'ARMSTRONG, UN MUSICAL MOLT ESPACIAL', A SANT ANDREU TEATRE

Armstrong, un musical molt espacial

Text i direcció: Dani Cherta. Música original de Keco Pujol

Sant Andreu Teatre (SaT!), Barcelona

L'any 1969, tres homes van arribar per primer cop a la Lluna. L'astronauta Neil Armstrong va ser l'escollit perquè sortís de la nau i deixés l'empremta de la seva sola de bota lunar sobre la sorra aparentment sense vida de la Lluna. El mateix Neil Armstrong —en la ficció— és ara l'avi de la jove protagonista d'aquest nou musical, “molt espAcial”, de la companyia La Roda.

La jove Armstrong vol ser astronauta com el seu avi Neil. I amb el dietari de l'avi que li regala la mare recorda algunes de les operacions que cal seguir per sortir de la Terra i arribar a la Lluna. Una joia que ensenya als seus companys d'estudi,  aspirants com ella a astronautes. Un parell de lladregots —interpretacions còmiques excel·lents— li roben el dietari amb la pretensió d'arribar a la Lluna abans que l'expedició de la neta. Interpretacions, música i cançons enganxadises en directe, coreografies potents. Un magnífic espectacle per a tots els públics. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

 

'HE MORT EL POP', A LA SALA VERSUS GLÒRIES

He mort el pop. Dramatúrgia: Lluís Anton Baulenas. 

Música: Marc Sambola.  Direcció: Marc Vilavella

Sala Versus Glòries, Barcelona

He mort el pop és una paròdia inspirada en tres peces emblemàtiques d'Àngel Guimerà: Mar i cel, Maria Rosa i Terra baixa. En clau de comèdia musical, s'hi especula la continuació amb mirada actual d'aquestes obres. Les cendres de la Blanca convertides un problema de consciència, sense saber què fer-ne. La Maria Rosa a la presó per l'assassinat de l'assetjador rep una oferta per difondre el seu cas als mitjans. Manelic obsedit per la Marta, mentre s'escapa de la justícia per haver mort l'amo Sebastià. Servides en petit format per a públic adolescent i per a qui no les coneix i, alhora,  picada d'ullet al públic que sap de memòria el conflicte que s'hi debat. Una delícia. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'UN DÉU SALVATGE', AL TEATRE GOYA

Un déu salvatge. Autora: Yasmina Reza. 

Traducció: Pablo Macho Otero. 

Direcció: Pere Arquillué. Teatre Goya, Barcelona

Pere Arquillué, Laura Aubert, Ivan Benet i Laura Conejero. Quin quartet! Tots quatre protagonistes tenen un perfil còmic d'alt nivell i aquí el treuen ben seriosos en un ambient formal, a base de silencis i mirades esmolades. L'assumpte que s'hi debat és ben conegut: el reconeixement d'una baralla d'infants per part dels pares de l'agressor. El fill d'una de les parelles ha trencat dues dents al fill de l'altra parella, la que els rep a casa per parlar-ne educadament i acceptar-ne les disculpes. Però, ai, els contrastos de tot tipus entre cada personatge es posen de manifest i la trobada acaba com el rosari de l'aurora. La traducció que n'ha fet el dramaturg i actor Pablo Macho Otero hi afegeix referents de Barcelona, cosa que el fa més proper. Brillant direcció de Pere Arquillué.10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

LA CORONIL·LA

Coronil·la (Coronilla valentina)

Amb l'esplendor de ramells de flors grogues de perfum delicat, els arbustos de coronil·les o carolina (Coronilla valentina o Coronilla glauca) ja anuncien la fi de l'hivern i el començament de la primavera.  Els vam tallar després de la floració d'estiu i ara són unes mates arrodonides i sanes de fulla verd blavós. En tenim de diversa mida envaint parterres, ja que els fruits prims en forma de llegum deixen anar llavors que es converteixen en noves plantes, que cal controlar encara que alegrin tant la vista. És una planta molt rústica, resistent a la sequera i a les temperatures baixes. Creix (massa) bé al nostre jardí de llicorella, sec i pobre de nutrients. 

A «Menuda natura», trobem aquests sinònims: Coronil·la glauca. Carolina. Carolina de jardí. Coroneta. Senet. Castellà: Carolina, Coletui, Coletuy, Ruda inglesa. Portugès: Pascoinhas. Serra-do-reino. Italià: Cornetta di Valenza. Francès: Coronille de Valence. Coronille glauques. Anglès: Mediterranean Crownvetch. Shrubby Scorpion-vetch.

Per saber-ne més:  Gènere Coronilla, a «Menuda natura»:
Coronilla glauca L.  Coronilla minima L. subsplotoides

 Cronilla scorpiodes (L.) Koch Coronilla juncea L.

'LES JOURS DE MON ABANDON', AL TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA

Les jours de mon abandon, a partir d'I giorni dell’abbandono, d’Elena Ferrante. Text i dramatúrgia de Gaia Saitta i Mathieu Volpe. Concepte, adaptació i direcció: Gaia Saitta. Producció: Théâtre National Wallonie-Bruxelles.  Sala Petita, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona.

 

El relat I giorni dell’abbandono es va publicar el 2002 i se'n va fer una versió cinematogràfica l'any següent dirigida per Roberto Faenza. Però Elena Ferrante (pseudònim) es coneix aquí, sobretot, per la tetralogia de novel·les de L'amiga genial, ambientada al Nàpols dels anys cinquanta i seixanta, de la qual es va fer una sèrie televisiva de quatre temporades.

L'espectacle coproduït pel Teatre Nacional de Catalunya s'ha presentat —només tres dies— en bilingüe francès i italià, subtitulat en català. La història de l'Olga, una dona abandonada pel marit, amb un fill i una filla preadolescents, se situa als anys noranta, en un espai que l'empresona. Una família que semblava estable s'esmicola, els joves agafen les regnes per evitar que la mare caigui al precipici de la desesperació. Dolor que respira final d'etapa, fins i tot el gos deambula esmaperdut. I arriba la transformació, començant per treure de l'espai escènic tot el parament físic del passat. I es disposa a començar de nou. A la platja falta gent! Vieni, vieni... 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

* 

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'LES BÀRBARES', AL TEATRE BORRÀS

Les bàrbares. Autora: Lucía Carballal. 

Traducció i direcció: David Selvas. Teatre Borràs, Barcelona

 

Intèrprets: Berta Gratacós, Francesca Piñón, Cristina Plazas i María Pujalte. Es troben a l'Hotel Joventut tres dones jubilades recordant una amiga morta jove que les ha demanat reunir-se per reflexionar sobre elles mateixes. Per la maternitat i per la feina, ¿a què han renunciat aquestes tres dones? Cadascuna defensa les seves opcions i també les contradiccions, afortunadament sense gaires tòpics. Només al final, un punt que ens sobresalta. I poc més. Excel·lents interpretacions. Acompanyament musical amb cançons dels anys seixanta-setanta, a càrrec de Berta Gratacós. Espectacle bilingüe. 7/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

EXPOSICIÓ 'PETITA HISTÒRIA DEL METRO DE BARCELONA'

Espai Mercè Sala (Metro Diagonal) Enllaç extern

Oberta fins al 28 de febrer

L'Espai Mercè Sala acull aquesta exposició basada en el llibre Petita història del metro, un viatge de 100 anys a través del les detallistes il·lustracions de Pilarín Bayés i els textos de Daniel Venteo. 

Què hi aprendrem?
* Quan que es va inaugurar la primera línia del metro de Barcelona.

* Que durant la Generalitat republicana el metro ja va arribar a l’Hospitalet de Llobregat.

* Que durant la Guerra Civil espanyola la ciutadania va utilitzar-lo com a refugi per a protegir-se de les bombes.

* Quan es va municipalitzar i convertir en un servei públic.

* Que el 1992, amb els Jocs Olímpics de Barcelona, el metro va fer un nou impuls obrint-se pas cap a Santa Coloma de Gramenet i Badalona.

* Que avui el metro de Barcelona té 125 quilòmetres de vies i fins a 165 estacions que faciliten prop de 280 milions de viatges l’any.

* Que la línia 9 acaba a l’aeroport del Prat, és automàtica (sense conductor) i una de les més modernes d’Europa.

'L'ARANYA', AL TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA

L'aranya. Autor: Àngel Guimerà
Dramatúrgia i direcció: Jordi Prat i Coll
Sala Gran, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona

No és Terra baixa ni Mar i cel aquesta obra poc coneguda d'Àngel Guimerà. I no sé si la coneixerem gaire en la versió que n'ha fet el dramaturg Jordi Prat i Coll. L'assumpte de la paternitat frustrada s'explica a través d'un estol de personatges caricaturitzats i això fa que quan arriba el zenit del monòleg on la botiguera (a càrrec de l'actriu Mima Riera) explica que ha estat violada pel propietari de la botiga, no tingui gaire força. El costumisme ofegant i el maltractament de parella en el desenvolupament contrasta amb la mirada i resolució actualitzada en el desenllaç. Grinyola el context. La versemblança queda pendent. 7/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

CRASSULA SPATHULATA

Crassula Spathulata al jardí de llicorella

M'informa Manuel Casanova de «Menuda Natura» que aquesta planta és una Crassula Spathulata, originària d'Àfrica del Sud, on creix en sortints de roca al llarg de marges del bosc. No en sabem el nom comú en català i ha estat a partir de l'ànglès 'Creeping Crassula' que n'he tret informació que afegeixo a les meves observacions de conreu d'aquesta suculenta resistent a totes les temperatures.

L'epítet específic Spathulata fa referència a la forma de cullera de les fulles. Unes fulles verdes de vores amb dents arrodonides que es tornen de color vermellós si els toca el sol de ple. Creix en cascada desordenada tant a l'exterior com en interiors ben il·luminats. Plantades a terra poden tapissar espais. La floració màxima es produeix a finals de primavera fins a mig estiu, tot i que a qualsevol època surten les petites flors blanques en forma d'estrella. Tots els nostres exemplars creixen en torretes i en cistelles penjants a l'exterior en la semiombra.  No són gaire exigents en el reg, però a l'estiu és millor no deixar assecar gaire la terra.

