 |
DESCARADA, ET VEUS RESSEGUINT-LI AMB UN DIT ELS CABELLS BLANCS Càmera subjectiva Poema visual A partir del poemari Plató desert. © Lena Paüls Premi «L’Atiador», de l'Ateneu Torrellenc, Torrelles de Llobregat, 2025 |
 |
ES MOSTRA SERÈ SOTA EL FOCUS CONTROLANT LES RENDES I EL RISC, SENSE ESCOPETA NI CANANA. Càmera fixa Poema visual A partir del poemari Plató desert. © Lena Paüls Premi «L’Atiador», de l'Ateneu Torrellenc, Torrelles de Llobregat, 2025 |
Comentari a propòsit del poema visual Càmera fixa:
La corneta penjada ja no crida cap acció, només apunta cap al record d’un temps passat que les flors i les fulles premsades al seu darrere fan present quan ens mostren el temps capturat. Són vida aturada, bellesa conservada, ara ja sense creixement. Són l’evidència d’un desplaçament imperceptible: del soroll a la quietud. JOAN RAMELL
 | ||
|
 |
Batecs. Idea original de Nídia Tusal. Autoria i dramatúrgia de Nídia Tusal, Alba Florejachs, Ariana Ruglio i Lara Díez Qintanilla. Direcció: Lara Díez Quintanilla. Sala Tallers, TNC |
Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»
*
Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY
Macromuntatge operístic. Grandiloqüent. Irreverència, violència poblada d'especialistes de cinema que fan de dobles dels intèrprets en les escenes considerades d'alt risc. Interessant muntatge amb els intèrprets vocals fent de dobladors en directe dels personatges. Ho relliga tot la protagonista, l'Evangelina, una dona que ha perdut el fill. El personatge clama al desert la seva desesperació, mentre es va transformant d'escena en escena. Impressionant desplegament de recursos escènics que superen la trama i es converteixen en el tema que queda a la retina dels espectadors. Ai, foc a l'escenari! Un patiment amb sensació de descontrol controlat. Ens el podríem estalviar. Quan l'espectacle vagi de gira per teatres d'Espanya no caldrà que tradueixin el text català. Hi és anecdòtic. 7/10Els estunmen. Música: Fernando Velázquez Llibret i direcció escènica: Nao Albet i Marcel Borràs Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona
Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»
* Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY
 |
EL CAVALLER QUE ERES FA POC, ARA ES DESCARNA DINS D'UN BOSC EMBROSSAT DE FILS DE PESCAR. Udols del galant Poema visual A partir del poemari Plató desert. © Lena Paüls Premi «L’Atiador», de l'Ateneu Torrellenc, Torrelles de Llobregat, 2025 |
Comentari a propòsit del poema visual Udols del galant:
El rotlle dorm recargolat sobre si mateix, com una idea que encara no s’atreveix a respirar. Dorm lligat amb uns fils que no són fils, són els dubtes que encara no tenen resposta. Al seu costat, la maquineta espera, amb dues boques petites, el moment de transformar la fusta en precisió, la matèria en traç. El rotlle no és un rotlle, és una ullera de llarga vista per albirar, horitzó enllà, on neix el poema clar que un llapis afilat escriurà sobre un paper blanc. JOAN RAMELL
 |
El dibuixant de laberints. Autor: Nil Martín López Direcció: Júlia Valdivielso Teatre Eòlia, Barcelona |
Llegiu-ne la crítia d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»
*
Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY
