OLI AROMATITZAT

Oli Siurana aromatitzat amb romaní
del jardí de llicorella.
Foto: © Paüls

L'oli aromatitzat aporta tot el seu potencial als fons de cassola o, en cru, sobre carns a la planxa. Abans de res esterilitzem l'ampolla cinc minuts al bany maria i la deixem escórrer de cap per avall. Aromatitzem els olis sempre amb fulles tendres i fresques, incloses les flors, si en tenen. Utilitzem oli d'oliva extra verge Siurana, "el millor oli del món" i guardem les ampolles en un lloc fosc del rebost.
Enguany només n'hem fet tres quarts de litre de romaní, però altres anys n'hem fet també de farigola i all, de romaní i taronja. I ampolletes de quart amb menta i llimona. Es conserven bé durant tota la temporada, tot i així, els olis aromatitzats amb pell i polpa de taronja o de llimona els hem de consumir en primer lloc, perquè es deterioren més aviat. Cada planta marinada aporta un toc nou al paladar.

Els cecs hi veuen, els coixos caminen, els leprosos 
queden purs, els sords hi senten, els morts ressusciten, 
els pobres reben l'anunci de la bona nova  
i feliç aquell qui no em rebutjarà!
MATEU, 11, 4-6

EL NYOTAIMORI

Nyotaimori

Segons la tradició japonesa, un bon sushi és el que es presenta amb acurada estètica perquè ha de complaure tant el paladar com la vista. El nyotaimori es basa en aquest fet. Consisteix a servir el menjar sobre el cos nu d'una dona. El cos fa de safata on dipositar el sushi o el sashimi. Sembla que abans de fer de plat, la noia en qüestió s'ha preparar físicament i mental: depilació total; bany amb sabó inodor; dutxa d'aigua gelada per afavorir la conservació del sushi; exercitar-se en la immobilitat i a no mostrar que se sent incòmoda per la fredor i la humitat dels aliments que ella escalfarà amb la seva temperatura corporal. Entre les normes que els japonesos estableixen per tractar "el plat" hi ha la de no conversar amb la noia-safata, cosa que encara la converteix més en un objecte. Es considera una falta de respecte pessigar-la amb els bastonets. Doncs, la veritat, posats a fer, seria humanitzar-la si els comensals li fessin unes carinyoses pessigolles, que la fessin esclatar a riure i que tota la vianda caigués per terra. I que tothom acabés pescant el sushi amb els bastonets, tot rient de la ridiculesa de la situació. Quan és el cos d'un home qui fa de safata, l'anomenen Nantaimori. De tota manera, és una pràctica deningrant tant si és la safata és el cos d'un home com si és el d'una dona; tant si es tracta d'una tradició llegendària, com si es tracta d'un costum o d'una pràctica recent.

Somio que m'atipo de bombons, que jec entre bombons, 
uns bombons que no són cruixents sinó flonjos com la carn, 
com mil boques que em devoren a petites mossegades 
mentre aletegen al meu voltant.
JOANNE HARRIS, Chocolat

MUSEU DE L'AVI: LA LLAR (2)

(MUSEU DE L'AVI de Duesaigües. Cossi de zenc, batedora, pala i sabó fet de morques d'oli.

Foto: © Montse Francisco, 2010)

El 1925, el patrici reusenc Eduard Toda va fer donació de l'aigua de la Font de Vilamanya al poble de Duesaigües. Ara bé, fins a principis dels setanta no va arribar la canalització d'aigua corrent a les cases. Mentrestant, l'aigua per a l'ús de boca i per a la neteja s'havia de transportar als domicilis des de les fonts públiques amb ferrades i cànteres. Més endavant, omplien els dipòsits de les cases, amb mànegues de goma connectades a les canelles.

La roba: neteja i planxa: Mentre no hi va haver els rentadors, les dones de Duesaigües rentaven la roba als bassots que es feien al barranc o a les basses dels trossos. Hi traslladaven els cossis de zenc amb la roba per rentar, la batedora, la pala i el sabó fet a casa.

(Museu de l'avi. Sabó fet a casa. Foto: © Montserrat Francisco, 2010)

Pel que fa al sabó, es feia aprofitant les morques (solatge) de l'oli. Es bullien en una caldera amb amb aigua i sosa càustica (hidròxid de sodi: NaOH) com a reactiu, remenant la barreja contínuament. És una recepta heretada de grecs i romans, que usaven com a reactiu la cendra en comptes de la sosa. Abans que la pasta de sabó no se solidifiqués del tot, es fragmentava en talls regulars amb un filferro. La Dolores A. em facilita, per mitjà de la seva filla Fany A., una recepta (importada de Paüls) quantificant els ingredients i, amb una variant important: es fa en fred.
2,5 litres morques
2,5 litres aigua
1 kg sosa
Es posa la sosa 12 hores en remull en 1 litre d'aigua. Es barreja l'oli amb la resta de l'aigua (1'5 l) i s'hi aboca a poc a poc l'aigua amb la sosa, fins que quedi lligat. Es deixa reposar entre 6 i 8 hores i es talla en forma de pastilla de sabó.

(Rentadors públics al camí del barranc Reial o de l'Argentera, 1942.
Foto actual dels rentadors reconstruïts. © Paüls, 2010)

El 1942, essent alcalde Joan Mestre de "ca la Viuda", es van construir els rentadors públics al camí del barranc Reial o de l'Argentera, ara reconstruïts (vegeu-ne foto.)
La roba s'estenia, com ara, als terrats de les cases i es planxava amb planxes alimentades amb brases del foc a terra.

(MUSEU DE L'AVI de Duesaigües. La planxa gran s'alimentava amb brases; la planxa petita s'escalfava sobre un fogó. Foto: © Montse Francisco, 2010)

Agraeixo les aportacions dels informadors: Dolores A., Fany A., Montse G., Joan N. de cal Trillana, Nati M., Jordi R. de ca la Perpètua, Joan T. de cal Faio, Teresa Àngela V. Agraeixo a Jordi Rabascall les facilitats per accedir a les peces del MUSEU DE L'AVI de Duesaigües.

MUSEU DE L'AVI: L'OLI D'OLIVA

Olives arbequines. Foto: ©Antonieta Codina

Dibuix d'una branca d'oliver
© Adrià Ciurana Mauri

Pertanyem a la cultura de l'oli d'oliva i aquest és l'element que diferencia la dieta meditèrrània de la resta. Al MUSEU DE L'AVI de Duesaigües hi ha representada bona part de la història del conreu de l'oliver i de l'elaboració de l'oli d'oliva de la comarca del Baix Camp. Hi ha eines per a les feines al camp, atuells per emmagatzemar l'oli (setrills, gerres, càntirs, embuts, mesures), i, a més, estris per a l'enllumenat amb oli (llànties, llumeneres, llums de ganxo.)

L'OLIVER. Al terme de Duesaigües es conrea tradicionalment de secà, tot i que, en l'actualitat, el reg estratègic (juliol i setembre) pel sistema de gota a gota, n'assegura la producció en anyades eixutes. Aquí els olivers viuen en terrenys pedregosos, en replans minúsculs als vessants de les muntanyes aconseguits amb marges de pedra o en bancals enfilats barrancs amunt. Són arbres rústecs, d'alçària i capçada mitjana. L'any de les grans glaçades, el 1956, es van tallar arran de terra els troncs dels olivers. Els rebrots que van sortir del peu de la soca van regenerar els arbres, dels quals surt oli que es comercialitza ara amb la DO Siurana. Siurana va ser el darrer emplaçament àrab a Catalunya. Precisament van ser els àrabs els que van plantar al Baix Camp els primers oliverars, hi van instaurar les tècniques de conreu, les tècniques d'obtenció de l'oli, la fabricació de les grans gerres per emmagatzemar-lo, els usos culinaris i medicinals que encara són vigents.

L'ARBEQUINA. La majoria d'olivers del terme de Duesaigües són d'oliva arbequina, una varietat petita de la qual s'extreu un oli fi, de gust suaument fruitat. Aquesta oliva té unes tonalitats de color que van del verd groc al negre quan maduren del tot, cap a finals d'hivern, passant pel ocre vermell i vermell violaci. També hi ha el costum de collir-ne de verdes per a l'ús de taula: adobades per aperitius i amanides.


Gerra per a oli, setrills, càntir, rasclet de munyir olives. MUSEU DE L'AVI, de Duesaigües. 
Foto: © Montse Francisco
 
 
PRÀCTIQUES DE CONREU. Les feines habituals són les llaurades, l'adobat, el tractament antiparàsits, l'esporgada (amb estisores i xerrac), i la collita. La collita al terme de Duesaigües es fa, majoritàriament, manual, tot i que en alguns trossos que l'accés ho fa possible, es fa mecanitzada per vibració efectuada a la soca, sobre teles que recullen els fruits. Per a la collita manual, es folra amb borrasses el terra per sota de la copa i es fan caure pentinant, munyint o escarrant els ramells plens d'olives amb el rasclet, raspa o sarpa (vegeu-ne foto.) Les olives es recullen de les borrasses i es porten al trull o molí (vegeu-ne foto) en sacs per moldre-les i extreure'n oli.

A la foto: premsa d'oli en miniatura. En primer terme les moles còniques de pedra que baten la pasta. A la dreta, la pasta dipositada en sostres enmig de cofins o esportins d'espart és premuda per la premsa. L'escala, banc o cavall de fusta. A terra al fons, es pot veure una pica o basseta de decantació. MUSEU DE L'AVI, de Duesaigües. Foto: ©Paüls

Oli nou.  Foto: © Paüls

  Agraeixo les aportacions dels informadors: Montserrat G., Joan N. de cal Trillana, Jordi R. i Jaume R. de ca la Perpètua, Joan T. de cal Faio, entre d'altres. Agraeixo a Montserrat Francisco les fotografies i a Adrià Ciurana Mauri el dibuix. També faig constar el meu reconeixement a Jordi Rabascall per les facilitats a accedir a les peces del MUSEU DE L'AVI de Duesaigües.

Art mural a la Fundació Miró

La Fundació Miró ha cedit les seves sales de parets blanques a muralistes i artistes del grafit. L'exposició es titula Murals i s'hi poden veure des d'obres d'artistes internacionals del grafit fins a les pintures tradicionals fetes a les parets de les dones de l'ètnia soninké vingudes de Djajibiné (Mauritània), passant pel mur vegetal d'heura o la composició interactiva d'una paret de dianes perquè cadascú hi clavi un dard al seu gust (vegeu-ne foto.) És especialment colpidor el mostrari dels grafits que van sorgir a Sarajevo després de la guerra com a via de revifament de la ciutat devastada. El treball dels artistes, realitzat in situ té caràcter efímer (quan s'acabi l'exposició, les sales es tornaran a pintar de blanc i desapareixeran els murals que ara hi ha pintats), per aquest motiu s'ha enregistrat en vídeo tot el procés creatiu i es pot veure conjuntament amb aquesta singular exposició. Oberta fins al 6 de juny.

D'un roig encès
aquest racó tan perillós,
la gent d'ací, la de fora,
que fóssem tots d'un roig encès.
D'un roig encès voldria el món,
i dir les coses tal com són.

RAIMON. A Joan Miró

PASTÍS DE FORMATGE

La primera recepta me la va facilitar la Carmina M. i, previsora, me la va fer arribar acompanyada d'un tros de pastís com a demostració de com havia de quedar. Després ella hi ha anat afegint exquisideses i jo troballes d'aquí i d'allà. De moment, tenim establerta la recepta si fa no fa així:

1 tarrina de formatge Philadelphia (200 g)
4 iogurts naturals
4 ous
3 cullerades soperes de Maizena
3 cullerades soperes de sucre
Ratlladura de llimona i de taronja
200 g galetes maria i 150 g mantega fosa per fer el fons

Preescalfem el forn a 180ºC. Barregem tots els ingredients amb el túrmix i els aboquem al motlle on haurem dipositat el fons (opcional) de les galetes maries trinxades barrejades amb la mantega fosa. Courem la pasta al forn uns 50 minuts a foc mitjà-baix. Els darrers 5 minuts daurarem el pastís de damunt amb el grill. Per tal que no baixi la pasta, no traiem el pastís del forn fins passada una bona estona després d'haver-lo apagat. Tot i que per conservar-lo és millor tenir-lo a la nevera, el gust millora si en traiem les porcions que calgui una bona estona abans de menjar-lo.

No hi ha cap secret que tard o d'hora no sigui revelat.
MATEU 10, 26

Crocus al sol

La primavera passada vam tenir crocus de flors blanques, grogues i de dos tons de violeta. Aquest hivern vam plantar els bulbs abans de Nadal i ara, a causa de les gelades, estant florint una mica tardans. De moment, només hi ha petites tulipes de color morat clar (vegeu-ne foto) que s'obren amb el sol, i només amb el sol. Amb l'anticicló que hi ha en previsió, mantinc l'esperança que desplegaran flors de colors més vistosos.

Alegreu la vista amb aquest crocus, a la pàgina Infojardin

Conservar allò que em faci recordar-te fóra admetre
que un jorn puc oblidar-te.
W. SHAKESPEARE, Sonets, CXXII

MUSEU DE L'AVI: LA LLAR (1)

Plat de terrissa. Museu de l'avi

Fins a la dècada dels seixanta del segle passat, la majoria de les cases de Duesaigües tenien una economia de consum autosuficient dedicada al conreu de la terra, ja sigui com a propietaris o jornalers.

La casa on vivia el nucli familiar formava part també de la producció agrícola (vinya, avellaners, ametllers, i olivers, bàsicament) i s'hi criava el bestiar domèstic. A la casa es matava el porc que s'havia engreixat al corral i se'n conservava la carn per a l'any. A les golfes es guardaven les avellanes abans de ser venudes i els tomàquets de penjar. A la planta baixa s'hi desaven els carros, s'hi pesaven els sacs d'avellanes, s'hi desaven senalles i eines; als cellers s'hi desaven les bótes o carretells de vi i les gerres d'oli. A l'estable s'hi guardaven els animals i els arreus. El rebost es fornia amb verdures i fruites de l'hort. Es feien panellets amb les ametlles, es torraven avellanes i ametlles de la collita pròpia, es consumia l'oli fet de les olives dels trossos.

El MUSEU DE L'AVI de Duesaigües, (llegiu-ne la presentació aquí) recull tots aquests aspectes en forma de material original, amb les marques del temps i de l'ús, que permet reconstruir el coneixement de les formes de vida del passat més recent.

 
La il·luminació. La llum al poble de Duesaigües va arribar el 31 de maig de 1931. Al museu, s'hi troba material que explica l'evolució de l'enllumenat familiar: teies, llum de ganxo, llum de carbur, quinqué, llum de fanalet, fanals de carro.

Tupí

Batedora manual, tallant
forquilla, cullera i cullerot
de fusta

Estris i atuells de cuina. Al Museu de l'avi hi ha una bona mostra del parament de cuina: olles (2 anses), tupins (1 ansa), cargolins (olles menudes), lleteres, escorredors de verdures, morters, vaixella, coberteria, càntirs, gerres, calderes, moledores de cafè, carn o ametlla, estalvis, trinxants, setrills, peroles, trencanous.

Al voltant del foc. Tot i l'electrificació del poble (1931), la calefacció i la cocció d'aliments van dependre encara molts anys dels focs a terra (amb cremallers, graelles, clemàstecs, molls) i dels fogons de llenya, com els que trobem al museu. Les brases alimentaven fogons de tres peus, fogons de pedra, la torradora d'avellanes, el braser familiar i els brasers portàtils escalfapeus (vegeu-ne fotos.)

Braseret individual: la plàtera de ferro s'omplia
de brases i es col·locava dins la capsa del
braseret amb ansa per poder-lo transportar.

Torradora d'avellanes: les brases es col·locaven
a la part inferior, les avellanes crues
anaven dins el cilindre, es tapava la capsa
i s'anava girant la maneta fins
que eren torrades

Fogó de pedra amb molls i
fogó tres peus amb olla. 

Agraeixo les informacions de Jordi Rabascall, febrer 2010