31 de març 2013

CANÇÓ D'ALBADA

Foto: © Paüls
Recordant Goethe

Desperta, és un nou dia,
la llum
del sol llevant, vell guia
pels quiets camins del fum.
No deixis res
per caminar i mirar fins al ponent.
Car tot, en un moment,
et serà pres.
SALVADOR ESPRIU. De Cançons de la roda del temps

30 de març 2013

LES PARAULES BRULLEN

Foto: © Paüls
M'arriba un regal en forma de poema, amb un verb que m'invita a investigar. Gràcies, Fany.
Vegeu Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans:
brullar. Els sembrats, treure brulla. 
brulla. Messes al començament de llur creixença.

Les paraules brullen,
en la nostra ment,
s’atropellen per sortir,
per plasmar-se en el paper
que les espera impacient,
per donar-los sentit i forma,
vida pròpia.
Sense aquestes
paraules que ens omplen,
la vida no tindria sentit.
FANY ALBERICH. El do de les paraules

29 de març 2013

UNA MONA AMB TÍTOL


Faig col·lecció de mones dibuixades pel duesaigüenc Genís C. M., nascut a Reus el  2005. La d'enguany té títol: El món dels conills de Pasqua. El dissenyador hi ha posat explicacions que complementen el dibuix: xocolata negra a la base, un bon tou de melmelada de maduixa, una capa de xocolata amb llet i la coberta de xocolata blanca (faig notar la tipografia original de l'autor). Però, és la decoració que dóna títol a l'obra: tota una família de conillets de xocolata embolicats amb paper metàl·lic daurat. Les figures somriuen al voltant d'una ploma vermella i closques d'ou  pintades escampades per la plataforma blanca. Em sembla que aquesta  patuleia torna de menjar-se una mona (la devien portar al cistell). En aquest món de conills també celebren la Pasqua.


Vegeu en aquest mateix blog els apunts:



28 de març 2013

BONA GENT

Bona gent
Autor: David Lindsay-Abaire. Traducció: Joan Sellent
Direcció: Daniel Veronese
Teatre Goya Codorníu, Barcelona
Ha nascut en un barri pobre de Boston i no se n'ha mogut. És la Margie Walsh  (exquisida i commovedora interpretació de Mercè Aránega), protagonista de l'obra Bona gent. Treballa de caixera en un supermercat, viu de lloguer, amb la seva filla deficient. Quan la fan fora de la feina, se li acumulen els deutes i es desespera. Pensa que un amic d'infància del barri, metge reputat (interpretat per Àlex Casanovas, concret i intens), potser podria donar-li un cop de mà. La trobada porta cua i pel que diuen i pel que callen descobrim un passat del qual l'home no vol saber res. S'enfronten passat i present, dues maneres de viure, dues cultures. Una traducció brillant de Joan Sellent, que el director, Daniel Veronese, explota amb tots els recursos expressius propis de la llengua col·loquial: frases mig dites, canvis de ritme,  gestos que supleixen una paraula...  Una lliçó d'estudiada espontaneïtat de tots els personatges. Electritzant. 10/10

27 de març 2013

LLAGOSTES, FORMIGUES, CARAGOLS...

La primavera em desvetlla el costat fosc de jardinera sense escrúpols. Em torno caçadora de llagostes, perseguidora de formigues i enverinadora de caragols i llimacs. Fotografio les meves víctimes així que les arreplego, però em temo que no em prenen seriosament i, quan hi torno ja no hi són.  Uns exemples:

Les fulles de gerani són mannà per aquests insectes no identificats.




Les llagostes pasturen sobre les fulles del nesprer.



Les cabeces  d'amaril·lis minerva ja havien tret fulles. ¿Qui les ha rosegades? 


Aquesta fotografia justifica la meva enrabiada. 
Són les flors d'amaril·lis minerva que ens perdrem aquest maig.

Fotos: © Paüls

26 de març 2013

CRÒNIQUES EN TRES DIMENSIONS

Plàcid Garcia-Planas (Sabadell, 1962) és reporter de guerra. Treballa per a «La Vanguardia».  La primera peça que va conformar l'arxiu que ara presenta a Arts Santa Mònica és de la primera Guerra del Golf, del 1991. És una octaveta que va llençar l'aviació dels Estats Units sobre les trinxeres iraquianes al sud de Kuwait. L'octaveta li avançava la notícia: plourien bombes a pes.
Encenedor "Foc", amb les Torres Bessones




Encenedor que es venia en una botiga paquistanesa del Raval de Barcelona, setmanes després dels atemptats de l'11 de setembre de 2001.

  


Si et preguntessin de què va l'exposició, què diries?
Que són cròniques en tres dimensions. Objectes que ens expliquen una història. Objectes que amaguen paraules. Paraules per ser llegides.
PLÀCID GARCIA-PLANAS, entrevistat per Ricard Mas


25 de març 2013

L'ONADA

L'onada
Text: Ignacio García May. Traducció: Cristina Genebat.
Direcció: Marc Montserrat Druker. Teatre Lliure de Gràcia.
Hem compartit les grades del Teatre Lliure de Gràcia amb molts estudiants de quart d'ESO. Han vingut a veure L'onada (L'ola, sento que diuen, parlant de la pel·lícula). També l'ha vingut a veure el professor nord-americà Ron Jones, l'experiment pedagògic del qual serveix de base per aquest text dramàtic.
Les preguntes que va fer el 1967 un alumne del Cubberley High School, de Palo Alto, Califòrnia, al professor d'Història eren, si fa no fa: "¿Com és que ningú va ser conscient del que era el nazisme?" "¿Per què van seguir Hitler a ulls clucs?" El professor va dissenyar un exercici pràctic per a la classe. No els en va dir l'objectiu. Amb una estudiada estratègia de manipulació, els alumnes van assumir què volia dir "el poder de la disciplina"; "el poder de la comunitat" i "el poder de l'acció". Sense capacitat per reflexionar, es van converteir en un grup hermètic i fidel com un gos fidel a  les propostes del mestre-lider. Ho va tallar quan l'assumpte estava a punt d'escapar-se-li de les mans. Remarco la interpretació matisada d'Eduard Farelo, i la versatilitat de tots els actors joves. 10/10


Novel·la L'onada, de Morton Rhue (Editorial Takatuka, 2010)




24 de març 2013

CIRERES AL MARÇ

Cireres. Foto: © Núria Feijoó
Març. Barcelona, mercat de la Boqueria. En una parada hi ha cireres
grosses com prunes clàudies, importades de l'altra banda de món.
No recomanades per fer arracades.

PLANTADA DE COLS

Una nit moguda
Conte: Roser Ametlla. Il·lustració: Núria Feijoó
La il·lustradora Núria Feijoó diu que ha encetat la primavera amb molts projectes: "renovar el banyador, acabar uns esbossos, decidir una portada." I escollir per a mi una il·lustració seva on hi hagi roses o cols.  La tria ha recaigut en un dibuix d'un camp de cols que va fer per al conte Una nit molt moguda (Editorial Cruïlla) de Roser Ametlla. Fa un apunt al seu blog i me'l dedica:
"Crec que servirà, tot i que sense tiges...
difícilment en podré fer un ram."

Per saber-ne més:
TANKA PER A LA NÚRIA


23 de març 2013

NIUS DE XORIGUER

Foto: © Màrius Domingo de Pedro
Aquests estadants caganius que guaiten per la finestra de casa seva són cinc pollets de xoriguer comú (Falco tinnunculus). Van néixer el juny de l'any passat. Màrius Domingo de Pedro diu que aquesta foto té un valor afegit molt gran, ja que "suposa l'èxit de l'operació de salvament de la parella de xoriguers que criava davant la nostra base -del CAR- i comporta des de lligar l'autorització dels propietaris del terreny, implicar l'Ajuntament, aconseguir l'escala dels bombers, comprar la caixa niu..." Niaven en unes sitges de cereals i, després d'enderrocar-les, els xoriguers es van ser seu el niu artificial i "sembla que enguany hi tornaran, la parella ja xiscla per la zona." Primavera!

Per saber-ne més, llegiu al blog «Ca la Gallineta»:


22 de març 2013

JORNADA D'HAIKUS


El matí plega
esglaons de pujada:
la llum hi arrela.
LENA PAÜLS. Zenit (Per a Iolanda Salvadó)

La jornada L’haiku en llengua catalana es desenvolupa a la seu de Casa Àsia a Barcelona amb l’objectiu de reivindicar l’interès, riquesa i vigència d’aquesta forma poètica tan breu com complexa.
Organitzen: Casa Àsia i el Departament de Traducció i de Interpretació de la UAB, amb la col·laboració de la Japan Foundation, Grup d'Investigació InterÀsia i GETCC

Per saber-ne més

 

21 de març 2013

TANKA PER A LA NÚRIA

Núria Feijoó i Lena Paüls, març 2013
Per fi, quedo amb Núria Feijoó, la il·lustradora del conte La geganta Ela (Edicions del Pirata), els dibuixos poètics de la qual em sorprenen en cada nova publicació que surt del seu estudi (Set Blancaneus i un nan, Història del Perdut, La germana dels set corbs...)  Havíem intercanviat llibres, correus i diverses informacions, però no ens coneixíem.
Hem començat  un itinerari tranquil sortint de la plaça del MACBA, tallat a la pastisseria Mistral (¿qui es pot resistir als minicroissants de xocolata o de sobrassada?),  ens hem deixat empènyer pel riu de turistes al mercat de la Boqueria, hem vist frustrada l'entrada a la Biblioteca Infantil de la Santa Creu (no ens podem avenir que només tinguin obert un matí a la setmana!),  hem passejat entre alumnes de l'Escola Massana que prenien el primer sol de primavera al claustre de l'antic Hospital de la Santa Creu i hem revisat menjadores d'ocells a la Rambla. He deixat la Núria que es perdés —ben acompanyada— a la Comercial Bolsera. (Continuarà...)

Març que marceges
als tovallons poemes
i a les factures,
óssos formiguers grisos,
roses i cols de conte.
LENA PAÜLS. Tanka de l'Auri


Per saber-ne més:


DIA MUNDIAL DE LA POESIA



Cliqueu sobre la imatge per descarregar el fulletó del poema de Zoraida Burgos (Tortosa, 1933)


Recursos de poesia catalana en xarxa:


20 de març 2013

TAN BÉ QUE ANÀVEM

Tan bé que anàvem
Text: Jaume Sisa i Carles Flavià
Direcció: Pau Miró. La Seca Espai Brossa
L'actor Carles Flavià i el cantant Jaume Sisa es van conèixer fa trenta-set anys a la Sala Celeste, Flavià encara era capellà i Sisa ja tenia l'etiqueta de cantaautor però encara havia de fer La nit de Sant Joan amb Dagoll-Dagom. A la Seca Espai Brossa es mostren tal com són, Flavià fa de Flavià i Sisa fa de Sisa, mentre van desgranant fets que han compartit i es treuen els drapets al sol, amb la confiança de qui pot cantar les veritats a l'altre sense que s'enfadi. Han escrit plegats un guió excel·lent i s'hi cenyeixen (obra i gràcia de la direcció de Pau Miró) i el diuen com si les paraules se'ls acudissin en aquell moment. Els subratllats musicals fets per Sisa en solitari o fent duet amb el seu amic de l'ànima ens toquen la fibra: Eeeeei, torero, txa, txa, txa! Tan bé que anàvem! 10/10


19 de març 2013

I CONCURS DE FOTOGRAFIA 'MUNTANYUM 2013'


L'equip d'F21 Fotografia Documental organitza el I Concurs de Fotografia 'MuntanyuM 2013'. Aquí teniu un extracte de les bases:
Tema:
Fotografia de muntanya.
Format:
Les fotografies podran ser en color o en blanc i negre, tècnica lliure i complir els següents requisits: Format de l’arxiu: JPG. Mides mínimes: 1.024 x 768 píxels. Pes màxim: 5 Mb
Lliurament:
Termini, 17 d'abril, a  l'adreça electrònica: fotografia@muntanyum.com
Veredicte:
Duesaigues, 4 de maig de 2013, durant els actes de la «Fira MuntanyuM»

Les 10 fotografies finalistes s'imprimiran i s'exposaran a la Sala d’Exposicions de l’Ateneu de Duesaigües. A partir del dia 25 d’abril.

