 | |
| Senyal a la carretera Duesaigües-L'Argentera (localització: tomb de cal Patró) Foto: © Paüls |
Per les banyes, diríem que la imatge del senyal d'alerta correspon a un cérvol. No hi ha cérvols als boscos d'Escornalbou i voltants, però sí que hi viuen molts cabirols (Capreolus capreolus) i, sobretot, un nombre excessiu de porcs senglars (Sus scrofa) que entren als conreus i als horts i hi poden fer malvestats (vegeu la terra gratada al peu del senyal.)
Durant el primer confinament, sense trànsit ni soroll ni passejants, la Sílvia R. va veure a plena llum del dia, tres cabirols a la carretera que va de Duesaigües al Coll de la Teixeta. I l'Anna L. en va veure des de la finestra del menjador de casa seva mirant cap als boscos d'Escornalbou. No fa gaire, la Montse F. es va trobar un cabirol —més gran que un gos, diu— al mig de la carretera que va del pantà de Riudecanyes a Duesaigües. Era de dia i per sort, no anava gaire de pressa. Va aturar el cotxe, però l'animal, que estava d'esquena, es va girar i, sorprès i espantat, va fer un salt àgil i va desaparèixer bosc endins.
El naturalista Màrius Domingo de Pedro explica a l'apunt Feina pura, que
els cabirols són una espècie molt territorial, esquiva i discreta,
motiu pel qual no es pot fer un recompte a simple vista com es fa amb la
cabra salvatge, present a la veïna comarca de la Ribera d'Ebre. Com a agent forestal, ha fet
amb altres companys un cens de cabirols, que
consisteix a comptar excrements d'aquests ungulats.
Durant el dia és excepcional que surtin del bosc, amagats entre la vegetació, s'alimenten de fulles, herba, bolets, fruits,
escorces i líquens. Quan se senten segurs, emeten lladrucs semblants als gossos.
Si la població no es descontrola, els cabirols no són un perill, ara per ara, però per precaució val més agafar amb calma els revolts de les carreteres que circulen a tocar del bosc.