Crassula Spathulata florida. Febrer, 2025

PEL·LÍCULA 'QÜESTIÓ DE PRINCIPIS'

Qüestió de principis. Direcció: Antoine Raimbault. 

França, 2024

Thriller polític basat en fets reals que mostra, des de dins, el funcionament del Parlament Europeu.  Brussel·les, 2012. Dimiteix de sobte el polític maltès John Dalli, Comissariat de Sanitat i Consum. El seu oponent polític, l'eurodiputat verd José Bové i el seu equip van iniciar una investigació i van descobrir una trama de corrupció que implicava els lobis del tabac. La conspiració es va anomenar "Dalligate" i va acabar amb la carrera de Dalli, precisament quan es disposava a presentar un text sobre els productes del tabac. La pel·lícula és l'daptació del llibre Hold-up à Bruxelles, les lobbies au cœur de l’Europe, 2015, del mateix Bové. Filmin. 8/10

PEL·LÍCULA 'PRIMAVERA EN BEECHWOOD'

Primavera en Beechwood [Mothering Sunday]
Direcció: Eva Husson. Regne Unit, 2021

Josh O'Connor i Odessa Young interpreten els amants clandestins en aquesta detallista adaptació d'embolcall esplèndid de la novel·la de Graham Swift Mothering Sunday (2016).
Beechwood (Anglaterra), 30 de març de 1924. El matrimoni Niven (els oscaritzats Olivia Colman i Colin Firth) pertanyen a la aristocràcia anglesa. Han perdut els fills a la guerra i els tenen sempre presents. Més presents que mai, avui que es preparen per celebrar fora el Dia de la Mare i el compromís de Paul (Josh O'Connor), fill dels estimats veïns, amb Emma (Caroline Harker) que havia estat promesa d'un dels seus fills morts. Els Niven donen el dia lliure a la seva minyona Jane (Odessa Young), òrfena de naixement i amant de Paul des de fa set anys. Amb la casa buida Paul i Jane es troben per primer cop al dormitori del noi, per a la darrera trobada sexual. L'incentiu de la pel·lícula és el tractament poètic de l'útim dia de la història d'amor entre els dos joves de diferent classe social. Pol no arribarà a l'hora del dinar on les famílies anunciaran el compromís. ¿Per què? Filmin.  9/10

SÈRIE 'MR. BATES CONTRA CORREOS'

Mr Bates contra Correos
Direcció: James Strong. Guió: Gwyneth Hughes

Regne Unit 2023

Sèrie basada en un dels pitjors errors judicials de la història britànica. Centenars de treballadors de correus innocents fan ser acusats de robatori i frau comptable. El motiu real era una fallada tècnica en el  software de comptabilitat que tenien totes les administracions. L'oficina postal britànica va negar rotundament i sistemàtica que hi hagués cap deficiència al sistema. Amb Alan Bates (el veterà actor Toty Jones) al capdavant, un dels primers damnificats que ho va perdre tot per saldar a Correus un deute que no habia contret, els responsables d'oficines s'enfronten amb arguments a l'arrogància burocràtica durant quinze anys. Un repartiment estelar d'intèrprets britànics que fan creïble que l'error s'arrossegués tants anys sense esmenar-lo ni tan sols admetre'l.

4 episodis de 50 minuts. Movistar +  9/10

'ELS CONTRABANDISTES DE LLIBRES DE DARAYYA', AL TNC

Els contrabandistes de llibres de Darayya

Autora: Delphine Minoui. Traducció: Albert Tola i Isabelle Bres

Direcció: Iban Beltran. Teatre Nacional de Catalunya, Sala Tallers

Documental servit en format d'espectacle. Els contrabandistes del títol van ser uns joves revolucionaris de Darayya (a 8 Km de Damasc) que el 2012,  amb la ciutat assetjada pel règim de Bashar al-Assad, van salvar milers de llibres de la destrucció dels obusos. Els herois anònims van ser 'descoberts' el 2015 a la xarxa per la periodista Delphine Minoui, especialista en l'Orient Mitjà. Uns fotògrafs joves de Síria parlaven d'una biblioteca clandestina en un soterrani al cor de la ciutat en plena guerra. Hi va connectar via Skype i va començar a investigar i va assistir virtualment a les activitats que es duien a terme en aquell refugi de lectura. El treball es va publicar en francès: Les passeurs de livres de Daraya. Aquí, la periodista sabadellenca Laura Rosel és la narradora que posa veu i cos a Delphine Minoui. L'acompanyen els actors Ilyass El Ouahdani, Marwan Sabri, Jorge-Yamam que, quan parlen amb la seva llengua, aporten riquesa i versemblança al relat. 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»   

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'POST SCRIPTUM', FOTOGRAFIES DE JOAN RAMELL

Coincidint amb els 80 anys de l'alliberament d'Auschwitz (27-1-1945), l'espai expositiu VisualKorner de Barcelona presenta Post Scriptum, fotografies del fotògraf d'art i activista cultural Joan Ramell (Almenar, Segrià, 1957), sobre diversos espais dels camps de concentració i extermini nazis. Sachsenhausen, Dachau, Auschwitz, Mauthausen, gueto jueu de Theresienstadt, Ravensbrück i Buchenwald. Una sèrie fotogràfica excepcional, una mostra de la qual l'autor va publicar (Tushita edicions, 2022) acompanyada de les seves impressions escrites i de l'epíleg del poeta i traductor Francesc Parcerisas.

