 |
| Peixera amb llibre germinant. Pequeño Editor, 2015 |
L'editorial argentina Pequeño Editor ha posat al mercat un llibre per a infants que, després de llegit, es pot plantar (Vegeu la fotografia superior, on les llavors d'un arbre incrustades a la portada del llibre germinen dins d'una peixera). La iniciativa es diu Tree Book Tree. El primer títol que publiquen en aquest format és Mi papá estuvo en la selva, escrit per l'il·lustrador Gusti (artista argentí, establert a Catalunya, reconegut internacionalment com a il·lustrador de llibres per a infants) a partir de les seves experiències a la selva, i il·lustrat per l'artista francesa Anne Deci.
Entenc que l'excusa dels impulsors del projecte deu ser retornar a la natura l'arbre que ha calgut tallar per fer el llibre. Un argument que no serveix ni per iniciar els infants al problema de la deforestació. A banda que hauríem d'avisar-los que els llibres de paper es fan amb la pasta de paper dels llibres que no es venen. I que, per desgràcia, són la majoria.
A casa nostra, el 2013, l'editorial Terrícola va publicar tres plaquetes plantables, de la col·lecció «Infinitesimal»: El cel barrat, de Carles Hac Mor, Sense permís, de Meritxell Nus, L’esfinx, de Jordi Valls. Fer germinar un petit llibre de poesia és un gest de transcendència.
No he vist Mi papá estuvo en la selva ni les plaquetes de Terrícola, però la idea de plantar un llibre m'entusiasma. Ja em veig buscant una novel·la sense tenir el compte el títol ni l'autor, sinó per les llavors que porta: de taronger, de perera nana, de pi pinyer... I, si tant s'imposa, les combinacions ens faran dubtar: ¿Jaume Cabré amb llavors d'avet o d'alzina surera? Temps al temps.
A casa nostra, el 2013, l'editorial Terrícola va publicar tres plaquetes plantables, de la col·lecció «Infinitesimal»: El cel barrat, de Carles Hac Mor, Sense permís, de Meritxell Nus, L’esfinx, de Jordi Valls. Fer germinar un petit llibre de poesia és un gest de transcendència.
No he vist Mi papá estuvo en la selva ni les plaquetes de Terrícola, però la idea de plantar un llibre m'entusiasma. Ja em veig buscant una novel·la sense tenir el compte el títol ni l'autor, sinó per les llavors que porta: de taronger, de perera nana, de pi pinyer... I, si tant s'imposa, les combinacions ens faran dubtar: ¿Jaume Cabré amb llavors d'avet o d'alzina surera? Temps al temps.
