'GUATEQUE', AL TEATRE AKADÈMIA

Guateque. Dramatúrgia: Jaume Viñas

Direcció: Gemma Sangerman. Teatre Akadèmia, Barcelona

Intèrprets: Aida Llop, Mireia Lorente-Picó, Gerard Frank i Joan Sáez. Una generació d'intèrprets joves que reprodueix les festasses —guateques— a cases particulars, durant l'època de Dictadura franquista. A escena, l'acció se situa al 1968, amb el Festival de Eurovisión com a gran espectacle televisiu (la majoria de les cases no tenien televisor), on va guanyar 'La, la la', cançó interpretada per Masiel. I, entremig, hi cap tot. Des de fragments de textos emblemàtics de poetes catalans fins a ballaruga de sevillanes i fregolisme frenètic per la representació domèstica de l'òpera bufa  Les noces de Fígaro, que emmarca tot l'espectacle.  I final amb pupurri de cançons del seixanta. Bravo, companyia Epidèmia Teatre. 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'TOTA AQUESTA POR QUE ARA TINC, A LA SALA ATRIUM

Tota aquesta por que ara tinc

Autors: M. Angelet, A. Jiménez, G. Albà 

Direcció: Andrea Jiménez. Sala Atrium

El clown, performer, director, dramaturg, actor i creador Guillem Albà va estrenar la peça de petit format Tota aquesta por que ara tinc dins el Grec'24 al Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa. Ara l'hem pogut veure a la Sala Atrium. Albà fa una mirada a la seva trajectòria de professional del teatre i assaja canviar de registre. Es troba en una cruïlla —ser o no ser— simbolitzada pel monòleg hamletià. Pensa passar del format còmode del pallasso sense paraules cap a allò desconegut d'un intèrpret que parla. Potser no serà a temps de fer el canvi perquè el ronda la Mort, a càrrec de l'actriu Aitana Giralt, que l'acompanya en escèptica i descarada comicitat. 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «clip de Teatre»

* 

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'L'HERÈNCIA', AL TEATRE LLIURE

L'herència. Autor: Matthew López. Traductor: Joan Sellent

Director: Josep Maria Mestres

Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona

El dramaturg nord-americà Matthew López (Panama City, Florida, 1977) s'ha inspirat en la novel·la Howards End, d’E. M. Forster, publicada el 1910. La posada escena és un retaule on fins i tot hi apareix el mateix Forster, en el marc històric del 2016. L'herència és un gran text d'homenatge dels joves homosexuals a la generació anterior que va patir els estralls de la primera etapa de la sida. A l'obra, l'herència és un element físic, però també immaterial de lliçó de vida, de l'amor i el compromís, amb tretze intèrprets lliurats a emocionar l'audiència per la veritat que transmeten. «Viure!» Un espectacle teatral maratonià, de factura rigorosa, monumental pel que s'hi diu i per com s'hi diu. Bravo! 10/10
     

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'A MACBETCH SONG', AL TEATRE LA BIBLIOTECA

A Macbeth Song. Amb The Tiger Lillies. 

A partir de W. Shakespeare. Versió i direcció: Oriol Broggi

Teatre La Biblioteca, Barcelona

Sota les voltes del Teatre La Biblioteca, s'ofereix un espectacle teatral de luxe amb Enric Cambray, Màrcia Cisteró i Andrew Tarbet interpretant un Macbecht, tots tres en anglès. Un Shakespeare, poca broma. Compten amb l'embolcall de vint-i-dues peces musicals originals que fan avançar l'acció,  creades i interpretades pels veterans músics londinencs de The Tiger Lillies. Amb la convenció escènica, hi sentim el clima bèl·lic i hi veiem el bany de sang en una contínua circulació de reis i nobles armats a cavall, assassins i suïcides.  Una branca ens va entendre que la profecia de les bruixes es compleix: el bosc de Birnam es mourà fins arribar al castell i el personatge llegendari no nascut de dona, lord Macduff, degollarà el protagonista.  El to de l'espectacle és el d'un joc picaresc d'una tribu d'artistes de carrer. A xalar! 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

SÈRIE 'SECRETS'

Sèrie Secrets. Direcció: Kaspar Munk i Lone Hørslev
Dinamarca, 2024

Mads i Eva són germans i mantenen, d'adults, un vincle tòxic a partir d'un trauma infantil. Ella és una prestigiosa arquitecta amb un gran projecte frustrat entre mans i ell, és professor de música, alcohòlic i drogaaddicte. Una història realista de dependència emocional, angoixant, destructiva. L'Eva sempre defensa Mads i deixa que envaeixi els seus espais familiars, fins que diu prou. Els espectadors ja fa estona que ens hi barallem  perquè no accepti més xantatges de Mads, però quan està sobri és tan dolç i commou quan promet, i fa creure que es redimirà. Els detalls de la història de fons es van destapant capítol a capítol. Excel·lents fotografia, espais, música. Excel·lent retrat de personatges que es mouen en un guió una mica reiteratiu. Filmin. 9/10

 

SÈRIE 'SO LONG, MARIANNE'

Sèrie So Long, Marianne. Guió: Øystein Karlsen, Jo Nesbø
Direcció: Bronwen Hughes, Øystein Karlsen 

Noruega, 2024

So Long, Marianne és un tema escrit i compost pel cantautor canadenc Leonard Cohen (Montreal, 1934 - Los Angeles, 2016) inclòs en el disc Songs of Leonard Cohen de 1967. La cançó es va inspirar en Marianne Ihlen (Larkollen, 1935 - Oslo, 2016), una jove noruega a qui Cohen va conèixer el 1960 a l'illa grega d'Hidra, aleshores refugi d'artistes bohemis de tot el món. Cohen tenia 26 anys, havia deixat la universitat i fugia del clima londinenc. Feia poc que Marianne havia estat abandonada a l'illa per l'escriptor noruec Axel Jensen, amb un fill de mesos i sense recursos. I en aquell paradís lluminós, Cohen i Marianne s'enamoren. Cohen la va acompanyar a casa seva a Oslo. Més tard van viure a Montreal i finalment Marianne torna a Hidra. La parella es va anar distanciant coincidint amb el triomf imparable de l'artista a Nova York. Van ser parella durant deu anys, i amics fins als darrers dels seus dies.
En el repartiment d'aquesta sèrie de vuit capítols hi destaca Alex Wolff que interpreta Cohen i canta les seves cançons, per a la qual cosa va assajar durant més d'un any la manera de parlar i de cantar de l'artista. I l'actriu noruega Thea Sofie Loch Næss, exquisida. Movistar + plus. 9/10

Vine a la finestra, la meva petita estimada,
M'agradaria intentar llegir el teu palmell.
Acostumava a pensar que era una mena de noi gitano.
Abans de deixar-me portar a casa.
Ara, tant de temps, Marianne, és hora que comencem
Tornar a riure, plorar i plorar i riure de tot.

'LA DONA ÀNGEL JA NO VOL MOSSEGAR LA FRUITA PROHIBIDA'

Rosa Virgili Abelló davant de la seva instal·lació
La dona àngel ja no vol mossegar la fruita prohibida, 2024

Prosa poètica: Lena Paüls

Escolteu-la a Spotify

Veu: Andreu Sotorra

A través de les emocions i la imaginació, compartim l'escena amb una dona que es disposa a lluitar pel somni. I en mostra amb simplicitat diàfana la complexitat de l'esforç. Ha pres la decisió de transformar-se i, ara, nua davant nostre, comparteix preguntes tot acariciant la seda consistent d'una poma roja. La part oculta de la fruita conté les marques de les seves dents. L'ha tastada, doncs, i no es vol permetre llençar-la com a projectil contra ningú. Amb aquest gest sobirà trencarà el simbolisme de la perfecció impossible i disposarà a lloure les seves capacitats.
A punt de metamorfosi, l'objecte contundent que té en reserva, ara és una protecció. Aprofitarà el recurs que percebia com a obstacle i en farà un incentiu ple de possibilitats per reeixir. Nua davant nostre, com que sap que la rebel·lió és començar mil voltes de nou des de dins, compartirà també respostes.

© Rosa Virgili, 2024
Collage/resina epoxi s/ plàstic - 102 x 150 cm

 

Obra seleccionada a la Biennal d'Art 

Contemporani Gastronòmic de Cambrils. 

 

Per saber-ne més:

https://tuit.cat/t4svh

'ARMSTRONG, UN MUSICAL MOLT ESPACIAL', A SANT ANDREU TEATRE

Armstrong, un musical molt espacial

Text i direcció: Dani Cherta. Música original de Keco Pujol

Sant Andreu Teatre (SaT!), Barcelona

L'any 1969, tres homes van arribar per primer cop a la Lluna. L'astronauta Neil Armstrong va ser l'escollit perquè sortís de la nau i deixés l'empremta de la seva sola de bota lunar sobre la sorra aparentment sense vida de la Lluna. El mateix Neil Armstrong —en la ficció— és ara l'avi de la jove protagonista d'aquest nou musical, “molt espAcial”, de la companyia La Roda.

