19 de febrer 2018

'EL TEMPS QUE ESTIGUEM JUNTS', A L'ESPAI LLIURE

El temps que estiguem junts. Dramat. i direcció: Pablo Messiez
Traducció: Marc Artigau. Espai Lliure, Barcelona
Dues realitats comparteixen un espai. No, no és això. Comparteixen el temps, però no són realitats parel·leles. Tampoc. Dues històries transcorren paral·leles al mateix espai, sense interferir-se (no queden els plats bruts de l'una a l'altra, ni res fa pensar a cap de les parts que existeixi l'altra), fins que... tatxan!, hi ha una escletxa i una protagonista de cada banda es comuniquen. ¿Són dues sensibilitats esmolades? ¿És espiritisme, potser? Tan complicat és d'explicar-ho, com d'articular-ho sobre l'escena, suposo. El resultat, en canvi, és nítid, fins i tot ens arriba l'energia al públic i poden arribar a creure'ns que és possible. Bravo, Pablo Messiez. Bravo, Kompanyia Lliure per aquesta joia rara.  8/10
  
Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre