08 d’agost 2025

'ELS PLANS', AL TEATRE GAUDÍ

Els plans, de Yago Alonso i Eva Mor. 
Direcció: Yago Alonso.Teatre Gaudí Barcelona
Bravo! Roger Cantos, Núria Deulofeu, Llorenç Gonzàlez i Laura Porta.  Dues parelles han anat aprofundint l'amistat des que les filles respectives anaven a la guarderia. Una de les parelles se sent ofegada per l'altra organitzadora compulsiva de sortides i plans que comporten fer-se presents, obsessivament. La parella assetjada no sap com sortir-se'n.  Inventen una estratègia que consisteix a dir que se separen. Que s'han acabat els sopars i les activitats conjuntes. Mentides d'aparador que només els espectadors coneixem d'una parella i de l'altra. Comèdia d'estructura mil·limètricament dissenyada, dossificant efectes. Riure assegurat. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»


Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

05 d’agost 2025

EXPOSICIÓ 'LA CATALUNYA EMERGIDA'

Pantà de Sau, campanar de l'església de Sant Romà
Exposició 'La Catalunya emergida'. 
Palau Robert, Barcelona 
 «El pare parlava sovint del dia que el pantà 
va començar a inundar els camps; un munt 
de gent s’ho va anar a mirar, i tothom plorava...». 
Mercè Solà, veïna de Coll de Nargó.

Vint-i-un embassaments catalans amaguen històries personals i col·lectives i un patrimoni que aflora en temps de sequera. L'exposició La Catalunya emergida. Descoberta del país que va quedar sota l'aigua recupera per a la memòria i l'estudi elements patrimonials (pobles, masies, ermites, carreteres, ponts, molins, conreus...) que van quedar submergits. L’exposició té l’origen i està basada en el llibre La Catalunya emergida. Històries d’un bocí de país que els pantans van engolir, dels periodistes Òscar Palau Just i Jesús Jordi Pinatella, amb fotografies de Josep Maria Montaner Fontarnau, editat per Cossetània, el 2024. Els autors del llibre comissarien l'exposició.

Bloc 1. “Un canvi de paradigma al Pirineu” Els pantans nord-occidentals de la conca de l’Ebre: el de Sant Antoni o Talarn, el de Terradets, el de Camarasa, el de Baserca, el d’Escales, el de Canelles, el de Santa Anna, el d’Oliana i el de Rialb.

Bloc 2.  “Els dipòsits de la metròpoli”, el conformen els pantans del nord de les conques internes: Sau, Susqueda, la Baells, Darnius-Boadella, la Llosa del Cavall i Sant Ponç.

Bloc 3. “Secrets amb història a la Catalunya seca” Dels embassaments del sud: els Guiamets, el Catllar, Siurana, Riudecanyes, Foix i Riba-roja.

Abans aquestes terres les unia un riu, 
ara les separa un pantà». 
Blai Montserrat, Centre Excursionista de Lleida. 

Amb un passeig més aprofundit, trobem temes relacionals amb els pantans: “L’adeu dels raiers” (com els pantans van suposar l’extinció definitiva d’un ofici ancestral), “El desplegament de l’energia hidroelèctrica” (un dels progressos gràcies a les preses), “El vincle heretat” (la constatació que la transmissió dels orígens no es perd, amb els cementiris com a llocs més vius dels pobles morts), “Pels orígens de Leo Messi” (la desconeguda història d’una de les besàvies del futbolista argentí, nascuda en un poble inundat pel pantà de Canelles), “Les colònies tèxtils” (la història de les que van ser abandonades per la construcció del pantà de Sau), “El ferrocarril ofegat” (la línia ferroviària que va acabar sota el pantà de la Baells) i “La musa de Jesús Moncada” (el poble vell de Mequinensa, abandonat arran del pantà de Riba-roja, com a font d’inspiració de la gran obra de l’escriptor). 

El recorregut es clou amb l'epíleg que conformen els pobles de nova construcció que van allotjar el veïnat desplaçat, així com les esglésies i d’altres elements patrimonials que van ser salvats, desmuntats i reconstruïts fora de l’aigua. I no hi falta la veu de testimonis de persones que van haver d’abandonar el seu poble i que recorden l’experiència amb emoció.

Exposició oberta fins al 7 de setembre. 

**

«Érem incultes, i enher 
es va aprofitar de nosaltres». 
Hermenegildo Pallarès, pastor d’Aulet.
 
