 |
| Cartell de Nené (Marc A. Pérez Olivan) |
L'Ajuntament de Reus acaba de fer públic el cartell anunciador de les Festes de la Mare de Déu de Misericòrdia, quan encara no se sap si es podran celebrar tots els actes populars de carrer a causa de la pandèmia que no remet. Enguany s'ha encarregat a l'artista plàstic Marc A. Pérez Oliván (Mauritània, 1951). És un cartell de resolució clara del qual es podria fer una descripció ingènua: "inclou tres elements molt vinculats a la festa: els castells, l'àliga i els diables", com han dit ras i curt des de l'ajuntament. Però la immediatesa que arriba de la pintura té una lectura complexa que, com tota obra d'art, s'exposa a ser feta diferent per a cadascú que hi vulgui aprofundir.
I, com que el cartell m'ha atrapat a primer cop d'ull, m'hi poso. Veig contrastos de sentit entre elements. És de dia, segons indiquen les ombres, però en realitat és de nit pels focs que es veuen al cel blau fosc. Que més avall el cel sigui blau de dia no ens ha de confondre: és el fum dels coets i les traques. I, entre els dos espais, el títol amb lletres manuscrites marca de la casa. Sabem que el santuari es troba en un espai pla, però l'observem des de ben lluny, des d'un planeta vermell, potser, Mart. Al terra d'aquest planeta hi ha un element simbòlic que l'artista reparteix sempre en les seves pintures: les pedres, entrebancs del camí. En aquest cas, són moltes i de mida considerable. Així i tot, amb molta precaució, l'espai és transitable. Des d'aquí només es veu la punta que allotja les dues campanes anunciadores del santuari que surt embolcallat de dins d'un tou de natura verda. També és natura, però humanitzada, el xiprer de la dreta que, convertit en tradició, acull un enxaneta en el moment de fer l'aleta. A l'esquerra, culminant també un imaginat xiprer-castell, un diable empunya una carretilla. El bé i el mal. De fet, els xiprers són plantats als parterres de davant del santuari, però Pérez Oliván no els ha triat perquè sí, sinó per la simbologia del relligament còsmic de l'arbre. Podríem dir que són els dos únics elements transcendents del cartell. I, en primer terme, el cap de l'àliga amb una actitud ferrenya, no debades a Reus és el símbol de la resistència del poble, però amb un pom de quatre roses al bec, que per això estem de festa!