LECTURES DE 'REUSENQUES, A ESCENA!', A CAL MASSÓ

Programa de la sessió de lectures dramatitzades del llibre 

Reusenques, a escena!, del col·lectiu literari  

Reusenques de Lletres. Cal Massó, Reus

Durant dos vespres (27 i 28 de març), deu textos dramàtics breus dels setze que conté el llibre Reusenques, a escena! se sentiran a l'antiga fàbrica de licors Centre d'Art Cal Massó, de Reus (carrer Pròsper de Bofarull, 7). A partir d'aquestes dues dues sessions de lectures dramatitzades es triaran quatre textos per ser representats aquesta tardor al Teatre Bartrina de Reus. 

Les autores que hem participat en el llibre Reusenques, a escena!, publicat per Arola Editors i coordinat per Fina Masdéu i Victòria Rodrigo són: Gisela Alcón, Magda Barceló, Mabel Bofarull (pròleg), Monika Escuer, Antònia Farré Sanfeliu, Pilar de los Hielos, Lourdes Jurado, Teresa Llorach Manresa (il·lustració de la coberta) Elisabet Márquez Blasco,  Fina Masdéu, Rosa Mateu (assessorament teatral), Ció Munté, Núria Naval, Lena Paüls, Empar Pont, Carme Puyol Torres,  Romana Ribé, Victòria Rodrigo, Carme Simó. 

La meva aportació és el monòleg Mama, vull ser princesa que interpretarà (divendres, 27) l'actriu i reusenca de lletres Aïda Pitarch. Un privilegi que ja vam poder gaudir el vespre de la presentació del llibre (19-XI-2025) al Teatre Bartrina. Amb la seva veu i personalitat, el text —una versió reduïda del monòleg— en va sortir esplèndidament representat.

 

PLATÓ DESERT: VEU EN OFF

TANT HAS MIRAT ENDINS,

QUE NO HAS VIST LA TALLADA DE MELÓ

RETALLADA EN LA NIT,

QUE T'ESPERAVA A LA CARENA 

  

Veu en off

Poema visual 

 

A partir del poemari Plató desert. © Lena Paüls

Premi «L’Atiador», de l'Ateneu Torrellenc, Torrelles de Llobregat, 2025

 

 

ESCOLTEU el pòdcast del poema  

Veu en off
al canal IVOOX i/o al canal SPOTIFY 

Veu: Andreu Sotorra

** 

 Cliqueu la coberta del llibre per

LLEGIR el poemari en línia

i/o DESCARREGAR-LO en PDF 

57a RENOVACIÓ FLAMA DE LA LLENGUA CATALANA A MONTSERRAT

57a Renovació Flama de la Llengua Catalana a Montserrat. 

Acte literari Geografies literàries del Baix Camp i Montserrat

 Foto: ©Ramon Salvat

  

L’encengué la fe,

la portà l’esforç 

i la manté la voluntat d’un poble.

 

La renovació de la simbòlica Flama de la Llengua Catalana que crema a l'atri de la basílica de la Mare de Déu de Montserrat és un esdeveniment anual amb caràcter reivindicatiu, i alhora festiu. Enguany, l'organització de la 57a edició ha anat a càrrec de la Secció Excursionista del Centre de Lectura de Reus.

L'acte literari Geografies literàries del Baix Camp i Montserrat, que ha clos aquesta edició, ha anat a càrrec de la filòloga Fina Masdéu, en nom de la Secció Excursionista del Centre de Lectura. La lectura dels textos ha anat a càrrec de Rosa Mateu i Elisabet Márquez, del Taller de Lectura en Veu Alta del CdL.

S'hi han llegit textos referits a paisatges del Baix Camp de Josep Aladern (Reus), Ramon Muntanyola (ermita de St. Pere del Puig, la Selva del Camp), Josep Cornudella (La Mussara), Joan Perucho (Pratdip) i Lena Paüls (muntanyes d'Escornalbou). I de Montserrat: Jacint Verdaguer, Josep M. de Sagarra, Joan Llongueras, Dolors Monserdà i Víctor Balaguer.

 

El poema inèdit La pedra seca amagada d'Escornalbou ha estat la meva aportació a aquesta edició. L'ha llegit la rapsoda Rosa Mateu.

Boscos d'Escornalbou,
pinedes sobre un paisatge humanitzat
amb pedres arrencades del llit de la mare terra.
La vida s'estenia dins de pans de llicorella.
Els ceps de garnatxa, de macabeu,
de xarel·lo i de picapoll
creixien sostinguts per parets ancestrals,
als pendents de la muntanya.
Vinyes assetjades per sequeres i mestralades,
vinyes arrasades per la fil·loxera.
Els pins han colonitzat l'erm de rabasses vençudes,
a les muntanyes abruptes d'Escornalbou.
¿Quina cendra ha amagat els replans
fixats amb marges de pedra seca
que expliquen l'afany d'un poble mil·lenari?

SÈRIES 'REUNIÓ' I 'CODI DE SILENCI'

Codi de silenci  i Reunió són dues sèries angleses estrenades el 2025 que tenen en comú una persona sorda com a protagonista. Dues històries molt interessants amb l'incentiu de la normalització de la comunicació amb la llengua de signes i la capacitat de llegir els llavis dels parlants.

 

Codi de silenci

Direcció: Catherine Moulton, 

Diarmuid Goggins i Chanya Button.

Regne Unit, 2025 

Thriller policíac, protagonitzat per l'actriu sorda Rose Ayling-Ellis. L'Alison Woods fa de cambrera i treballa per mantenir la seva mare i la casa. La policia li demana que llegeixi els llavis de les converses dels components d'una banda criminal. L'Alison s'enamora d'un dels sospitosos. Una trama tensa acosta cada cop més l'Alison al perill,  en un recorregut d'amosfera amenaçant. Filmin, 6 episodis. 9/10 

 

  

Reunió
Direcció: William Mager i Luke Snellin.

Regne Unit, 2025 

Creada pel guionista sord William Mager, protagonizada per l'actor sord Matthew Gurney i l'actriu sorda Rose Ayling-Ellis. El silenci pot ser una arma perillosa. La sèrie se submergeix en els turments d'un assassí que, acabat d'alliberar de la presó després de cometre un crim, lluita per la redempció... i la venjança. Filmin, 5 episodis. 8/10

  

EXPOSICIÓ 'ANIMALS INVISIBLES', AL MUSEU DE CIÈNCIES NATURALS

Animals invisibles: mite, vida, extinció, desextinció. 

Museu de Ciències Naturals de Barcelona

Comissariada per Gabi Martínez, escriptor i naturalista 

i Jordi Serrallonga, explorador. 

Recorregut immersiu i multidisciplinari, per la foscor inquietant del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. L’exposició Animals invisibles: mite, vida, extinció, desextinció esdevé un espai on l’art i la ciència es fonen per explorar els límits del que considerem real i del que cataloguem com a imaginari. Bon material, acuradament seleccionat i ben distribuït pels diferents àmbits.

 

Hi ha representats i posats en context el ieti, el monstre del llac Ness, les sirenes i una munió de criatures de llegenda que només existeixen en l'imaginari col·lectiu. També s'hi troben animals que s'han extingit, com els dinosaures i els mamuts, memòria biològica de la Terra. I els que es troben en perill d'extinció o són vulnerables davant el canvi climàtic, la destrucció d’ecosistemes i l’activitat humana. 

Oberta fins al maig de 2026  

'UNA FESTA A ROMA', AL TEATRE LLIURE DE GRÀCIA

Una festa a Roma. Autor: Marc Artigau i Queralt. 

Direcció: Clara Segura. Teatre Lliure Gràcia, Barcelona

 

Intèrprets: Marta Angelat, Xavier Boada, Lluís Marco, 

Gemma Martínez, Isabel Rocatti, Albert Triola i Oriol Vila. 

 

El dramaturg, narrador i poeta Marc Artigau i Queralt (Barcelona, 1984) ha fet aquesta vegada una mirada a l'anomenada tercera edat, tocada per la malaltia de l'Alzheimer, i a la vida amorosa  que floreix en el medi d'una residència de gent gran. A més, també ha aprofitat per reivindicar la defensa de la dignitat d'una generació que no sempre ho ha tingut fàcil per esquivar els revolts foscos de la vida.

Format de comèdia romàntica, i sí, riem amb les sortides d'il·lusió renovada de la Romina (magnífica Marta Angelat) i el Juli (Lluís Marco, veterana precisió), però al final bona part de l'auditori acabem plorant. A Roma. Qui avisa... 

9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

* 

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

PLATÓ DESERT: ENQUADRAMENT

T'ajups a arrencar una herba,

a tocar del cau de formigues alades,

enmig d'un tràfic incessant 

de llavors i panissola

 

 

Enquadrament

Poema visual 

 

A partir del poemari Plató desert. © Lena Paüls

Premi «L’Atiador», de l'Ateneu Torrellenc, Torrelles de Llobregat, 2025

 ESCOLTEU el pòdcast del poema

Enquadrament 

al canal IVOOX i/o al canal SPOTIFY
Veu: Andreu Sotorra

 

** 

 Cliqueu la coberta del llibre per

LLEGIR el poemari en línia

i/o DESCARREGAR-LO en PDF 

 

'ELS FILLS', A LA VILLARROEL

Els fills. Autora:  Lucy Kirkwood. Traducció: Cristina Genebat  

 Direcció:  David Selvas Jansana. La Villarroel, Barcelona

Intèrprets: Mercè Arànega, Jordi Boixaderas i Emma Vilarasau. Traducció de Cristina Genebat. A la direcció, David Selvas. I ja està tot dit. O potser no. No seria el mateix el text i la direcció sense aquests tres intèrprets veterans en estat de gràcia que el fan creïble. Implacablement. ¿La generació responsable d'haver malmès el planeta ha d'immolar-se per salvar la generació següent? El dubte gira al voltant dels tres personatges —la parella de la Hazel (Mercè Aránega) i Robin (Jordi Boixaderas) i la Rose (Emma Vilarasau)—, físics exenginyers d'una central nuclear que ha tingut una fuita incontrolada. L'autora, Lucy Kirkwood, es basa en l'accident nuclear de 2011 a Fukushima. Les relacions personals també compten i el que hi ha hagut o el que hi ha encara entre els personatges també es fa present a l'obra. Tot a mig dir, els personatges ja saben de què parlen. Els espectadors només en som voyeurs. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»    

* 

    Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY