MAR I CEL: EL GRAN DELS GRANS MUSICALS

Saïd (Roger Berruezo) i Blanca (Ana San Martín). Mar i cel, de Dagoll Dagom, 2014
Foto: David Ruano

Les veles del vaixell de Mar i cel s'inflen majestuoses per emocionar-nos per tercer cop (produccions 1988, 2004 i 2014), coincidint amb el 40 aniversari de la companyia Dagoll Dagom.
Milers d'espectadors actuals estimen el teatre musical després d'haver vist Mar i Cel. Milers d'espectadors nous s'hi afegiran després d'aquesta producció. Molts dels quals seran alumnes de Secundària (45.000 entrades venudes anticipadament a instituts i llista d'espera). ¿Què hi trobaran? Una història potent, una versió textual de l'original d'Àngel Guimerà (Xavier Bru de Sala) que llueix tant en les cançons com en els diàlegs, una música (Albert Guinovart) que enardeix pels contrastos de dramatisme i vitalitat, unes interpretacions exquisides, acrobàcies espectaculars, dotze músics en directe (dirigits per Joan Vives), efectes visuals realistes (el cel i el mar, el mar!), mitjans tècnics de darrera generació perquè arribin a qualsevol espectador els detalls, els matisos del conjunt. Intensitat i rigor pel fons i la forma.

Vaixell i pirates de Mar i cel (2014) Foto: David Ruano

La re-reestrena (Teatre Victòria, 25-9) s'ha dedicat a l'escenògraf i figurinista Isidre Prunés (Barcelona, 1948 - 25-7-2014) que junt amb Montse Amenós és l'autor del disseny del vaixell pirata. Un vaixell que al final, sol al mig de l'escenari, ha saludat com un personatge més i el públic dempeus entonant  l'himne: Les veles s'inflaran / el vent ens portarà / com un cavall desbocat per les ones. Apotesi. 10/10

  Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

Cançó 'No estàs sola'


Himne dels pirates

*

Vegeu l'atac pirata que va protagonitzar la companyia  Dagoll Dagom   al complex comercial «Las Arenas» (antiga plaça de toros de BCN)