31 de gener 2013

CAMPANA BLAVA (IPOMOEA INDICA)

Ipomoea indica. Foto: © Paüls
Al jardí de cal Joan Xarroc, al marge que dóna a la carretera de Duesaigües a l'Argentera, hi ha una enfiladissa que es fa mirar per l'extensió que cobreix l'espectacular tapís.  És una Ipomoea indica i fa un entapissat de fulles lobulades d'un verd rutilant de les quals treuen el cap tot de campanes blaves, d'on pren el nom comú la planta: 'campaneta de jardí'. També se l'anomena, 'meravella' o 'ungles de bruixa'. No sé per què es relaciona amb ungles de bruixa, en canvi, suposo que es diu 'meravella' per la facilitat amb què s'estén i cobreix espais al jardí. Massa, perquè pot arribar a ser invasora.
Carretera Duesaigües-Argentera. Foto: © Paüls



Per saber-ne més:
Herbari Virtual
Ipomoea indica (Burm.) Merr.

30 de gener 2013

LES HORES ARRELEN AL MIGDIA

© Iolanda Salvadó
Desperta, primavera, de la sèrie «Vintage»
Les mans et regalimen melassa de la planta que has deixat plorant àmbar. En portes als cabells,  a la roba perfumada  d'arròs, a l'alè que t'envolta. Les fades han fet escampar la boira i ara hi ha una calma dolça i una llum que s'escola afilada entre els dits. Se sent música de violins, un gong o un crit ofegat, només, un eco que surt de l'herbassar veí. Les hores arrelen al migdia i sents una renaixença, un batec en cada cosa.

Text: © Lena Paüls
Foto: © Iolanda Salvadó 


29 de gener 2013

SET BLANCANEUS I UN NAN


Set blancaneus i un nan
Autor: Carles Cano
Il·lustracions: Núria Feijoó
Edicions del Bullent, 2013
Per a lectors a partir de 10 anys
El conte Set Blancaneus i un nan va obtenir el Premi Carmesina de Narrativa Infantil 2012. L'autor, Carles Cano (València, 1957), transgredeix el relat popular recollit pels germans Grimm que els lectors coneixen de petits, i en fa una versió sorneguera, maliciosa, per a lectors més avançats.

Amb un relat àgil i un llenguatge desimbolt, Cano explica que les set Blancaneus neixen trigèmines i quatrigèmines de dos parts successius. ¿On anirem a parar amb tantes princeses reunides i cap hereu per coronar?, remuga la reina. Per por d'altres naixements múltiples, el rei i la reina dormen en habitacions separades i, a partir d'aquest fet, el rei s'enfila literalment pels arbres. Hi rampa —com el baró d'Italo Calvino— i es desentén dels assumptes propis del càrrec.  Arriba al regne un nan en circumstàncies similars al moisès bíblic. Reina i consellers s'empesquen una versió oficial perquè el poble l'accepti com hereu providencial. El nan és un comerciant espavilat i es posa el rei a la butxaca, el mirall màgic informa la reina que hi ha algú més influent que ella. El fa emigrar al bosc, s'hi presenta amb la poma enverinada. I aquí comença el final feliç, lluny de la reina arrogant: Les exblancaneus emigren amb el nan a la seva república de comerciants, on es casen amb nois que fan oficis normals. Una delícia de conte cívic, en el qual l'autor mostra un cop més el domini del registre col·loquial de la llengua. Set Blancaneus i un nan és un text ideal per llegir en veu alta, sobretot si el diu un contacontes hàbil com el mateix escriptor.
© Núria Feijoó. Nadala 2012
Basada en Set blancaneus i un nan

La il·lustradora Núria Feijoó  hi ha posat les imatges gràfiques. Ha fet una interpretació caricaturesca de les Blancaneus i el seu entorn reial, sobretot de la tibada reina. Ha resolt amb una mirada poètica el personatge del nan, un comerciant humil que no sap com se'n sortirà de les urpes de la malvada reina.  Ha concretat la felicitat en els set fills mascles d'una de les exprinceses i el nan,  jugant amb qualsevol cosa al voltant d'una taula acollidora.
Un text reeixit, unes il·lustracions rodones, un conjunt ple de matisos i múltiples racons per a la reflexió. Una joia rara.


Núria Feijoó ha adaptat,  per a la nadala de 2012, la darrera il·lustració del conte, dedicada a Carles Cano, que es deleix per les botifarres de ceba. Vegeu al cistell de la dreta pomes d'or importades directament del jardí de les Hespèrides.

Tanque els ulls i evoque
 l’esclat de felicitat que m’envaïa
Els dies que en anar cap al menjador
Sentia l’oloreta d’aquelles meravelles
Sequetes i olioses de Xirivella.
CARLES CANO, fragment de Nadala, 2012

28 de gener 2013

RODAMOTS


 Estic subscrita a Rodamots i rebo els missatges Cada dia un mot, agrupats el divendres de cada setmana. El projecte va començar el 1999 i passa de vint mil subscriptors. L'artífex d'aquest regal diari és Jordi Palou (Barcelona, 1966), "amb l'ajut ocasional de rodamotaires convidats", diu. L'autor es defineix així: "Ha rodat pel món però no ha tornat al Born: viu a la terra de ningú que hi ha entre el Baix Penedès i l'Alt Camp. Traductor. També politòleg, però no n'exerceix: quina falta hi fa? Usuari del Bicing, víctima de Renfe i lector de Josep Pla, entre altres. No concedeix entrevistes ni va a collir bolets (espàrrecs sí, però). No ha escrit cap llibre, només uns quants articles de joventut, cartes, alguna postal, reclamacions (gènere en el qual excel·leix), SMS i llistes d'anar a comprar. Va treballar a la revista «El Jueves» fins que la direcció va decidir suprimir la seva secció, la menys valorada pels lectors (amb diferència)..."

Aquesta setmana a 'Cada dia un mot': Insults i desqualificacions.

27 de gener 2013

COSMÈTICA DE L'ENEMIC

Cosmètica de l'enemic. Autora: Amélie Nothomb
Dramatúrgia i traducció: Pablo Ley. Direcció: Magda Puyo
Sala Muntaner, Barcelona
Un home de negocis (versemblant Xavier Ripoll) llegeix un llibre a la sala d'espera d'un aeroport. Un espai públic, neutre. Se li acosta un altre home (al punt Lluís Soler), senzill i xarlatà, que l'incomoda. En principi és una situació realista, però a mesura que aquest home que no porta equipatge parla va envoltant l'altre d'intriga. Sap massa coses, coneix massa bé l'interlocutor. ¿Potser és ell mateix o fruit de la imaginació turmentada del viatger? Traducció excel·lent, escenografia simple i efectiva i una direcció que treu el millor dels dos intèrprets per a un text introspectiu ple de matisos. 10/10


26 de gener 2013

VICKY PEÑA, AL DICCIONARI

El diccionario
Autor: Manuel Calzada Pérez
Direcció: José Carlos Plaza
Teatre Romea, Barcelona
Al teatre Romea, l'actriu Vicky Peña interpreta María Moliner (Paniza, Saragossa, 1900 - Madrid, 1981), autora del Diccionario del Uso del Español. L'obra fa un recorregut per la vida d'aquesta bibliotecària i filòloga que va patir la depuració  després de la guerra civil i que va ser proposada per ocupar un lloc a l'Academia de la Lengua Española. L'acció se situa en l'època que s'adona que li falla la memòria. Envoltada de fitxers amb entrades de paraules, s'obsessiona per acabar la seva obra a mesura que es va degradant intel·lectualment. Els espectadors sortim d'aquesta obra parlant dels estralls de l'Alzheimer (en l'obra no es diu ni una sola vegada el nom d'aquesta malaltia) i dels avis coneguts que la pateixen. Un aplaudiment especial per a Vicky Peña, que en fa un personatge subtil, càlid. 10/10



25 de gener 2013

ADREÇA DESCONEGUDA

Adreça desconeguda
Autora: Kathrine Kressmann Taylor
Traducció: Ernest Riera. Direcció: Lluís Homar
La Villarroel, Barcelona
Havíem vist Adreça desconeguda interpretada per Ramon Madaula i Jordi Bosch. Un plaer per la paraula ben dita per dos primeres figures de l'escena catalana. Ara el renovem amb Lluís Homar i Eduard Fernández. Amb un moviment escènic mínim, aquesta obra epistolar, basada en la novel·la de Kathrine Kressmann Taylor, fa avançar l'acció a través de les cartes que es creuen dos amics, socis d'una galeria d'art: Max Eisenstein, jueu nord-americà (Eduard Fernández) i Martin Schulse, alemany (Lluís Homar).  Schulse torna al seu país i els dos amics es comprometen a continuar l'amistat.  1933: Adolf Hitler arriba al poder. En un crescendo argumental, carta darrere carta, veiem com els dos amics van divergint intel·lectualment i ideològica. Desenllaç: la traïció del botxí i la venjança de la víctima. Una lliçó d'història. 10/10


24 de gener 2013

BLACKBIRD

Blackbird
Autor: David Harrower. Traducció: Júlia Ibarz.
Direcció: Lluís Pasqual.
Teatre Lliure de Gràcia, Barcelona
Llums de la sala oberts. Duel entre Una i Ray (dúctils i contundents Bea Segura i Jordi Bosch), després de quinze anys de separació. Amb el que es retreuen i el que callen, els espectadors reconstruïm la història d'aquesta parella profundament ferida. Intuïm que els faltava aquest encontre perquè tots dos poguessin tornar a volar. Es van enamorar quan ella tenia 12 anys i ell 40. S'escapaven. Un malentès va portar a l'home a la presó i a la nena a carregar uns fets que no ha assumit malgrat les sessions amb psiquiatres a què l'han sotmesa. No s'havien vist mai més, ell s'ha canviat el nom i ella l'ha descobert fotografiat a la contraportada d'una revista. L'ha buscat i l'ha trobat. Ara, en el soterrani del magatzem on ell treballa, ella el punxa, ell s'esvera que aquest encontre no li torni a trastocar la vida. Ja ha pagat pel que va fer i vol passar pàgina.
"¿Amb quantes nenes de dotze anys te'n vas anar al llit, Ray?" Ray assegura que no és pederasta, que mai més s'ha mirat cap altra criatura amb intencions sexuals. La noia està a punt de creure-s'ho. Però, una persona entra en escena. El dubte. 10/10


23 de gener 2013

TIME OUT, 5 ANYS

Portada de la Revista «Time Out», 5 anys

Sumari de la Revista «Time Out», núm. 252

22 de gener 2013

PEDRITO NO ÉS MORT, ÉS A L'APOLO

No estoy muerto, estoy en el Apolo
Autor i intèrpret: Pedro Ruiz
Teatre Apolo, Barcelona

El xòuman Pedro Ruiz en directe. No estoy muerto, estoy en el Apolo és un espectacle de dues hores amb monòlegs, imitacions, cançons combinades amb projeccions. Dues hores sense entreacte on Pedrito mostra la seva excel·lent forma física i la mordacitat contra el poder —qualsevol poder—. Hiperbòlic com sempre, amb els seus moments tendres, diu veritats descomunals. Amb  paraules gruixudes. Fins i tot "obliga" el públic a pronunciar-les com a catarsi. I aprofita per posar en evidència la nostra fragilitat quan, com gossets ensinistrats, fem el que ens mana des de la superioritat que dóna —li concedim, en tot cas— el micròfon. Denuncia així el poder dels mitjans de comunicació de masses. En aquest espectacle, més que en cap altre dels que he vist de l'artista, la majoria de referents m'han sonat llunyans, rancis, com si vinguessin d'una altra galàxia. 8/10

21 de gener 2013

EL CÀNTIR TRENCAT

El càntir trencat
Autor: Heinrich von Kleist. Traducció: Feliu Formosa
Dramatúrgia i direcció: Víctor Álvaro
Almeria Teatre, Barcelona
Metàfora del càntir trencat explicada des d'una obra còmica que posa  de manifest —jugant, jugant— un sistema judicial corrupte. Els espectadors sabem qui ha trencat el càntir, però els habitants  d'un poblet dels Països Baixos implicats en l'assumpte ho han de descobrir. El jutge (magnífic Víctor Àlvaro) se sent acorralat per la seva mentida i acaba malament. Maquillatge fringe i gestualitat pròpia del gènere, en el qual la Companyia Gataro excel·leix (vegeu el comentari d'El casament dels petitburgesos) 9/10


20 de gener 2013

RAPUNZEL, AL TEATRE GUASCH

Rapunzel
Basat en el conte dels Germans Grimm
Adaptació i direcció: Albert Doz
Guasch Teatre, Barcelona
Espectacle recomanat a partir de 3 anys
Als petits que han anat a veure l'espectacle al Guasch Teatre els costa una mica de pronunciar el nom de la nena raptada, però s'hi esforcen: Rapunzel. La nena en qüestió, quan comença l'obra, encara no ha nascut. El pare encara no ha robat raves de l'hort de la bruixa que la família té per veïna. A la segona part, la nena ja és una noia bonica i amb la cabellera tan llarga que serveix perquè s'enfili l'estimat a la torre on està captiva. I l'estimat és un príncep, esclar. Un ball al palau reial canvia les coses.  Pim pam. 7/10