Un cop més aquest treball demostra que després de l'horror d'Auschwitz es pot escriure poesia sobre tot allò que ens n'inspiri. I, doncs, també es pot projectar una mirada creativa als capítols foscos de la història i descriure'ls amb imatges i paraules. A la sèrie de fotografies Post Scriptum, Ramell ha captat espais buits atapeïts de xiscles, i del silenci de l'agonia que va fer topar cossos i laberints de murs tatuats pel desesper. Ha revisitat la nàusea de la malaltia dels confinats en cambres tenebroses i l'olor dels forns crematoris a ple rendiment; ha recorregut cambres desolades amb desguàs directe al clavegueram on s'hi respira l'amuntegament de persones que van perdre la condició de ser-ho. I allà on no arriba el llenguatge, hi arriba el plor. Ramell no plora. Commogut, anota l'experiència intel·lectualitzada a través del llenguatge visual i la prosa poètica. I ens fa topar amb la pregunta ¿Amb què estava distret l'àngel de la guarda que va arribar-hi tan tard?

.

Joan Ramell ha exposat sèries fotogràfiques a Barcelona, Bilbao, Ciutadella, Gandia, Sagunt, Olot, Vic, Torroella de Montgrí, Igualada. Té obra fotogràfica en dipòsit a l'Espai d’Art Xec Coll de Ciutadella (Menorca); a la col·lecció Lina Font, de Begues; a l'Espai d'Art  Hac Mor, de Capellades i forma part d'Indicis, Itinerari Artístic de Vallgrassa Centre Experimental de les Arts, Garraf.

Publicacions:

Diafragma. Curbet Edicions, 2012  (foto-poemari en col·laboració amb la poeta Gemma Gorga)   Mirades –la insistència del lloc i la persistència de l’àmbit–. Editorial A Mà, 2016 (fotografies panoràmiques) 

Oculus. 2019 (capsa de fotografies rodones, edició artesanal)

In itinere. Editorial Tushita, 2020 (fotografies de viatges)

Post scriptum. Editorial Tushita,  2022 (fotografies dels camps de concentració nazis)

Hebdomadari. Edicions de l’Albí,  2024 (amb textos de l’escriptora Farners Casas)

 

'IMPOSSIBLE', A LA SALA ATRIUM

Impossible. Autor: Erri de Luca

Adapació i direcció: Ramon Simó. Sala Atrium, Barcelona

Ramon Simó dirigeix l'adaptació teatral de la novel·la Impossible, de l'escriptor, traductor i dramaturg Erri de Luca (Nàpols, 1950). De Luca és afeccionat al muntanyisme i a l'escalada i n'ha escrit cròniques. Coneix el risc de la travessa, que aquí situa a la lleixa del Bandiarac a les Dolomites del sud d'Itàlia. De fet, la muntanya hi és com a marc d'un esdeveniment luctuós: un muntanyenc cau al precipici precisament quan passava l'exrevolucionari i antic company del protagonista (Lluís Solé, impecable versemblança). Ho sabem pel diàleg tens que mantenen el jutge (Bernat Quintana, efectiu) i l'acusat d'empènyer el cos del muntanyenc. El jutge vol demostrar amb incisives preguntes que la caiguda al buit no ha estat un accident, ja que els dos homes tenien una dilatada biografia en comú. Precisament aquell passat de lluita política s'erigeix en indici de la seva culpabilitat als ulls d'un jutge que no sap res del període històric precedent. Amb sornegueria, l'acusat rebutja l'advocat d'ofici (Gillem Albasanz, la discreció mesurada) i prefereix tornar a la cel·la d'aïllament i escriure a la parella. Com en un relat de gènere policíac, es va desgranant el passat d'amistat i la lluita política que els unia, la traïció que va portar el protagonista a la presó i com la vida ha fet perdre els ideals i la pràctica revolucionària.  9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'ENTRE MONSTRES', AL TEATRE AKADÈMIA

Entre monstres. Creació col·lectiva a partir de textos 

i idees de Rafa Delacroix, Cristina Serrano, Georgina Latre, 

Diana Gómez i Manel Moreno (42KM)

Direcció: Israel Solà. Teatre Akadèmia. Barcelona

Intèrprets: David Bagés, Rafa Delacroix, Montse Esteve i Georgina Latre. Un inici versemblant, amb un jove que visita un pis per comprar-lo i l'home de la immobiliària li fa l'article. Si qui fa aquesta interpretació és l'actor David Bagès, ens porta cap a la comèdia i la cosa promet alegries. Fins i tot suposem que aconseguirà que el visitant compri el pis, encara que l'objecte de desig sigui una pífia.  A partir que tanca el visitant en un habitació, es canvia de gènere. ¿La cambra ha despertat records d'infant en el visitant? ¿Qui són i què debaten els dos personatges femenins arribats per art de màgia a escena? Abandonats a la intrigra, suposem que s'espera que cada espectador hi entenguem el que bonament puguem. Si ens pensàvem que el teatre de l'absurd ja no tenia obres per desenvolupar, aquí a Entre monstres es desmenteix. Només en una hora de durada. Al·leluia! 7/10

