31 d’octubre 2012

LA BÊTE JORDI BOSCH

La Bête
Autor: David Hirson. Traducció: Joan Sellent
Direcció: Sergi Belbel
Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona
La bèstia de l'escenari és l'actor Jordi Bosch. Interpreta un monòleg de mitja hora, posant cos i veu a Valere, un actor còmic del segle XVII, a l'obra La Bête, de David Hirson. Un monòleg d'autopresentació panegírica. Brillant Jordi Bosch.
També destaca amb llum pròpia l'actor Jordi Boixaderas, en el paper d'Elomire (anagrama de Molière), que aconsegueix fer arribar cada alexandrí —traducció magistral de Joan Sellent— amb inflexions matisades fins al darrer espectador del capdamunt de les grades de la Sala Gran del TNC. Únic.
Ara bé, l'obra té una estructura descompensada i abans que la tesi i l'antítesi no arriben a la síntesi del monòleg final d'Elomire (els cretins són els que s'emporten la palma), el personatge hiperbòlic de la bèstia ha estat a un pas d'embafar-nos. 9/10

Per a Elomire, gran intel·lectual,
és un autèntic afront compartir l'escena
amb un personatge tan groller i vulgar.
SERGI BELBEL, director de La Bête

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»


30 d’octubre 2012

PÀTRIA, DE JORDI CASANOVAS

Pàtria
Autor i director: Jordi Casanovas
Teatre Lliure de Gràcia, Barcelona
"El president de la Generalitat de Catalunya declara la independència del país", és una frase del text d'una obra de teatre, Pàtria, però podria ser el titular  d'un telenotícies.  Uns dies abans, la notícia hauria estat que el candidat a la presidència havia desaparegut. I mig any abans, la notícia hauria estat que un reconegut periodista es carregava en directe un debat preelectoral. Cantava les quaranta als líders dels partits polítics, els deia que n'estava fart que es passegessin els ciutadans, que no diguessin la veritat per continuar a la poltrona.
Jordi Casanovas, l'autor de Pàtria, inclou indicis textuals aquí i allà que fan reconèixer els personatges. És allò que en diríem cultura compartida amb els espectadors. Així, si l'eminent periodista reclama insistentment aire condicionat, sabem qui representa l'actor. Sabem quin polític representa un altre actor si el periodista li diu que n'està fins al capdamunt de la seva bicicleta. Possiblement, via "Polònia", de TV3, però el cas és que les aclucades d'ullet funcionen i el públic somriu per sota el nas. Tota la companyia està al seu punt de cocció, en destaca Francesc Orella, contundent en el seu paper de periodista-president. 9/10




29 d’octubre 2012

MARC SURT DEL FORAT

Marc

Dramatúrgia i direcció: Irma Borges
La Seca Espai Brossa, Barcelona
Per a espectadors a partir 8 anys

 La novel·la El nen que va caure en un forat (Libros del Zorro Rojo, 2008), de Jordi Sierra i Fabra ha inspirat Marc, un fantàstic espectacle de titelles i objectes. Tot i que la companyia recomana l'obra per a espectadors de vuit anys en endavant, els del públic de la nostra sessió no passaven dels sis i els va atrapar completament. El Marc, el nen protagonista, cau dins d'un forat del carrer i els vianants no s'interessen ni poc ni gaire per treure-l'en. De fet, a poc a poc  es va mostrant que el forat físic és un espai metàforic que representa la depressió en què ha caigut l'infant a causa de la poca atenció que rep del pare i de la mare els quals viuen separats, cadascú amb una altra parella. Per tant, d'aquest forat només en pot sortir ell solet, superant la por i parlant-ne amb els pares. I aquí es va produir a la sala un moment d'aquells irrepetibles. Tota la concurrència menuda estava abraçada al coll, muntats a la falda o arraulits a l'espatlla d'algun dels seus progenitors, que alhora, els abraçaven. Una creació poètica, emocionant. 9/10

Llegiu-ne una crítica més completa a «Clip de Teatre»

28 d’octubre 2012

AIREJANT CASA

Foto: © Montse Francisco
Després de les pluges, així que surt una lluerna de sol, 
s'imposa airejar l'habitatge. Tothom a l'una.

27 d’octubre 2012

FESTIVAL MUNT DE MOTS


Tercera edició del Festival de Narració Oral de Barcelona, Munt de Mots, un festival organitzat pel Pati Llimona i l’Associació Munt de Paraules que té com objectiu promoure l’art de la narració oral.  En trenta espais diferents es pot gaudir d'espectacles de narració oral tradicional, experimental, fusionada amb la música, combinada amb la màgia, per commoure, per reflexionar… de la mà de més de 30 narradors de 9 països diferents.

Vegeu-ne aquí la programació

26 d’octubre 2012

LA GALLINA DELS OUS D'OR

La gallina dels ous d'or
Versió a partir d'Isop: Alícia Serrat i Macià G. Olivella
Música: Ferran Gonzàlez. Direcció: M. Agustina Solé
Jove Teatre Regina, Barcelona
Per a espectadors a partir 3 anys

La Companyia La Trepa presenta una versió de La gallina dels ous d'or,  faula d'Isop, del segle VII aC,  explicada pels mateixos descendents d'aquell remot aviram: una polleta, dues gallines, un gall i un ànec a un pingüí, un foraster que té l'habitatge en perill allà al Pol Sud. Un espectacle rodó que actualitza la faula amb el fons ecològic de la conservació de la natura. La gallina dels ous d'or és un espectacle rodó de contingut, però també de forma: interpretació, llenguatge, vestuari,  cançons..., un treball exquisit que ha aconseguit embadalir el públic menut i els adults acompanyants  des de la primera entrada a escena fins a la salutació dels intèrprets a la sortida del teatre. 8/10 

Llegiu-ne un crítica més completa a «Clip de Teatre»

25 d’octubre 2012

UDOL DE Q-ARTS TEATRE

Udol
Textos: M. Samper, A. Rich i Anne Sexton, entre d’altres.
Traducció: Marc Artigau.
Direcció: Joan Maria Segura Bernada
La Seca Espai Brossa, Barcelona
Frases extretes d'autors de la literatura universal, pel·lícules i música de tots els temps, dansa... muntanyes de material que un col·lectiu de creadors concrets (Q-ars Teatre) ha paït per poder fer la seva obra única: Udol. Siguin quins siguin els discursos que hi ressonen, siguin quines siguin les atmosferes d'altres creadors que hi ha en l'espectacle, m'arriba en síntesi sedimentada i transformada en una obra nova, densa. Udol és un homenatge al procés de creació, que va des de la foscor, passant per la boira i el dubte fins arribar a la llum que enfoca cada paraula salvada, cada idea que agafa forma.  7/10


24 d’octubre 2012

NO ET VESTEIXIS PER SOPAR

No et vesteixis per sopar
Autor: Marc Camoletti
Versió i direcció: Roger Peña Carulla
Teatre Condal, Barcelona
Molts grups amateurs s'atreveixen a posar en escena la comèdia No et vesteixis per sopar. Ara bé,  si a més es pot veure, com en aquest cas, interpretada per actors i actrius professionals de prestigi consolidat, l'experiència és d'aquelles que es recorden per sempre. Els espectadors no podrem oblidar la versió hilarant que vam veure fa uns quants anys amb Joan Pera, Carles Canut i Amparo Moreno. I, ara no podrem oblidar la que es pot veure al Teatre Condal. Imagineu-vos Àngels Bassas en el paper de la dona enganyada i amant de l'amic visitant, Mingo Ràfols en el paper de marit que ha invitat l'amant a la caseta de muntanya i se li trabuquen les intencions pels quatre costats,  Jordi Díaz en el paper de l'amic que fa de coartada i, alhora, amant de l'esposa de l'amic, i  Mònica Glaenzel, que interpreta la cambrera a qui fan fer tots els papers de l'auca i aprofita per treure diners de les infidelitats dels dos amants masculins. Imagineu-vos-els junts a l'escenari i,  encara que coneguem el plantejament, la trama i el desenllaç de No et vesteixis per sopar, una bona comèdia ha de fer riure. I riem, riem —i tant—, a cor què vols. 9/10

El dret de riure no ens el poden treure
Deixeu-vos anar, doncs, sense manies.
A més a més, riure és saníssim.
ROGER PERA CARULLA. Director teatral

Llegiu-ne una crítica més completa a «Clip de Teatre»

