31 de maig 2014

NINES DE DRAP A LA LLOTJA

Monika's. Nines de Drap, 2014
Són unes nines trapella, es diuen Mònika i les ha dissenyades la Isabel de «Nines de Drap». Els ulls amaguen una malesa, i una rialla burleta de poc fiar. Acaben de llegir el conte de La Rateta que escombrava l'escaleta i s'han dibuixat animalons i flors als vestits llisos de color crema. Ara s'han aturat un moment davant de la càmera, però aviat tornaran a pensar en quina una poden fer.  La lectura inspira.

Podem veure les nines Mònika (disponibles, també en kit)
i moltes altres nines creades per la Isabel, a la Sala d'Exposicions
de la Llotja de Reus. De l'1 al 10 de juny. 

Per saber-ne més: 



30 de maig 2014

RUTA DEL RECICLAR

"MIG BATEC"
és el títol de la instal·lació
que demà dissabte 31 de maig
 muntarà Fina Veciana
a la PLAÇA PRIM de Reus.
De les 5 de la tarda
fins al vespre.

És una obra que té a veure 
amb el VIDRE,
 els COLORS 
i la VIDA.

METAMORFOSIS, AL CCCB

Exposició de gran format: Metamorfosis,  al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) Visions fantàstiques de quatre cineastes: Starewitch (Moscou, 1882), Svankmajer (Praga, 1934) i els germans Quay (Pennsilvània, 1947).  S'hi mostren tècniques d'animació que generen il·lusió de vida. Consisteixen a filmar fotograma a fotograma, reproduint davant de la càmera els moviments. Animació d'objectes i figures en comptes de dibuixos. Homes que es transformen en bèsties,  laboratoris en els quals la matèria canvia d'estat, de color i de forma. Representacions oníriques.

Exposició oberta fins al 7 de setembre.



29 de maig 2014

EL ZOO DE VIDRE, AL GOYA

El zoo de vidre. Autor: Tennessee Williams.
Traducció: Emili Teixidor. Direcció: Josep M. Pou. 
Teatre Goya Cordorníu, Barcelona
Al teatre Goya tenim un clàssic contemporani que feia anys que no vèiem als escenaris de Barcelona: El zoo de vidre, l'obra més autobiogràfica de Tennessee Williams. Un valor afegit: la direcció acurada a càrrec de Josep Maria Pou, un mestre. Hi retrobem la societat immersa en la Gran Depressió, amb la perspectiva de la Segona Guerra Mundial. La mare (interpretada per Míriam Iscla, contundent) que, de jove, tenia disset pretendents als seus peus, tria un borratxí que l'abandona amb un fill (Dafnis Balduz, sobri, rotund) i una filla (Meritxell Calvo, imponent presència silenciosa) que té una lleu coixesa. La noia col·lecciona figuretes de vidre, objectes decoratius fràgils i inestables, com tota la família. La visita d'un amic del fill (Peter Vives, mesurat, efectiu) obre expectatives i les tanca amb una frase. Dues hores de bon teatre. 10/10


28 de maig 2014

MECANOSCRIT DEL SEGON ORIGEN, 40 ANYS

Enguany fa quaranta anys de la primera edició del Mecanoscrit del segon origen, de Manuel de Pedrolo, la novel·la més llegida de la literatura catalana del segle XX. Una obra èpica, que explica com sobreviuen una noia i un nen en un món de devastat. Antiracista, feminista, tracta sense tabús el tema de l'incest. Un milió d'exemplars venuts. És un llibre que llegeixen els adolescents sense que els el prescriguin els mestres. I continua agradant.
Pedrolo havia dit que si hagués sabut que només seria recordat per aquesta novel·la, no l'hauria escrita. Perquè, a veure, ¿qui llegeix algun llibre de la sèrie 'Temps obert' de Pedrolo? ¿Quins llibres seus es llegeixen als instituts i a les universitats del país? Va publicar més de cent títols  i, ara mateix, pocs en trobaríem disponibles a les llibreries. I és que, ni tan sols els títols de referència de l'autor, no s'han reeditat després de la seva mort.
Crític amb les institucions, marxista i independentista abans que fos moda dir-se'n. Ha estat un escriptor incòmode.
La Fundació Manuel de Pedrolo vol aprofitar aquest aniversari per reivindicar el llegat de Pedrolo. Han endegat una campanya de micromecenatge a través de Verkami per dur a terme el documental 'Manuel de Pedrolo, contra l'oblit', el mateix títol que les jornades acadèmiques dedicades aquest mes  a l'escriptor a la Universitat Pompeu Fabra. 
També és previst que s'estreni la versió cinematogràfica del Mecanoscrit del segon origen, que Bigas Luna, mort a l'abril, va deixar a mitges i que ha reprès el productor Carles Porta.

