Mai abans del cicle «Altres mirades» una companyia iraniana havia representat cap obra al Teatre Nacional de Catalunya. Parnia Shams dirigeix És, una obra de teatre creada el 2018 que documenta la situació de la dona a l'Iran, amb les paraules justes perquè s'entengui la denúncia no dita en una l'aula d'un institut femení. Set adolescents bandonades a la por i la ignorància per una mestra absent a qui s'adrecen. On l'única revolució que es permeten és pintar-se els llavis o no fer
un examen. I sempre pendents de la censura que les pot bandejar
per sempre de l'ensenyament. La mateixa directora va ser expulsada de la
universitat de Teheran quan es va negar a impartir cursos sobre temes
islàmics. Cinc anys després d'haver estat premiada a la mateixa
universitat per aquest espectacle admet
que avui probablement la mateixa obra no passaria el filtre de la
censura del règim.
És és l'espectacle amb més poca intenció d'espectacle que he vist a la
meva vida de trenta anys d'espectadora de la cartellera de Barcelona. M'ha fet pensar en ball dels dervixos giròvags de Turquia que vam veure al Festival Grec de 1991, però sense els incentius visuals de la coreografia. 6/10
