L'ONADA

L'onada
Text: Ignacio García May. Traducció: Cristina Genebat.
Direcció: Marc Montserrat Druker. Teatre Lliure de Gràcia.

Hem compartit les grades del Teatre Lliure de Gràcia amb molts estudiants de quart d'ESO. Han vingut a veure L'onada (L'ola, sento que diuen, parlant de la pel·lícula). També l'ha vingut a veure el professor nord-americà Ron Jones, l'experiment pedagògic del qual serveix de base per aquest text dramàtic.
Les preguntes que va fer el 1967 un alumne del Cubberley High School, de Palo Alto, Califòrnia, al professor d'Història eren, si fa no fa: "¿Com és que ningú va ser conscient del que era el nazisme?" "¿Per què van seguir Hitler a ulls clucs?" El professor va dissenyar un exercici pràctic per a la classe. No els en va dir l'objectiu. Amb una estudiada estratègia de manipulació, els alumnes van assumir què volia dir "el poder de la disciplina"; "el poder de la comunitat" i "el poder de l'acció". Sense capacitat per reflexionar, es van converteir en un grup hermètic i fidel com un gos fidel a  les propostes del mestre-lider. Ho va tallar quan l'assumpte estava a punt d'escapar-se-li de les mans. Remarco la interpretació matisada d'Eduard Farelo, i la versatilitat de tots els actors joves. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

Novel·la L'onada, de Morton Rhue (Editorial Takatuka, 2010)

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Cornabou»