La col·lecció existeix fora de l'escenari ple de capses buides. L'han feta durant la seva vida un matrimoni —a càrrec de dos grans de l'escena espanyola, José Sagristan (Chinchón, Madrid, 1937) i Ana Marzoa (Buenos Aires, 1949)— que no han tingut fills i pretenen deixar-la en llegat a algú que la valori prou per no la dispersar-la. Amb aquesta intenció, convoquen una possible hereva que ja fa la seva pròpia col·lecció. Per les fitxes que es troben a les capses i per les anècdotes de l'adquisició d'obres, interpretem que la col·lecció de la parella consta d'obres d'art, però també d'objectes que estimen. Ara bé, el que dona sentit filosòfic a l'obra és la metàfora que la parella també forma part de la col·lecció i l'assistent i la mateixa possible hereva del llegat. La col·lecció és també tot el que cadascú acumula, records inclosos. La col·lecció sencera és intransferible. 8/10