La jove Armstrong vol ser astronauta com el seu avi Neil. I amb el dietari de l'avi que li regala la mare recorda algunes de les operacions que cal seguir per sortir de la Terra i arribar a la Lluna. Una joia que ensenya als seus companys d'estudi,  aspirants com ella a astronautes. Un parell de lladregots —interpretacions còmiques excel·lents— li roben el dietari amb la pretensió d'arribar a la Lluna abans que l'expedició de la neta. Interpretacions, música i cançons enganxadises en directe, coreografies potents. Un magnífic espectacle per a tots els públics. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

 

'HE MORT EL POP', A LA SALA VERSUS GLÒRIES

He mort el pop. Dramatúrgia: Lluís Anton Baulenas. 

Música: Marc Sambola.  Direcció: Marc Vilavella

Sala Versus Glòries, Barcelona

He mort el pop és una paròdia inspirada en tres peces emblemàtiques d'Àngel Guimerà: Mar i cel, Maria Rosa i Terra baixa. En clau de comèdia musical, s'hi especula la continuació amb mirada actual d'aquestes obres. Les cendres de la Blanca convertides un problema de consciència, sense saber què fer-ne. La Maria Rosa a la presó per l'assassinat de l'assetjador rep una oferta per difondre el seu cas als mitjans. Manelic obsedit per la Marta, mentre s'escapa de la justícia per haver mort l'amo Sebastià. Servides en petit format per a públic adolescent i per a qui no les coneix i, alhora,  picada d'ullet al públic que sap de memòria el conflicte que s'hi debat. Una delícia. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'UN DÉU SALVATGE', AL TEATRE GOYA

Un déu salvatge. Autora: Yasmina Reza. 

Traducció: Pablo Macho Otero. 

Direcció: Pere Arquillué. Teatre Goya, Barcelona

Pere Arquillué, Laura Aubert, Ivan Benet i Laura Conejero. Quin quartet! Tots quatre intèrprets tenen un perfil còmic d'alt nivell i aquí el treuen ben seriosos en un ambient formal, a base de silencis i mirades esmolades. L'assumpte que s'hi debat és ben conegut: el reconeixement d'una baralla d'infants per part dels pares de l'agressor. El fill d'una de les parelles ha trencat dues dents al fill de l'altra parella, la que els rep a casa per parlar-ne educadament i acceptar-ne les disculpes. Però, ai, els contrastos de tot tipus entre cada personatge es posen de manifest i la trobada acaba com el rosari de l'aurora. La traducció que n'ha fet el dramaturg i actor Pablo Macho Otero hi afegeix referents de Barcelona, cosa que el fa més proper. Brillant direcció de Pere Arquillué.10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

LA CORONIL·LA

Coronil·la (Coronilla valentina)

Amb l'esplendor de ramells de flors grogues de perfum delicat, els arbustos de coronil·les o carolina (Coronilla valentina o Coronilla glauca) ja anuncien la fi de l'hivern i el començament de la primavera.  Els vam tallar després de la floració d'estiu i ara són unes mates arrodonides i sanes de fulla verd blavós. En tenim de diversa mida envaint parterres, ja que els fruits prims en forma de llegum deixen anar llavors que es converteixen en noves plantes, que cal controlar encara que alegrin tant la vista. És una planta molt rústica, resistent a la sequera i a les temperatures baixes. Creix (massa) bé al nostre jardí de llicorella, sec i pobre de nutrients. 

A «Menuda natura», trobem aquests sinònims: Coronil·la glauca. Carolina. Carolina de jardí. Coroneta. Senet. Castellà: Carolina, Coletui, Coletuy, Ruda inglesa. Portugès: Pascoinhas. Serra-do-reino. Italià: Cornetta di Valenza. Francès: Coronille de Valence. Coronille glauques. Anglès: Mediterranean Crownvetch. Shrubby Scorpion-vetch.

Per saber-ne més:  Gènere Coronilla, a «Menuda natura»:
Coronilla glauca L.  Coronilla minima L. subsplotoides

 Cronilla scorpiodes (L.) Koch Coronilla juncea L.

'LES JOURS DE MON ABANDON', AL TEATRE NACIONAL

Les jours de mon abandon, a partir d'I giorni dell’abbandono, d’Elena Ferrante. Text i dramatúrgia de Gaia Saitta i Mathieu Volpe. Concepte, adaptació i direcció: Gaia Saitta. Producció: Théâtre National Wallonie-Bruxelles.  Sala Petita, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona.

 

El relat I giorni dell’abbandono es va publicar el 2002 i se'n va fer una versió cinematogràfica l'any següent dirigida per Roberto Faenza. Però Elena Ferrante (pseudònim) es coneix aquí, sobretot, per la tetralogia de novel·les de L'amiga genial, ambientada al Nàpols dels anys cinquanta i seixanta, de la qual es va fer una sèrie televisiva de quatre temporades.

