Òpera prima de la cineasta vietnamita Ashleigh Mayfair que aconsegueix un relat estèticament exquisit i cruel de contingut, basat en fets reals. Una adolescent de 14 anys es lliurada en matrimoni a un jove terratinent criador de cucs de seda, que ja té dues esposes i fills i filles, en el marc històric del Vietnam de finals del segle XIX, on encara perviuen els rituals medievals de càstigs a base de bastó. La protagonista passa de la infantesa a la maternitat i viu les conseqüències doloroses del domini patriarcal, començant per l'obligatorietat de mantenir relacions sexuals, de no poder millorar la posició social dins de la família si no infantava un mascle i un llarg catàleg d'abusos. No sabem quina veu tenen els personatges perquè la història es desenvolupa a través de silencis, de mirades i de primers plans.
Una obra d'art on també són protagonistes refinats els boscos, el riu, les plantes (verinoses incloses), la pluja fina, la llum que traspassa la boira. Per la trama i el tractament de les imatges m'ha recordat La llanterna roja (1991) i El olor de la papaya verde (1993), dues pel·lícules inoblidables que formen part del cinema clàssic.
