'JAMBO BWANA', AL TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA

Jambo Bwana. Autor i director: Manel Dueso

Sala Petita, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona  

Intèrprets: Montse Germán, Antònia Jaume, Àurea Márquez, Usu Tambadou. Manuel Dueso explica tres històries i ho fa donant veu a tres amigues que es troben en un xalet i, en aquest espai aïllat s'expliquen —no deu ser pas la primera vegada— episodis de la seva vida. Abans que acabi la vetllada, arriba un xicot negre i relata la seva història. I canten i ballen plegats «Jambo Bwana»  Estructura lligada amb fils prims a partir d'un monòleg inicial que augurava una bona història i ben explicada, però el resultat no passa de les bones intencions.  6/10    

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

 Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

*

'HONESTEDAT', AL TEATRE AKADÈMIA

Honestedat. Dramatúrgia i direcció: Francesc Cuéllar 

Teatre Akadèmia, Barcelona

Intèrprets: Míriam Iscla i Dafnis Balduz. I que expliquin el que vulguin a escena, que ens convencen. A Honestedat desgranen un discurs de tesi, acomboiat pel director i dramaturg Francesc Cuéllar. Com en qualsevol tesi hi ha una idea mantinguda amb arguments i la conclusió. Els protagonistes són l'actriu protagonista i el director d'una pel·lícula en curs de rodatge. Van establir un pacte previ i tenen un contracte signat: l'actriu ha de fer una escena nua. 

 

 S'acosta el moment d'enregistrar l'escena compromesa i l'actriu comunica al director que no vol mostrar intimitats. Li retreu que no l'hagi tingut en compte a l'hora de preparar l'escena. El director només parla d'èxit, ni d'emocions, ni de sentiments. Ni de drets, hi hagi o no un contracte vigent. La discussió s'allarga i els actants s'enroquen cadascú en la seva casella. No resoldran el conflicte d'intencions amb el combat dialètic. L'obra no el resol, però deixa la reflexió ben modelada. Bravo! 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

* 

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'LA TORRADORA', A LA SALA VERSUS GLÒRIES

La torradora. Sala Versus Glòries

Dramatúrgia i direcció: Roc Esquius i Sergi Belbel

El to de La Torradora és de comèdia, però el fons no és per posar-se a riure: falsos lloguers de temporada que fa multimilionaris els propietaris de pisos de zones tensionades. Que el propietari ric encara no en tigui prou i caigui de quatre grapes en una trampa ben orquestrada per una torradora, suposadament amiga, programada amb Intel·ligència Artificial... Embolica que fa fort! Ara sí que riem amb  el que expliquen i com ho expliquen els intèrprets Antonio del Valle, Ramon Godino i Laura Pau. 8/10   

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

* 

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

SÈRIE 'LOS FORSYTE'

Sèrie 'Los Forsyte'
Direcció: Annetta Laufer, Meenu Gaur
Guió: Debbie Horsfield. Regne Unit, 2025

Adaptació de les novel·les de John Galsworthy (Nobel de Literatura en 1932). Londres, 1880. Els Forsyte són una família adinerada aparentment unida, però, en realitat, està minada per l'enveja. La competència entre els germans Jolyon i James, es transmet als fills que pugnen pel control de l'empresa familiar d'inversions. Per a un, només preval el guany; per a l'altre, és imperdonable perdre la humanitat. Telons de fons magnífics, vestuari i ambient d'època exuberants. El càsting sorprèn en els joves protagonistes, uns cossos perfectes que distreuen l'atenció en la història que s'hi explica. 

Movistar + 6 capítols de 52 min. 8/10

'DIRTY CRUSTY', A LA SALA ATRIUM

Dirty Crusty. Autora: Clare Barron. Traducció: Isis Martín.

Direcció: Isis Martín i Aleix Fauró. Sala Atrium, Barcelona

La versió de Dirty Crusty que presenta la companyia La Virgueria a la Sala Atrium s'escapa de la brutícia i la morbositat que suggereix el títol. Tendeix a mostrar poèticament l'entesa i el consentiment en les relacions íntimes. Un text expressiu i enigmàtic dit amb naturalitat, acompanyat de coreografia dels intèrprets i moviments de tres penells de barres de Led. Un treball singular que fan brillar els intèrprets Patrícia Bargalló, Pau Escobar i Sandra Pujol. Interessant. 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*
Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'AI! LA MISÈRA ENS FARÀ FELIÇOS', AL TEATRE LLIURE DE GRÀCIA

Ai! La misèria ens farà feliços. Autor i director: Gabriel Calderón 

Traducció: Joan Sellent.  Teatre Lliure Gràcia, Barcelona

Intèrprets: Pere Arquillué, Daniela Brown, Joan Carreras i Laura Conejero. Un quartet d'intèrprets en estat de gràcia defensant personatges de clown. Brillants.  Ai! La misèria ens farà feliços és un treball irònic de metateatre amb La vida es sueño o El Teatro del mundo de Calderón de la Barca com a referent. La Intel·ligència Artificial ha arribat a l'escenari i sembla que estem davant dels darrers [ai!] personatges humans que hi actuen i s'hi acomoden [ja no són a temps de rebel·lar-s'hi]: Pere, Joan, Laura, Daniela, els mateixos noms que els intèrprets. Traducció lluminosa de Joan Sellent. Sensació d'haver gaudit d'un espectacle rodó. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

 Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

PEL·LÍCULA 'EL QUADRE ROBAT'

El quadre robat  [Le tableau volé]
Direcció: Pascal Bonitzer. França, 2024

Egon Schiele. Autumn Sun (1914)

Coicidint amb el robatori de joies al Museu Louvre de París, s'estrena El quadre robat, inspirada en fets reals. L'acció se situa en l'actualitat, quan un subhastador localitza Autumn Sun (1914),  del pintor d'Egon Schiele, a casa d'un treballador de la neteja de Mulhouse, que el té per una andròmina per llençar.  La pintura és una obra mestra desapareguda el 1939, saquejada pels nazis.  El quadre robat explora la memòria històrica sobre l'espoli d'obres d'art (hi ha molts casos pendents de resoldre, encara ara,  als tribunals de França, Àustria i Estats Units), el mercat de l'art i les diferències de classe. Explicada amb tocs d'humor des d'una mirada poc convencional sobre la rivalitat professional. Un repartiment exquisit: el subhastador André Masson (a càrrec de l'actor Alex Lutz);  Bertina, la seva exesposa i sòcia ocasional (Léa Drucker); i Aurore (Louise Chevillotte), la becària que coneix el submon de les subhastes molt més del que aparenta saber-ne. Filmin. 9/10

'MANIFEST MANGIONE', A L'ESPAI LLIURE

Manifest Mangione. Creació i direcció: de Carol López 

 Espai Lliure, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona

L'espectacle Manifest Mangione és la proposta d'aquesta temporada del programa «Reverberacions» que dona veu i sortida professional a graduats de l'Institut del Teatre, des del 2024. L'ha creat i dirigit la dramaturga Carol López i parteix d'un fet d'actualitat: l'assassinat fa un any de Brian Thompson, el conseller delegat de l'asseguradora mèdica privada United Health Care, a mans de l'activista social Luigi Mangione,  de vint-i-sis anys.

L'assumpte es presenta en un collage de seqüències que desgranen diversos personatges: uns policies, una becària d'un mitjà de comunicació, una periodista que exposa el seu ego a l'audiència, una fotoperiodista embarassada que ha de recórrer d'urgència a la medicina privada, una periodista que encara confia que amb la seva feina pot canviar el rumb del món, la mare de Luigi Mangione i, només de tant en tant, en la penombra, la veu reivindicativa del mateix assasí.

Donen vida als personatges vuit graduats que es mouen amb naturalitat estudiada a escena, tots i cadascun amb dicció ben modulada: Judith Forner Gallardo, Asier Gilabert Ibáñez, Arnau Guillén Carulla, Fidel Pallerols Rossell, Élida Pérez Lucena, Alba Roldán Gil, Andrea Sánchez Sos, Carlos Ulloa Marín. Bravo! 8/10

Llegiu-ne la crítiva d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre» 

* 

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY