29 de març 2012

JOSEP CUNÍ, LA DIFERÈNCIA

Reafirmo la meva admiració pel periodista  Josep Cuní. Ha demostrat que és únic en excel·lència informativa i en responsabilitat. Avui, jornada de vaga, la televisió pública catalana ha deixat els ciutadans orfes d'informació. Mentre s'estava cremant mobiliari urbà, saquejant grans magatzems, intimidant i estomacant petits botiguers, TV3 i les altres cadenes de la corporació, incomprensiblement,  no emetien informació en directe, ni tan sols en una banda impresa a l'inferior de la pantalla.
A les set del vespre, Josep Cuní, a 8TV, cadena de La Vanguardia, posava en marxa la maquinària del seu programa «8 al dia», en edició especial.  Sense comptar amb els mitjans de la televisió pública, ha fet un desplegament mediàtic creatiu, ha desplaçat diversos periodistes col·laboradors, ha fet un seguiment de la manifestació a peu pla (precisa i àgil narració de Pol Marsà) i des d'un lloc estratègic de les altures (eficaç Vanessa Petit), ha tingut a l'estudi l'opinió de ciutadans i testimonis dels esdeveniments per telèfon, via twitter i facebook. Ha recollit la valoració dels sindicats d'aquí i  ha fet connexions amb Madrid. Josep Cuní estirant el carro informatiu d'una televisió privada i servint-lo en directe. A quarts de nou ha començat a mostrar fotografies d'establiments cremats. Ha mobilitzat deu convidats per debatre la incidència de futur de la vaga, sota el títol ¿I ara, què?  Avui, dia de vaga general,  Josep Cuní i el seu equip seran al peu del canó fins a quarts d'onze de la nit.
Els mestres, caminant,