PREMI A LA CONTINUÏTAT PER A LA COLLA ROSA DE REUS

Amb motiu del 50è aniversari, la Colla Sardanista Rosa de Reus acaba de rebre  a Organyà (Ciutat Pubilla de la Sardana, 2011) el «Premi a la continuïtat», que concedeix la institució Obra del Ballet Popular, dins els Premis Sardana, uns guardons que reconeixen persones, entitats i institucions que treballen per a la difusió i la defensa de la dansa nacional de Catalunya.
He repassat la relació de distincions que concedeix l'Obra del Ballet Popular i tots i cadascun els mereix la Colla Sardanista Rosa de Reus i els membres que des del 1961 ençà l'han feta gran. I és que en la continuïtat de la feina ben feta i en la implicació cívica en tots els fronts sabem que hi trobarem aquesta colla, amb reconeixement o sense. Enhorabona, tot i així.

VERSIONANT LA FLAUTA MÀGICA

La flauta màgica

Direcció musical i escènica: Albert Doz

Guasch Teatre, Barcelona

Espectacle recomanat a partir de 4 anys

Versió sintètica de l'òpera La flauta màgica adreçada als infants.  Alterna les interpretacions vocals en directe amb d'altres d'enregistrades,  davant d'un decorat de quatre portes mòbils que mostra dos espais: el bosc i el palau on hi ha retinguda la princesa Pamina. S'hi mouen personatges de carn i ossos i titelles manipulats pels mateixos intèrprets. Molts ingredients, però el conjunt s'ha arrodonit amb poc rigor. I és una llàstima, perquè el públic espera dels espectacles familiars, també, un bon nivell d'exigència en tots els sentits.
  

Llegiu-ne una crítica més completa a «Clip de Teatre»

MEIN KAPITAL

Mein Kapital. Un fantasma recorre Europa

Autors: Helena Tornero, Albert Tola, Francesc Cerro-Ferran, Marta Buchaca, Luis Miguel González, Immaculada Alvear, Raúl Hernández Daniel Martos.

Dramatúrgia:  Luis Miguel González 

Teatre Tantarantana, Barcelona

Al Teatre Tantarantana veiem Mein Kapital. Un fantasma recorre Europa, un muntatge col·lectiu, en llengua castellana, amb vuit peces breus de vuit dramaturgs contemporanis: d'Helena Tornero (Reestructuración), Albert Tola (El sudor de tus manos cuando tiemblan), Francesc Cerro-Ferran (En los bosques de Baikonur), Marta Buchaca (Están arriba), Luis Miguel González Cruz (Coaching en Marte), Inmaculada Alvear (La máquina del tiempo), Raúl Hernández Garrido (El canto de las sirenas), i Daniel Martos (Un capitalito). El resultat és una tragicomèdia complexa que parla de les relacions humanes en temps de crisi de tot allò establert. La resolució de les vuit parts és desigual, però el conjunt se salva per les interpretacions matisades en una gran varietat de registres de les tres actrius (Teresa Urroz, Laia Martí, Ana García) i els dos actors (Daniel Martos, Alfonso Pablo.) Només per això,  no podem dir que hauríem volgut ser en un altre lloc.

Llegiu-ne una crítica més complet a «Clip de Teatre»

SAUDADE DE LISBOA

Pessoa o que o turista deve ver
Espectacle basat en textos de Fernando Pessoa.
Direcció: Joan Fullana
La Seca Espai Brossa, Barcelona

Primer espectacle que veiem a la nova sala La Seca Espai Brossa, després de la inauguració. El muntatge Pessoa o que o turista deve ver es basa en paraules de l'autor que retraten la seva Lisboa nadiua.  Els espectadors ens movem durant una hora a peu dret donant voltes a un mòdul de fusta a l'entorn del qual tenen lloc les accions i un tramvia groc en miniatura circula per la paret. Un venedor ambulant de begudes refrescants ens convida a prendre una llimonada. Una cuinera es treu el davantal i canta fados. Tot podria fer pensar en una atmosfera, un caliu amanyagat perquè entenguéssim Pessoa i respiréssim la melanconiosa Lisboa. I no. Sortim de La Seca sota un xàfec, sense saber res més del que sabíem quan hi hem entrat. I sense saber explicar què és el que ha fallat, que encara és pitjor.