Llegiu-ne la crítia d'Andreu Sotorra «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

EXPOSICIÓ 'EVELI TORENT' AL MNAC

Eveli Torent. Entre Els 4 Gats i la maçoneria

Nena de la clavellina, c. 1887-1889

MNAC, sales 63 i 64

El Museu Nacional d'Art de Catalunya recupera amb una exposició de 200 obres la figura d'Eveli Torent, (Badalona, 1876 -Barcelona, 1940) pintor i il·lustrador, la trajectòria del qual està marcada per la bohèmia modernista i la simbologia maçònica.  Les seves primeres passes en el món artístic es vinculen a l’entorn d’Els 4 Gats, epicentre crucial del modernisme català. En aquest cenacle l’artista coneixeria Picasso i altres promotors més veterans de la modernitat. Com d’altres artistes coetanis, Torent s'estableix a París a inicis del nou segle i treballa com a il·lustrador de revistes. El 1914 s'instal·la a Nova York i es relaciona  amb cercles socials hispans i entitats filantròpiques properes a la maçoneria, organització a la qual es vincularia estretament. Retorna a Barcelona el 1919 i es dedica a l'ensenyament d'art decoratiu i dibuix. El 1922 adquireix a Eivissa la Torre d'en Rovira, una torre de defensa  on va deixar un llegat que combina art, arqueologia i arquitectura. 

Oberta fins al 16 de febrer. 

 

PEL·LÍCULA 'EL CAS ABEL TREM'

El cas Abel Trem [Explanation for everything]
Direcció: Gábor Reisz. Hongria, 2024

L'acció se situa a la ciutat de Budapest actual, centrada en Abel, un mal estudiant de 18 anys, fill únic d'un arquitecte neofeixista  («som els nazis», diu amb orgull), obsessionat per l'èxit acadèmic del noi. Abel està enamorat d'una companya d'institut que es deleix per Jakab, el professor d'Història, a l'altra banda de la ideologia del pare. Arriba a l'examen d'Història per passar la selectivitat sense haver estudiat. Suspèn. Es veu venir el xàfec a casa i aprofita un comentari que li ha fet de passada el professor sobre el distintiu nacionalista que l'alumne s'ha oblidat de treure de l'americana. Els mitjans de comunicació populistes engrandeixen el tema i el converteixen en un escàndol nacional. Una història que transcorre en vuit dies, explicada amb cura, fluïda i ben matisada des de punts de vista diferents. Interesssant retrat d'una societat polaritzada. Filmin. 8/10 

'EL PÚBLICO', AL TEATRE LLIURE

El público. Autor: Federico García Lorca. Versió: Gabriel Calderón

Direcció: Marta Pazos. Comedia Nacional de Montevideo

Sala Fabià Puigserver. Teatre Lliure Montjuïc. Barcelona

El público de Lorca és una obra inclassificable que aquesta vegada serveix el director uruguaià Gabriel Calderón. Forma part de “la trilogia impossible” amb Comedia sin título i Así que pasen cinco años. Escrita el 1939, és considerada un clàssic de temàtica onírica difícil d'entendre. I una vegada més no l'he entesa, tot i que l'espectacle visual intenta posar llum al somni turmentat de Lorca. La memòria històrica embolcallada en un muntatge d'una plasticitat acolorida i telons espectaculars, que absorbeix el text dens, fragmentari, sense continuïtat aparent. La màscara. L'espectacle ofereix un oceà de sensacions que s'afegeixen a les que tinc ben presents de la versió que va dirigir Lluís Pasqual, amb escenografia de Fabià Puigserver i Frederic Amat, amb les col·laboracions de Cesc Gelabert i Lydia Azzopardi. I, encara  s'hi superposa la versió d'Àlex Rigola de fa deu anys. Remarco la música insistent, potentíssima que ha fet Hugo Torres inspirada —diu— en els sons del barranc de Viznar on se suposa que va ser afusellat Lorca. El surrealisme cadascú l'entén i l'explica com pot. 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

MUSICAL 'BARCELONA 24 H', AL TGB

Barcelona 24H. Text i música : Pau Barbarà Mir. 

Arranjaments: Dídac Flores

Direcció: Marc Flynn. Teatre Gaudí Barcelona

 

Intèrprets: Jaume Casals, Anna Piqué, Àlex Sanz i Mireia Òrrit. Piano: Dídac Flores. El mateix repartiment que va estrenar fa quatre anys aquest musical de creació catalana. «Barcelona 24H» enfoca la generació  que va entre els 25 i 35 anys i els seus problemes per emancipar-se i també els derivats de no saber concertar la vida privada i la feina. Retrat contemporani d'una Barcelona despersonalitzada explicat en clau musical. Trepidant. 8/10

 Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*
   Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'OLYMPIA', AL TEATRE LLIURE DE GRÀCIA

Olympia. Autora i directora: Carlota Subirós. 

Dramaturgista: Ferran Dordal Lalueza. Teatre Lliure Gràcia, BCN

Olympia és una autoconfessió d'amor al teatre de la dramaturga Carlota Subirós (Barcelona, 1974) a través de 6 veus: Lurdes Barba, Paula Jornet, Vicenta Ndongo, Neus Pàmies, Alba Pujol i Kathy Sey.  El teatre és una convenció de l'ara i aquí pactat implícitament entre els oficiants i el públic que ho deixen tot enrere abans d'entrar a la sala. Subirós explica com als nou anys descobreix el sentit de la poesia a través de les cançons de Paco Ibáñez (València, 1934), en el disc doble del concert que el cantautor va fer el 1969 a l'Olympia de París. Anys a venir, la paraula 'carregada de futur' s'esmicola en la realitat. "A pesar de los pesares", l'experiència de l'escriptura teatral i la comunió amb el públic es converteix en refugi de la memòria i el desig. I clou amb un emocionant homenatge al Teatre Lliure on recorda personatges i elements escenogràfics situats en el mateix espai on desenvolupa l'acció d'Olympia. No hi són, però els hi veiem. I retrobem Fabià Puigcerver pintant el jardí frondós de Capvespe al jardí i les sis actrius envolten el llenç picant de peus i enlairen A galopar, de Rafael Alberti. A poc a poc s'hi afegeix la platea. Ara i aquí. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»  

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

El vespre de la nostra sessió d'Olympia al Teatre Lliure de Gràcia (16-I-2025) coincideix que Paco Ibáñez actua al Palau de la Música Catalana. Té 90 anys. L'any 1969, a les portes de l'estat d'excepció franquista, va actuar al Teatre Bartrina de Reus. El va entrevistar l'Andreu Sotorra (vegeu-ne foto signada per Manel Margalef Massagué). L'endemà del recital a Reus, el cantant s'exiliava a França i uns mesos després actuava a l'Olympia de París.

'MASSA BRILLANT', AL TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA

Massa brillant. Autor i director: Oriol Puig Grau.  

Sala Petita, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona

Intèrprets: Santi Cuquejo, Carlos González, Daniel Mallorquín i Jordi Martí Casas. Gorka ha guanyat el concurs de vestits de lluïment drag al «Sarao Drag de Futuroa», a la Sala Apolo del Paral·lel i ho celebrarà amb els amics. El Guillem (a càrrec de Daniel Mallorquín que en resol un discurs molt ben matisat) és parella d'un dels amics de Gorka i no se sent a gust en aquest ambient, segons el dens monòleg interior, surrealista a voltes, a penes interromput per la intervenció dels tres altres membres de la colla. Espectacle bilingüe que s'ha inclòs a la programació per a adolescents de centres educatius a partir de 16 anys. Hem assistit a la preestrena, a la sessió matinal dedicada a aquest públic jove que s'ha mostrat molt atent i en sintonia amb el que es deia a l'escenari. 6/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'JO, TRAVESTI', A LA SALA VILLARROEL

Jo, travesti. Idea original: Roberto G. Alonso

Dramatúrgia i direcció: Josep Maria Miró

 La Villarroel, Barcelona

Intèrprets: Roberto G. Alonso i Jordi Cornudella. L'espectacle multidisciplinar Jo, travesti es va estrenar dins del Festival Grec el 2023, a l'Antiga Presó Model, trist símbol de la repressió franquista. La idea parteix d'una agressió homòfoba que va patir al carrer el coreògraf Roberto G. Alonso, recollida, ampliada i modulada pel dramaturg Josep Maria Miró. Minimonòlegs, flaixos biogràfics, poesia, cançons i dansa per reivindicar les grans actrius travestis catalanes o que han desenvolupat la seva carrera artística aquí. S'hi anomenen espais emblemàtics barcelonins i els clàssics del gènere que combinen amb referències literàries i de l'actualitat. Afegeix contingut i exerceix d'espàrring del protagonista el músic i compositor Jordi Cornudella, que ficciona l'alter ego de l'autor en un exercici de metateatre amb diàlegs en picat. Un contrapunt brillant. 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

PEL·LÍCULA 'PERFECT DAYS'

Perfect Days. Direcció: Wim Wenders. Japó, 2023

Una història minimalista i poètica sobre els plaers de la vida senzilla. Hyrayama (magnètic Kôji Yakusho) no perd mai el somriure en la seva feina de netejador de lavabos públics a Tokio. Cada dia, quan plega segueix uns rituals, fotografiar arbres, bany públic... i acaba a casa sol escoltant música o llegint abans d'anar a dormir. Unes trobades inesperades van descobrint el seu passat. Tot plegat, gairebé sense paraules.
Nominada a Millor Pel·lícula Internacional als Óscar 2024, i guanyadora del premi al Millor Actor. Movistar + 10/10

PEL·LÍCULA 'EL MESTRE JARDINER'

El mestre jardiner
Direcció: Paul Schrader. Estats Units, 2022

Paul Schrader, guionista de Taxi Driver i Toro Salvaje, presenta un drama psicològic sobre la culpa i el perdó, amb un jardí com a metàfora del cicle vital. Narvel Roth (interpretació bellísima de Joel Edgerton) és un jardiner de vocació que s'encarrega dels jardins d'una meravellosa i històrica finca, propietat de la senyora Haverhill (Sigourney Weaver, al seu lloc), una viuda adinerada que fa i desfà en la vida dels treballadors de la finca. El jardiner es veu obligat a acceptar com a aprenenta una neboda rebel de la mestressa. La nova situació posa al descobert secrets d'un passat violent del jardiner. Jugant amb aquests elements narratius tan clars i precisos, la història fa un gir i aconsegueix mantenir una intriga que no havíem vist venir. Fascinant. Filmin. 10/10

PEL·LÍCULA 'KINGMAKER'

Kingmaker. Direcció: Mikkel Serup. Dinamarca, 2024

Thriller polític amb Ulrik Torp, periodista danès que s'enfronta al mateix temps a quedar-se sense feina i a la crisi dels quaranta. Cobreix la notícia de l'assassinat d'un jove funcionari del Ministeri de l'Interior i es troba enmig d'una conspiració d'antics polítics i alts funcionaris que coneix massa bé i que fan tot i més per garantir que el poder no canviï de mans. Obscura. Filmin. 7/10

PEL·LÍCULA 'MAIGRET I LA JOVE MORTA'

Maigret  i la jove morta. Patrice Leconte. França, 2022

L'escriptor Georges Simenon situa l'acció de Maigret i la jove morta a París, als anys 50. En aquesta adaptació de la novel·la del detectiu francès que ha dirigit amb mestria Patrice Leconte, un Gérard Depardieu atrotinat es posa a la pell de l'inspector Jules Maigret. Tot just començar, ja tenim la víctima en un parc de Montmartre: una jove vestida amb un elegantíssim vestit de nit. Sobta que la resta d'elements del vestuari siguin d'ínfima qualitat. No porta identificació i ningú sembla que en pugui donar raó. En el transcurs de la investigació, Maigret coincideix amb Betty, una jove que s'assembla molt a la víctima. Amb el mètode deductiu que ha fet famós el detectiu, es va desfent l'entrellat i s'arriba a la veritat. Filmin. 8/10

Maigret i la jove morta

Autor: Georges Simenon

Traducció: ’Emili Manzano
Editorial Navona, Barcelona

LES PRIMERES FLORS DE L'ANY

L'espígol (Lavandula dentata) ha estat el primer a florir al nostre jardí de llicorella. L’epítet dentata fa referència a les fulles dentades. Tant les flors com les fulles desprenen una olor densa i fresca. Els abellots hi feinegen adelerats des que surt el sol fins que es pon, tan si fa vent com si no en fa.

NOMS: Gallanda. Encens silvestre. Gal·landa. Lavanda. Espígol dentat. Espígol retallat.  Castellà: Alhucema rizada. Lavanda. Cantueso dentado. Garlanda. Espliego dentado. Portuguès: Alecrim francès. Francès: Lavande dentée. Italià: Lavanda dentata. Anglès: French lavender. Alemany: Der Französische Lavendel. Gezähnter Lavendel. 

Per saber-ne més: Lavandula dentata,  «Menuda Natura»

 

L'altre espígol (Lavandula angustifolia) és el primer que va arribar fa cinquanta anys al nostre jardí de la mà d'Anton Alberich, en un jardí erm, sense cap ombra. Amb el temps s'ha anat perdent i ara l'estem recuperant amb mitja dotzena d'esqueixos joves que esperem que floreixin per primer cop aquest estiu.

NOMS: Espígol ver. Espigol femella. Aspic. Barmaió. Castellà: Espliego. Lavanda. Alhucema. Occità: Badafa, Badassa, Espi, Espic. Italià: Spigo. Francès: Lavande officinale. Lavande vraie. Anglès: True Lavender. Dutch Lavender. Alemany: Gartenlavandel. Neerlandès: Gewone Lavendel. Grec: Λεβάντα η γνήσια. 

Per saber-ne més: Lavandula angustifolia Mill,  «Menuda Natura»

 

Des de mig desembre, les kalanchoë que tenim plantades directament a terra van traient incansablement flors grogues en abundància. Fan una olor àcida no gaire agradable, suposo que per fer desdir segons quins insectes.

Intentem que el nostre jardí de llicorella, àrid i pobre com ell sol, sempre tingui vida i colors que ens alegrin els sentits. Ara són a punt de floració els romanís i les coronil·les. 

Continuarà...

  Plantes tot d’esqueixos d’espígol
per marcar el desnivell dels graons;
avies el reg gota-gota,
perquè creixi el rusc, el mall, l'enclusa
i el desig de crear: Drassanes.
'Calafat' (fragment), del llibre Desfici de mar

PEL·LÍCULA 'MOTHER'S INSTINCT'

Mother's Instinct [Vidas perfectas]
Direcció: Benoît Delhomm. Estats Units, 2024

El títol original Mother's Instinct s'ha traduït per Vidas perfectas, que no suggereix el que s'hi tracta. Benoît Delhomm debuta com a director amb aquest thriller sofisticat situat als anys 60. Les amigues Alice (Jessica Chastain) i Celine (Anne Hathaway) viuen confortablement en xalets contigus envoltats de jardins idíl·lics. Tenen un fill de pocs anys i un marit per emmarcar cadascuna. L'harmonia es trenca per un tràgic accident que enfronta les mares i els fa emergir el costat fosc. ¿Es pot separar el dolor de la culpa? El dolor de les dues mares i com el superen és el millor de la història.  La tragèdia va derivant en angoixant intriga psicològica que es resol —magistralment—al darrer moment. I ens deixa amb la boca oberta i amb ganes de parlar-ne durant dies. Movistar +. 10/10

PEL·LÍCULA 'EL 47'

El 47. Direcció: Marcel Barrena, 2024

Biopic sobre els canvis de la Barcelona moderna, catalitzats en el barri de Torre Baró els anys 70. El conductor del Bus 47 Manolo Vital (Valencia de Alcántara (Cáceres), 1924 - Barcelona 2010) que amb la seva família i altres immigrants van fer les barraques del barri i s'hi van establir sense cap servei. El barri es va anar consolidant amb altres construccions, però sense clavegueram ni aigua corrent. Vital, activista veïnal i sindicalista va fer gestions a tort i a dret per aconseguir millores i que el bus 47 pugés al barri. Abandonats per l'ajuntament fins i tot pel primer consistori democràtic que se'l van treure de sobre dient que un autobús no podia pujar la costa del districte de Torre Baró. El 1978, Vital va segrestar l'autobús i va demostrar que era una mentida que un bus no pugués pujar al barri. Esplèndid Eduard Fernàndez posant-se a la pell del conductor vidu i amb una filla; esplèndida Clara Segura en el paper de Carme Vila, la monja que es va casar amb Manolo Vital i va organitzar l'escola per a la canalla del barri. La parada actual a la rotonda de Torre Baró porta el nom de Manolo Vital. Línies 182, 183 i bus a demanda (Torre Baró nord). Metro L11.

14 nominacions als Goya. 10/10

A les plataformes Filmin i Movistar +

 

PEL·LÍCULA 'LA QUIMERA'

La quimera. Direcció: Alice Rohrwacher. Itàlia, 2023

En un entorn de personatges marginals dels anys 80 a la Toscana rural, el protagonista (interpretació magistral de Josh O'Connor, que coneixíem de The Crown) és un expatriat anglès que fa de saurí de tombes etrusques. Un viatge al passat que connecta les tombes que saqueja amb els records per la pèrdua de la seva estimada Beniamina, convertida per a ell en quimera. Un retrat poètic de la complexitat emocional del personatge. Una joia. Movistar + 10/10

CORNABOU. REVISTA DE LITERATURA INFANTIL I JUVENIL, 25 ANYS

Cornabou. Revista de Literatura Infantil i Juvenil, commemora 25 anys en xarxa. Conté l'hemeroteca de novetats editorials des del 1990 fins a l'actualitat, a més de diversos reculls d'articles o entrevistes de col·laboracions externes. Més de 1.000 crítiques literàries signades per l'escriptor i periodista Andreu Sotorra.  

Més informació:

https://tuit.cat/g7X9m

*

CORNABOU. 

REVISTA DE LITERATURA I NFANTIL I JUVENIL

https://www.andreusotorra.com/cornabou/

CLIP DE TEATRE, 25 ANYS

La revista digital CLIP DE TEATRE commemora el 25è aniversari de la seva fundació i aparició en xarxa. Recull la crítica d'espectacles que són en cartellera i l'hemeroteca amb més de 4.000 crítiques de les estrenes de vint-i-cinc temporades. Signades per l'escriptor i periodista cultural Andreu Sotorra.

Més informació:

https://tuit.cat/d2A0w

*

Revista digital CLIP DE TEATRE:

https://www.andreusotorra.com/teatre/clipdeteatre

PEL·LÍCULA 'BONNARD, EL PINTOR I LA SEVA MUSA'

Bonnard, el pintor i la seva musa [Bonnard, Pierre et Marthe]
Direcció: Martin Provost. França 2023

Biopic ambientat a finals del s. XIX i principis del XX que retrata l'apassionada i conflictiva relació d'amor i dependència que van mantenir el pintor avantguardista Pierre Bonnard  i Marthe, l'enigmàtica musa de la seva vida, amb qui va viure desafiant les convencions de l'època. Els intèrprets Vicent Macagne i Cécile De France reecreen la transcendència que la relació va tenir en la vida de cadascun dels protagonistes. Marthe apareix en més d'un terç de l'obra de Bonnard, impregnada de la bellesa de la natura de la riba dreta del Sena on vivien a Vernon. A Vernon rebien escasses visites, entre les quals Claude Monet. La història s'explica des de diversos angles, remarcant la creativitat en contacte amb la natura. En paral·lel: Monet a Giverny i Bonnard a Vernon. Marthe també pintava en aquest espai de tranquil·litat. Amb el pesudònim de Marthe Solange, va intentar fer-se un lloc en el món de l'art, però després d'una exposició d'una cinquantena d'obres no va desenvolupar més el seu talent.  Filmin. 9/10