23 d’octubre 2012

EL PILOT I LA NINA

En John i la caixa de música
Dramatúrgia i direcció: Xavier Pàmies i Carla Ricart.
Teatre Gaudí Barcelona, Barcelona
Per a espectadors a partir de  3 anys
La situació inicial de l'obra de teatre En John i la caixa de música m'ha recordat el pilot que es troba El Petit Príncep al desert. Aquí, el pilot —una joguina de llauna— que pilota una gran capsa avariada, es diu John i espera al taller de reparació de joguines una peça per al motor. Topa  amb una nina espatllada d'una capseta de música.  Interactuen.  Antoine de Saint-Eixupéry parlava de filosofia de la vida, aquí per no avorrir-se expliquen un conte sobre la llibertat amb la metàfora de l'estel que s'envola. Ho fan per mitjà de titelles en ombres xineses i posant-se a la pell dels personatges. Espectacle de proximitat on els espectadors menuts han col·laborat en el desenllaç. 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

22 d’octubre 2012

MUSEUS (DE FRANC)



Amb la crisi econòmica, els museus de titularitat pública tenen el públic assegurat, sobretot quan fan portes obertes. Hi anem per revisitar els fons i també les exposicions temporals. Malgrat això, encara hi ha molts ciutadans que desconeixen que el diumenge a la tarda es pot entrar de franc als museus municipals de Barcelona (Museu Picasso, Museu d'Història de Barcelona, Monestir de Pedralbes, Museu de les Arts Decoratives, Museu Tèxtil i d'Indumentària, Museu de la Música, Museu de la Ceràmica, Museu Frederic Marès...)
El primer diumenge de cada mes, hi ha entrada gratuïta al Museu Nacional d'Art (MNAC), al Museu d’Història de Catalunya i al CosmoCaixa; i l’últim diumenge al Museu d’Arqueologia.
Al Centre de Cultura Contemporània (CCCB) és de franc els matins feiners amb la targeta de la xarxa de biblioteques de la Diputació de BCN.
I, és clar, es pot entrar als que sempre tenen les portes obertes, com el CaixaForum, el Centre d’Art Santa Mònica, el Palau de la Virreina.
Vistes les cues que es formen davant dels museus quan fan portes obertes, caldria que n'ampliessin els horaris. El públic hi és, per tant, se li ha de donar facilitats a accedir-hi.

21 d’octubre 2012

VAN GOGH, AMB MARTÍ PERAFERRER

Van Gogh
Autor: Ever Blanchet. Traducció: Josep M. Vidal
Direcció: Òscar Molina
Teatre Gaudí Barcelona, Barcelona


El monòleg Van Gogh, basat en les Cartes a Théo es va estrenar al Versus Teatre, interpretat per l'actor  Jaume Garcia, dins el Festival Grec 2002. Ara torna al Teatre Gaudí Barcelona de la mà de Martí Peraferrer que fa una interpretació vibrant d'aquest text poètic que enfoca aspectes privats del pintor. 8/10

Llegiu-ne una crítica més completa a «Clip de Teatre»

20 d’octubre 2012

DONKA. UNA CARTA A TXÈKHOV

Donka. Una carta a Txèkhov
Creació i direcció: Daniele Finzi Pasca.
Coproducció amb el Théâtre Vidy-Lausanne.
Teatre Nacional de Catalunya, Sala Tallers, Barcelona
El creador de Donka. Una carta a Txèkhov ha impregnat de fantasia i humor aquest espectacle multidisciplinar que es pot veure a la Sala Tallers del TNC. Ha teixit paraules i accions de contorsionistes, malabars, acròbates... fent una recreació particular del món d'Anton Txèkhov. De tots els números, m'impressiona la bellesa plàstica del darrer de la primera part, on hem vist un llum fet de rodanxes de gel que s'anaven desfent. Una presència imponent i fràgil ahora. Al·legoria de tot l'espectacle. 9/10 

19 d’octubre 2012

MCBTH (MACBETH), DE RIGOLA

MCBTH (Macbeth)
Autor: William Shakespeare. Versió lliure: Àlex Rigola.
Traducció:  Salvador Oliva. Direcció: Àlex Rigola.
Teatre Nacional de Catalunya, Sala Petita, Barcelona
He vist mitja dotzena de versions (pel cap baix) de Macbeth, fins i tot una de les quals amb titelles gegants. Tot i així he entrat al Teatre Nacional amb il·lusió renovada per veure aquest gran clàssic del teatre universal de la mà d'Àlex Rigola,  director de vàlua demostrada. L'escenografia amb un bosc d'avets immensos promet. Tanquen els llums de la sala i comencen les sorpreses. El text dit de forma  inintel·ligible, els actors i les actrius de primera fila sense gaire relleu, unes caracteritzacions tirant a simplistes, un treball simbòlic força primari.  ¿Qui ha entès en aquest MCBTH (sense vocals, ep) que el protagonista es veu empès a l'assassinat perquè el fat d'unes bruixes es compleixi?   6/10   

Llegiu-ne una altra crítica a «Clip de Teatre»

l

18 d’octubre 2012

SEXUAL PERVERSITY, DE MAMET

Perversiones sexuales en Chicago
Autor: David Mamet. Versió castellana: R. Santiago
Direcció: Juan Pedro Campoy.
La Villarroel, Barcelona
Sexual Perversity in Chicago és una obra primerenca de David Mamet. Escrita el  1974,  s'avançava al seu temps, fent parlar obertament de les relacions sexuals als seus personatges, dos nois i dues noies que surten a lligar, cadascú amb el seu estil.  Trencament del temps lineal, realisme en el llenguatge, diàlegs en picat, marques de la casa que ja apuntaven en el gran dramaturg que es mostraria obertament a Oleanna (que és en cartellera al Teatre Romea) o a American Buffalo (que vam veure per darrer cop la temporada 2009-10). Que recordi, n'havíem vistes anteriorment dues versions, però no m'havia fixat que és una obra a la qual ha passat factura el temps. I és que després de gairebé quaranta anys de cinema i literatura que separen l'estrena de l'obra amb la posada en escena d'avui  i la realitat que ha superat totes les ficcions, fan que els espectadors busquem a cada seqüència on deu estar amagada la perversitat anunciada al títol de l'obra. El director i els intèrprets fan el que poden per actualitzar-la. I potser no caldria.  7/10  
Llegiu-ne una crítica més aprofundida a «Clip de Teatre»


17 d’octubre 2012

AL VESTÍBUL DEL ROMEA...

Sé de un lugar
Autor i director: Iván Morales. Adaptació al català: Joan Roselló.
Teatre Romea, Barcelona
 Foto: © Marina Raurell
Al centre de la foto, Julio Manrique (director del Teatre Romea), a la roda de premsa de presentació de  Sé de un lugar, amb l'autor i director i un dels intèrprets. L'havíem vista a la Sala Tallers de La Seca i ara la història de l'exparella (Bérénice i Simó) es podrà tornar a veure al vestíbul del Teatre Romea.  Sense attrezzo, el vestibul del Romea és un menjador i una sala més elegant que no pas la mena de loft amb mobiliari reciclat que representava la Sala Tallers de la Seca la temporada passada. Anna Alarcón i Xavi Sáez tornaran a fer els honors a aquest text brillant, i els espectadors asseguts a tocar dels intèrprets, convidats a la taula i al saló privat del Simó, tornarem a ser-ne testimonis privilegiats.

Llegiu-ne en aquest mateix blog l'apunt:
AL MENJADOR DEL SIMÓ 

Llegiu-ne una crítica més completa a «Clip de Teatre»
 
 

16 d’octubre 2012

BARCELONA: RUTA DELS DRACS

Façana de la casa Amatller
Pg. de Gràcia, BCN. Foto: © Paüls
A Barcelona hi ha uns 500 dracs. Ho demostra Josep Martínez, autor del llibre de fotografies  Drakcelona (Arola Editors, 2011), que ha dedicat quatre anys a retratar un a un els dracs dels carrers de Barcelona que il·lustren el llibre. A la ciutat hi ha representades totes les tipologies d'aquest ésser mitològic considerat tradicionalment com a protector.
Drakcelona ens fa adonar que hi ha vuit dracs a la base del monument a Colom, que també es troben dracs enfilats en molts fanals públics, com els de color blau elèctric dissenyats per Gaudí per a la plaça Reial; que hi ha un mostrari extraordinari d'escultures i de relleus de dracs a les façanes dels edificis privats i públics. M'imposo un recorregut de dracs. ¿Com és que no m'hi havia fixat abans?


15 d’octubre 2012

OLEANNA, DE DAVID MAMET

Oleanna
Autor: David Mamet. Traducció: Cristina Genebat
Direcció: David Selvas.
Teatre Romea, Barcelona
Foto: David Ruano
En la impecable direcció que David Selvas ha fet de l'obra Oleanna de David Mamet tracta de mostrar amb imparcialitat qui i com exerceix el poder. L'obra és un combat dialèctic entre una alumna universitària (interpretació rutilant de Carlota Olcina) i el seu professor (versemblant Ramon Madaula) al qual reclama millor nota per al seu treball.  El professor pretén que l'alumna pensi pel seu propi compte, però la noia està encasellada en uns apunts que no entén. Tant un com l'altre suspendrien en pragmàtica comunicativa: no comparteixen el codi. L'home fa reflexions sensates, però es nega a aprovar-la. Durant la conversa no és del tot clar que li posi la mà al damunt amb cap intenció, però sí que veiem que se li acosta massa confiat i ens sobta que tanqui la porta del despatx per continuar parlant-hi quan la noia ja no entra en raó si no li canvia la nota. Ella se'n venja. El denuncia per assetjament sexual. I l'ensorra en l'àmbit acadèmic i en el privat.  En sortim debatent qui ha fet més mal a qui. 9/10


Llegiu-ne una crítica més completa a «Clip de Teatre»

13 d’octubre 2012

DRAP-ART' 12


Miró, Tàpies, Picasso i tants altres artistes universals han reciclat objectes del seu entorn quotidià i els han convertit en objectes d'art.  En art, doncs, no és nou el tema de la reutilització de materials. El cap de setmana passat, al Centre de Cultura Contemporània (CCCB) hi ha hagut  fira d'art i disseny reciclat, tallers de reciclatge creatiu, cinema i performances, a l'entorn de Drap-Art, el Festival Internacional de Reciclatge Artístic de Catalunya. Ara, a la   planta -1 hi ha  treballs exposats dels grans mestres contemporanis a les mostres From Waste to Want, Recovering Sustainable Attitudes i a la col·lectiva Drap-Art’12. M'entusiasmen, i davant de cada peça o composició penso que l'obra d'art es troba precisament en la gosadia de creure que ho és.
Exposició oberta fins al 14 d'octubre.
Entrada lliure.

12 d’octubre 2012

CANÇÓ PER ALS PÀRVULS DE CATALUNYA

 
El «disco solicitado» d'aquest octubre està dedicat al ministre d'Educació del govern espanyol, José Ignacio Wert. La seva intervenció al Congrés dels Diputats d'Espanya ha deixat un titular dels antològics: "Nuestro interés es españolizar a los alumnos catalanes". La resposta a una de les preguntes venia a tomb per refermar unes declaracions anteriors del mateix ministre que havia assegurat que les escoles catalanes havien adoctrinat durant els últims trenta anys i havien fomentat l'independentisme.
«ELS QUATRE GATS», Fòrum d'opinió independent

Llegiu l'article sencer: DISCO SOLICITADO: ESPAÑOLEAR

11 d’octubre 2012

TORNA "OPERETTA", ARA AL VICTÒRIA

Operetta
Dramatúrgia i direcció escènica: Jordi Purtí
Direcció musical: David Costa
Teatre Victòria, Barcelona
Havíem vist l'espectacle musical Operetta al Teatre Nacional fa dues temporades. Des d'aleshores ha fet gira —darrerament al Festival d'Avinyó— i arreu ha triomfat. Ara es pot veure la reposició al Teatre Victòria. Fragments d'òpera a capella del Cor de Teatre de Banyoles. Mim, paròdia humorística i un treball vocal acuradíssim al servei de la música i de tots els públics.  Excepcional.

Llegiu-ne una impressió en aquest mateix blog.

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»


10 d’octubre 2012

RUDDIGORE O LA NISSAGA MALEÏDA

Ruddigore o la nissaga maleïda
Autors: W. S. Gilbert i Sir Arthur Sullivan
Versió: Rubèn Montañá i Toni Sans
Direcció musical i arranjaments: Francesc Mora i Albert Mora
Direcció: Joan Maria Segura i Bernada
Teatre Club Capitol, Barcelona
Reposició del musical gòtic amb tocs d'humor Ruddigore o la nissaga maleïda, de Gilbert i Sullivan, interpretat per Egos Teatre, amb el qual  han fet gira durant cinc anys, des que el van estrenar al Versus Teatre. Tornen a Barcelona, ara al Teatre Club Capitol. Els espectadors tenen una altra oportunitat per no perdre-se'l.


