La història que conté El beso de la mujer araña és molt potent. Dos presos, un de polític i l'altre una dona trans acusada de perversió de menors. A canvi de rebre menjar extra i llepolies, la dona trans ha d'aconseguir treure informació al polític i passar-la al carceller. Ho fa amb manyagueries de conveniència i la seducció acaba en traïció. I, encara bo pels espectadors que coneixem l'obra per les versions teatrals, pel musical o per la pel·lícula, perquè no hem estès ni una tercera part del text que diuen Eusebio Poncela i Igor Yebra. No sé si és l'acústica deficient del Teatre Goya, sobretot a les primeres files, on no s'hi projecta el so dels grans altaveus. Afegim-hi els buits a l'escenari per veure imatges projectades a les parets de la presó, sense els presos, desapareguts sense justificació. I el petó esperat de la 'mujer araña'... a les fosques! Una representació d'aquelles que fan patir per rònega. Fallida. 4/10