L'espectacle coproduït pel Teatre Nacional de Catalunya s'ha presentat —només tres dies— en bilingüe francès i italià, subtitulat en català. La història de l'Olga, una dona abandonada pel marit, amb un fill i una filla preadolescents, se situa als anys noranta, en un espai que l'empresona. Una família que semblava estable s'esmicola, els joves agafen les regnes per evitar que la mare caigui al precipici de la desesperació. Dolor que respira final d'etapa, fins i tot el gos deambula esmaperdut. I arriba la transformació, començant per treure de l'espai escènic tot el parament físic del passat. I es disposa a començar de nou. A la platja falta gent! Vieni, vieni... 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

* 

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'LES BÀRBARES', AL TEATRE BORRÀS

Les bàrbares. Autora: Lucía Carballal. 

Traducció i direcció: David Selvas. Teatre Borràs, Barcelona

 

Intèrprets: Berta Gratacós, Francesca Piñón, Cristina Plazas i María Pujalte. Es troben a l'Hotel Joventut tres dones jubilades recordant una amiga morta jove que les ha demanat reunir-se per reflexionar sobre elles mateixes. Per la maternitat i per la feina, ¿a què han renunciat aquestes tres dones? Cadascuna defensa les seves opcions i també les contradiccions, afortunadament sense gaires tòpics. Només al final, un punt que ens sobresalta. I poc més. Excel·lents interpretacions. Acompanyament musical amb cançons dels anys seixanta-setanta, a càrrec de Berta Gratacós. Espectacle bilingüe. 7/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

EXPOSICIÓ 'PETITA HISTÒRIA DEL METRO DE BARCELONA'

Espai Mercè Sala (Metro Diagonal) Enllaç extern

Oberta fins al 28 de febrer

L'Espai Mercè Sala acull aquesta exposició basada en el llibre Petita història del metro, un viatge de 100 anys a través del les detallistes il·lustracions de Pilarín Bayés i els textos de Daniel Venteo. 

Què hi aprendrem?
* Quan que es va inaugurar la primera línia del metro de Barcelona.

* Que durant la Generalitat republicana el metro ja va arribar a l’Hospitalet de Llobregat.

* Que durant la Guerra Civil espanyola la ciutadania va utilitzar-lo com a refugi per a protegir-se de les bombes.

* Quan es va municipalitzar i convertir en un servei públic.

* Que el 1992, amb els Jocs Olímpics de Barcelona, el metro va fer un nou impuls obrint-se pas cap a Santa Coloma de Gramenet i Badalona.

* Que avui el metro de Barcelona té 125 quilòmetres de vies i fins a 165 estacions que faciliten prop de 280 milions de viatges l’any.

* Que la línia 9 acaba a l’aeroport del Prat, és automàtica (sense conductor) i una de les més modernes d’Europa.

'L'ARANYA', AL TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA

L'aranya. Autor: Àngel Guimerà
Dramatúrgia i direcció: Jordi Prat i Coll
Sala Gran, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona

No és Terra baixa ni Mar i cel aquesta obra poc coneguda d'Àngel Guimerà. I no sé si la coneixerem gaire en la versió que n'ha fet el dramaturg Jordi Prat i Coll. L'assumpte de la paternitat frustrada s'explica a través d'un estol de personatges caricaturitzats i això fa que quan arriba el zenit del monòleg on la botiguera (a càrrec de l'actriu Mima Riera) explica que ha estat violada pel propietari de la botiga, no tingui gaire força. El costumisme ofegant i el maltractament de parella en el desenvolupament contrasta amb la mirada i resolució actualitzada en el desenllaç. Grinyola el context. La versemblança queda pendent. 7/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

CRASSULA SPATHULATA

Crassula Spathulata al jardí de llicorella

M'informa Manuel Casanova de «Menuda Natura» que aquesta planta és una Crassula Spathulata, originària d'Àfrica del Sud, on creix en sortints de roca al llarg de marges del bosc. No en sabem el nom comú en català i ha estat a partir de l'ànglès 'Creeping Crassula' que n'he tret informació que afegeixo a les meves observacions de conreu d'aquesta suculenta resistent a totes les temperatures.

L'epítet específic Spathulata fa referència a la forma de cullera de les fulles. Unes fulles verdes de vores amb dents arrodonides que es tornen de color vermellós si els toca el sol de ple. Creix en cascada desordenada tant a l'exterior com en interiors ben il·luminats. Plantades a terra poden tapissar espais. La floració màxima es produeix a finals de primavera fins a mig estiu, tot i que a qualsevol època surten les petites flors blanques en forma d'estrella. Tots els nostres exemplars creixen en torretes i en cistelles penjants a l'exterior en la semiombra.  No són gaire exigents en el reg, però a l'estiu és millor no deixar assecar gaire la terra.

Crassula Spathulata florida. Febrer, 2025