'AI! LA MISÈRA ENS FARÀ FELIÇOS', AL TEATRE LLIURE DE GRÀCIA

Ai! La misèria ens farà feliços. Autor i director: Gabriel Calderón 

Traducció: Joan Sellent.  Teatre Lliure Gràcia, Barcelona

Intèrprets: Pere Arquillué, Daniela Brown, Joan Carreras i Laura Conejero. Un quartet d'intèrprets en estat de gràcia defensant personatges de clown. Brillants.  Ai! La misèria ens farà feliços és un treball irònic de metateatre amb La vida es sueño o El Teatro del mundo de Calderón de la Barca com a referent. La Intel·ligència Artificial ha arribat a l'escenari i sembla que estem davant dels darrers [ai!] personatges humans que hi actuen i s'hi acomoden [ja no són a temps de rebel·lar-s'hi]: Pere, Joan, Laura, Daniela, els mateixos noms que els intèrprets. Traducció lluminosa de Joan Sellent. Sensació d'haver gaudit d'un espectacle rodó. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

 Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

PEL·LÍCULA 'EL QUADRE ROBAT'

El quadre robat  [Le tableau volé]
Direcció: Pascal Bonitzer. França, 2024

Egon Schiele. Autumn Sun (1914)

Coicidint amb el robatori de joies al Museu Louvre de París, s'estrena El quadre robat, inspirada en fets reals. L'acció se situa en l'actualitat, quan un subhastador localitza Autumn Sun (1914),  del pintor d'Egon Schiele, a casa d'un treballador de la neteja de Mulhouse, que el té per una andròmina per llençar.  La pintura és una obra mestra desapareguda el 1939, saquejada pels nazis.  El quadre robat explora la memòria històrica sobre l'espoli d'obres d'art (hi ha molts casos pendents de resoldre, encara ara,  als tribunals de França, Àustria i Estats Units), el mercat de l'art i les diferències de classe. Explicada amb tocs d'humor des d'una mirada poc convencional sobre la rivalitat professional. Un repartiment exquisit: el subhastador André Masson (a càrrec de l'actor Alex Lutz);  Bertina, la seva exesposa i sòcia ocasional (Léa Drucker); i Aurore (Louise Chevillotte), la becària que coneix el submon de les subhastes molt més del que aparenta saber-ne. Filmin. 9/10

'MANIFEST MANGIONE', A L'ESPAI LLIURE

Manifest Mangione. Creació i direcció: de Carol López 

 Espai Lliure, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona

L'espectacle Manifest Mangione és la proposta d'aquesta temporada del programa «Reverberacions» que dona veu i sortida professional a graduats de l'Institut del Teatre, des del 2024. L'ha creat i dirigit la dramaturga Carol López i parteix d'un fet d'actualitat: l'assassinat fa un any de Brian Thompson, el conseller delegat de l'asseguradora mèdica privada United Health Care, a mans de l'activista social Luigi Mangione,  de vint-i-sis anys.

L'assumpte es presenta en un collage de seqüències que desgranen diversos personatges: uns policies, una becària d'un mitjà de comunicació, una periodista que exposa el seu ego a l'audiència, una fotoperiodista embarassada que ha de recórrer d'urgència a la medicina privada, una periodista que encara confia que amb la seva feina pot canviar el rumb del món, la mare de Luigi Mangione i, només de tant en tant, en la penombra, la veu reivindicativa del mateix assasí.

Donen vida als personatges vuit graduats que es mouen amb naturalitat estudiada a escena, tots i cadascun amb dicció ben modulada: Judith Forner Gallardo, Asier Gilabert Ibáñez, Arnau Guillén Carulla, Fidel Pallerols Rossell, Élida Pérez Lucena, Alba Roldán Gil, Andrea Sánchez Sos, Carlos Ulloa Marín. Bravo! 8/10

Llegiu-ne la crítiva d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre» 

* 

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'DESAPARELLATS', A L'ESPAI TEXAS

Desaparellats. Autor: Ramon Pardina. 

Direcció: Roc Esquius. Espai Texas, Barcelona

Comèdia romàntica de gènere fantàstic que transcorre a casa d'una parella jove d'un barri barceloní. A Gràcia, per exemple, ja que Desaparellats s'hi estrena, a l'Espai Texas. El lavabo de l'habitatge és la porta d'altres dimensions temporals. Es transforma qui hi entra i quan en surt es troba immers en una realitat diferent cada vegada. A càrrec de dos intèrprets que fan brillar el text: Ricard Farré i Esther López. Bravo!

