31 de març 2025

'TRENCANT VAIXELLS, TRENCANT VIDES', AL MUSEU MARÍTIM

Desballestament de vaixells. Exposició Trencat vaixells,
trencant vides,
al Museu Marítim, Barcelona.

L’exposició “Trencant vaixells, trencant vides” del Museu Marítim dona a conèixer la vida de la gent que treballa en el desballestament dels grans vaixells (beaching), un dels oficis més perillosos del món. La feina es realitza directament a les platges del sud-est asiàtic, on aquesta activitat té poques exigències legals i la mà d'obra és més barata que en qualsevol altre lloc. No és rendible desballestar un vaixell a Europa a causa de la normativa estricta pel que fa a la seguretat de les persones com pel reciclatge de materials.

Oberta fins al 28 de setembre de 2025

30 de març 2025

'DONES DE RÀDIO', A LA VILLARROEL

Dones de ràdio. Autora: Cristina Clemente. 
Direcció: Sergi Belbel. La Villarroel, Barcelona
Intèrprets: Sara Diego, Sara Espígul i Àngels Gonyalons. Magnètiques. Un treball delicat de tres grans actrius que es posen a la pell de tres dones de generacions diferents afectades de càncer de pit. S'han sotmès a tractaments de quimioteràpia i radioteràpia i han superat la malaltia amb circumstàncies personals ben diverses i, ara, es dediquen a explicar-ho, en un pòdcast radiofònic. L'autora, Cristina Clemente (Barcelona, 1977), mostra en aquesta obra l'habilitat de crear situacions angoixants que destensa amb un gir cap a l'humor terapèutic. Sense abandonar el realisme que fa esgarrifar —«el càncer no es rosa»—, en fa una mirada optimista. Bravo, Sergi Belbel. Aplaudiments entusiastes. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY


29 de març 2025

'MORT D'UN COMEDIANT', AL TEATRE ROMEA

Mort d'un comediant. Autor: Guillem Clua 
Direcció: Josep M. Mestres. Teatre Romea, Barcelona

Intèrprets: Jordi Bosch, Francesc Marginet Sensada i Mercè Pons. El fil argumental s'emmiralla en La mort dun viatjant, d'Arthur Miller, que és a l'esplèndida biblioteca teatral del protagonista. El comediant en qüestió és, presumptament, Llorenç Cardona i l'acompanyen la presumpta neboda i un cuidador domiciliari en funció d'espàrring de les obres que ha protagonitzat el comediant durant la seva exitosa i dilatada carrera. És una obra de lluïment de l'actor principal i Jordi Bosch broda cadascun dels fragments escollits de les millors obres de teatre de tots els temps que interpreta. No ens cansaríem d'aquesta classe magistral, però ens arriba de sorpresa el desenllaç en un gir espectacular que deixa l'auditori amb la boca oberta. Bravo, Guillem Clua! Aplaudiments a peu dret. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

28 de març 2025

PEL·LÍCULA 'TEMPS COMPARTIT'

Temps compartit [Hors du temps]
Direcció: Olivier Assayas. França, 2024

Mig documental, mig biografia del temps de confinament per la pandèmia de coronavirus. Un director de cinema (alter ego del mateix director i intèrpret Olivier Assayas), i el seu germà, un periodista musical, i les parelles respectives es troben atrapats a la casa estiuenca de la família, envoltada de natura. El marc és la casa del pare, els llibres del pare, la taula de l'estudi del pare i els records d'infància en aquest espai en un intent que contrastin amb aquests temps de crisi i profunds canvis de la societat contemporània. Mentre el món exterior es torna cada vegada més inquietant, els quatre han d'enfrontar-se al pas del temps i resoldre les tensions quotidianes. Descobreixen que les seves millors eines són les arts, que impregnen tots els moments. La història s'allargassaa pels dies que es repeteixen, però el temps de no fer res està molt ben dosificat —amb els rituals que tothom vam fer durant la pandèmia—, entre passejos per un entorn elegant i alhora salvatge.  Filmin 8/10

26 de març 2025

'LAPÒNIA', AL TEATRE CONDAL

Lapònia .Autoria: Cristina Clemente i Marc Angelet
Direcció: Nelson Valente. Teatre Condal, Barcelona
Intèrprets: David Bagés, Míriam Iscla, Albert Prat i Anna Sahun. Bravo, Cristina Clemente i Marc Angelet per aquesta excel·lent comèdia de situació familiar que tracta assumptes patrimonials i els enfoca una mirada universal. L'acció es desenvolupa en un modern apartament de Lapònia, el país del Pare Noel. Dues parelles joves debaten si cal mentir als infants per crear-los il·lusions falses (Reis Mags, Tió. Pare Noel... ). La realitat de fons és la relació complicada entre dues germanes catalanes una casada amb un català i l'altra amb un finlandès. S'enganxen per com han d'educar les criatures, però hi ha en joc l'adaptació als canvis per circumstàncies vitals.  Un text d'arquitectura perfecta, contundent i ben servit amb la direcció de l'argentí Nelson Valente, que ja va dirigir l'obra a l'Argentina en una de les versions internacionals que ha tingut l'obra a Croàcia, Eslovènia, Grècia, Itàlia, els Estats Units, el Perú, la República Txeca o Veneçuela, a més de la llarga temporada a Madrid. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

25 de març 2025

PEL·LÍCULA 'UNA RAÓ PER VIURE'

Una raó per viure [Breathe]. Direcció: Andy Serkis
Regne Unit, 2017


Basada en una història real, els intèrprets Andrew Garfield i Claire Foy lideren aquesta preciosa història d'amor i superació.  El productor del film, Jonathan Cavendish, és el fill de la parella sobre la qual es basa aquesta pel·lícula. El seu pare, Rovin Cavendish, era un jove aventurer i carismàtic quan la poliomielitis li va provocar una paràlisi. Diana, la seva dona, el treu de l'hospital i amb persistència i determinació aconsegueix sobreposar-se a la malaltia i la seva la actitud va ser un exemple de valentia i ganes de viure. A base d'humor i esperança i molta dedicació la parella va superar l'adversitat i van tirar endavant la família envoltats de molts amics. Filmin. 8/10  

24 de març 2025

'THE CIBELS', AL MALDÀ

The Cibels. Creació col·lectiva: Laura Aubert, Francesc Marginet
Clara Mingueza, Marc Domingo i Cris Margu
Direcció: Els Pirates Teatre. El Maldà, Barcelona
Cris Margu i Marc Domingo es posen a la pell de la Margaret i el John, una parella d'exjoves rockers que recorden el seu èxit esclatant al Madison Square Garden de Nova York. Repassen per a ells mateixos el relat de com i de qui els va promoure per fer el salt des de Sant Fruitós de Bages fins als escenaris emblemàtics novaiorquesos el setanta-set fins al vuitanta-set del segle passat. Van passejar-s'hi i van fer gaudir el públic amb un únic hit. Amb una única cançó i no gaire més, van poder tastar els privilegis de tracte com si fossin les grans figures que perduren. Un espectacle potent de petit format basat en la nostàlgia de dos personatges que es fan estimar. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

23 de març 2025

'LES MARES', AL TEATRE POLIORAMA

Les mares. Espectacle de Fel Faixedas i Carles Xuriguera
Teatre Poliorama, Barcelona

Passa poques vegades que, després de veure una obra d'humor, els espectadors no ens traguem del cap el que hem vist, ens ho fem nostre i en parlem a la sortida. I és perquè hi ha veritat i tendresa en el que s'explica a Les mares que interpreten el duet Fel Faixedas i Carles Xuriguera. Ara són els fills, ara fan de mares. Els creiem quan es posen a la pell de la Beti i la Maria, les seves progenitores, dues dones que podrien ser també les nostres àvies, les nostres mares i també nosaltres mateixes en alguns aspectes. L'espectacle és un homenatge a les dones valentes i lúcides de tota una generació marcada per la postguerra franquista. I l'auditori riu de l'opinió que tenen les mares sobre la professió d'humoristes dels seus fills. La meva veïna de seient aplaudeix emocionada i em diu: «Era així, era així. I no feia riure» 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

22 de març 2025

PEL·LÍCULA 'PETITES VALENTES'

Petites valentes. Direcció: Julie Lerat-Gersant. França, 2022

Opera prima de Julie Lerat-Gersant, inspirada en les seves experiències com a docent en centres d'acollida de mares adolescents. La protagonista és la Camille (Pili Groyne, excel·lent), una jove de setze anys embarassada, separada de la seva mare, una dona tòxica que no en té cura. A la llar de mares adolescents, Camille haurà de madurar i decidir què és el millor per al fill que espera. Desesperació i tendresa amb moltes noies com la protagonista que juguen, sisplau per força, a ser dones adultes. Filmin. 9/10
 

21 de març 2025

'HAIKUS DE SOLVEIG', EN EDICIÓ DIGITAL

Il·lustració: © Teresa Llorach

Per LLEGIR  Haikus de Solveig en línia

 i/o

DESCARREGAR Haikus de Solveig en pdf 

i/o

Veu: Andreu Sotorra 

**

Em plau presentar el poema narratiu Haikus de Solveig, il·lustrat per Teresa Llorach. Es pot llegir en suport digital i es pot escoltar enregistrat amb la veu d'Andreu Sotorra i fons musical de Solveig's Song, d'Edvard Grieg. El poema s'inspira en l'obra de teatre en vers Peer Gynt, escrita per Henrik Ibsen. En vint estrofes en forma de haiku hi enfoco el temps d'espera de Solveig al seu estimat Peer, que li ha promès que tornarà quan sigui ric. Peer Gynt recorre el món protagonitzant múltiples aventures, fins que torna vell i pobre al poble on Solveig l'espera.  

Solveig té estalvis:

li para pis i el venten

quatre minyones.

El poema es va estrenar al Teatre Fortuny de Reus, el 12 de febrer de 2025, en una lectura col·lectiva a la jam 'Poesia i Teatre', del col·lectiu Safareig Poètic, en la celebració del seu desè aniversari.

Solveig s'aferra

a redimir-lo, encara.

¿Què li deu veure?

20 de març 2025

LA MÀGIA DE LA PRIMAVERA

La màgia de la primavera consisteix en la revifada de la natura. 
Xim-xim de petons i tota cuca vivent floreix. 
Gaudim-ne.
 
**
 
Quan arriba l'equinocci de primavera un raig de llum travessa 
uns punts exactes de construccions mil·lenàries arreu del món. 
Vegeu l'article
«Sis llocs màgics on se celebra l'arribada de la primavera»
de Cristina Torra. Diari Ara, 21-III-2025


 


18 de març 2025

ELOGI NOLLA ABELLÓ, IN MEMORIAM

Elogi Nolla Abelló (1932-2025)
Avui ens ha deixat l'Elogi Nolla Abelló, de Duesaigües. L'Elogi, el fill petit de Cal Trillana, era d'aquelles persones que transmeten bones vibracions per la seva manera de comunicar-se planera i alhora profunda. Era un home culte i discret, dipositari d'una gran saviesa natural, sobretot en temes agraris. Nascut durant la República, li van posar Elogi de nom. El recordo a casa nostra, al refugi de la Vinyeta, compartint llibres i explicant-nos com era l'ensenyament a l'escola del poble on ell havia començat quan tenia set anys, un cop acabada la guerra. La Dictadura de Franco va fer que tota  la documentació de l'Elogi portés un nom fals: Eulogio. Recordo que va fer els tràmits per restituir el seu nom, de seguida que va ser possible. 
La seva professió o activitat principal va ser la de pagès. Es va guanyar la vida en el conreu d'avellaners, d'oliveres, de vinya i d'horta. Va ser president de la Cooperativa Agrícola de Duesaigües en els anys difícils de 1966 al 1970. Va ser jutge de Pau de Duesaigües de 1990 al 2011 i sé que tothom confiava en el seu tarannà ponderat.
L'Elogi ha viscut sol, però sempre ha estat molt ben relacionat amb el seu entorn de família i amb el veïnat del poble.  Me'n parla el seu nebot, Joan Ciurana Nolla, fill de la Conxita, una de les seves tres germanes. I també l'Enric Nolla Gual, fill del seu germà Joan, que el recorda com un gran aliat intel·ligent i sensible. Un i l'altre tenien el tiet Elogi en gran estima. 
Gràcies, Elogi, per tot el que ens has ensenyat. 

