Dogville: un poble qualsevol, de Lars von Trier. Trad: Pau Miró. Direcció : Sílvia Munt. Sala F. Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc |
Tenim a la retina la pel·lícula del 2003, «Dogville», dirigida per Lars von Trier, amb la jove Grace interpretada per Nicole Kidman i les cases del poble compartimentades en quadrats dibuixats a terra. En aquesta versió teatral, la jove escàpola es diu Virgínia (fràgil i versemblant, Bruna Cusí). Arriba desesperada al poblet de muntanya i l'acullen en una mena d'ateneu. La noia, agraïda, s'ofereix a compensar els vilatans i se n'aprofiten.
Qui la persegueix és el pare corrupte, però allò de què la noia fuig queda diluït. No sé si es verbalitza a l'obra, però en tot cas, s'hi deu dir entre dents i sense cap èmfasi. Potser hauria estat bé, ara que la dreta feixista, xenòfoba, torna a treure el cap a Europa que es remarqués aquest aspecte que, d'altra banda, és molt evident a la pel·lícula. No brilla el fons i no brilla la forma. Intepretacions efectives, però cap de remarcable. En conjunt, la prevenció al risc, un tempo dilatat i la mesura en el tractament de la violència donen com a resultat un muntatge convencional, neutre. 7/10