L'autor de Desaparellats, l'escriptor, guionista i dramaturg Ramon Pardina (Barcelona, 1977) recorre a l'humor de proximitat,  amb referents autòctons (espais, personatges icònics, grups musicals...). Hi té la mà trencada perquè la seva targeta de presentació compta amb avals com «Polònia», «El foraster», «Zona Franca» entre d'altres. Diu que la idea de Desaparellats parteix d'una vinyeta del ninotaire Miguel Noguera, on un home tancat en un lavabo vol sortir i des de fora li diuen: «El món està ocupat!» 8/10

  Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre

* 

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

SÈRIE 'YAKARTA'

Yakarta. Espanya, 2025
Direcció: D. San José, E. Trapé

J. Cámara, F. Delgado-Hierro

Magnífiques interpretacions dels protagonistes Javier Cámara i Carla Quílez, talent en estat de gràcia desgranant una història complexa i emotiva, una preciosa road movie de perdedors que commouen per la seva fragilitat. 

José Ramón Garrido, conegut com a Joserra, és un exjugador olímpic de bàdminton que sobreviu fent classes d'educació física en un institut públic de Vallecas. Divorciat i sense horitzons, manté la il·lusió amb un objectiu: aconseguir competir als Jocs Asiàtics 2018,  a Jakarta, amb la Mar, una jugadora que ha descobert en un torneu escolar.  Joserra i Mar hauran d'aprendre a suportar-se en un viatge ple de pensions ronyoses, poliesportius que cauen de vells i dinars en estacions de servei que passa per Totana, Ponferrada, Torrelavega i Tardajos abans d'arribar a la capital d'Indonèsia. Si hi arriben.

Movistar + 6 episodis de 35 min. 9/10

VINS DEL CELLER MAS AMFRES

Foto: © Joan Carrion
Celler familiar Mas Amfres. Partida Blancafort de Reus

Visites guiades i tasts entre vinyes
Amfitrions: Cristina Roigé Mestre i Joaquim Auqué Coca

Reserves: masamfres@gmail.com

 

El celler familiar Mas Amfres recupera la història del vi al Baix Camp. Les vinyes són a la partida Blancafort, ubicades a cavall entre els termes de Reus i Riudoms.  El nom de Mas Amfres fa referència a una antiga família de boters que va existir a la ciutat de Reus en els anys de proliferació de la indústria del vi. Les vinyes de Mas Amfres es conreen sota el concepte de l’agricultura regenerativa, mantenint la coberta vegetal entre les fileres de ceps per aprofitar al màxim l’aigua.

 

La natura marca el ritme, 

i nosaltres l’acompanyem.

 JOAQUIM AUQUÉ COCA

La propietat vitícola de Mas Amfres anterior a 1817, que va ser arrendada per la família Coca Dalmau des de 1907 i que quasi un segle després, en Joaquim Auqué Coca (enòleg i enginyer agrícola), besnet d’aquells masovers que van tenir cura de la finca, ara l’ha retornat al món del vi amb un projecte sòlid, empresarial. 

L’any 2014 va plantar mitja hectàrea de vinya i des d’aleshores s'ha confirmat que el vi que en sorgia era d'una qualitat excepcional basada en la peculiaritat del sòl petrocàlcic (fortament calcari, d'aquí ve la denominació de la partida Blancafort) de la finca. 

Vins que comercialitza Celler Mas Amfres:

Mas Amfres Negre. Garnatxa negra 100%. Vi negre sec de tanicitat controlada i afruitat. És un homenatge als constructors de les mines d’aigua dels termes de Reus i Riudoms del s. XVII, que encara reguen les finques.

Mas Amfres Blanc. Garnatxa blanca, macabeu, xarel·lo i picapoll blanc. Vi blanc sec, salí i fresc amb un caràcter umami i tocs cítrics.

Airosa. Garnatxa 100%. Vi rosat, delicat i fresc, amb detalls d’herbes aromàtiques i fruita vermella.

Bambalines. Garnatxa negra 100% de maceració carbònica. Vi especialment afruitat, molt lleuger en boca, amaga la seva potència darrere una vibrant acidesa. D’estètica modernista, és un homenatge a la gent del teatre i a les emocions que genera.

Odisseu. Garnatxa Blanca i Xarel·lo. Vi blanc potent, intensitat gustativa i integració de l'acidesa amb un grau alcohòlic notable. Anyada 2024. Símil del retorn del vi a la nostra comarca amb el llarg viatge d’Ulisses i el seu retorn a casa.

L'arquitecte. Macabeu 100% Vi blanc, extraordinàriament salí i delicat, expressa la idea de mediterraneïtat. Homenatge als dos veïns il·lustres, l'arquitcte Antoni Gaudí i l’escultor Artur Aldomà Puig, a través l'escultura Gaudí nen, Reus 2002.  

Cliqueu la imatge per saber-ne més

'PLATÓ DESERT', PREMI DE POESIA «L'ATIADOR» 2025

 

LLEGIU el poemari Plató desert en línia 
i/o 

DESCARREGUEU el poemari en format PDF 

El jurat ha atorgat per unanimitat el VII Premi de Poesia ‘L’Atiador’ al poemari Plató desert del qual soc autora. Ha estat escollit entre els 38 originals presentats a concurs pel jurat format per Jordi Boladeras Sancho, Jordi Roig Pi i Míriam Cano Manzano. Assisteix com a secretari del jurat Joan Ramell Perpinyà, membre de la Junta Directiva de l’Ateneu Torrellenc i de la secció Litteraria. Segons l'acta, el jurat ha valorat en el poemari Plató desert:

«L'originalitat del plantejament a partir del camp semàntic de món del cinema (com a recurs referencial); un recurs, tanmateix, que no es tanca en la ficció, sinó que s'instal·la en la realitat del dia a dia que va desgranant amb una llengua rica, imaginativa i amb metàfores i imatges sorprenents. Una pulsió de dinamisme recorre el llibre i empeny a llegir-lo, i els poemes es poblen d'actors inesperats que no ho són pas: són gent, situacions i ciutats reals d'ara o d'altres temps, incloent-hi la mateixa poeta, la veu de la qual, intensa i apassionada, ens hi acompanya i, és clar, hi diu la seva, sempre d'una manera ben singular» 

 

 

Col·lecció l'Atiador de l'Ateneu Torrellenc

 

 

 

Ateneu Torrellenc, Torrelles de Llobregat

11-XI-2025

 Durant l'acte de lliurament del 

Premi de poesia «L'Atiador» 

s'ha presentat el llibre del poemari premiat.

 

Reportatge gràfic:
 

HEMEROTECA 

COMENTARIS DE LECTURA

«Quina admiració que sento per la teva capacitat creativa volcànica. Ets com una terrabastalldora dels mots, de les idees, de les vivències, de com esmicoles la realitat i lo quotidià en volves finíssimes plenes de subtileses, de com dius l'ara amb mirada amorosa i com l'origen sempre és presència... felicitats.» CARME ANDRADE, filòloga i poeta. 28-XI-2025 

 

FOTOGRAFIES 'DIARI D'OMBRES', DE JOAN RAMELL

Fotografia de la sèrie Diari d'ombres, de Joan Ramell
Exposició 'Donem-li voltes', de Jordi Aligué - Joan Ramell

Oberta fins al 21 de desembre de 2025

El fotògraf d'art Joan Ramell (Almenar, 1957) difon les creacions en suports i formats diversos. Podem gaudir de les fotografies editades en opuscles que recullen les seves impressions visuals i escrites de viatges intensament viscuts d'arreu del món. Joies rares. I també en llibres d'art, bellament editats, acompanyades de textos d'altri. Alhora, exhibeix la seva obra en exposicions, com la que encara es pot veure a terres de Sòria, en una col·lectiva al costat d'altres artistes catalans de disciplines diverses. 

Ara exposa una selecció de fotografies de la sèrie Diari d'ombres, a Vallgrassa Centre Experimental de les Arts al Parc del Garraf. L'autor presenta la mostra amb aquest relat suggestiu: 

«Fotografiar una ombra és mirar allò que no es veu, la forma sense cos, la veu muda de la llum que ens parla. L’ombra és una petjada fugaç: revela sense mostrar, parla sense dir. Fotografiar una ombra és registrar una absència definida per la llum, un espai on la llum no arriba o arriba esmorteïda, provocant un buit aparent on s’hi concentra informació i sentit. Quan fotografiem només l’ombra d’un cos o d’un objecte absent, fora de l’enquadrament, estem documentant un fenomen secundari que conté l’empremta del principal: una dada indirecta, un testimoni físic d’allò que no veiem. L’ombra, així, esdevé una cartografia efímera de la relació entre la llum i el món que veiem.»

Comparteix l'exposició d'art 'Donem-li voltes' la sèrie fotogràfica  La vida secreta del desús, del fotògraf i poeta Jordi Aligué (Barcelona, 1953), que presenta un recull d'imatges de restes de construccions i marques d'una decadència forçada. Al pròleg del catàleg, Ester Xarxay en diu:

 «En aquesta mostra, Jordi Aligué centra la seva mirada artística en l’arqueologia industrial de l’illa de Sardenya. El seu treball recorre els indrets on, al voltant de la Segona Guerra Mundial, s’endegà una puixant indústria minera fins que aquesta explotació del sòl va entrar en crisi i les instal·lacions foren abandonades»

 

CALENDARI 2026, DE FINA VECIANA

L'artista Fina Veciana presenta el Calendari 2026
12 pintures de la sèrie 'Talismans' 

Contacte: 667 49 38 13

L'artista reusenca Fina Veciana té galeria digital oberta permanentment a Instagram i hi manté un col·loqui constant amb els receptors. Els assidus i els fans esperen cada any el seu calendari poètic i interactiu per emmarcar-se les pintures de cada mes un cop passat l'any.

Enguany, al vuitè calendari, les dotze pintures que hem escollit els instagramers de les vint-i-quatre que ha proposat l'autora són de la sèrie que titula "Talismans". En aquest procès ens haurem apropiat simbòlicament de les dues pintures creades per a cada mes i, alhora, és una forma imaginativa de divulgar el calendari. El de 2026, amb objectes quotidians (amulets, mascotes, fetitxes, objectes patrimonials...), situats en primer pla sobre fons meravellosos, amb versos encoratjadors seus escrits de pròpia mà que hi aporten calidesa.

Primer alè de l'any

un sol entre les mans 

 

Un pont invisible entre dos cors. 

Paraules que ressonen plegades dins el paper. 

 

També podeu obtenir el vostre 'talismà' 

preferit en postal (format 14 x 14 cm)  

Fina Veciana va publicar el primer calendari el 2019, l'únic que no va ser participatiu. Va sorgir del projecte #Estimo la dona que sóc #mestimo, al qual vaig posar paraules. Va tenir continuïtat en una presentació en format performance en el marc de la Mostra d'Arts Visuals Montbriat, de Montbrió del Camp. Inoblidable.

Si sou de Reus, podeu adquirir el Calendari 2026 'Talismans' en aquests establiments:

* Confiteria Padreny 
* Tomàs Barberà
* Batabat 
* Llibreria Gaudí
* Llibreria Domingo 

PEL·LÍCULA 'SONGS WITHIN'

Songs Within. Direcció: Katalin Gödrös 
Luxemburg, Suïssa, 2024

A Song Withinh hi respira Terra baixa! Després de ser violada pel senyor per al qual treballa de criada, Elsie, una noia amb talent musical que desitja dedicar-se professionalment a la música queda embarassada. L'amo l'obliga a casar-se amb Jacob, un mosso de quadra que somia a tenir un cavall en propietat, com a únic objectiu a la vida. Es muden a una masia abandonada en un territori remot entre la natura salvatge alpina. Allí aprenen que només poden escapar de la manca d'oportunitats treballant en equip. Elsie s'aferra discretament a la seva passió per la música, fins que arriba un desconegut que canvia el seu destí per sempre. La superstició rural i la violència abunden en un entorn meravellós i implacable.  8/10

EXPOSICIÓ 'ANTIFÉMINA', DE COLITA, AL MUSEU DEL DISSENY

Retrat de Maria Aurèlia Campany. Barcelona, 1978 

© Arxiu Colita Fotografia 

 

«Però un home vell encara és un home, 

tot i que sigui vell; una dona vella no és res. 

Ha de ser un cos apetible, un cos fecundable, 

ha deixat de ser el genèric que ha estat 

acceptat com l’essència de la feminitat. 

La fèmina s’ha convertit en antifèmina.»

MARIA AURÈLIA CAMPMANY 

 

Disseny Hub Barcelona revisa les fotografies esplèndides que va escollir Colita [Isabel Steva Hernández, Barcelona, 1940-2023] per a Antifémina, un llibre reivindicatiu del 1976 fet en col·laboració amb Maria Aurèlia Capmany. Es considera el primer llibre gràfic feminista de l'època de la Transició. Una obra on Maria Aurèlia Capmany i Colita, escriptora i fotògrafa, feministes, amigues i compromeses políticament, van voler explicar què era ser dona en un país profundament masclista i on van obrir reflexions tan actuals com les que giren al voltant de la maternitat, la vellesa, la sexualització del cos femení, l’ús de l’espai públic i la religió. 

 Dones al Paral·lel. Barcelona, 1965. De la sèrie 'Esquarterar un cos' 

© Arxiu Colita Fotografia

Les imatges van ser escollides per Colita d'entre les que havia fet entre els anys seixanta i primers dels setanta. Són en la majoria dels casos fotografies de gran bellesa plàstica. Però, sobretot,  són documents històrics rellevants de la vida quotidiana d’una època. Amb els mateixos apartats del llibre, s'exhibeixen fotografies dedicades a la vellesa, les nenes, les núvies, les treballadores, les monges, les prostitutes, les models, les dones gitanes i també, cosa que ara ens sembla insòlita, les ‘majorettes’.