Llegiu-ne una crítica més completa a «Clip de Teatre»

¿QUI TÉ POR DE VIRGINIA WOOLF?

¿Qui té por de Virginia Woolf?

Autor: Edward Albee. Traducció: Josep Maria Pou

Direcció: Daniel Veronese

Teatre Romea, Barcelona

La parella protagonista de ¿Qui té por de Virginia Woolf?  es destrossa psicològicament, s'esbatussa de paraula i amb violència física. Un exercici bestial a cops de tralla que Emma Vilarasau i Pere Arquillué broden a l'escenari del Romea. Els personatges són dos monstres sense escrúpols que utilitzen la parella que conviden de visita (continguda subtilitat de Mireia Aixalà, Ivan Benet) per fer-los víctimes de les actituds primàries i comprometre'ls allà on més els cou. Amb final commovedor, molt ben resolt. Tenen l'èxit assegurat per estona.

Llegiu-ne una crítica més completa a «Clip de Teatre»

ENDERROCS FOTOGRAFIATS PER JOAN ANTON ALBERICH

Sèrie fotogràfica "Enderrocs" de  © Joan Anton Alberich

Exposició a BCN Art Gallery (Bailén, 134 Barcelona)

Oberta fins al 24 de novembre.

Imatges que  parlen de solitud, records, i restes de vides anteriors, 

mentre ens evidencien el caos i la destrucció per oferir 

a continuació l’oportunitat de restablir un nou ordre.

Sorgeix així doncs, una proposta en forma de reflexió, 

davant una altra manera de copsar les diferents 

realitats des de una vessant artística.

CORI TORROJA. Quan l'emoció es torna instant capturat

RAOUL, L'ALÈ DE CHARLOT

Raoul

Creació de James Thiérrée.

Sala Gran, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona

James Thiérrée (Lausana, 1974) té una retirada física amb Charlot, el seu avi matern.  A l'espectacle Raoul, que hem vist al TNC , mostra predilecció pels detalls que reconeixem com a homenatge i ens recorden de qui és nét. Tot l'espectacle en té l'aire poètic.  Thiérriée proposa un desdoblament, un joc de màgia escènica, que ens fa preguntar constantment si qui hi ha a escena és ell o el seu doble. Amb un fil argumental mínim: un personatge exhaust arriba a una illa (podria ser el Pròsper de La Tempestat shakespeariana), allà troba un personatge —còpia del nàufrag— llegint tranquil·lament en una butaca vella dins d'una cabana de barres de ferro. Lluiten per la pròpia identitat i per la territorialitat d'aquest espai caòtic i fantasiós. Un i l'altre (¿o només James?) van definint un espectacle total: teatre gestual, música en directe, dansa, acrobàcia, humor, efectes especials... i sobretot poesia. Esclat d'aplaudiments per al geni que ens ha transportat gairebé dues hores al seu món màgic.

Llegiu-ne una crítica més completa a «Clip de Teatre»

LA MALETA MEXICANA

El Museu d'Art de Catalunya (MNAC) exposa el material fotogràfic de l'anomenada Maleta Mexicana. S'hi poden veure 4.500 negatius que tres mestres del fotoperiodisme de guerra, Robert Capa, Chim (David Seymur) i Gerda Taro van fer de la Guerra Civil espanyola.
La cua per accedir a les sales per veure aquesta exposició impressionen. Quan, per fi, hi entrem, el món ens cau als peus. El públic a munts, abocat sobre les vitrines i intentant veure alguna de les imatges minúscules. Tant minúscules que el que s'hi exposa, majoritàriament, són els negatius positivats. S'hi mostren també revistes originals d'arreu del món on van ser publicades fotografies durant els anys de la guerra. En conjunt, l'exposició no fa honor als testimonis gràfics ni al museu que els acull.

Vegeu-ne una mostra de fotografies —que podeu ampliar a voluntat—, 

a la Galeria Maleta Mexicana del MNAC.

«El Periódico» demana col·laboració per identificar infants 

fotografiats a Barcelona el 1936, procedents de diferents ciutats de 

l'Estat espanyol.  Vegeu-ne les fotografies a 

Els nens de la "Maleta Mexicana"