Fotografia de la sèrie Diari d'ombres, de Joan Ramell Exposició 'Donem-li voltes', de Jordi Aligué - Joan Ramell
Oberta fins al 21 de desembre de 2025
El fotògraf d'art Joan Ramell (Almenar, 1957) difon les creacions en suports i formats diversos. Podem gaudir de les fotografies editades en opuscles que recullen les seves impressions visuals i escrites de viatges intensament viscuts d'arreu del món. Joies rares. I també en llibres d'art, bellament editats, acompanyades de textos d'altri. Alhora, exhibeix la seva obra en exposicions, com la que encara es pot veure a terres de Sòria, en una
col·lectiva al costat d'altres artistes catalans de disciplines
diverses.
Ara exposa una selecció de fotografies de la sèrie Diari d'ombres, a Vallgrassa Centre Experimental de les Arts al Parc del Garraf. L'autor presenta la mostra amb aquest relat suggestiu:
«Fotografiar
una ombra és mirar allò que no es veu, la forma sense cos, la veu muda
de la llum que ens parla. L’ombra és una petjada fugaç: revela sense
mostrar, parla sense dir. Fotografiar una ombra és registrar una
absència definida per la llum, un espai on la llum no arriba o arriba
esmorteïda, provocant un buit aparent on s’hi concentra informació i
sentit. Quan fotografiem només l’ombra d’un cos o d’un objecte absent,
fora de l’enquadrament, estem documentant un fenomen secundari que conté
l’empremta del principal: una dada indirecta, un testimoni físic d’allò
que no veiem. L’ombra, així, esdevé una cartografia efímera de la
relació entre la llum i el món que veiem.»
Comparteix l'exposició d'art 'Donem-li voltes' la sèrie fotogràfica La vida secreta del desús, del fotògraf i poeta Jordi Aligué (Barcelona, 1953), que presenta un recull d'imatges de restes de construccions i marques d'una decadència forçada. Al pròleg del catàleg, Ester Xarxay en diu:
«En aquesta mostra, Jordi Aligué centra la seva mirada artística en l’arqueologia industrial de l’illa de Sardenya. El seu treball recorre els indrets on, al voltant de la Segona Guerra Mundial, s’endegà una puixant indústria minera fins que aquesta explotació del sòl va entrar en crisi i les instal·lacions foren abandonades»
L'artista Fina Veciana presenta el Calendari 2026 12 pintures de la sèrie 'Talismans' Contacte: 667 49 38 13
L'artista reusenca Fina Veciana té galeria digital oberta permanentment a
Instagram i hi manté un col·loqui constant amb els receptors. Els
assidus i els fans esperen cada any el seu calendari poètic i interactiu per emmarcar-se les
pintures de cada mes un cop passat l'any.
Enguany, al vuitè calendari, les dotze pintures que hem escollit els instagramers de les vint-i-quatre que ha proposat l'autora són de la sèrie que titula "Talismans". En aquest procès ens haurem apropiat simbòlicament de les dues pintures creades per a cada mes i, alhora, és una forma imaginativa de divulgar el calendari. El de 2026, amb objectes
quotidians (amulets, mascotes, fetitxes, objectes patrimonials...), situats en primer pla sobre fons meravellosos, amb versos encoratjadors seus escrits de pròpia mà que hi aporten calidesa.
Primer alè de l'any
un sol entre les mans
Un pont invisible entre dos cors.
Paraules que ressonen plegades dins el paper.
També podeu obtenir el vostre 'talismà'
preferit en postal (format 14 x 14 cm)
Fina Veciana va publicar el primer calendari el 2019, l'únic que no va ser participatiu. Va sorgir del projecte #Estimo la dona que sóc #mestimo, al qual vaig posar paraules. Va tenir continuïtat en una presentació en format performance en el marc de la Mostra d'Arts Visuals Montbriat, de Montbrió del Camp. Inoblidable.
Si sou de Reus, podeu adquirir el Calendari 2026 'Talismans' en aquests establiments:
Songs Within. Direcció: Katalin Gödrös Luxemburg, Suïssa, 2024
A Song Withinh hi respira Terra baixa! Després de ser violada pel senyor per al qual treballa de criada, Elsie, una noia amb talent musical que desitja dedicar-se professionalment a la música queda embarassada. L'amo l'obliga a casar-se amb Jacob, un mosso de quadra que somia a tenir un cavall en propietat, com a únic objectiu a la vida. Es muden a una masia abandonada en un territori remot entre la natura salvatge alpina. Allí aprenen que només poden escapar de la manca d'oportunitats treballant en equip. Elsie s'aferra discretament a la seva passió per la música, fins que arriba un desconegut que canvia el seu destí per sempre. La superstició rural i la violència abunden en un entorn meravellós i implacable. 8/10
Disseny Hub Barcelona revisa les fotografies esplèndides que va escollir Colita [Isabel Steva Hernández, Barcelona, 1940-2023] per a Antifémina, un llibre reivindicatiu del 1976 fet en col·laboració amb Maria Aurèlia Capmany. Es considera el primer llibre gràfic feminista de l'època de la Transició. Una obra on Maria Aurèlia Capmany i Colita, escriptora i fotògrafa, feministes, amigues i compromeses políticament, van voler explicar què era ser dona en un país profundament masclista i on van obrir reflexions tan actuals
com les que giren al voltant de la maternitat, la vellesa, la
sexualització del cos femení, l’ús de l’espai públic i la religió.
Dones al Paral·lel. Barcelona, 1965. De la sèrie 'Esquarterar un cos'
Les imatges van ser escollides per Colita d'entre les que havia
fet entre els anys seixanta i primers dels setanta. Són en la majoria dels casos fotografies de gran bellesa plàstica. Però, sobretot, són documents històrics rellevants de la vida quotidiana d’una
època. Amb els mateixos apartats del llibre, s'exhibeixen fotografies dedicades a la vellesa, les nenes, les núvies, les
treballadores, les monges, les prostitutes, les models, les dones
gitanes i també, cosa que ara ens sembla insòlita, les
‘majorettes’.
El llibre Antifémina va ser publicat originàriament per Editora Nacional, una editorial de Madrid de propietat estatal que en aquell moment tenia un editor jove i progressista que va apostar pel llibre. En va fer una primera tirada de 3.000 exemplars, però només 200 van arribar a les llibreries, la resta es van triturar per a pasta de paper. Just després de la seva publicació, l'editor va ser acomiadat. Cap altra editorial va voler recuperar el projecte fins al 2021, que el van reeditar l'Editorial Terranova i l’Ajuntament de Barcelona. Ara, amb motiu de l'exposició se n'ha fet la segona edició.
Helen Levit. Fundació Mapfre, Espai KBR. Barcelona Oberta fins a l'1 de febrer
Amb aquesta exposició antològica la Fundació Mapfre KBr ret homenatge a la fotògrafa Helen Levitt (Nova York, 1913-2009), una de les més famoses i alhora més desconegudes artistes del panorama fotogràfic dels Estats Units del segle XX. El mestratge d'Henri Cartier-Bresson i Walker Evans inspira la seva obra d'un realisme descarnat que mostra la complexitat de l'existència. Les imatges revelen tanta informació com n'amaguen, inciten a la interpretació múltiple tot connectant amb les emocions de qui les observa.
Levitt és reconeguda especialment per la fotografia en escenaris de la quotidianitat. Les seves fotografies de nens als carrers del Harlem hispà i altres barris pobres de Nova York ocupen un lloc central a la seva obra i són, probablement, el més conegut de la seva producció. La mostra inclou els treballs realitzats a Mèxic el 1941 i bona part de la seva obra en color, tècnica que va abordar a partir de la dècada del 1950. A més, es presenta el documental In the Street (1948), del qual va ser codirectora, i una projecció de les seves diapositives en color. Va evitar de manera deliberada construir una narrativa explícita a les
seves imatges, no hi afegeix comentaris ni tan sols els títols les
expliquen més enllà de la ciutat i l'any.
El monòleg Mama, vull ser princesaés la meva aportació al llibre Reusenques, a escena!, del col·lectiu literari Reusenques de Lletres, publicat per Arola Editors, 2025.
Aïda Pitarch interpreta Mama, vull ser princesa Foto: Isidre Puig Fortuny. Teatre Bartrina, 19-XI-2025
Formant part de l'acte de presentació de llibre, l'actriu reusenca Aïda Pitarch ha interpretat una versió reduïda de la peça teatral Mama, vull ser princesa, de la qual soc autora. L'actriu i directora Rosa Mateu ha dirigit la lectura dramatitzada de fragments de quatre dels setze textos de què consta el llibre i el pianista reusenc Pau Terol hi ha posat música. Vegeu-ne vídeo:
**
Reportatge gràfic de la presentació del llibre. Fotos: ASA i Isidre Puig Fortuny
Pilar de los Hielos, Lourdes Jurado, Elisabet Márquez, Fina Masdéu,
Ció Munté, Núria Naval, Lena Paüls, Empar Pont, Carme Puyol,
Romana Ribé, Victòria Rodrigo i Carme Simó.