El llibre Antifémina va ser publicat originàriament per Editora Nacional, una editorial de Madrid de propietat estatal que en aquell moment tenia un editor jove i  progressista que va apostar pel llibre. En va fer una primera tirada de 3.000 exemplars, però només 200 van arribar a les llibreries, la resta es van triturar per a pasta de paper.  Just després de la seva publicació, l'editor va ser acomiadat. Cap altra editorial va voler recuperar el projecte fins al 2021, que el van reeditar l'Editorial Terranova i l’Ajuntament de Barcelona. Ara, amb motiu de l'exposició se n'ha fet la segona edició.

Exposició oberta fins al 25 de gener de 2026 

 

FOTOGRAFIES D'HELEN LEVITT, A LA FUNDACIÓ MAPFRE

Helen Levit. Fundació Mapfre, Espai KBR. Barcelona
Oberta fins a l'1 de febrer

Amb aquesta exposició antològica la Fundació Mapfre KBr ret homenatge a la fotògrafa Helen Levitt (Nova York, 1913-2009), una de les més importatns i alhora més desconegudes artistes del panorama fotogràfic dels Estats Units del segle XX. El mestratge d'Henri Cartier-Bresson i Walker Evans inspira la seva obra d'un realisme descarnat que mostra la complexitat de l'existència. Les imatges revelen tanta informació com n'amaguen, inciten a la interpretació múltiple tot connectant amb les emocions de qui les observa. 

Levitt és reconeguda especialment per la fotografia en escenaris de la quotidianitat. Les seves fotografies de nens als carrers del Harlem hispà i altres barris pobres de Nova York ocupen un lloc central a la seva obra i són, probablement, el més conegut de la seva producció. La mostra inclou els treballs realitzats a Mèxic el 1941 i bona part de la seva obra en color, tècnica que va abordar a partir de la dècada del 1950. A més, es presenta el documental In the Street (1948), del qual va ser codirectora, i una projecció de les seves diapositives en color. Va evitar de manera deliberada construir una narrativa explícita a les seves imatges, no hi afegeix comentaris ni tan sols els títols les expliquen més enllà de la ciutat i l'any.

 

MAMA, VULL SER PRINCESA

Coberta: Teresa Llorach
Pròleg: Mabel Bofarull
Arola Editors, Tarragona, 2025

 

El monòleg Mama, vull ser princesa és la meva aportació al llibre Reusenques, a escena!, del col·lectiu literari Reusenques de Lletres, publicat per Arola Editors, 2025.  

 

Aïda Pitarch interpreta Mama, vull ser princesa
 Foto: Isidre Puig Fortuny. Teatre Bartrina, 19-XI-2025

Formant part de l'acte de presentació de llibre, l'actriu reusenca Aïda Pitarch ha interpretat una versió reduïda de la peça teatral Mama, vull ser princesa, de la qual soc autora. L'actriu i directora Rosa Mateu ha dirigit la lectura dramatitzada de fragments de quatre dels setze textos de què consta el llibre i el pianista reusenc Pau Terol hi ha posat música. Vegeu-ne vídeo:

**

Reportatge gràfic de la presentació del llibre. 
Fotos: ASA i Isidre Puig Fortuny

**

Per saber-ne més

REUSENQUES, A ESCENA!, DE REUSENQUES DE LLETRES

  

REUSENQUES A ESCENA!, DE REUSENQUES DE LLETRES

Coberta: Teresa Llorach
Pròleg: Mabel Bofarull
Arola Editors, Tarragona, 2025

 Autores: Gisela Alcón, Magda Barceló, Monika Escuer, Antònia Farré, 

Pilar de los Hielos, Lourdes Jurado, Elisabet Márquez, Fina Masdéu, 

Ció Munté, Núria Naval, Lena Paüls, Empar Pont, Carme Puyol, 

Romana Ribé, Victòria Rodrigo i Carme Simó.

Les autores del col·lectiu literari Reusenques de Lletres ens hem especialitzat a explorar terrenys literaris nous. Tret del primer llibre que mostrava el que sabíem escriure individualment, hem escrit i publicat narrativa de diverses temàtiques. Ara, amb el novè volum ens endinsem en el gènere dramàtic: Reusenques a escena! Conté setze peces de teatre de petit format per ser representades, ja sigui en lectura dramatitzada o en una posada en escena. Les autores hem comptant durant tot el procés d'escriptura amb el guiatge i assessorament de l'actriu i directora reusenca Rosa Mateu, encarregada també de dirigir de l'acte de presentació del llibre. L'esplèndida aquarel·la de la portada és de l'artista plàstica reusenca Teresa Llorach. Signa el pròleg Mabel Bofarull, directora reusenca de grups amateurs de teatre. 