Per saber-ne més:

18 de març 2013

DONA FUTUR BETH

La dona vinguda del futur
Text i direcció: Marc Rosich. Música: Guille Milkyway
Teatre Nacional de Catalunya, Sala Gran
Per a espectadors a partir de 5 anys
Un matí, mentre una família tradicional (!?) esmorza, es presenta al seu menjador la protagonista d'un anunci de detergent (l'actriu i cantant Beth Rodergas, espectacular presència escènica.) La dona ve del futur, els canta les excel·lències del detergent, però la família es resisteix a canviar de producte i parlant, parlant i cantant 'Stop, Bye!, Bye! a les taques', l'eslògan de la marca, li passa el temps de permanència i es queda enganxada al present. No hi ha res com a casa, diuen, i la dona vinguda del futur vol tornar al temps del seu món idíl·lic ple de fums i de deixalles, mirall del que tindrem nosaltres. La ciència a l'abast de tothom, de l'adolescent de la família, per exemple, farà possible el viatge en el temps. L'obra milloraria si acabés un quart abans. 9/10



17 de març 2013

III DIA DE LA POESIA CATALANA A INTERNET

A la fresca. © Iolanda Salvadó

L'alba de secà somia
que un bon cop de vent converteixi en núvol
la roba estesa. I que infanti
draps, puntes i llençol: tot pluja.

Poema: LENA PAÜLS. De Teló de fons
Foto: IOLANDA SALVADÓ. A la fresca



Projecte 'Poesia Catalana a Internet'
 cliqueu sobre la imatge:

16 de març 2013

CLUB BILDELBERG

Bildelberg Club Cabaret
Autor: Toni Orensanz i Oriol Grau
Direcció: Oriol Grau. Sala Muntaner, Barcelona
Al Club Bilderberg només hi accedeixen els membres més destacats de la política internacional. A la Sala Muntaner, el públic representem els cent trenta convidats que poden participar a la conferència anual d'aquest club exclusiu. Dos mossos d'esquadra controlen l'accés a la sala, a dins dirigeixen la sessió uns militars (interpretats per Oriol Grau, Paloma Arza i Fermí Fernández, divertits i generosos.)  Ens participen diversos secrets que alteraran en breu l'ordre mundial, un dels quals, per tal de frenar la natalitat, és que es posarà en circulació una píldora per tal que tothom es torni homosexual. El coronel n'és una víctima, o potser no, de fet. En sabrem l'evolució a base de gags, enllaçats per un argument mínim. 8/10


15 de març 2013

LA FLAUTA MÀGICA, DE DEI FURBI

La flauta màgica. Variacions Dei Furbi
Versió lliure de l'òpera de W. Amadeus Mozart.
Companyia Dei Furbi. La Seca Espai Brossa, Barcelona
Selecció de passatges de l'òpera La flauta màgica de Mozart, per a una versió lliure de teatre i música a cappella, amb subratllats coreogràfics. Sis intèrprets que es desdoblen en personatges del cor: El tenor Toni Vinyals (el príncep Tamino), la soprano Anna Herebia (la princesa Pamina), la soprano Joana Estebanell (la Reina de la Nit i Papapagena), el tenor Marc Pujol (Papageno), el tenor Robert González (Sarastro) i el tenor i baix Marc Vilavella (Monostatos). Una hora i quart de complicitats i somriures amb aquesta proposta escènica trapella i poètica. 10/10

Llegiu-ne una crítica més completa a «Clip de Teatre»



14 de març 2013

L'UNIVERS LÍRIC. I AMB ULLS D'INFANT


Segona sessió literària del cicle REUSENQUES DE LLETRES: "L'univers líric. I amb ulls d'infant."

Amb la participació de les escriptores:
Carme Agustench, Maria Cabré, Montse Farrés, Aràntzazu Fonts, Lena Paüls, Agnès Toda i M. Dolors Vallverdú.

Lloc: Biblioteca Central Xavier Amorós, de Reus

Hora: 19:30

13 de març 2013

SUPLEMENT NOVETATS HIVERN 2013


Un hivern sense ous d'or és un article d'Andreu Sotorra que radiografia la situació actual de la literatura infantil i juvenil. El podeu llegir al «Suplement especial de novetats literàries de Cornabou, hivern 2013

LA TERRA OBLIDADA

La terra oblidada
Text i direcció: Llàtzer Garcia. Sala Atrium, Barcelona
Amb estil hiperrealista l'obra dramàtica La terra oblidada explica l'enfrontament dels fills d'un home impedit —i que de sobte ha deixat de parlar— per decidir qui ha de continuar cuidant el pare. La filla mitjana n'ha assumit fins ara tota la càrrega i es troba al límit de les seves forces. Per la seva banda,  la filla gran i el noi que viuen a Barcelona volen decidir sobre el futur del pare, sense implicar-hi ni una estona de la seva quotidianitat. Rancúnies, traumes infantils i secrets familiars d'una vida dura a pagès, que es desvetllen als ulls de l'estranya (la parella del fill) al mateix temps que al públic. Al monòleg final del pare s'oposen tres generacions, tres maneres d'entendre la vida. Aquest text va obtenir el premi Ciutat de Gandia. 10/10


12 de març 2013

L'ESPERNELLAC

Santolina chamaecyparissus. Foto © Paüls
L'aroma de l'espernellac (Santolina chamaecyparissus) m'agrada molt. Així que sóc prop d'una mata, hi passo la mà plana per damunt i me'n  queda una fragància que és una síntesi de romaní, farigola, marialluïsa, flor de taronger... Per fi en tenim dues mates arrelades. Fa unes quantes temporades que anàvem darrere d'arrelar-ne esqueixos sense èxit. Ara ens en sortirem, al jardí de llicorella trobaran sol a desdir i terra pedregosa. Llegeixo que les fulles semblants al xiprer aporten a la denominació l'epitet específic "chamaecyparissus", que vol dir 'xiprer nan'. Aquest fet em fa pensar que no es pot deixar que el brancam s'allargui en encés perquè es decanta cap a terra. Només en conec l'ús medicinal com a pal·liativa d'infeccions als ulls, però no n'he fet servir mai. Amb l'aroma ja en tinc prou, de moment.

Per saber-ne més:

11 de març 2013

T'ESTIMO, ETS PERFECTE, JA ET CANVIARÉ

T'estimo, ets perfecte, ja et canviaré
Llibret: Joe DiPietro. Música: Jimmy Roberts.
Traducció: Anna Ullibarri i Roser Batalla. 
Teatre Poliorama, Barcelona
T'estimo, ets perfecte, ja et canviaré, dirigit per Elisenda Roca, després de la primera versió catalana d'aquest fantàstic musical. Tot i que la traducció s'ha rejovenit amb comentaris de l'actualitat i els personatges es comuniquen amb mòbils de la darrera generació,  el tema és universal i intemporal: l'amor, les fases de l'enamorament, el desamor. La necessitat d'estimar i que ens estimin vist per parelles joves, madures i velles.  Quatre intèrprets extraordinaris per a un espectacle contundent i de bona factura, fet amb bon amor. Remarco els quadres originals de Paula Bonet que es projecten al fons d'escenari i el programa de mà que, a més de les informacions tècniques habituals, conté una llista de deu pel·lícules d'amor imprescindibles, un menú per enamorar i còctels d'amor i desamor. Un conjunt ple d'energia positiva per a tots els públics.  10/10   


10 de març 2013

ACTUAR EN POSITIU


El concepte que resumeix el que ens hauríem de proposar (gairebé diria que exigir) és actuar en positiu. (...) Com que ser optimista pot arribar a ser sospitós, o símptoma de desconnexió de la realitat, i com que alhora l'actitud és l'unic que ens pot salvar, crec que hem d'entrenar el mecanisme per ser crítics, rigorosos, realistes i, malgrat tot això, buscar la part que es pugui positivar. (...) Els que transformen la societat són, per definició, positius. Detecten el problema i s'arremanguen per resoldre'l.
CARLES CAPDEVILA.  
L'optimisme passa pel pitjor moment, «ARA», 8.3.2013

09 de març 2013

RETRAT DE LUXE

Foto: © Rosa Puig, 2013
La model de la fotografia sóc jo. M'ha retratat la fotògrafa Rosa Puig, tot un privilegi. El plató és l'exposició de mobles de jardí de Beardsley (c/ Petritxol, 12). Si em perdo, em podeu buscar en aquest gran aparador de dues plantes, badant entre un mobiliari i uns regals singulars d'aquells de mirar i no tocar. Possiblement hi trobareu també la Rosa i, si no, busqueu-la uns metres més enllà, a la Granja Dulcinea, xocolateria (Petritxol, 2), on hi ha penjada la còpia fotogràfica del dibuix original del retrat d'Àngel Guimerà, signat pel seu avi, Joan Puig, fotògraf d'Esparreguera, datat del 1931.

Seré en aquell banc d’allà. 
Et miraré.
J.D. SALINGER. El vigilant en el camp de sègol.

08 de març 2013

COM DIR-HO?

Com dir-ho?
Autor: Josep Maria Benet i Jornet
Direcció: Xavier Albertí
Almeria Teatre, Barcelona
Tenim a tocar l'actor Jordi Boixaderas i l'actriu Clàudia Benito. Els sentim respirar i els veiem perlejar la pell. Representen un catedràtic universitari i l'alumna a la qual dirigeix la tesi, dins l'obra Com dir-ho? El professor ha anat al pis de la noia a dir-li alguna cosa molt important. Fa hores que plou fort, el professor va xop. No sap com dir a l'estudiant el que ha vingut a dir-li. Angoixa, tensió que no esclata fins a l'últim minut. Els espectadors fem un pacte de silenci. No direm el que sabem d'aquesta obra. Benet i Jornet, síntesi brillant. 10/10


LA HISTÒRIA NOVEL·LADA

Primera sessió literària del cicle REUSENQUES DE LLETRES: "La història novel·lada."

Hi intervindran: Montserrat Flores, Rosa Pagès, Victòria Rodrigo i Coia Valls.

Lloc: Biblioteca Central Xavier Amorós, de Reus

Hora: 19:30




07 de març 2013

RED PONTIAC, AL POLIORAMA

Red Pontiac. Text i direcció: Pere Riera
Teatre Poliorama, Barcelona
Dues mares es troben en un banc del parc infantil on juguen els fills únics respectius. Una dedica la vida a la maternitat, l'altra no volia tenir el fill i fa tot el que pot per desempallegar-se'n. El que comença amb un to de confessió franca acaba amb uns plantejaments hiperbòlics, amb xantatges inclosos, dignes de la millor comèdia negra. I la Red Pontiac, ¿on queda? "Si és veritat que l'home ve de la patata, de la patata...", cantava la Trinca, ja tenim el què, un pèl grillat. El com d'aquest text suculent és la interpretació de les actrius Míriam Iscla i Cristina Cervià. Sortim del Poliorama amb el somriure enganxat als llavis. 10/10


06 de març 2013

VISIONS DE DONES, A TARRAGONA

Al fons, la pintura Siluetes  i la prosa poètica. Fotos: © Fina Veciana

Inauguració de l'exposició col·lectiva Visions de dones, amb obra de vuit artistes, a la Sala Pati del rei Jaume I, de l'Ajuntament de Tarragona. ¿Què té de singular aquesta exposició del carrer de la Font, 1 de Tarragona? La pintora reusenca Fina Veciana hi exposa l'obra Siluetes i l'acompanya amb una prosa poètica meva.  Aquesta col·laboració amb l'artista plàstica ha sorgit a partir de les sessions literàries del cicle Reusenques de Lletres.  La inauguració comptarà amb la interpretació de la peça Dona + i camina..., un treball de dansa-performance,  a càrrec de la ballarina Verònica Zamora. Connexions, sinergies. Continuem...
Exposició oberta fins al 17 de març.

