 |
| La zanja. Dramatúrgia, direcció i interpretació: Diego Lorca i Pako Merino. La Villarroel, Barcelona |
No és el conquistador espanyol Pizaro qui ara té l'encàrrec d'expotar una mina d'or a Choropampa, a la província de Chota, al nord del Perú, però la història es repeteix. Ara qui serà sacrificat a mans del seu poble no és Atahualpa, l'últim sobirà inca, però hi haurà una víctima. Ara no és el segle XVI i l'imperi espanyol es presenta sota altres formes, en aparença menys sanguinàries. «Hi haurà feina per a tothom, bé es poden tallar uns quants arbres», diu el representant de l'empresa explotadora mentre imagina camions carregats d'or. Un muntage despullat, amb elements escenogràfics que posen èmfasi en la misèria on un brillant duet de personatges expliquen veritats amb ironia i humor. Teatre de síntesi. Bravo, Diego Lorca i Pako Merino. 9/10