SETZÈ ANIVERSARI

Pont d'Enseula 2009-2025

Avui fa setze anys que vaig publicar el primer apunt en aquest blog dietari. Un espai de memòria, d'aprenentatge i de comunicació que des d'aleshores s'ha anat desenvolupant en 4.726 entrades. L'hemeroteca, indexada per temes, és oberta a tothom.

 

Des del 2009 fins avui «Pont d'Enseula» ha tingut 1.035.367 visites (he hagut de mirar la xifra dues de vegades!) que, actualment, arriben des dels enllaços de Facebook, de X, d'Instagram, de Threads i de les històries de FB i de IG. Els poemes i les proses poètiques compten amb audios que es poden escoltar als enllaços del canal Spotify i del canal Ivoox.  I les imatges es troben a la galeria virtual de Flickr.

 

Agraeixo la confiança dels lectors que m'estimulen a compartint interessos i impressions en aquest espai virtual. Continuem...

 

"Jo parteixo de la idea que literatura ho és tot. 

Literatura és el que canta la veïna, 

és un guió de televisió, és un anunci… 

En aquest sentit, la literatura impregna la vida."
JOAQUIM MOLAS

PEL·LÍCULA 'ELS VEÏNS'

Els veïns [Les gens d'à côté]

Direcció:  André Téchiné. França, 2024

El guionista i director francès André Téchiné ha rodat aquest thriller als 81 anys. Hi explica una història que posa en contacte dos mons irreconciliables i hi explora les complexitats de la condició humana. Hi llueixen les interpretacions d'Isabelle Huppert (en el paper de Lucie, vídua de poc, policia a punt de la jubilació) i Nahuel Pérez Biscayart (en el paper de Yann, artista i activista contra la policia). Lucie porta una vida solitària.  S'encaterina amb els seus nous veïns, una parella jove amb una filla petita. A mesura que es van relacionant, neixen sentiments entre tots quatre. Lucie amaga que és policia quan descobreix que l'home té un gran historial delictiu. Es veu atrapada entre la seva consciència professional i el desig d'ajudar aquesta família. Ho sabem per la veu en off d'un narrador no implicat, perquè la protagonista gairebé no s'expressa en veu alta.

Filmin. 7/10

SÈRIE 'DESPRÉS DE LA FESTA'

Després de la festa
Direcció: Dianne Taylor i Peter Salmon
Nova Zelanda, 2023

La vida de Penny, una professora d'institut de mitjana edat, aficionada a la beguda, es veu alterada quan acusa el seu marit Phil d'haver abusat d'un amic de la seva filla adolescent, en una festa familiar. Aclapara família, veïns, mestres i pares amb aquesta idea. No la creu ningú. L'home s'exilia de Nova Zelanda i torna cinc anys després. Tot l'entorn el rep amb els braços oberts. Es posa a viure amb la filla i el net de pocs anys. Una Penny desesperada, intenta de nou demostrar la culpabilitat de Phil. Tothom se la treu de damunt perquè el seu estat d'embriaguesa durant aquella festa li va fer imaginar el que no era. El mateix noi ho va negar aleshores i ho nega ara que és adult. Tothom a l'institut diu que el mestre Phil és un bon professsional amb una gran dedicació als seus alumnes. Finalment, la Penny que no vol perdre la seva filla,  desisteix de continuar afirmant que el seu ex marit és pederasta. Fins al darrer minut de la sèrie —6 capítols de 45 min—no sabem si Phil n'és o no. Desenllaç molt ben resolt, sorprenent.

Filmin 9/10

PEL·LÍCULA 'BONJOUR TRISTESSE'

Bonjour Tristesse. Direcció: Durga Chew-Bose 
Canadà, 2024

La novel·la Bonjour Tristesse, de Françoise Sagan, és un dels llibres més llegits de la història de la literatura francesa. La intriga transcorre en un estiu dels anys 50, en un racó idíl·lic de la Costa Blava francesa. El 1958 Otto Preminger en va fer una versió cinematogràfica molt celebrada.  En aquesta nova adaptació amb què debuta la guionista i directora Chew-Bose, el marc és el mateix que el del llibre, però el contingut s'explica amb massa el·lipsis, comptant amb el que sap l'espectador. L'acció se situa en l'actualitat i la polèmica que va ocasionar aleshores, ara no té cap interès.
Enmig de l'esplendor de l'entorn paisatgístic, Cécile, de 18 anys, òrfena de mare, passa les vacances —platja i ociositat— amb el seu pare i la seva xicota, amb qui s'entén força. L'arribada d'una amiga dels pares de quan eren joves ho trastoca tot. Cécile sent amenaçat el seu món. Idea una estratègia per fer marxar la nouvinguda. Tota la pel·lícula manté el to místic, fins i tot quan hauria de vibrar de tensió. Això fa que la trajectòria emocional sigui més aviat plana. 

Filmin 6/10

PEL·LÍCULA 'SOTA EL VOLCÀ'

Sota el volcà
Direcció: Damian Kocur. Polònia, 2024

La invasió russa enxampa d'imprevist una família ucraïnesa de vacances a Tenerife. El cineasta polonès Damian Kocur domina la tensió d'aquest drama en erupció a l'ombra del Teide. La família protagonista —una parella que viatja amb la filla adolescent i el fill de sis anys de l'home— ignora  que la seva vida és a punt de canviar per sempre, quan arriben a l'aeroport i els informen que el seu vol s'ha cancel·lat: Rússia ha invaït Ucraïna [24 de febrer de 2022.] Atrapats a l'illa, es converteixen en refugiats. Al seu entorn, a l'hotel i a les platges els turistes continuen amb les festes, els bufets lliures, les capbussades al mar de nit. Una història tan versemblant que fa estremir, sobretot perquè sabem com continua. 

Filmin. 9/10

LA GUINEU I EL RAÏM

Guineu roja, rabosa, renard, volp, guinarda
Il·lustració: © Milo Winter

La guineu (Vulpes vulpes) ha fet una visita de reconeixement a les parres del nostre jardí de llicorella. No l'hem vista, però l'olor de carn feta malbé descobreix la presència d'aquest mamífer. Tot i que és un carnívor —golafre de pollastres i lladre de conills—, es deleix pel raïm, però ¿com ho sap que ja està madur? Possiblement l'avisa el gat que ronda pel jardí, amb qui té bona relació, segons diuen les faules. De fet, el raïm de les nostres parres encara no deu estar prou madur, perquè quan ho estigui, no hi haurà doble malla que aturi la guineu. 

Dibuix: © Àngel Domínguez
Contes clàssics d'animals (Ed. Joventut)

La guineu evoca astúcia a les faules d'Isop —segle VII aC—, recollides als contes medievals Roman de la Renard i a les Faules de Samaniego. En diverses  Faules de La Fontaine, que m'han arribat en la versió de Xavier Benguerel. Com la més coneguda El renard i els raïms:

Un cert Renard Normand, d'altres diuen Gascó,

quasi mig mort de gana,

veié dalt d'un parral uns Raïms ja en saó,

recoberts d'una pell color de grana.

Se n'hauria cruspit, el murri, tots els grans,

però no hi arribava.

«Són massa verds, va dir, i bons per a bergants.» 

Planyent-se, què hi guanyava? 

La guineu —Na Renard—  també es presenta com un personatge astut a l'apòleg politicosocial del Llibre de les bèsties de Ramon Llull (Gràcies, Lola Badia) on Fèlix durant el seu viatge troba uns frares que li expliquen que prop d'allí hi ha un gran aplec d'animals per escollir un rei.  El lleó guanya a les votacions i com que no inclou Na Renard a la seva cort, aquesta intenta ascendir al poder a través de l'engany i la por. Al final hi ha una batalla que guanya el lleopard, però el rei el mata i Na Renard passa a ser membre del consell. 

No ens refiem de les guineus! Posem doble capa de malla i no perdem de vista les parres (amb l'escombra a punt.)