I jo, l'Alba, una mare de divuit anys, em vaig mirar en Mar, 
que plorava al bressol, i vaig pensar que tot just seria 
una dona de trenta quan ell en fes dotze. I en el fons
del meu cor vaig desitjar ferventment que fos tan precoç 
com en Dídac, el seu pare; si ho era, encara podria tenir 
uns quants fills del meu fill...
MANUEL DE PEDROLO. Mecanoscrit del segon origen

27 de maig 2014

FRONTERES, AL TNC

Fronteres
Autors: R. Spregelburd, Falk Richter i Lluïsa Cunillé
Sala Petita, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona.
L'obra Fronteres parteix d'un encàrrec que fa fer el director del Teatre Nacional a tres dramaturgs. N'han sortit tres obretes  fàtues, retòriques, prescindibles: Santa Cecília de Borja a Saragossa, de l'argentí Rafael Spregelburd, que també la dirigeix. Traduïda per Albert Arribas. Intèrprets: Roser Batalla, Jordi Boixaderas, Oriol Genís i Lina Lambert. Frontex, de l'alemany Falk Richter. Traducció d'Albert Tola. Intèrprets: Roser Batalla i Oriol Genís. Dirigida per Alícia Gorina. I Geografia, de Lluïsa Cunillé. Intèrprets: Jordi Boixaderas i Lina Lambert.  Dirigida per Xavier Martínez.
Tres peces que es van competència per saber quina és més avorrida. Els bregats intèrprets, salven els mobles com poden. 5/10


26 de maig 2014

12 ANYS D'ESCLAVITUD

12 Years a Slave (12 anys d'esclavitud), 2013
Direcció: Steve McQueen

El 2014 obté l'Oscar a la millor pel·lícula,  l'Oscar a la millor actriu secundària per Lupita Nyong'o i l'Oscar al millor guió adaptat per John Ridley. Basada en la biografia de Solomon Northup, un home negre lliure que va ser segrestat el 1841 a Washington  i venut com a esclau. Vivia a Saratoga Springs amb la seva dona i dos fills. Dos homes blancs li van oferir feina com a violinista a Washington. El droguen en un sopar. L'endemà, els dos homes ja no hi són i ell es troba en un calabós,  a punt per ser enviat al sud del país per ser venut com esclau. La pel·lícula mostra el recorregut de maltractes a les plantacions de cotó, d'un amo a l'altre,  i com se'n va sortir. Èpica històrica i dramàtica. Excepcional. 10/10 


23 de maig 2014

CRÒNICA GRÀFICA DE LA PRESENTACIÓ D'UN RIU QUE CREIX DE NIT

Vaig escriure la novel·la Un riu que creix de nit  en la solitud, 
s'ha donat a conèixer (11 de maig) en una presentació 
(multi) acompanyada a la Sala Gran de l'Ateneu de Duesaigües.

Vegeu-ne aquí la crònica:


Josep Llebaria, alcalde de Duesaigües, dóna la benvinguda a tothom
i obre l'acte. És l'autor de la càlida presentació escrita.

Jordi Agràs, director dels Serveis Territorials a Tarragona
del Departament de Cultura, en fa una presentació profunda i estimulant,
gens sentimentalista. Desperta l'interès de l'auditori amb detalls relacionats
 amb Duesaigües i altres aspectes de fons del relat.

Íngrid Braña i Eva Parisi, components del grup Repunxó,
fan una lectura dramatitzada de diversos fragments del llibre.
Quan tenen atrapat l'auditori, el deixen amb les ganes
de saber com continua l'aventura.
Passo revista al capítol d'agraïments:
A Montse Francisco, per creure en aquest relat; a Carmina Mauri,
lectora en prímicia de l'original. A Iolanda Salvadó, 
per les fotografies;  a Màrius Domingo de Pedro, pel pròleg;
a Jordi Agràs per la presentació;
a Josep Llebaria per donar impuls a la publicació.

Agraïment a l'artista plàstica Roser Auqué,
autora del mural que s'ha reproduït als punts de llibre.



Signo llibres amb una dedicatòria personalitzada  a cadascú.
M'agrada aixecar la vista i que no em calgui preguntar el nom. 
N'hi ha, però, que porten estudiat a qui el volen
dedicar: als fills i als néts.

Agraïment a l'equip de la Fira Muntànyum 2014,
amb l'alcalde Josep Llebaria al capdavant,
que  ha donat suport, d'una manera o d'una altra,
a la iniciativa de publicació d'Un riu que creix de nit.

Reportatge fotogràfic: 
Fany Alberich, Roser Auqué, Carmina Mauri,
Nati Mestre i Iolanda Salvadó.



22 de maig 2014

TIC, TAC, MERCÈ LLIMONA

La Biblioteca Xavier Benguerel (Avinguda Bogatell, 17, de Barcelona) presenta l'exposició TIC TAC, un homenatge que un col·lectiu de vint d'il·lustradors i il·lustradores fa a Mercè Llimona (Barcelona, 1914-1997), il·lustradora
especialitzada en literatura infantil, en el centenari del seu naixement. Tic Tac és el títol de l'àlbum il·lustrat que va publicar cap als anys 40. Narra gràficament el que fa una nena al llarg del dia.


21 de maig 2014

TAPIRÓ A ROMA I A TÀNGER

Núvia berber, de Josep Tapiró, 1896?
Aquarel·la sobre paper, 68,8 x 47,6 cm
Museu Nacional d'Art de Catalunya
M'impresiona el realisme virtuós dels retrats que va pintar l'aquarel·lista Josep Tapiró Baró (Reus 1836 - Tànger 1913). Tapiró va compartir els primers passos de formació acadèmica amb el seu coetani i convilatà Marià Fortuny. Com ell, es va instal·lar a Roma el 1862. Va descobrir Àfrica com a tema pictòric en un viatge que van fer junts a Tànger, el 1871. El 1877, s'hi estableix. La temàtica orientalista va tenir èxit entre els col·leccionistes anglosaxons.
La ciutat de Reus ha dedicat dues exposicions retrospectives en commemoració del centenari del pintor vuitcentista. De les dues exposicions,  la que fa referència a les obres de l'etapa africana, Tapiró, pintor de Tànger, es pot veure ampliada al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), fins al 14 de setembre. La titulada Tapiró,  pintor a Roma, es pot veure al Museu de Reus, fins a finals d'aquest mes.
Les seves obres es troben disperses per tot el món, en col·leccions privades i en museus. Només tres de les peces pertanyen a l'Institut Municipal de Museus de Reus, Núvia, Gnawi i Nens sota la porxada. El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) ha cedit l’obra Núvia berber, i el Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona l’aquarel·la Noia italiana.



20 de maig 2014

CURRAIÀ BLANC

Curraià blanc (Cephalanthera longifolia)
He fotografiat aquesta planteta en el camí vell de Duesaigües - l'Argentera, en un camí de cabra que fa cap a uns trossos abandonats. M'ajuda a buscar-ne informació Roser Auqué, artista plàstica i bona amiga, que fa temps  que recull en pintures miniaturistes la flora silvestre de Duesaigües. A la pàgina  «Flora Catalana» troba el muguet i, per a nosaltres que no tenim coneixements botànics, ens fa pensar que ja hem arribat al cap del carrer, però el fet que les campanetes no penjaven cap avall ens va fer dubtar que ho sigui.
A continuació, he demanat ajuda a Manel Casanova que gestiona la pàgina «Menuda Natura». De seguida respon i diu que li sembla que no és muguet, però que ho preguntaria a la plataforma ciutadana Biodiversitat Virtual. L'han identificada com a curraià blanc  (Cephalanthera longifolia) una espècie d’orquídia del sud d’Europa.
¿És una orquídia? He pensat en el blog especialitzat «Orquídies del Camp i la Conca de Barberà» del fotògraf naturalista Màrius Domingo de Pedro. Els exemplars de les orquídies que ell estudia i fotografia i les que li envien els seus amics són d'alt estànding. Aquest és humil i voluntariós de viure. Es fa estimar. I, a més, ara, quan hi parlem, podrem anomenar-la pel seu nom.

19 de maig 2014

VOCA PEOPLE

Voca People
Creació de Lior Kalfo i Shai Fishman

Teatre Victòria. Barcelona
La companyia consta de vuit cantants que fan d'orquesta i coral utilitzant exclusivament recursos orals. Procedeixen d'Israel encara que es presenten amb una imatge d'éssers d'un altre planeta. Treuen molta gent del públic cap a l'escenari, cosa que posa en compromís l'auditori. Interpreten fragments classificats en música clàssica, de cinema i d'estàndars internacionals de tots els temps. Han interpretat també diverses cançons que aquí es van fer populars en els Jocs Olímpics. Són vuit però fan tant de soroll que sembla que siguin un regiment.  8/10


18 de maig 2014

FLORS DE MIGDIA 2014

Flors de migdia (Lamprantus)
Fa el sol fort de mig maig. 
Les flors es baden per entomar-lo al nostre jardí de llicorella. 
Aprofitem aquest esclat d'alegria que dura quinze dies.

Per saber-ne més:

17 de maig 2014

EL JOC DE L'AMOR I DE L'ATZAR

El joc de l'amor i de l'atzar
Autor: Pierre de Marivaux. Traducció: Salvador Oliva
Direcció: Josep M. Flotats
Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona
Foto: David Ruano
Un Marivaux amb la traducció brillant de Salvador Oliva. De la posada en escena només interessa la llengua i  el treball actoral. Actors joves, però que han treballat força en sèries televisives i en escenaris. Direcció mil·limètrica de Flotats. La perfecció enjogassada. 10/10

16 de maig 2014

TOP MODEL, AL RAVAL

Top Model. Autor: Sergi Pompermayer
Direcció: Pep Cruz. Teatre del Raval, Barcelona
 Foto: © M. Segura


Comèdia transgressora. El mètode de la Fundació Max té per objectiu ajudar la gent a assumir la seva bellesa. Qui entabana l'auditori és un exguapo (interpretat per Pep Cruz, un dels grans actors tot terreny)  a qui han fet tota mena d'operacions quirúrgiques per ser lleig i no desentonar enmig de la resta dels mortals. Explica als voluntaris que fem de públic situacions surrealistes de les quals —suposadament— ha estat protagonista des que va néixer. Escenifiquen les accions dos còmplices (Jordi Coromina i Anna Azcona, àgils i efectius en tots els papers que hi representen). Un desenllaç sorprenent ens fa caure la bena dels ulls. 8/10



15 de maig 2014

DE JURATS I DE CONCURSOS LITERARIS


La cita:
 De jurats i de concursos literaris: experiències
Taula rodona a càrrec del col·lectiu «Reusenques de Lletres», 
representat en aquest acte per: Carme Andrade, Montse Farrés, 
Marta Magrinyà, Fina Masdéu i Dolors Vallverdú.

Òmnium Cultural (Raval Santa Anna) Reus
19:30 h


Per saber-ne més:

14 de maig 2014

'LOSERS', A LA VILLARROEL

Losers. Autora i directora: Marta Butchaca
La Villarroel, Barcelona. Foto: © David Ruano
L'actriu Alba Florejachs i l'actor Jordi Díaz són els intèrprets que han estrenat Losers (Perdedors), de Marta Buchaca. De ben segur que la dramaturga barcelonina pensava en aquests dos intèrprets mentre escrivia l'obra. Com un guant, ens la serveixen. Però també demostren que pot ser una obra adaptable a moltes parelles d'intèrprets. El què: A la recerca i captura de l'home o de la dona de la nostra vida. Losers té tots els números per ser una comèdia clàssica. 10/10 

 





13 de maig 2014

MARES! MATERNITAT A CRITS

Mares! Maternitat a crits. Versió: Guillem Clua
Director: Oriol Tarrasón
Teatre Condal, Barcelona. Foto: © David Ruan
L'obra Mares! Maternitat a crits parteix de la situació inicial de quatre dones que van de part. En sequències lineals anem veient actituds de diverses mares (interpretades per les actrius Lloll Bertran, Vanessa Segura, Sandra Monclús i Mireia Gubianas) des que tenen el nadó fins que el casen i es converteixen en sogres i finalment en àvies. El recorregut es presenta per mitjà de monòlegs molt ben enllaçats amb petites accions coreografiades. Però ¿i els pares de les criatures? També hi són, encara que només un tingui el protagonisme (l'actor Óscar Jarque) compartit amb un altre pare —absent— de la mateixa criatura. Un mostrari de famílies de totes les tipologies, que Guillem Clua ha adaptat amb referències d'aquí. Una obra propera perquè tothom s'hi veu representat ja sigui com a fill/a o com a pare/mare. 9/10

12 de maig 2014

LA DAMA DE LES CAMÈLIES

La dama de les Camèlies. Autor: Alexandre Dumas, fill
Traducció: Anna Soler Horta. Dramatúrgia: Sabine Dufrenoy
Direcció: Hermann Bonnín. La Seca Espai Brossa, Barcelona

Foto: © Kiko Piñol
M'agrada com l'actriu Nausicaa Bonnín encara els seus personatges, com hi posa carn, la veu, l'entusiasme. A La Dama de les Camèlies hi he d'afegir que m'agrada la seva rialla. D'una banda, la rialla descarada davant dels pretendents que ronden Marguerite Gautier, prostituta de luxe, i de l'altra, la rialla de dona malalta i lúcida quan la protagonista es troba en la intimitat. Una rialla de matisos que contagia tots els personatges que giravolten al seu entorn en una coreografia vibrant. M'emporto els moments màgics de la rialla de la Nausicaa Bonnín, agombolada per la resta de la companyia, per la dramatúrgia de la seva mare i la direcció del seu pare. Tots plegats es mereixen que cada dia puguin penjar el cartell de "Complet". 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre» 
 

11 de maig 2014

PERFORMANCE PER A 'UN RIU QUE CREIX DE NIT'


Vegeu aquí el programa  
Muntànyum 2014:

10 de maig 2014

PINTURA, LLAPIS, CARBÓ, SANGUINES...


Tallers de maig al Centre d'Art Cal Massó, de Reus
Per entrar en contacte amb diferents materials.  
 
Per a infants, a partir de 8 anys
 

09 de maig 2014

HOMENATGE A LA TENACITAT

Jordi Rabascall. Foto: © Noèlia Tarragó
En el marc de la Fira Muntànyum, el poble de 
Duesaigües fa un homenatge a Jordi Rabascall Rosselló, 
fundador del Museu de l'Avi. Un museu de titularitat
 privada, amb voluntat de servei públic.

Per saber-ne més:
MUSEU DE L'AVI


"M'han dit que sóc el drapaire del poble." Així comença el vídeo amb què els organitzadors de l'acte d'homenatge han sorprès Jordi Rabascall Rosselló. A la pantalla de la sala gran de l'Ateneu de Duesaigües, nens i nenes del poble expliquen els usos de diferents objectes del Museu de l'Avi. Un molinet de cafè, per exemple, serveix per posar-hi música que sona fent girar la palanqueta superior, una màquina d’escriure es reconverteix en piano per a uns i calculadora per a uns altres, una màquina que servia per trucar o el llum al qual es posa alguna cosa per encendre i l’endolles quan no tens llum... Un autèntic salt en el temps que omple de tendresa i de rialles la sala.

Mai vaig pensar que la meva dèria 
es convertiria en aquest espai de record, 
memòria i homenatge que és el Museu de l’Avi.
JORDI RABASCALL ROSSELLÓ

Informa de l'acte:
CARMINA MAURI MESTRE
cronista de la Fira Muntànyum 2014



08 de maig 2014

JORNADA D'EMPRENEDORS


Vegeu aquí el programa Muntànyum 2014:

07 de maig 2014

GUST DE CENDRA

Gust de cendra
Autor: Guillem Clua. Direcció Josep Sala
Sala Muntaner, Barcelona
Gust de Cendra del dramaturg barceloní Guillem Clua es va estrenar a Nova York el 2006. L'acció transcorre a Jerusalem i s'hi respira la tensió del conflicte bèl·lic entre Israel i Palestina: a l'hotel, als carrers, als llocs que la tradició marca com a sants, com ara el Mont de les Oliveres. Tres dels personatges són turistes novaiorquesos,  els altres personatges amb qui interactuen són activistes palestins: una cambrera i el noiet que li proporciona material explosiu. A l'escenari de la Sala Muntaner,  la paret mòbil, la il·luminació tenebrosa i el treball impecable dels intèrprets al servei d'un text potent creen una atmosfera de malfiança i d'ansietat. 9/10

¿QUÈ ESTÀ CUINANT LA NÚRIA FEIJOÓ?

