CARLOS MOTTA: 'PREGÀRIES DE RESISTÈNCIA', AL MACBA

Carlos Motta. Instal·lació Nosaltres, l'enemic, 2019. MACBA

El Museu d'Art Contemporani de Barcelona presenta Pregàries de resistència, de Carlos Motta (Bogotà, 1978). L'exposició combina autoretrats fotogràfics des de fa més de vint-i-cinc anys amb videoinstal·lacions i performances recents. En subratllo Nosaltres, l'enemic (vegeu-ne imatge) un petit exèrcit de dimonis, "una acció d'insolència escultòrica" que materialitza la tradició de l'església que fa servir la figura del dimoni com un àngel caigut per representar sexualitats herètiques en pintures i escultures.

L'obra de Motta està impregnada d'un compromís amb les comunitats minoritàries d'identitats dissidents que lluiten contra la desaparició i el silenciament.

És una exposició que recorrem gairebé en la foscor cada vegada que entrem en una de les sales del museu més lluminós de Barcelona. Les fitxes explicatives són il·legibles (lletra petita, estan a l'altura dels ulls d'un infant de pocs anys...) Els visitants hi passem de llarg. Podem optar per les locucions autodescriptives, però resulta feixuc si només ens interessa una dada.

 Exposició oberta fins al 16 d'octubre.

'LA FILLA DE L'AIRE', AL TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA

La filla de l'aire. Autor i director: Raimon Molins.
Sala Tallers. Teatre Nacional de Catalunya

La ballarina Roseta Mauri, "la libèl·lula" o "la noia dels peus d'or", com anomenaven la primera ballarina de l'Òpera de París, ha estat recuperada pel dramaturg i director teatral Raimon Molins, al Teatre Nacional de Catalunya en coproducció amb la Sala Atrium, que s'encarregarà de la gira. Un espectacle multidisciplinari que es planteja com una conferència impartida per una física (un farciment dilatat en detriment del desenvolupament àgil del tema), que també s'encarrega d'enfocar pinzellades de la biografia de la ballarina, des de la duresa dels assajos que posava al límit el seu cos jove, passat per l'esclat del reconeixement,  la fama i l'època daurada a l'Òpera de París, fins que, a la vellesa, deixa de ser professora de les noves generacions. Una síntesi estilitzada que ens arriba amb mirada estètica.

Passional i expressiva, Roseta Mauri s'encarna en la ballarina Anna Casasola que es posa les sabatilles de puntes per ballar tres coreografies creades per Catherine Allard. També s'encarna, en diferents etapes de la vida, en les actrius Cristina Plazas i Lluïsa Mallol i, virtualment, en la nena Ainet Zaragoza. Moïse Taxé interpreta tots els papers masculins.  L'espai escènic representa un estudi de dansa, davant d'un gran mirall on es projecten imatges enllaunades (ai, els avellaners del Baix Camp convertits en ametllers florits!) i en directe apropant els personatges. Les imatges expliquen els contextos de la biografia de la ballarina i reforcen la llum i les ombres del sacrifici que implica ser una estrella i voler-hi dedicar totes les energies.  8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

* 

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

* 

Per saber-ne més: «Roseta» Roseta Mauri Segura

*

'PEL DAVANT I PEL DARRERA', AL TEATRE BORRÀS

Pel davant... i pel darrera [Noises off]. Autor: Michael Frayn. 

Versió: Alexandre Herold i Paco Mir.  Direcció: Alexander Herold. 

Teatre Borràs, Barcelona

He entès i he gaudit de l'astúcia escènica de les sis versions que he vist d'aquesta comèdia interpretades per elencs diferents, sempre dirigides per Alexander Herold. L'intens i deliciós exercici de metateatre que ara s'estrena al Teatre Borràs m'ha agafat desprevinguda, una vegada més, per fet que l'obra que es representa dins de l'obra en català sigui en castellà.  Caldria actualitzar-la amb un bon treball de registres de la llengua catalana: estàndard per a l'obra, familiar i vulgar per als artistes quan parlen fora de guió.

L'assumpte de Pel davant i pel darrera és ben conegut: una companyia de tercer ordre està assajant l'obra que es titula «¿Me enseñas la sardina?» i, a punt d'estrenar sense que estigui prou acabada, els intèrprets viuen l'angoixa de l'estrena barrejada amb embolics sentimentals dels quals els espectadors som testimonis.

En aquesta versió hi deixen la pell els intèrprets Jordi Banacolocha, Agnès Busquets, Jordi Díaz, Àlex Ferré, Meritxell Huertas, Mònica Macfer, Rocío Madrid, Octavi Pujades i Jordi Vidal, tots de reconeguda solvència i àmplia trajectòria tot terreny. Hi deixen la pell i fan el que poden per salvar una peça que basa l'humor en la precisió i el detall. I no. Incomprensiblement, el resultat és un bellugueig desordenat a l'assaig del 'davant', no s'aclareix del tot que es debat entre diversos personatges al 'darrera' i la síntesi de l'estrena és un desgavell que fa riure (finalment!).  6/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

* 

 Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

LA CUBANA: 'L'AMOR VENIA AMB TAXI', AL TEATRE ROMEA

L'amor venia amb taxi. Idea original de l'espectacle: Jordi Milán. Guió: Jordi Milán, Toni Sans i Rubèn Montañá. Direcció musical: Xavier Mestres. Direcció: Jordi Milán. Companyia La Cubana. Teatre Romea, Barcelona. 

9/10

 

Intèrprets: Anna Barrachina, Xavi Tena, Maria Garrido, 

Núria Benet, Montse Amat, Bernat Cot, Oriol Burés, 

Laia Piró, Toni Sans, Víctor G. Casademunt, 

Rubèn Montañá, Albert Mora, Ariadna Clapés, 

Ferran Casanova i Xavier Mestres.  

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

PEL·LÍCULA 'ESMORZA AMB MI'

Esmorza amb mi 

Guió: Almudena Monzú, Iván Morales, Marta Armengol.
Direcció: Iván Morales, 2025

Una història de vides creuades de quatre personatges que lluiten per creure en l'amor i la seva força revitalitzadora. Natalia (Anna Alarcón), pateix un accident que la pot deixar paralítica. A l'hospital retroba Salva (Iván Massagué) un company d'institut, aleshores enfonsat en la delinqüència i que ara ajuda joves a sortir-ne. Vol marxar a viure al camp amb la seva parella, la Carlota (Marina Salas), que es recupera de l'abandó familiar que va patir d'infant, obsessionada per Omar (Álvaro Cervantes), un compositor de música publicitària atrapat en una crisi existencial i creativa. Interpretacions brillants per versemblants d'una colla que es fa estimar.

Filmin. 9/10

 

Vegeu en aquest blog la crítica teatral: 

Esmorza amb mi, a la Sala Beckett, 2018

'LA MORT I LA PRIMAVERA', AL TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA

La mort i la primavera. Idea de Marcos Morau, 

a partir de La mort i la primavera, de Mercè Rodoreda. 

Autoria de La Veronal. Música original: Maria Arnal. 

Direcció artística: Marcos Morau. TNC, Sala Gran. 

9/10

 

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

* 

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'MARE DE DÉU DE MISERICÒRDIA', DE DOLORS VALLVERDÚ

 

El Cor Mestral interpreta en primícia el poema Mare de Déu de Misericòrdia, de Maria Dolors Vallverdú. El poema ha estat musicat per Xavier Marcos, amb harmonització per a cor de Josep Navàs. Estrenat al Santuari de Misericòrdia, el 21 de setembre.

Vídeo: Eduard López 

 

 

 

** 

Per saber-ne més, en aquest blog:

REFERÈNCIES DE MARIA DOLORS VALLVERDÚ 

LA NOVA BASSA NOVA A REUS

Inauguració de la nova Bassa Nova
Reus, 16-IX-2025

La Bassa Nova de Reus que emmagatzemava i distribuïa aigua des de finals del segle XIX, va ser un espai d'esbarjo de la meva infància. Tinc presents com a patrimoni sentimental: la bassa, el seu entorn ombrívol i els jocs que hi fèiem amb la canalla amb qui coincidíem. Així que feia una mica de bo, la padrina Munda ens hi portava a berenar, a la meva cosina Magda i a mi. Sempre hi trobàvem infants de la nostra edat disposats a jugar a la cluca, a cavall fort o a l'anelleta.

Bassa Nova, Reus 1955

El meu pare treballava a la granja que hi havia tocant paret amb paret. El cridàvem de seguida que hi arribàvem, enfilades a la paret. Algun diumenge que el pare treballava, la mare s'afegia a la comitiva, posava un meló o una síndria a refrescar al canal d'aigua i escalfava el dinar als fogons de la plaça que compartia amb altres famílies. Impercepiblement,  la bassa va deixar d'estar plena del tot i l'entorn s'anava convertint en un herbassar. La darrera tarda que hi vam anar va ser el 1962,  hi havia un gos mort surant al centre de la bassa. Vam marxar-ne cametes ajudeu-me i vam anar a berenar a la Boca de la Mina. No vam tornar mai més a la Bassa Nova.

La restauració que ha impulsat l'Ajuntament de  Reus recupera tant el valor històric del lloc com el valor d'ús públic d'esbarjo. L'aigua hi torna a circular, alimentada per la mina Hidrofòrica i per la mina d'Almoster, recentment posada en funcionament. L'espai incorpora zones de jocs infantils, espais de descans i un moll on és possible fer navegar vaixells teledirigits. Grades i voltant enjardinat. També s'ha millorat l'accés pel camí fondo que connecta la Boca de la Mina amb el camí de la Pedrera de Còbic. S'hi ha esmerçat temps, energia i una important inversió municipal [1.050.465 euros]. Ara cal que se'n difonguin els usos i el respecte que s'espera dels usuaris. I, naturalment, que es prevegi el manteniment constant. 

Per saber-ne més:

EL PASSEIG DE LA BOCA DE LA MINA,

UN PULMÓ VERD DE REUS