05 de juny 2014

LA GRANOTA VERDA

Granota verda o granota vulgar (Pelophylax perezi)
Foto: © Màrius Domingo de Pedro
—Podríem caçar granotes verdes i en faríem sopa de les anques —diu el Ton.
La Sara està en contra de la proposta. No entén per què han de caçar granotes, que són uns animals que ajuden a reduir la població de mosques i mosquits, entre altres beneficis a la natura.
La Yunaida pregunta si les granotes verdes estan en perill d'extinció i com que el Ton diu que no, la proposta queda en peu.
—¿Qui s'hi atreveix?
—Va, jo.
—Jo també vindré.

Aquest fragment va fer dir al mestre i naturalitsta Màrius Domingo de Pedro, al pròleg de la novel·la, que l'autora hauria d'afegir-hi allò de:
"Per a escriure aquesta novel·la
 no s'ha maltractat ni mort cap animal, 
tot és pura ficció."

Per a escriure Un riu que creix de nit no vaig maltractar ni matar cap animal, esclar, perquè —com diu Mercè Rodoreda— una novel·la són paraules. Però,  ara llegeixo que les granotes verdes (Pelophylax perezi) es troben amenaçades per la pèrdua d'hàbitat. Per tant, es mereixen un respecte. Encara que només sigui amb paraules.