Vegeu l'apunt:
SILUETES SOBRE UN TRESPOL DE GERDS

UNA HISTÒRIA CATALANA (2a VERSIÓ)

Una història catalana
Text i direcció: Jordi Casanovas
Teatre Nacional de Catalunya, Sala Gran
Una obra èpica, amb tots els elements per ser-ho. Una posada en escena treballada, impecable. Uns actors que es desdoblen en diversos personatges definits amb mestria i en tots fan caure la bava per la tècnica i per les emocions a flor de pell que fan arribar a les grades del TNC. En tres actes, tres hores de teatre d'altíssim nivell. Un dels pocs espectacles on el públic acaba dempeus aplaudint i en sortim parlant-ne. 10/10

05 de març 2013

THE WILD PARTY

The Wild Party. Autor: Andrew Lippa.
Adaptació: Roger Batalla. Direcció: Anna Valldeneu
Teatre Gaudí Barcelona, Barcelona
El muntatge del musical The Wild Party surt d'un treball de l'Escola Vocal Factory BCN. En escena, 17 intèrprets i 4 músics. Una noia organitza una festa salvatge per venjar-se de la seva parella, amb la intenció de recuperar-la. La celebració es converteix en l'inici d'una història d'amor cap a un personatge convidat per una de les convidades. Interpretacions vocals d'antologia d'unes cançons desconegudes pel gran públic. En sobresurten: Xènia Garcia (la vedet Queenie), Maria Santallusia (la meuca Kate),  Xavi Duch (el clown Burrs) i Roger Berruezo (Black, l'enamorat).  Tota la resta d'intèrprets broden les coreografies i tenen el seu moment de protagonisme. Bravo! 10/10
            

04 de març 2013

CEMENTIRI DE LA FEBRÓ, 2013

Cementiri de la Febró, 2013. Foto: © Màrius Domingo de Pedro

Tot és quietud. Només sents el crec-crec suau de la neu que es desfà i amara la terra oberta. Sobre el repòs fèrtil del llenç blanc has esgrafiat un nom —sempre el mateix— a tocar de les petjades d'una guineu. Saps que Eros i Tànatos aparellen en harmonia l'impuls creatiu i la desintegració lenta. Apliques sintagmes nominals als sentiments per salvar-los d'inundacions i de naufragis: les arrels d'un xiprer al clos, els flocs en latència de l'avellaner, un rectangle de cel, un pensament de núvol, el cicle de l'aigua. El cosmos va fent el seu curs.

Text: Tatuatge efímer © Lena Paüls
Foto: Cementiri © Màrius Domingo de Pedro

02 de març 2013

ROBERTO ZUCCO, DE KOLTÈS

Roberto Zucco 
Autor: Bernard-Marie Koltès. Traducció: Cristina Genebat
Direcció: Julio Manrique. Teatre Romea, Barcelona
El meu primer Roberto Zucco (interpretat per Eduard Fernàndez) va ser el 1993, dirigit per Lluís Pasqual, al Palau de l'Agricultura desvallestat. Allí hi descobríem la joveníssima actriu Laia Marull. L'actor i director teatral Julio Manrique aleshores tenia vint anys i diu que es va enamorar d'aquest protagonista que ha matat el pare i la mare i que no té res a perdre. Ara en dirigeix l'obra al Teatre Romea, amb una traducció esplèndida de Cristina Genebat. I amb Pablo Derqui, que aconsegueix la nostra empatia incondicional amb el seu personatge d'assassí.  10/10


01 de març 2013

SILUETES, DE FINA VECIANA

© FINA VECIANA
Siluetes (2009) de la "sèrie enllaços", mixta s/ tela 114x146
 Deliri, fantasieig i lleganyes de cent anys i un dia. La Bella Dorment s'agita en un llit de volutes de ferro forjat. S'ha despertat sola i encara porta l'embolcall de crisàlida incrustat al cos tebi d'un bes. Flota sobre el trespol de gerds sembrat de cors. S'espolsa flonjors de núvols de cotó de sucre i intueix la lluna rient a cor què vols entre la boira. El Príncep Ulisses ha perdut una bota de set llegües als peus del llit i ha deixat a la cambra un rastre flairós d'absenta i anís. Ara se la campa fent de gripau blau entre els joncs d'un pantà llunyà. La Bella Dorment no és Penèlope.

Text: Siluetes sobre el trespol de gerds. © Lena Paüls
Pintura: Siluetes.© Fina Veciana