L'editor Alfred Arola s'ha aliat un cop més amb el col·lectiu d'escriptores reusenques per posar en circulació el llibre i difondre'l. Arola Editors té un catàleg de obres teatrals impressionant en qualitat i quantitat, la qual cosa ens ha permès comptar amb les eines adients per oferir una edició professional.  

Com en els vuit llibres precedents, Fina Masdéu i Victòria Rodrigo han plantejat i coordinat amb mestria i dedicació generosa el projecte Reusenques, a escena!, en totes les fases de creació, d'edició i de programació d'activitats a l'entorn del llibre. Continuarà...

 

HEMEROTECA  

 

* Una nova gosadia de Reusenques de Lletres: trepitjar l'escenari, article de Fina Masdéu. «Diari de Tarragona», 3-XI-2025

* El vessant teatral de Reusenques de LLetres,  article de Fina Masdéu. «Reus Digital», 5-XI-2025

 

* Article de Cristina Serret. «Diari Més», 18-XI-2025

**

Entrevista a Fina Masdéu i Victòria Rodrigo, de Reusenques de Reusenques de Lletres, a propòsit de la novetat literària 'Reusenques, a escena!', que es presenta al Teatre Bartrina.  «Canal Reus», Notícies, 18-XI-2025. 

Enllaç: https://youtu.be/8tg07LBgUuw?t=645

 

** 

Presentació del llibre Reusenques, a escena! Al Teatre Bartrina de Reus, 19-XI-2025
Conductora de l'acte i directora de la posada en escena: Rosa Mateu. 

Lectura dramatitzada a càrrec de Joan Bové, Monika Escuer, Dolors Esquerda,  Antònia Farré, Elisabet Màrquez, Aïda Pitach, Montse Viladés. Música: Pau Terol.  

Amb la col·laboració per gentilesa de Jaume Salvat (Avellanes de Vilaplana), Celler Mas Amfes de Reus i  Cava Portell-Vinícola Sarral.

**

 

Fotos: ASA i Isidre Puig Fortuny

** 

 

Entrevista a Fina Masdéu i Victòria Rodrigo, coordinadores de RdL A càrrec de Clara Marquiegui de «Canal Reus», Connecta 10 comarques. Al Teatre Bartrina de Reus, 19-XI-2025 **  

Crònica de la presentació de Reusenques, a escena! A càrrec de Judit Fernández. «Reus digital», 19-XI-2025
** 

Crònica de la presentació de Reusenques, a escena!
A càrrec de Jaume Vich
«Diari de Tarragona», 19-XI-2025

**  Entrevista a Núria Naval i Lena Paüls de Reusenques de Lletres.Al vestíbul del Teatre Bartrina. A càrrec de Clara Marquiegui, per al programa 180º, de «La Xarxa», 19-XI-2025 ** Crònica de la presentació a «Canal Reus», Notícies, 20-XI-2025
**

 

Crònica visual de la presentació del llibre "Reusenques, a escena!" de Reusenques de Lletres (Teatre Bartrina, 19-XI-2025)  

Blog «Reusenques de Lletres», 27-XI-2025

'GLORIOUS!', AL TEATRE POLIORAMA

Glorious! Autor: Peter Quilter

Traducció: Alexander Herold. Adaptació i direcció: de Paco Mir.  

Teatre Poliorama, Barcelona

Intèrprets: Eva Cartañà, Meritxell Duró, Ramon Gener, Santi Millán, Marta Ribera i Annabel Totusaus. Bravo! El dramaturg Peter Quilter basa aquest bioptic tendre i divertidíssim en la història real de la popular i excèntrica cantant nord-americana Florence Foster Jenkins (Wilkes-Barre, Pennsilvània, EUA, 1868 - Manhattan, Nova York, EUA, 1944). Coneguda com «la pitjor cantant del món» era una entusiasta de la música lírica. I va persistir tota la vida a conrear la seva passió com a intèrpret. Costejats amb la seva fortuna privada heretada dels pares, va protagonitzar múltiples concerts i va enregistrar cinc discos. Va aconseguir un gran nombre de seguidors i va ser invitada a cantar al Carnegie Hall el 1944 amb revenda d'entrades i ple absolut de públic delerós de sentir els seus gloriosos galls. Va morir d'un atac de cor, un mes després d'haver viscut el seu gran somni. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

 Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'NAUTA', DE COR DE TEATRE, AL TEATRE CONDAL

Nauta, de David Costa i Franc Aleu 

Direcció musical: David Costa. 

Teatre Condal, Barcelona

Fa catorze anys, la compayia Cor de Teatre de Banyoles ens va sorprendre i emocionar amb Operetta, espectacle musical lluminós i lúdic que ha tingut una gira intensa per escenaris del país i d'Europa. Ara, amb l'espectacle Nauta, remet l'espectador a  les tenebres d'un món de gènere fantàstic combinant les veus excepcionals del cor amb el moviment, la coreografia —col·laboració de Mal Pelo—, la caracterització futurista i la videocreació d'un espectacular mapping escenogràfic.
Amb la veu com a instrument principal, sempre a cappella, però també, aquesta vegada, amb un reforç instrumental i sonor enregistrat, adapten peces de Monteverdi, Händel, Mozart, Scarlatti, Grieg o Mahler, entre altres. Tanca el repertori la nadala ucraïnesa Xtxèdrik que Mikola Leontòvitx, que fa estremir l'auditori. Amb aquesta peça la companyia Cor de Teatre connecta amb les inquietuds socials, culturals i mediambientals del seu temps, com en altres treballs. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

 Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'LA CORONA D'ESPINES', AL TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA

La corona d'espines. Autor: Josep Maria de Sagarra

Direcció: Xavier Albertí 

Sala Gran, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona

Intèrprets: Manel Barceló, Jan D. Casablancas, Jordi Domènech, Abel Folk, Oriol Genís, Àngels Gonyalons, Pau Oliver, Júlia Roch, Laia Valls, Rosa Vila, Roger Vilà.  

Solsona 1793, mentre a França degollaven Maria Antonieta i Lluís XVI, a la mansió del senyor de Bellpuig, s'ordia un casament de conveniència. Queda en no res quan es descobreix que la família d'un i de l'altra estan més pelats que una rata. Porta la corona d'espines una mare a qui han negat el dret de ser-ho davant de tothom. El seu fill està a punt de repetir la història. Passió, descoberta de la veritat. S'agraeix que hi hagi poc histrionisme en aquesta posada en escena austera, malgrat la portalada grandiloqüent prescindible. Hauria volgut gaudir del doll meravellós de la llengua de Sagarra. i... quina llàstima! m'he repetit durant les dues hores d'espectacle. Si a un lateral de la vuitena fila arribava amb prou feines (i no tinc cap dèficit d'audició), m'imagino com han patit els de les grades altes. Segurament es podrà copsar amb tota la plenitud en la gira per escenaris més recollits que el de la Sala Gran del TNC. 8/10

 Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre

* 

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'BURPEES', AL TEATRE AKADÈMIA

Burpees. Dramatúrgia i direcció: Miquel Mas Fiol   

Teatre Akadèmia, Barcelona

Bravo!, pels intèrprets Biel Montoro, Ann Perelló i Joan Sureda. Un jove que és víctima voluntària d'una estafa digital comparteix protagonisme amb un influencer dels múltiples que colonitzen les xarxes xocials i engalipen milers de seguidors obsedits per aconseguir un cos perfecte. Suposadament, saben com aconseguir fama i fortuna. S'explica també la realitat financera que s'amaga darrere la façana del personatge. L'espectacle alterna llengua i registres: l'espanyol fatxenda de l'influencer; el català estàndard de la relació de carrer i la ràdio; el català occidental d'Andorra i el català de les Illes.

7/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

EXPOSICIÓ 'WORLD PRESS PHOTO 2025'

Mahmoud Ajjour, nou anys, de Samar Abu Elouf
World Press Photo 2025 

Centre de Cultura Contemporània de Barcelona 

El retrat Mahmoud Ajjour, nou anys, (infant mutilat mentre fugia d’un atac israelià a Gaza) de la fotògrafa palestina Samar Abu Elouf per The New York Times, ha guanyat el World Press Photo de l’Any.  Es pot veure al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, a la vint-i-unena edició de la Mostra Internacional de Fotoperiodisme més reconeguda a escala mundial. Inclou 42 autors guanyadors dels 6 territoris en què el concurs divideix la participació global: Àfrica, Àsia-Pacífic i Oceania, Europa, Amèrica del Nord i Amèrica Central, Amèrica del Sud i Àsia Occidental, Central i del Sud. Mostra treballs, majoritàriament inèdits aquí, escollits per la seva qualitat visual i que ofereixen diversos punts de vista sobre l’actualitat. 

Els treballs guanyadors del concurs World Press Photo 2025, que representen esdeveniments i temàtiques del 2024, se centren en alguns dels problemes més urgents a què s’enfronta el món avui en política, qüestions de gènere, migració, conflictes i crisis climàtica. De les protestes a Kenya o El Salvador, a les devastadores guerres al Líban i Palestina, les múltiples cares de la crisi climàtica al Perú, Brasil o Filipines, o la persecució de la comunitat LGBTQI+ a Nigèria, entre molts altres temes. 

Els guardons d’enguany han reconegut el treball Les ombres ja tenen nom, del fotògraf barceloní Samuel Nacar, que ha rebut un premi en la categoria de reportatge gràfic de la regió Àsia Occidental, Central i del Sud. El projecte tracta sobre supervivents de les presons de Síria que relaten les tortures que van viure durant el règim de l'expresident Bashar al-Assad.  

Exposició oberta fins al 14 de desembre de 2025 

EXPOSICIÓ 'L'ART I LA CULTURA DE PANÀFRICA', AL MACBA

Projectar un planeta negre. L’art i la cultura de Panàfrica
Museu d'Art Contemporani de Barcelona.
Exposició oberta fins al 6 d'abril de 2026

Projectar un planeta negre. L’art i la cultura de Panàfrica és una mostra de prop de 500 peces d'un centenar d'artistes que analitza les manifestacions culturals del panafricanisme des dels anys vint del segle passat fins a l’actualitat. Tot i que el panafricanisme ha estat àmpliament reconegut com una força important en la història del món del segle xx, fins ara no s’havia programat una gran mostra que examinés aquest moviment en el camp de l’art i la cultura.

L'exposició pren com a punt de partida la data del primer Congrés Panafricà (1919) i explica el panafricanisme com un conjunt d’idees galvanitzants, de projeccions d’una altra visió d’un món que ha existit però que no s’ha explicat a través de formes d’art o bé no s’ha considerat prou rellevant en termes polítics.  

L'exposició ha estat comissarada per la directora del museu, Elvira Dyangani Ose, juntament amb Antawan Byrd, Adom Getachew i Matthew S. Witkovsky. S’exhibirà també a les tres altres institucions que han impulsat el projecte: Art Institute of Chicago en col·laboració amb dues institucions de referència més com són el Barbican Centre de Londres i el KANAL Centre Pompidou de Brussel·les.

SÈRIE 'ELS DINERS DELS ALTRES'

Els diners dels altres

[Alemany: Die Affäre Cum-Ex Danès: Andre folks penge)
Creador i productor:  Jan Schomburg   
Alemanya, Àustria, Dinamarca, 2025

Els diners dels altres és un thriller basat en el frau fiscal i l'escàndol polític que es va iniciar a Dinamarca i es va estendre a tot el món, a principi del segle XXI. Es va destapar el 2008 i va continuar fins al 2020.  CUM-EX, l'enrevessada estafa a les arques públiques més gran de la història d'Europa. La xarxa delictiva d'inversors, banquers i advocats va orquestrar una trama fraudulenta de 146.000 milions d’euros arreu d’Europa. Dues altes funcionàries van lluitar per posar-hi fi. El punt de partida de la sèrie és la investigació dels periodistes alemanys i danesos Oliver Schröm, Christian Salewski, Niels Fastrup i Thomas G. Svaneborg. La sèrie de ficció desenvolupa aquesta complexa història, tot i que no s'acaba d'entendre com va poder funcionar durant tants anys la xarxa delictiva dels bancs implicats en aquesta enginyeria financera.

Filmin. 8 capítols de 45 min. 8/10

 

PEL·LÍCULA D'ANIMACIÓ 'LA MERCADERIA MÉS BONICA'

La mercaderia més bonica  a plus precieuse des marchandises]
Música: Alexandre Desplat. Direcció: Michel Hazanavicius
França, 2024

Durant la Segunda Guerra Mundial, un pare d'una família jueva que és deportada amb tren al camp d'extermini d'Auschwitz,  llença des de la finestra una de les seves filles bessones de pocs dies, en un gest desesperat quan veu una persona al pas del comboi. El nadó cau al tou de neu i és rescatat immediatament per una parella de llenyataires que viuen miserablement. Adopten aquesta "mercaderia" preciosa i la seva vida i els que els envolten canvia per sempre. La història s'explica amb una narrativitat plena d'el·lipsis visuals, comptant amb el que sap l'espectador adult, com per exemple mostra una filera de fumeres fumejant com a metàfora de l'holocaust. Amb dibuixos animats, apropa la sordidesa del nazisme i a la desesperació dels que la van patir, de forma sobria, amb la poètica descarnada de la senzillesa.  

Filmin 10/10