17 de març 2025

PEL·LÍCULA 'EL JUDICI DEL GOS'

El judici del gos
Direcció: Laetitia Dosch. França i Suïssa,  2024

La comèdia El judici del gos és l'opera prima de la directora Laetitia Dosch (coguionista amb Anne-Sophie Bailly). La mateixa directora interpreta l'Avril, una advocada aguda i emotiva que acumula casos perduts. Especialitzada en la defensa d'animals, està disposada a tot per salvar el seu client, un gos reincident, de la pena capital.  La seva veu en of anuncia que es mostrarà segura davant del jutge, però no se'n surt. El gos, en canvi, destaca per la seva presència natural i magnètica. Una història singular que es basa en fets reals que reflecteixen la complexitat humana.  S'hi desgrana tanta veritat,  que el veredicte impacta, tot i ser esperat. 8/10

16 de març 2025

PEL·LÍCULA 'ANORA'

Anora. Direcció: Sean Baker. Estats Unit, 2024
Faula moderna que transita de la comèdia romàntica al trhiller. Història sòrdida i tendra, ambientada el 2018 entre Nueva York i Las Vegas. La protagonista és una jove prostituta de Brooklyn. La lloga en exclusiva un xicotet fill d'un oligarca rus que li ofereix matrimoni. Quan la notícia arriba a orelles dels pares del noi, el conte de fades trontolla. Els pares van a Nova York per aconseguir l'anul·lació del matrimoni. Brillant, divertida, però alhora trista.
Multipremiada als Oscar: a la millor pel·lícula i també a la millor actriu principal (Mikey Maison), al millor actor de repartiment (Yuriy Borisov), al millor guió original (Sean Baker) i al millor muntatge (Sean Baker). Filmin. 10/10
 

15 de març 2025

PEL·LÍCULA 'THE NEST'

The Nest. Direcció: Sean Durkin. Regne Unit 2020
Drama familiar que funciona com a crítica social del materialisme i l'ambició desenfrenada. Té com a protagonistes dos grans intèrprets, Jude Law i Carrie Coon. Rory és un emprenedor ambiciós que vol explorar noves oportunitats com agent bursari i assessor d'inversions a les altes esferes de Wall Street. La família viu als Estats Units i s'estableix en una casa d'alt llinatge als afores de Londres, tan desmesuradament gran i complicada de fer funcionar que es comporta com a protagonista de fons del thriller psicològic. Alison és professora d'equitació i projecta construir els seus propis estables, però depèn de la suposada fortuna del marit que anuncia contínuament ascensos fantasmals. Afegim-hi una atmosfera tensa dels primers plans asfixiants on cada mirada i cada silenci transmet la inestabilitat tant dels adults com dels joves. Intrigant. 
Filmin. 9/10

14 de març 2025

'SUITE N.º 4. DO NOT DISTURB', AL TEATRE NACIONAL

Suite nº 4. Do not disturb. Autoria: HOTEL col·lectiu escènic
Dramatúrgia i direcció: Jordi Oriol. Sala Tallers, TNC
Espectacle de dansa-teatre que forma part del festival Dansa Metropolitana. Els intèrprets ballarins fan de peons de la construcció poc eficaços, la qual cosa decanta les accions dels petits episodis cap la comicitat.  La companyia HOTEL col·lectiu escènic porta una llarga trajectòria integrant creadors d'altres disciplines amb una voluntat de recerca de nous horitzons i, sobretot, amb l'atractiu que suggereixen més enllà del que mostren a escena. Posem-hi imaginació, doncs. 7/10