09 d’octubre 2012

VERONESE: TEATRO PARA PÁJAROS

Teatro para pájaros
Autor i director: Daniel Veronese
Companyia Histrión Teatro
La Villarroel, Barcelona
Hem retrobat el dramaturg Daniel Veronese de sempre, sorprenent el públic amb Teatro para pájaros. La marca d'aquest director teatral és la naturalitat i el protagonisme coral dels intèrprets. També ens és familiar l'escenografia: un espai on encabeix els actors i les actrius, un diorama de fusta que hem vist en els muntatges del dramaturg tant per a una versió de Txèkhov com per a una obra pròpia com aquesta, que interpreten actrius i actors andalusos.
Teatro para pájaros és una obra complexa sobre els desitjos i la impossibilitat de realitzar-los, presentada amb una simplicitat extraordinària. Una actriu d'experiència i dramaturga novella demana al seu exmarit que li produeixi una obra que acaba d'escriure. Surten referències del temps en què van estar junts i el present s'imposa, s'imposa també el futur, que és el que veurem a l'obra.  Amb un hàbil joc de teatre dins del teatre, el que veiem a escena és el mateix que ha escrit la dramaturga-personatge. 9/10

08 d’octubre 2012

MARTÍ GASULL, IN MEMORIAM


Martí Gasull, fundador i impulsor de la Plataforma per la Llengua,
mort en un accident de muntanya al Manaslu (Nepal)

La Generalitat li ha concedit la Creu de Sant Jordi a títol pòstum. 



06 d’octubre 2012

AMETLLERS BATUTS


Més val, doncs, que toquem de peus a terra, ara que els ametllers ja estan batuts. En fi. Explicar-los més coses seria innecessari. Estiguin bons...
Que ho passin bé...
JOSEP PLA. Ara que els ametllers ja estan batuts.
Adaptació teatral de Josep M. Flotats, 1990



Vegeu en aquest mateix blog els apunts:


05 d’octubre 2012

DEU ANYS SENSE ANNA MURIÀ


Anna Murià (Barcelona, 1904-2002), una de les escriptores més destacades de la generació que va començar a publicar abans de la Guerra civil. El seu corpus literari el constitueixen nou novel·les (dues abans de la guerra),  narrativa infantil, teatre, crítica literària i assaig. Va treballar com a traductora durant el seu exili mexicà (1940-1970).

Sota aquell arbre sacsejat pel vent la sang
hauria pogut unir-nos. Però no. Jo vaig plorar.
Després tot ens ha unit.
ANNA MURIÀ. Hosanna

Hi havia a la banda d'aquí una tràgica multitud
esperant davant la cadena. Nois i noies de les esquerres
polítiques franceses repartien vasos de xocolata
calenta i trossos de pa flonjo, ¡blanquíssim!, ¡pa de debò!,
com ja havíem oblidat que existia en el món.
ANNA MURIÀ. "Mercè Rodoreda viva",
pròleg a Cartes a l'Anna Murià, Mercè Rodoreda

Llegiu l'entrevista a l'autora: La literatura com a vici moral
MERCÈ IBARZ, a «Lletra», de la UOC

04 d’octubre 2012

LA VALL DE LA MATANÇA, DE JOSEP MASANÉS

La vall de la matança, Josep Masanés
Cossetània Edicions, 2012
XXIX Premi de narrativa Ribera d'Ebre


Acabo de llegir una novel·la intensa i original sobre la guerra civil espanyola: La vall de la matança, de Josep Masanés (Barcelona, 1967). És la història d'uns herois anònims d'una unitat de xoc, una ficció que l'autor ancora en multitud de referències de tradició oral, històrica, literària i cinematogràfica.

Ara bé, allò que fa singular aquesta obra, no és la temàtica sinó la forma de transmetre-la. Els fets són narrats en passat i en tercera persona no implicada, amb els diàlegs que actualitzen cada conversa en el present rabiós, sense el guió de puntuació que els introdueixi per reforçar més la immediatesa del relat. Un treball minuciós, del qual destaquen dos trets estilístics, centrats en dues figures retòriques: la polisíndeton i el símil. D'una banda la polisíndeton, repetició de la conjunció copulativa i,  que intensifica semànticament cada paraula o cada sintagma de l'enumeració, a vegades de contingut heterogeni (vegeu el text del final d'aquest apunt.) I, de l'altra, el símil com a contrapunt lluminós a tanta desferra moral i ambiental, comparacions gràfiques i contundents, de procedència culta: "com el bou de Rubens" aplicat a la visió d'un pres nu lligat pels canells. O de procedència popular: "com una orelleta" comparant un retall de diari prim i fràgil.

Masanés es mostra com un gran creador d'atmosferes en la descripció de fotos fixes. Els espais són poc identificables amb la intenció que el lector pugui situar les accions que s'hi desenvolupen en llocs propis coneguts. Els personatges són presències empeses per l'embat dels esdeveniments, ombres vagues d'uns homes que al final passen la frontera. Les diferents situacions són un calidoscopi amarg que va des dels milicians que saquegen esglésies, l'acció de la voladura d'una presa hidroelèctrica, fins a la retirada desesperada de la sessió d'assalt del capità Creus. I, en tot aquest recorregut cronològic, les situacions particulars s'eleven a universals.

Per explicar el món trabucat, convertit en flames, l'autor s'acull al sentit de l'Infern de Dant, lectura de capçalera del capità Creus, un intel·lectual que encara creu en l'amistat com un valor segur i que també serà traït. Una traïció de la qual l'autor dóna indicis que aporten sentit històric al conjunt. Potser ens havíem de malfiar de la descripció del "bigotet" que ja surt al primer paràgraf, potser havíem d'interpretar que l'autor no focalitzava aquest element físic del personatge per casualitat.  

La vall de la matança és d'aquelles novel·les que un cop llegides tenim ganes de rellegir perquè tenim la sensació que a la primera lectura se'ns ha escapat alguna cosa. En sentim la grandesa, la rellegim i la recomanem.


Ella està despullada i asseguda sobre un matalàs 
de llençols blancs i emmidonats i els seus pits 
són grossos i una claror granulosa i pol·línica 
i afable difumina l'entorn. Creus està assegut 
als seus peus sobre una moqueta roja i flonja i lluenta.
JOSEP MASANÉS. La vall de la matança, p. 103

03 d’octubre 2012

300 ANYS D'ESPOLI, A «SAPIENS»


Dossier especial a la revista «SAPIENS»,  núm. 122, octubre 2012:
300 anys d'espoli. Diversos articles analitzen el maltractament fiscal 
que ha patit Catalunya des de la derrota del 1714 fins avui.


02 d’octubre 2012

NOIES DE CALENDARI

Noies de calendari
Autor: Tim Firth. Adaptació: Marc Rosich
Direcció: Antonio Calvo
Teatre Poliorama, Barcelona
Noies de calendari és una història basada en un fet real, passada pel sedàs de la comèdia. A l'Associació de Dones del municipi anglès de Cracoe un grup de dones tenen una pensada sorpenent per aconseguir més diners que els altres anys: es fotografiaran nues per al calendari de Nadal i amb el que en treguin compraran un sofà per a la sala d'espera de l'hospital on ha mort el marit d'una de les companyes. ¿Per què la iniciativa d'aquest calendari és agosarada? Perquè les dones en qüestió voregen la tercera edat. Ara bé, de carn poca i mig tapada amb algun objecte dels que es relacionen amb les activitats típiques i tòpiques de l'associació. Els espectadors ens sentim bé amb la tendra anècdota del calendari solidari, però potser hauríem agraït que la trama es resolgués un quart abans. 8/10


01 d’octubre 2012

LA SIRENETA

La Sireneta
Autor: H. C. Andersen. Versió: Oriol Borés
Direcció: Albert Pueyo
Guasch Teatre, Barcelona
Espectacle recomanat a partir de 3 anys
La Sireneta inaugura temporada de teatre familiar a Guasch Teatre. Els pares que porten a coll els espectadors menuts tenen al cap la versió ensucrada de Disney. Ho sé perquè mentre hi ha els llums oberts sento com els expliquen l'argument, amb un final que no és el d'Andersen. El meu veí de butaca té quatre anys (li ho he preguntat) i de la informació que li ha donat el seu pare li ha interessat que la Sireneta i el príncep s'enamorin. "Visca!"
Bones interpretacions i excel·lent posada en escena. El mal no té futur. El petó triomfa. 8/10