'VIES CREUADES', EN EDICIÓ DIGITAL

LLEGIU el llibre en línia

i /o

DESCARREGUEU el llibre en format PDF

Em plau compartir el llibre Vies creuades, recull de vint-i vuit narracions breus amb els viatgers de trens com a protagonistes.
En el microcosmos d'un vagó de tren, els passatgers són ciutadans vulnerables que comparteixen biografia mentre dura el viatge. Pot ser que, enmig de l'aventura vital, no sàpiguen en quina estació estan aturats, després que hagi caigut la catenària i la megafonia hagi fet figa. Però, malgrat que n'hagin de ser evacuats caminant entre vies, continuen viatjant en tren amb un somriure. Sisplau per força.  

Vaig respirar fondo, vaig girar un altre full
i hi vaig escriure: escenari: tren.

BENJAMIN STEVENSON
Tothom en aquest tren és sospitós 

VIES CREUADES

 

HEMEROTECA 

* Vies creuades. Edició digital. A 'Publicacions' del web Lena Paüls. Octubre 2025

'BOIRA', AL TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA

Boira. Autora: Lluïsa Cunillé. Direcció: Lurdes Barba 

Sala Petita, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona

L'acció de Boira se situa vint-i-cinc anys després de la caiguda del Mur de Berlín (9-XI-1989),  en una ciutat de l'Est no especificada. Un taxista (Albert Pérez) s'emporta una clienta a casa seva, perquè el seu vol s'ha cancel·lat a causa de la boira. El taxista i la seva  dona (Lina Lambert), ex fotògrafa, afectada de fibromiàlgia, han perdut la fe en el capitalisme promès i sobreviuen com poden del taxi i de rellogar l'habitació del fill (Quim Àvila, versemblant) que veuen rarament. Apareix el fill jugador empedreït, ara escurat, amb un amic alcohòlic. L'ambient és intrigant, però no arrenca volada a causa de la llosa d'uns monòlegs adormidors. La viatgera els escolta impassible (a càrrec d'Àurea Márquez, desaprofitada). No li va i li ve la xerramea que li adrecen ara l'un ara l'altre. I al públic, si tenim en compte que la nit de l'estrena hi havia molts caps pesant figues, tampoc. 7/10   

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

* 

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'ENTRE LOS ÁRBOLES', A LA SALA VERSUS GLÒRIES

Entre los árboles. Autor: Juan Mayorga. 

 Direcció: Abel González Melo. Sala Versus Glòries, Barcelona

La companyia madrilenya La Virgen Teatro: Paula Ratia de la Gala, Álvaro G. Cañedo i Aaron Lista Varona,  ha estrenat en primícia a la Sala Versus Glòries quatre peces breus del dramaturg i filòsof Juan Mayorga (Madrid, 1965). «La mujer de mi vida», «Una carta de Sarajevo», «Noli me tangere» i «Entre los árboles» que dona títol a aquest espectacle de petit format. Uns textos deliciosos que flueixen amb soltura desenvolupats amb precisió coreogràfica en un escenari gairebé buit. En ressalto Noli me tangere [No em toquis] que s'inspira en el quadre de Correggio del mateix títol, creat el 1525. Pren les paraules que cita l'Evangeli segons Sant Joan i que s'atribueixen a Jesús resuscitat, adreçades a Maria Magdalena. Un conjunt ben arrodonit. 9/10 

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

* 

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

CARLOS MOTTA: 'PREGÀRIES DE RESISTÈNCIA', AL MACBA

Carlos Motta. Instal·lació Nosaltres, l'enemic, 2019. MACBA

El Museu d'Art Contemporani de Barcelona presenta Pregàries de resistència, de Carlos Motta (Bogotà, 1978). L'exposició combina autoretrats fotogràfics des de fa més de vint-i-cinc anys amb videoinstal·lacions i performances recents. En subratllo Nosaltres, l'enemic (vegeu-ne imatge) un petit exèrcit de dimonis, "una acció d'insolència escultòrica" que materialitza la tradició de l'església que fa servir la figura del dimoni com un àngel caigut per representar sexualitats herètiques en pintures i escultures.

L'obra de Motta està impregnada d'un compromís amb les comunitats minoritàries d'identitats dissidents que lluiten contra la desaparició i el silenciament.

És una exposició que recorrem gairebé en la foscor cada vegada que entrem en una de les sales del museu més lluminós de Barcelona. Les fitxes explicatives són il·legibles (lletra petita, estan a l'altura dels ulls d'un infant de pocs anys...) Els visitants hi passem de llarg. Podem optar per les locucions autodescriptives, però resulta feixuc si només ens interessa una dada.

 Exposició oberta fins al 16 d'octubre.

COCO FUSCO: 'HE APRÈS A NEDAR EN SEC', AL MACBA

 

Cuco Fusco, sobrenom de l'artista i escriptora cubano-americana Juliana Emilia Fusco Miyares (Nueva York, 1960) explora temes com el gènere, la identitat, el colonialisme i el poder, a través de la performance, el videoart, les instal·lacions artístiques i la crítica artística. Diu:

«No m'interessa la problemàtica de la bellesa,
sinó les relacions entre els artistes i el poder»

En les seves peces utilitza el seu propi cos, adoptant múltiples identitats amb la pretensió de desestabilitzar aquelles identitats que s'han imposat històricament als cossos a partir de línies colonials, racials i de gènere. 

Tinc la sensació de sortir de l'exposició tal com hi he entrat, sense aprendre-hi res. Aquest vídeo n'explica l'articulació de la mostra que ara presenta el Museu d'Art Contemporani de Barcelona. Oberta fins a l'11 de gener de 2026:

'LA FILLA DE L'AIRE', AL TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA

La filla de l'aire. Autor i director: Raimon Molins.
Sala Tallers. Teatre Nacional de Catalunya

La ballarina Roseta Mauri, "la libèl·lula" o "la noia dels peus d'or", com anomenaven la primera ballarina de l'Òpera de París, ha estat recuperada pel dramaturg i director teatral Raimon Molins, al Teatre Nacional de Catalunya en coproducció amb la Sala Atrium, que s'encarregarà de la gira. Un espectacle multidisciplinari que es planteja com una conferència impartida per una física (un farciment dilatat en detriment del desenvolupament àgil del tema), que també s'encarrega d'enfocar pinzellades de la biografia de la ballarina, des de la duresa dels assajos que posava al límit el seu cos jove, passat per l'esclat del reconeixement,  la fama i l'època daurada a l'Òpera de París, fins que, a la vellesa, deixa de ser professora de les noves generacions. Una síntesi estilitzada que ens arriba amb mirada estètica.

Passional i expressiva, Roseta Mauri s'encarna en la ballarina Anna Casasola que es posa les sabatilles de puntes per ballar tres coreografies creades per Catherine Allard. També s'encarna, en diferents etapes de la vida, en les actrius Cristina Plazas i Lluïsa Mallol i, virtualment, en la nena Ainet Zaragoza. Moïse Taxé interpreta tots els papers masculins.  L'espai escènic representa un estudi de dansa, davant d'un gran mirall on es projecten imatges enllaunades (ai, els avellaners del Baix Camp convertits en ametllers florits!) i en directe apropant els personatges. Les imatges expliquen els contextos de la biografia de la ballarina i reforcen la llum i les ombres del sacrifici que implica ser una estrella i voler-hi dedicar totes les energies.  8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

* 

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

* 

Per saber-ne més: «Roseta» Roseta Mauri Segura

*

'PEL DAVANT I PEL DARRERA', AL TEATRE BORRÀS

Pel davant... i pel darrera [Noises off]. Autor: Michael Frayn. 

Versió: Alexandre Herold i Paco Mir.  Direcció: Alexander Herold. 

Teatre Borràs, Barcelona

He entès i he gaudit de l'astúcia escènica de les sis versions que he vist d'aquesta comèdia interpretades per elencs diferents, sempre dirigides per Alexander Herold. L'intens i deliciós exercici de metateatre que ara s'estrena al Teatre Borràs m'ha agafat desprevinguda, una vegada més, per fet que l'obra que es representa dins de l'obra en català sigui en castellà.  Caldria actualitzar-la amb un bon treball de registres de la llengua catalana: estàndard per a l'obra, familiar i vulgar per als artistes quan parlen fora de guió.

L'assumpte de Pel davant i pel darrera és ben conegut: una companyia de tercer ordre està assajant l'obra que es titula «¿Me enseñas la sardina?» i, a punt d'estrenar sense que estigui prou acabada, els intèrprets viuen l'angoixa de l'estrena barrejada amb embolics sentimentals dels quals els espectadors som testimonis.

En aquesta versió hi deixen la pell els intèrprets Jordi Banacolocha, Agnès Busquets, Jordi Díaz, Àlex Ferré, Meritxell Huertas, Mònica Macfer, Rocío Madrid, Octavi Pujades i Jordi Vidal, tots de reconeguda solvència i àmplia trajectòria tot terreny. Hi deixen la pell i fan el que poden per salvar una peça que basa l'humor en la precisió i el detall. I no. Incomprensiblement, el resultat és un bellugueig desordenat a l'assaig del 'davant', no s'aclareix del tot que es debat entre diversos personatges al 'darrera' i la síntesi de l'estrena és un desgavell que fa riure (finalment!).  6/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

* 

 Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

LA CUBANA: 'L'AMOR VENIA AMB TAXI', AL TEATRE ROMEA

L'amor venia amb taxi. Idea original de l'espectacle: Jordi Milán. Guió: Jordi Milán, Toni Sans i Rubèn Montañá. Direcció musical: Xavier Mestres. Direcció: Jordi Milán. Companyia La Cubana. Teatre Romea, Barcelona. 

9/10

Foto: © Studio Ruano
Vídeo: https://www.youtube.com/embed/_k8S6RmSBiE 

 

Intèrprets: Anna Barrachina, Xavi Tena, Maria Garrido, 

Núria Benet, Montse Amat, Bernat Cot, Oriol Burés, 

Laia Piró, Toni Sans, Víctor G. Casademunt, 

Rubèn Montañá, Albert Mora, Ariadna Clapés, 

Ferran Casanova i Xavier Mestres. 

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY