 |
Com vaig aprendre a conduir. Autora: Paula Vogel Traducció: Helena Tornero. Direcció: Marilia Samper Sala Baix, Sala Beckett, Barcelona |
Com vaig aprendre a conduir va obtenir el Premi Pulitzer del 1998. L'espectacle que s'ha presentat per primer cop en català ho té tot i tot hi sona bé: discurs que indueix a la reflexió, denúncia, humor, música, nivells de llenguatge, el temps que passa. Una arquitectura dramatúrgica admirable molt ben resolta a escena. L'autora Paula Vogel (Providence, Rhode Island, EUA, 1951), va assistir a l'estrena de l'espectacle a la Sala Beckett i va dir que havia viscut la funció d'una obra
nova.
L'obra reconstrueix moments clau de la relació de Li'l Bit, (a càrrec de Mireia Aixalà, esplèndida en totes les edats de la protagonista) amb Peck, l'oncle pederasta (interpretat per Ivan Benet, l'excel·lència.) A partir dels anys noranta del segle passat, la nena que aleshores tenia onze anys va ser agredida sexualment per l'oncle, que la manipulava dient que ho feia per estimació i li volia fer creure que no li feia res que ella no volgués. L'autora no va fer públic que s'havia basat en l'experiència personal fins fa poc, després de la mort de la seva mare. L'obra sembla acabada d'escriure perquè els abusos sexuals a infants produïts dins l'àmbit familiar és un tema dolorosament actual.
I un regal per a l'obra, per a l'autora Paula Vogel i per als espectadors de la Sala Beckett: els complements musicals que hi posen la jove actriu Alba Gallén al piano o a la mandolina, l'actor Blai Juanet Sanagustín al piano i, d'una manera espectacular i divertida, l'actriu i cantant Kathy Sey (The Sey Sisters) elevada al cub de l'humor, la picaresca i desgranant també altres registres de diversos personatges, tots molt agraïts. Bravo! 9/10
Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»
*
Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY