispara / Agafa Tresor / Repeteix
Autor: Mark Ravenhill. Traducció: Joan Sellent.
Direcció: Josep M. Mestres. Teatre Lliure Montjuïc

El dramaturg Mark Ravenhill fa "un teatre compromès, urgent, necessari", segons Josep M. Mestres, director del muntatge d'aquestes set peces breus de l'autor.  Les paraules que sentim més són "democràcia i llibertat", dues paraules que han estat buidades de sentit. Tres hores de gran teatre tant en l'aspecte de contingut com de forma, un teatre d'aquell que fa venir calfreds, pel realisme escènic i per l'experiència i la informació que tenim del món contemporani. 10/10

Remeto vivament a la crítica d'Andreu Sotorra, a «Clip de Teatre»

GAVINES A CIUTAT VELLA

Gavines a la plaça de Castella, Barcelona
Foto: Paüls, gener 2013

Vegeu en aquest mateix blog l'apunt:

GAVINES URBANES I FALCONS

"AIRE", EXPOSICIÓ DE ROSA PUIG

© Rosa Puig. Foto de la sèrie «Aire»
200x75 cm papel baritat i alumini Dibond

Has fotografiat l'aire que passa entre les fileres de pollancres, on presències retallades a l'atzar juguen a la cluca.  T'atures amb la càmera a la mà, allargues la mirada cap a  l'horitzó que s'estén al vèrtex de molts camins per triar, mentre escoltes el tremolar a ratxes de les fulles en una sordina de platerets, cascavells i sonalls. L'aire s'emporta els núvols, despentina l'herba, joguineja amb la memòria. És l'aire que fa bategar les unitats sensibles a través d'aquest escenari recreat, arcàdia de la innocència. Acluques els ulls i toques paret de cuit: energia eòlica. 

Text: © Lena Paüls

Foto: © Rosa Puig 

L'exposició de fotografies «Aire», de Rosa Puig (Esparreguera, 1960)

es pot veure a la Galeria Àlex Telese, carrer de la Palla, 11, de Barcelona

Oberta fins al 22 de febrer.

SÍ, PRIMER MINISTRE

Sí, primer ministre
Autors: Antony Jay i Jonathan Lynn
Versió i direcció: Abel Folk
Teatre Condal, Barcelona

Sí, primer ministre, una sèrie d'humor de la BBC, amb la qual hem rigut a gust. La ironia, les veritats a mitges, els tripijocs dels funcionaris que envolten els governants.   El 2010 els mateixos autors en van fer una versió teatral, que és la que es pot veure al Teatre Condal, en versió d'Abel Folk. El primer ministre és interpretat per Joan Pera i Sir Humphrey Appleby, per Carles Canut. L'acció passa a la residència d'estiu dels primers ministres del Regne Unit. A l'altra banda de la porta del despatx, la crisi econòmica i un suposat salvador àrab que signarà un contracte multimilionari. El xeic exigeix com a condició que li portin una menor per al seu gaudi sexual i el ministre i el seu entorn s'empesquen la manera de preservar la pròpia honorabilitat, a costa de qui sigui. Les rialles de la sèrie són enllaunades, les del teatre són espontànies. En la nostra sessió, no tots els gags han funcionat. Potser amb una mica més de rodatge... 7/10

Llegiu-ne una crítica més completa a «Clip de Teatre» 

LA RAVENISSA BLANCA

Ravenissa blanca (Diplotaxis erucoides) Foto: © Menuda Natura

És una de les poques herbes que té la gosadia de florir plantant cara a l'hivern: la ravenissa blanca (Diplotaxis erucoides). Llegeixo al blog «Menuda Natura», de Manel Casanova, que les abelles s'estimen més el nèctar melós de les ravenisses que no pas les flors dels ametllers, per tant no els pol·linitzen tal com caldria. Em miro els tanys a punt d'esclatar de les flors dels ametllers marcona del jardí de llicorella. Demano reforços:  les nostres ravenisses tenen les hores comptades!

Per saber-ne més:

MENUDA NATURA: Diplotaxis erucoides (L.) DC    

CUENTOS CRUENTOS

Cuentos cruentos, de Dino Lanti
Direcció: Hugo Guzmán. Teatre Gaudí Barcelona

Espectacle musical basat en els contes que Dino Lanti va publicar el 2008 a Thule Edicions. Una actualització de contes clàssics, amb moralitat inclosa (que els intèrprets fan llegir a diversos  espectadors), presentats amb una dramatúrgia agosarada, potenciant la comicitat. Música original interpretada en directe per les compositores del V.O. Quartet, un quartet femení que interactua amb els dos actors i l'actriu, tot interpretant peces tradicionals cèltiques, zíngares, de country, pop, jazz i una peça de hip-hop. Emoció per aquest treball amè i ben acabat. 10/10

Llegiu-ne una crítica més completa a «Clip de Teatre»