Llegiu-ne a crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY


13 de març 2025

'ARRIBARÀS I SERÀ DE NIT', A LA SALA ATRIUM

Arribaràs i serà de nit.  Dramatúrgia i llibret: Marc Artigau.
  Música: Neus Pàmies i Gerard Marsal
 Direcció: Marc Chornet i Projecte Ingenu. Sala Atrium, Barcelona

El musical de petit format Arribaràs i serà de nit explica una història que nega la mort de la persona estimada, recuperada a través de la realitat virtual. Una història cantada individualment a cada espectador a cau d'orella (via auriculars) amb prosa poètica i música electrònica que remet al futur. Al mateix vestíbul de la sala, Àlex (Toni Guillemat) és el narrador que presenta la Irene, morta en un accident de trànsit, i rememora els llocs on van viure moments feliços. Amb la tecnologia reconstrueix virtualment versions de la persona estimada en tres etapes de la vida: la dels vint anys (Paula Jornet), la dels trenta-tants (Neus Pàmies), i la dels seixanta-tants (Isabel Soriano). Una joia. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

11 de març 2025

JARDÍ FLORIT: TAPÍS D'ESTRELLES

Tapís d'estrelles (Disphyma crassifolium)

En diversos talussos escalonats del jardí de llicorella s'hi arrapen lentíssims al pedruscall crasses del tipus flor de migdia o tapís d'estrelles (Disphyma crassifolium). La planta és originària d'Austràlia i de Sud-Àfrica. Viu bé a ple sol, fins i tot sense reg.  A començaments de primavera té aquest aspecte enlluernador, ple d'estrelles menudes que es tanquen amb la caiguda del sol. És una alternativa a la gespa perquè tot l'any el tapís és verd, no necessita manteniment ni adobs i no l'ataquen plagues ni fongs, però no es pot trepitjar. En plantem esqueixos directament a terra durant la primavera i a finals d'estiu.

10 de març 2025

EGOTOPIA

© Nené
Egotopia. Acrílic i tintes, 80 x 50 cm

El dolor sobreïx d'un món de destrucció, de terra erma. Una ratlla de mar brilla al fons, en un entorn que ja és deliri d'uns ciutadans de vacances. I en l'espai verd imaginat, una única alzina de fulla assedegada. Els veïns que colonitzen l'arbre són fets d'un paper porós que s'estova en un no res. El piuleig d'ocells que sentim surt d'uns altaveus del jardí de pedruscall. No arribem a entreveure res més per al futur: la confiança dipositada en un arbre únic i uns núvols que s'han d'engreixar. Però, aturem-nos i parem orella en una pausa dels motors i les motoserres. Sentirem el fresseig d'un niu de mallerengues. Hi ha esperança, encara, en les llàgrimes que reguen aquesta primavera.



Música: Dunes de somnis
Interpretació: Acadèmica de Música Sons de Natura
Composició: Academia de Relaxamento e Meditaçao
Àlbum: Serè, 2023

 

09 de març 2025

'DESPRÉS DEL FINAL', A LA SALA VERSUS GLÒRIES

Després del final. Autor: Dennis Kelly. 
Traducció i direcció: Marc Rosich.  Sala Versus Glòries, Barcelona
Intèrprets: Meritxell Calvo i Ramon Pujol.  El perill nuclear pot ser una realitat. Europa rearmada, clams de Putin i Trump, la Xina i l'Iran fregant-se les mans... reactualitzen l'amenaça de guerra nuclear. I ens creiem, d'entrada, aquesta parella de Després del final que intenta sobreviure en un refugi nuclear de jardí. D'entrada hi respira 1984 d'Orwell. Però no es triga gaire a veure incoherències en el que diu i fa el Mark i el que sap i pateix la seva companya de feina, la Louise, a qui el xicot ha portat al refugi desmaiada. Serem testimonis d'escenes violentes i d'abús masclista. I un gir inesperat per al desenllaç d'aquesta peça de petit format que ens deixa amb la boca oberta. «Porta'm xocolata». Bravo! 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