Aquesta fotografia és d'un racó de la taula de treball de la il·lustradora Núria Feijoó. ¿Què està fent? Una premaqueta. ¿Una premaqueta de què? Endevineu-ho.

06 de maig 2014

NIT DEL VIATGE


RAIMON, PREMI D'HONOR


¿Qui m'hauria fet entendre Espriu? ¿Com hauria conegut el poema Veles e Vents? ¿Qui ens hauria recordat que qui perd els orígens perd identitat? ¿Qui ens hauria empès a dir no, quan calgués? Raimon. Raimon, (Ramon Pelegero Sanchis, Xàtiva, 1940),  Premi d'Honor de les Lletres Catalanes d'enguany. La divulgació de la poesia a través de molt més que música. El músic i poeta ha estat reconegut per la seva “trajectòria cultural i cívica” i per la “defensa de la unitat de la llengua”. Ja tocava.
Ara oferirà quatre recitals antològics al Palau de la Música. A banda de diversos instruments de corda i vent,  l'acompanyaran a l'escenari els cors de l'Escola Coral de l'Orfeó Català: Cor Mitjans, Cor de Noies, Cor Petits i Cor Jove. Una festa.

8 de maig el Cor Mitjans obrirà el recital amb D’un temps, d’un país i Jo vinc d’un silenci. 
9 de maig el Cor de Noies cantarà Parlant-me de tu i Veles e vents. 
10 de maig el Cor Petits obrirà  amb Si miraves l’aigua i Diguem no.
11 de maig el Cor Jove obrirà amb Al vent i Cançó de les mans

Escrivint i trencant, això sempre.
RAIMON 


05 de maig 2014

MUNTÀNYUM, EL TELÓ S'ALÇA

Duesaigües, camí del castell d'Escornalbou. Foto: © Paüls

El teló s'alça:
maduren les cireres
i tot va en dansa.



ELS FERÉSTECS, EN REPOSICIÓ


Els seguidors d'aquest blog s'hauran adonat que la temporada 2013-2014 barcelonina és plena de reposicions teatrals. Gairebé el cinquanta per cent del total.  Tornen les grans produccions i les petites peces de cambra i entremig tot el ventall d'espectacles de format divers que la temporada passada van tenir èxit. El motiu és la falta de pressupost per fer muntatges nous i també el fet objectiu que molts espectadors potencials es van quedar sense veure segons quines obres que van estar poc en cartellera. Tot hi ajuda. Ara han madurat en el boca-orella i elles soletes es fan la publicitat. Com passa, per exemple, amb l'obra Els feréstecs,  dirigida pel reusenc Lluís Pasqual. Tothom que l'hagi vista, us la recomanarà caient-li la bava. Teniu temps fins a l'1 de juny. Que no us passi de llarg.




04 de maig 2014

MUNTÀNYUM 2014, EL PROGRAMA

Vegeu el programa d'actes Muntànyum 2014
clicant la imatge:


Foto: © Carmina Mauri Mestre
Seixanta-un expositors de Catalunya, entre els quals, catorze de convidats de la Terra Alta, i dos de fora del Principat —un del País Basc i un altre de valencià— presentaran els seus productes i serveis a la Fira Muntànyum 2014. Llibres, guies, mapes, bicicletes, eines per Internet, GPS... s'hi faran tallers, exposicions, demostracions i debats. Tot un ventall d'activitats esportives i lúdiques per a totes les edats. A més, amb el Projecte Sender 1714, la fira forma part de les activitats de celebració del Tricentenari.
La comarca convidada, la Terra Alta,  presentarà els seus cellers i allotjaments rurals i oferirà tallers, tasts i un sopar popular amb els seus productes de gran qualitat.
Durant la presentació de Muntànyum, al Palau Bofarull de Reus,  van quedar paleses les grans expectatives que hi ha posades en la fira, i en la futura marca Duesaigües: com un element de promoció econòmica del territori, com a projecte estimulant i innovador en el món del turisme rural i de muntanya. Segons Jordi Foraster, coordinador de la fira, l’objectiu és arribar a ser una fira de referència per a tot el sector del turisme, la cultura i el món rural i de muntanya. I sobretot potenciar i dinamitzar la zona interior del Baix Camp.

Informa:
 CARMINA MAURI MESTRE
cronista de Muntànyum 2014