«Hi ha una xarxa ancestral de camins 
que amb els pantans desapareix d’un dia 
per l’altre. És com un petit genocidi». 
Josep Maria Rispa, geògraf del Pont de Suert.
 
«Jo hi tinc la infantesa, aquí, moltes històries. 
M’entren unes ganes d’agafar el tractor
i entrar-hi a llaurar...»
Josep Angrill de ca l’Espinal, Aguilar de Bassella.

*

04 d’agost 2025

MURAL CERÀMIC 'LA ROTONDA DELS TRANSPORTS'

Mural 'La rotonda dels transports'  
Intercanviador de metro i FGC, sota la plaça de Catalunya

A la rotonda de l'intercanviador de metro i FGC de la plaça de Catalunya de Barcelona torna a lluir amb l'esplendor original el mural ceràmic dedicat als mitjans de transport. S’hi veuen representats vehicles de diverses tipologies i cronologies. Cadascun va acompanyat d’un nom i una data que solen indicar l’inventor o el nom del mitjà de transport i l’any en què va aparèixer.

El mural havia perdut tessel·les de gres ceràmic per caiguda o per vandalisme. Tant la restauració anterior, fa més de vint anys, com l'actual, han anat a càrrec de professorat i estudiants de l'Escola Massana, que és d'on van sorgir els sis plafons, el 1969.

Els treballs s’han fet en el marc del centenari del metro de Barcelona, impulsat per TMB i pel Servei d’Arqueologia de Barcelona. 

Gaudim-ne sense presses. El tren i el metro ens esperaran i encara arribarem d'hora. 

02 d’agost 2025

EXPOSICIÓ 'CITISSIMUM, ALTISSIMUM...', A SANTA MÒNICA

Mateo Maté. Cànon. Instalació escultòrica. 2025
L'exposició Citissimum, Altissimum, Fortissimum que presenta el centre d'art Santa Mònica  (La Rambla, 7,  Barcelona) reinterpreta en superlatiu el lema olímpic Citius altius fortius  (Més ràpid, més alt i més fort). Versa sobre l'esport de competició a través d'una desena de peces artístiques que amb ironia i humor crític exploren conceptes com el rendiment, el cos, l’espectacle o la imatge mediàtica. 
Donem voltes pel magnífic claustre desert, sense que ningú ens indiqui que algunes obres són interactives (hauríem mirat d'encisellar pilotes a la pista central i, si no encertàvem, ens hauria agradat saber quina música saltava per animar-nos.) 
 
Realmente Bravo. Material gràfic amb conceptes. 2025
Durant la nostra visita a la planta baixa, Santa Mònica sembla un mas robat. Ni visitants ni personal. No hem intuït cap diàleg entre l'obra sonora i performàntica de Cabosanroque, la paròdia estètica dels trofeus a càrrec de Curro Claret o la dissecció de codis visuals de banderes i marques que fa Realmente Bravo. No hem intuït diàlegs en el recorregut ni els cartells referencials minúsculs ens han invitat a fer-ho. Per fi, en una de les sales del primer pis hi ha vida, uns indigents s'hi refresquen (Santa Monica és un refugi climàtic). En sortim amb el cartell grandiloquent plegat i sense que puguem destacar res del que hem vist. Hauríem agraït disposar d'un manual d'ús, si més no.
Exposició oberta fins al 15 de setembre de 2025. 

01 d’agost 2025

PEL·LÍCULA 'SANTOSH'

Secrets d'un crim [Santosh]
Direcció: Sandhya Suri
Índia, Alemanya, França, Regne Unit, 2024
 
La directora Sandhya Suri explora en aquest thriller social la violència sistèmica contra les dones a  l'Índia i la corrupció endèmica de la policia. 
Santosh, una jove viuda, hereta el lloc de treball del seu marit com a agent de policia en una remota zona rural del nord de l'Índia, gràcies a un programa governamental que pretén evitar la indigència de les dones en la seva situació. Sense experiència prèvia i rebutjada per ser una dona i també per ser de casta baixa, Santosh investiga la violació i l'assassinat d'una adolescent. Guiada i protegida per una veterana inspectora s'endinsa en l'estructura del cos policial que perpetua la deshumanització i les desigualtats. 
El que atreu la mirada i les emocions d'aquesta història no és tant la resolució del crim, sinó el retrat d'ambients. Un retrat esfereïdor del poder institucional de la policia que denigra encara més els desvalgusts i protegeix els poderosos. Bon maneig del ritme narratiu que s'emparenta amb el ritme natural de la realitat sociopolítica de l'Índia. Filmin. 8/10
 