08 de març 2025

'MARIE, LA ROJA', AL TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA

Marie, la Roja. Autora: Rosa Maria Arquimbau. 
Dramatúrgia: Carles Mallol Direcció: Ester Villamor Baliarda. 
TNC, Sala Petita


La  periodista, escriptora i activista Rosa Maria Arquimbau i Cardill (Barcelona, 1909 - 1992) va estrenar Marie, la Roja  el 1938. L'obra va impactar per atrevida. Activista d'esquerres i avançada en el seu temps va escriure contes (signats com a Rosa de Sant Jordi),  articles i reportatges de caràcter social i feminista. 

L'acció de Marie, la Roja se situa en una presó de dones de París. Cada dona explica a les altres com ha arribat a ser empresonada. Se l'escolten i s'hi solidaritzen. Carlota Olcina és Marie, una activista militant d'esquerres que ha estat empresonada per haver colpejat un policia. Mercè Aránega, Meritxell Huertas, Martina Roura, Tai Fati, Antònia Jaume i Alba Montaño es posen a la pell de dones que es prostitueixen, dones que han matat o que han avortat. Els intèrprets masculins hi fan diversos personatges i hi estan ben bé d'adorn, tret de Borja Espinosa en el paper del carceller Jacques Dubois.

Anacronismes en el marc de 1938: tenir uns televisors que amenitzen els vespres, exigir copes menstruals i moure's dins d'imponents estructures de reixes de ferro forjat en contrast amb la realitat que hem vist fotografiada de l'època.  6/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «clip de Teatre»

*

 Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

07 de març 2025

'EXPULSIÓ', A LA SALA BECKETT

Expulsió. Autor: Pau Miró. Direcció: Toni Casares
Sala Baix, Sala Beckett, Barcelona
Tothom és expulsat d'un lloc o altre a l'obra Expulsió de Pau Miró. Els protagonistes són tres germans que es retroben després de la mort del pare, a la casa d'estiueig de la família dels afores de Barcelona. Expressen els seus sentiments en veu alta, potser per primer cop. La germana  (Montse Germán, la precisió delicada) adoptada quan tenia dos anys, ara és la propietària de la casa i s'hi quedarà a viure. El seu pare devia voler compensar que se sentís 'expulsada' emocionament de la família. Els altres dos germans (Anna Alarcón i Xavi Sáez, versemblants en les opcions dels seus personatges) reclamen ara una part de la casa i aposten per la venda. També és a la trobada, la filla adolescent (Mia Sala-Patau, un bon debut) del germà en representació dels joves que avui han de compartir pis sine die, 'expulsats' també, en aquest cas de poder accedir a un habitatge propi. A la Barcelona de l'especulació immobiliària d'avui, tenir casa i no sentir-te amenaçat per una expulsió que pot arribar de qualsevol banda és un valor cívic i moral que ultrapassa l'economia. 8/10 

06 de març 2025

SÈRIE 'LA VIDA BREVE'

La vida breve. Direcció: Diego Núñez Irigoyen, Adolfo Valor
Movistar plus+   -  6 episodis de 50 min.
Sèrie en format de tragicomèdia luxosa i acurada pel que fa a la part històrica. Recrea amb humor els esdeveniments que van tenir lloc durant el regnat del rei més desconegut, Luis I, primogènic de Felipe V de Borbó i María Luisa Gabriela de Saboya. El regnat més curt de la història d'Espanya: 220 dies.

Aquest Borbó, el primer nascut a Espanya, va quedar orfe de mare amb 7 anys. La sèrie s'inicia amb els prolegòmens del casament, quan tenia 15 anys, amb la seva cosina Luisa Isabel d'Orleans de 12 anys. Un any després del casament, el seu pare va abdicar per problemes mentals i van coronar Luis (10-I-1724). L'adolescent va morir vuit mesos després, afectat de verola i sense haver deixat descendència. En el període que va regnar va intentar, sense èxit, fer avançar una llei presupostària que retallava les despeses de la corona.

Felip V va tornar a ser rei perquè Fernado, el segon fill, només tenia 10 anys quan va morir Luis I.

Les edats dels intèrprets protagonistes no es corresponen als 12 anys de Luisa de Orleans (Alicia Armenteros, magnífica) ni als 16 de Luis I (Carlos Scholz, deliciós), però són ben creïbles per la humanitat, tendresa i veritat que desprenen els seus personatges, primaris en la seva manera de pensar, maldestres en la seva manera de procedir. 

Movistar plus+ 9/10

05 de març 2025

PEL·LÍCULA 'LA CUINA'

La cuina. Direcció: Alonso Ruizpalacios, Mèxic, EUA, 2024
A la cuina de The Grill, al centre de Nova York, hi treballa un batalló d'immigrants sense papers per un sou que no els permet viure. Aquests esclaus d'avui atenen milers de clients un divendres normal com avui. Han desaparegut diners de la caixa i tots els treballadors són interrogats. Cadascú lluita per defensar la seva feina. Lidera aquesta sàtira l'actor Rooney Mara.
Pel·lícula nominada als premis Oscar. Filmin. 9/10

**
 
Vegeu l'obra de teatre La cuina. Autora: Laura Aubert. 
Inspirada en The Kitchen, d'Arnold Wesker
Direcció: Adrià Aubert.  Sala Beckett, Barcelona, 2024
Crítica i vídeo: https://tuit.cat/Ix6jm

04 de març 2025

PEL·LÍCULA 'GIRLS WILL BE GIRLS'

Girls will be girls. Direcció: Shuchi Talati. Índia, 2024
Història d'una mare i una filla índies que redescobreixen la sexualitat, en una societat puritana. L'adolescent és una estudiant modèlica, atrevida i rebel que intima amb un company del seu internat, a l'Índia dels anys 90. La relació dels dos joves es posarà a prova en una societat implacable a l'hora d'amagar el desig femení. D'altra banda hi ha mare de la noia que en censura el comporatment i es posarà al mig de la jove parella d'una manera inquietant. Una història explicada en la seva complexitat i, alhora subtilment, que es desenvolupa en els silencis i els gestos reprimits. Interessant per conèixer com funcionen els internats a l'Índia, amb els alumnes i els professorat lligats per normes fèrries.
Pel·lícula premiada al Festival Sundance i Premi al Millor Debut als premis Independent Spirit. 
Filmin. 9/10

03 de març 2025

EXPOSICIÓ 'INFÀMIA', AL MUSEU MARÍTIM DE BARCELONA

L'exposició Infàmia que presenta el Museu Marítim de Barcelona fa un repàs al passat colonial i la participació catalana en el tràfic de persones captives per a ser esclavitzades. Entre els segles XVI i XIX més de dotze milions de persones van ser raptades a l'Àfrica i venudes a les colònies americanes. L'Estat espanyol va ser el penúltim país del món a prohibir l'esclavisme (1886). El Brasil ho va fer dos anys després. ¿Quants d'aquells capitals es van repatriar a Catalunya i de quina manera aquells beneficis provinents de l'esclavatge van ajudar al desenvolupament del país al segle XIX? 
Aprofitem que som al conjunt monumental de les Reials Drassanes de Barcelona, un dels edificis representatius del gòtic civil més importants del món, per actualitzar la visita a l'exposició permanent del museu. El Museu Marítim de Barcelona sempre ens sorprèn amb nous materials ben contextualitzats i presentació pedagògica, com els de l'exposició Infàmia.
Oberta fins al 5 d'octubre de 2025.

02 de març 2025

VIOLETA BOSCANA

Violeta boscana (Viola alba Bess)
NOMS: Viola. Viola boscana. Viola d'olor. Violeta. Violeta de la Mare de Déu. Violeta salvatge.  Castellà : Violeta. Francés: Violette blanche. Italià: Viola bianca. Anglés: parma violet. White violet. Alemany: WeißesVeilchen. Font: menudanatura.com

Al nostre jardí de llicorella hi ha diverses mates de violetes del bosc, segurament procedents d'un alzinar. Quan la meva padrina Munda les va plantar, el jardí era un erm assolellat, sense protecció de cap altre tipus de planta. Ara, les mates que es troben a ple sol no fan rebrots. Les altres, en parterres ombrejats, fan les fulles grosses i les arrels produeixen rebrots que donen lloc a noves plantes. Floreix de febrer a maig. A l'estiu, les del sol vegeten i les de l'ombra tenen les fulles en forma de paperina perquè s'hi allotja una crisàlida. Però a la primavera següent els rizomes subterranis llenyosos més humils tornen a brotar i són de les primeres flors que perfumen el jardí. Més val admirar-les a la mateixa planta perquè, si es tallen, no es conserven gaire bé en aigua.

Cantaria, si pogués,
la cançó del temps i el lloc
que ara em toquen.
Cel, mar i muntanya:
inevitable mapa.
Però la història
coixeja de les quatre grapes.
MÀRIUS TORRES. Cobles del temps, fragment


01 de març 2025

LA VELLA QUARESMA, UN CALENDARI POPULAR

Vella Quaresma, nina artesanal de 33 cm. de nova creació. 
Aviat vindrà Pasqua
i la mona menjarem.
Ho sentim, Vella Quaresma,
però no et convidarem.
LOLA CASAS
¿Us agradaria regalar o regalar-vos aquesta preciosa nina Vella Quaresma? Poseu-vos en contacte amb la reusenca Isabel Marsal de Nines de Drap. Fa vint anys que dissenya i elabora artesanalment aquestes nines lligades a la tradició popular que actuen de calendari.  Cada nina assenyala la fi del període carnavalesc i anuncia les set setmanes de Quaresma.  Setmana a setmana, des del dimecres de cendra fins al dijous sant se n'ha de separar una de les set cames. Com moltes de les tradicions que perduren aquí, els elements simbòlics que conté la Vella Quaresma pertanyen a la litúrgia catòlica, com Pasqua, Nadal o Reis. 
Totes les nines de la Vella Quaresma de la Isabel són originals i úniques. En cap hi falta els elements simbòlics: l'abstinència de menjar carn representada pel cabàs ple de verdures i el bacallà, considerades menges barates (tot i que actualment el bacallà és el doble de car que no pas el pollastre o fins i tot la vedella.)  Enguany n'ha fet tres models diferents (de 33, 38 i 48 cm) amb faldilla acampanada de cotó estampat, davantal color caldera amb llaç a la cintura i manteleta de punt de caragol. Les set cames són de cotó de colors diversos i porten un velcro a la part que s'ajunta al cos.

Aquest calendari popular en forma de nina té molta acceptació a les escoles de primària. Entre Carnestoltes i les vacances de Setmana Santa serveix com a referent per treballar diversos aspectes del currículum. 

Vegeu alguns exemples 
de la pervivència de la tradició: 


A Reus, la serrada de la cama de la Vella Quaresma a les Peixateries Velles s'ha convertit en una festa col·lectiva.
Els menors de sis anys d'una vintena d'escoles canten la cançó "Serra la Vella", mentre una persona o personatge conegut (un nan del seguici festiu, per exemple), enfilat en una escala, serra una de les cames.

Set setmanes de Quaresma,
només hem pogut menjar
arengades rovellades,
mongetes i bacallà.

Carnestoltes, quinze voltes,
i Nadal de mes en mes,
tots els dies fossin festa,
la Quaresma mai vingués.


A les parades dels mercats catalans cada any surt la Vella Quaresma. Com a reclam de venda, les peixateries i parades de pesca salada fan un calendari similar al de la vella amb un bacallà sec on pengen set arengades.

**

La Vella Quaresma ha estat objecte de representació artística. Cada any es regenera amb noves creacions:

 

La Bella Quaresma. Pere Prats Sobrepere, 2025