SÈRIE 'LA JOVE GEORGE SAND'

La jove George Sand. Protagonista: Nine d'Urso

Direcció: Rodolphe Tissot. Bèlgica, França, 2025

Biopic sobre l'escriptora francesa del segle XIX més rebel: Aurore Dupin (París, 1804 - 1876) coneguda sota el pseudònim masculí George Sand. Casada amb el baró Casimir Dudevant, abusiu i violent, amb el qual va tenir dos fills: Maurice i Solange. El 1830 va fugir del castell de Nohant i va establir-se a París amb el seu amant Jules Sandeau. 

El 1932 en la novel·la Indiana va utilitzar per primer cop el pseudònim George Sand. Per adoptar un nom masculí i vestir-se d'home, va haver d'obtenir un permís oficial [permission de travestissement]. Posteriorment, va emprendre una batalla legal pionera per obtenir el divorci i la custòdia dels fills. El procés va marcar un avenç significatiu per als drets de les dones.

Va publicar més de setanta novel·les i assaigs i una autobiografia. Va enfronar-se als prejudicis socials arran de les relacions amb diversos escriptors i intel·lectuals de l'època. La relació amb Chopin, amb qui a viure deu anys, va ser posterior a l'època en què se centra la sèrie.

Actualment el castell de Nohant és un museu dedicat a l'escriptora. Les escenes que s'hi desenvolupen a la sèrie van ser enregistrades al castell de Hodebert, també situat a Indre-et-Loire. 

4 capítols de 50 min. Filmin. 8/10

PERE PRATS SOBREPERE, MENCIÓ HONORÍFICA MUNICIPAL

Pere Prats Sobrepere, 2025

L'Ajuntament de Reus ha concedit enguany a Pere Prats Sobrepere (Reus, 1943), la Menció Honorífica Municipal «en reconeixement de la seva trajectòria com a artista en el camp del disseny gràfic i la seva aportació destacada a la literatura infantil i juvenil, àmbit en què s'ha consolidat com a dibuixant de referència.» (Lliurament: Palau Municipal, 19 de setembre,  a les 20 h)  

Pere Prats Sobrepre dibuixant, dissenyador gràfic, il·lustrador, periodista... Una trajectòria impressionant marcada pel talent creatiu, el rigor, l'actitud de servei. I sobretot generosa i il·lusionant. L'autor s'ha fotografiat amb una mostra dels vuitanta llibres que ha il·lustrat i dissenyat.  Majoritàriament adreçats a infants i que poden llegir els adults. D'entre els quals, un dels darrers Quin groc t'ha picat? (a la foto: en primer terme, inferior dret), un conte esplèndidament il·lustrat del qual tinc el privilegi de ser coautora «d'algunes» frases del text. 

Ha treballar en diaris —El Correo Catalán, La Vanguardia, Avui— com a dibuixant, maquetista de suplements, cartògraf, compaginador i cap de la secció de disseny. Així mateix, ha il·lustrat regularment articles d'opinió. Ho ha alternat amb col·laboracions en entitats com l'Arxiu Municipal i Comarcal de Reus, el Centre de Lectura de Reus, Centres Cívics i amb revistes com Novagestió, Perspectiva Escolar, revista del RACC, Oriflama i Mestral... També ha fet tires còmiques i treballs de disseny gràfic (logotips, portades, cartells). 

I malgrat aquest historial no li cauen els anells. Naturalment, selecciona al seu gust els espais on vol intervenir i amb quin text i amb quina activitat o acte vol anar de bracet. Pel que sé ho ha fet sempre, però soc testimoni que dissenya amb la mateixa passió un cartell d'un acte d'àmbit nacional com fa un grafisme anunciant una fase lunar a les xarxes.  Sembla que el seu estat natural sigui interpretar en imatges un conte acabat d'imaginar, muntar una historieta en maqueta única (Vegeu el booktràiler del conte La caseta de fruita) o dissenyar una portada d'una publicació digital.   Que sigui per molts anys.

El cavaller arrebossat (2023)
Historieta gràfica