Les autores del col·lectiu literari Reusenques de Lletres ens hem especialitzat a explorar terrenys literaris nous. Tret del primer llibre que mostrava el que sabíem escriure individualment, hem escrit i publicat narrativa de diverses temàtiques. Ara, amb el novè volum ens endinsem en el gènere dramàtic: Reusenques a escena!Conté setze peces de teatre de petit format per ser representades, ja sigui en lectura dramatitzada o en una posada en escena. Les autores hem comptant durant tot el procés d'escriptura amb el guiatge i assessorament de l'actriu i directora reusenca Rosa Mateu, encarregada també de dirigir de l'acte de presentació del llibre. L'esplèndida aquarel·la de la portada és de l'artista plàstica reusenca Teresa Llorach. Signa el pròleg Mabel Bofarull, directora reusenca de grups amateurs de teatre.
L'editor
Alfred Arola s'ha aliat un cop més amb el col·lectiu d'escriptores
reusenques per posar en circulació el llibre i difondre'l. Arola Editors
té un catàleg de obres teatrals impressionant en qualitat i quantitat,
la qual cosa ens ha permès comptar amb les eines adients per oferir una
edició professional.
Com en els vuit llibres precedents, Fina Masdéu i Victòria Rodrigo han plantejat i coordinat amb mestria i dedicació generosa el projecte Reusenques, a escena!,en totes les fases de creació, d'edició i de programació d'activitats a l'entorn del llibre. Continuarà...
Entrevista a Fina Masdéu i Victòria Rodrigo, de Reusenques de Reusenqus de Lletres, a propòsit de la novetat literària 'Reusenques, a escena!', que es presenta al Teatre Bartrina. Canal Reus, Notícies, 18-XI-2025.
Presentació del llibre Reusenques, a escena! Al Teatre Bartrina de Reus, 19-XI-2025 Direcció: Rosa Mateu. Lectura dramatitzada a càrrec de Joan Bové, Monika Escuer, Dolors Esquerda, Antònia Farré, Elisabet Màrquez, Aïda Pitach, Montse Viladés. Música: Pau Terol.
Amb la col·laboració per gentilesa de Jaume Salvat de Vilaplana (avellanes), Celler Mas Amfes de Reus i Cava Portell-Vinícola Sarral.
**
Fotos: ASA i Isidre Puig Fortuny
**
Entrevista a Fina Masdéu i Victòria Rodrigo, coordinadores de RdL
A càrrec de Clara Marquiegui de «Canal Reus«, Connecta 10 comarques.
Al Teatre Bartrina de Reus, 19-XI-2025
**
Crònica de la presentació de Reusenques, a escena!
A càrrec de Judit Fernández. «Reus digital», 19-XI-2025
**
Crònica de la presentació de Reusenques, a escena! A càrrec de Jaume Vich «Diari de Tarragona», 19-XI-2025
**
Entrevista a Núria Naval i Lena Paüls de Reusenques de Lletres.
Al vestíbul del Teatre Bartrina. A càrrec de Clara Marquiegui,
per al programa 180º, de «La Xarxa», 19-XI-2025
**
Crònica de la presentació a «Canal Reus», Notícies, 20-XI-2025
El jurat ha atorgat per unanimitat el VII Premi de Poesia ‘L’Atiador’ al poemari Plató desert del qual soc autora. Ha estat escollit entre els 38 originals presentats a concurs pel jurat format per Jordi Boladeras Sancho,
Jordi Roig Pi i Míriam Cano Manzano assistint com a secretari del jurat en Joan Ramell Perpinyà,
membre de la Junta Directiva de l’Ateneu Torrellenc i de la secció Litteraria. Segons l'acta, el jurat ha valorat en el poemari Plató desert:
«L'originalitat del plantejament a partir del camp semàntic de món del cinema (com a recurs referencial); un recurs, tanmateix, que no es tanca en la ficció, sinó que s'instal·la en la realitat del dia a dia que va desgranant amb una llengua rica, imaginativa i amb metàfores i imatges sorprenents. Una pulsió de dinamisme recorre el llibre i empeny a llegir-lo, i els poemes es poblen d'actors inesperats que no ho són pas: són gent, situacions i ciutats reals d'ara o d'altres temps, incloent-hi la mateixa poeta, la veu de la qual, intensa i apassionada, ens hi acompanya i, és clar, hi diu la seva, sempre d'una manera ben singular»