30 de juliol 2025

'HÉCUBE, PAS HÉCUBE', AL TEATRE GREC

Hécube, pas Hécube, de Tiago Rodrigues. Trad: Thomas Resendes 
Companyia Comédie-Française. Direcció: Tiago Rodrigues 
Festival Grec 2025. Teatre Grec, Barcelona 
La companyia de la Comédie Française, dirigida per Tiago Rodrigues (Lisboa, 1977), actualment director del Festival d'Avinyó, ha tancat amb «Hécube, pas Hécube»  les estrenes teatrals del Festival Grec 2025.  L'espectacle fusiona la tragèdia d'Eurípides, que la companyia començava a assajar,  amb una tragèdia contemporània: el fill autista de l'actriu protagonista és maltractat al centre d'acollida on viu. El preadolescent de dotze anys només manipula una cinquantena de paraules i la seva negació [carícia/carícia no, música/música no] i, a partir d'un gest de por, la mare indaga i descobreix que el maltracten. Denuncia el govern de l'Estat i és en el judici on s'infiltren frases senceres de la tragèdia d'Eurípides. Inoblidable monòleg de l'actriu Elsa Lepoivre (Hécube, reina de Troia), inoblidables tirallongues dites a tota velocitat sense perdre ni una síl·laba a càrrec del veterà  Denis Podalydès (Agamèmnon, rei de Micenes). El cor al seu punt just. Gran presència escènica de l'escultura gegant d'una gossa que s'empara en la llegenda que diu que la reina va ser finalment convertida en gossa pels déus.  L'espectacle hauria resultat més reeixit, encara, si la pluja no hagués amenaçat amb gotes a l'inici i a mitja funció. No ha passat de gotellada, però hem hagut de desplegar impermeables i paraigües i ens hem quedat xipollejant a les grades. Per sort feia calor i els intèrprets han continuat actuant  —remullats— sense immutar-se. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»


Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

29 de juliol 2025

EXPOSICIÓ 'RELATS DE DICTADURA', AL PALAU ROBERT

Borbardeig del Palau de la Moneda (detall). Xile, 11 setembre 1973
Exposició 'Relats de Dictadura'. Palau Robert. Sala 4 | Cotxeres
Poc temps després del cop militar a Xile, els cercles de dones vinculats a persones detingudes, desaparegudes o represaliades van començar a narrar la violència que es vivia a través d’arpilleres, tapissos fabricats amb teles, llanes i brodats que es van convertir en un testimoni essencial de la vida en la dictadura de Pinochet. Aquestes obres d'art tèxtil formen part de la col·lecció d'art del Museu de la Memòria i els Drets Humans de Xile.
Testimoniatges de les Arpilleres xilenes durant la dictadura de Pinochet

Amb motiu de l’exhibició d'aquesta col·lecció d'art de memòria històrica, s'han programat unes jornades que inclouen taules rodones sobre el paper de les dones en la memòria democràtica i en els moviments de resistència i recuperació de la democràcia, però també sobre les conseqüències de la presó política i la tortura i el rol dels espais de memòria per aconseguir la veritat, la justícia i la reparació. 

Exposició oberta fins al 31 d'agost de 2025

28 de juliol 2025

PEL·LÍCULA 'EL SISÈ FILL'

El sisè fill. Direcció: Léopold Legrand. França 2022
La pel·lícula [Le Sixième Enfant] és una adaptació lliure de la novel·la Pleurer des rivières, d'Alain Jaspard. Tracta del dilema moral a què s'enfronten dues parelles en l'adopció d'una criatura abans de néixer, a canvi de diners. El Franck i la Meriem són gitanos que viuen amb els seus cinc fills en una caravana mantinguts amb del migrat negoci de la ferrovelleria. Tenen deutes a tot arreu i esperen el sisè fill. La parella que no pot tenir descendència són el Julien i l'Anna, advocats. Franck i Julien coincideixen com a client i advocat en un judici per robatori de cable, la qual cosa suposa l'inici d'un acord. Han valorat totes les formes legals d'adopció i també saben què hauran d'afrontar si no actuen amb legalitat. Han pres l'acord quatre persones de bona fe i sembla tan senzill... Una història explicada de forma realista, sensible i sense tòpics. En els papers principals: Benjamin Lavernhe, Sara Giraudeau, Damien Bonnard I Judith Chemla. Filmin. 9/10