19 de gener 2013

PINOTXO MUSICAL

Pinotxo, de Carlo Collodi
Direcció: Julià Farràs. Música: Manu Guix
Jove Teatre Regina, Barcelona
Espectacle recomanat a partir de 3 anys
Pinotxo, un conte moralitzant, explicat de forma actualizada en un musical. La història comença al terrat d'una família en hores de butxaques buides. Celebren el 10è aniversari del nen de la casa, un nen dèspota que rebutja el regal dels avis i no valora el regal fet artesanalment pel seu pare, que és fuster: un titella que representa Pinotxo. Exigeix de totes passades un objecte car i com que no el poden complaure, es posa a rodar enrabiat amb el seu patinet. Rellisca i cau. Durant el temps que està inconscient, viurà les aventures del personatge del conte i aprendrà conceptes com el respecte, l'amistat i la responsabilitat. El conjunt és un espectacle de guió acurat i de presentació treballada de vestuari i de coreografia. Destaquen del muntatge  les composicions musicals de Manu Guix, molt ben interpretades. 9/10


18 de gener 2013

HOMENATGE A FRANCESC PUJOLS

La tardor barcelonina, de Francesc Pujols
Adaptació i direcció: Fèlix Pons
La Seca, Espai Brossa, de Barcelona

El muntatge La tardor barcelonina commemora el 50 aniversari de la mort de l'escriptor i filòsof català Francesc Pujols (Barcelona, 1882- Martorell, 1962). Surrealisme per parlar de la impossibilitat de l'amor, del suïcidi latent i del fet de ser català. Un text que es presenta combinant arts plàstiques i arts escèniques en una performance de tipus didàctic. En un espai tan reduït com la Sala Leopoldo Fregoli de La Seca, sembla que l'actor (creïble, esplèndid Fèlix Pons) i el guitarrista (músic virtuós Jordi Busquets) expliquin dins del vagó d'un tren qualsevol aquesta història de l'home que crema la masia amb l'estimada a dins i s'escapa vestit de dona. Un text escrit el 1907, absolutament actual. 9/10

Francesc Pujols era, és i serà 
l'emperador trajà de la filosofia

SALVADOR DALÍ
Llegiu-ne una crítica més completa a «Clip de Teatre»

17 de gener 2013

BONETER DEL JAPÓ, ELS FRUITS

Foto: © Paüls
Fruits d'hivern (no comestibles) que il·luminen amb puntets vermells les tanques de boneters del Japó del nostre jardí de llicorella, al refugi de La Vinyeta.

Llegiu en aquest mateix blog:

16 de gener 2013

LES NOTES DE JONATHAN LARSON

Over the moon. La vida amb les notes de Jonathan Larson
Adaptació i direcció: David Pintó. Direcció musical: Xavier Torras.
Almeria Teatre, Barcelona
Hem tingut la sensació d'estar veient un musical que portarà cua: Over the moon. La vida amb les notes de Jonathan Larson. Un pianista en directe (Xavier Torras), cançons impecablement interpretades per quatre cantants que també són actors i actrius, tots joves i experimentats en musicals d'èxit (Ivan Labanda, Elena Gadel, Patricia Paisal i Víctor Estévez). Temes del compositor i autor teatral nord-americà, Jonathan Larson (Nova York, 1960 - 1996), conegut sobretot per Rent,  musical dut al cinema. Aplaudiments entusiastes. 10/10 

Llegiu-ne una crítica més completa a «Clip de Teatre»
 
 

15 de gener 2013

LA GEGANTA ELA, LES DENTS PLANTADES

La geganta Ela, Edicions del Pirata
Il·lustració: © Núria Feijoó
Una altra alegria, de la mà del conte La geganta Ela: la il·lustradora Núria Feijoó m'ha regalat l'esbós d'un dels dibuixos que va fer per a Edicions del Pirata. El dibuix representa la geganta Ela, encara convalescent de la caiguda, i les dues nenes bessones que acaben de plantar les dents de la geganta i les reguen. Si arrelen, trencaran el malefici i la geganta deixarà de créixer per sempre més. El dibuix està fet amb llapis sobre paper bíblia i és l'esbós que després va fer servir per acolorir-lo amb Photoshop.
 A la sessió de contacontes a la Vinyeta, les encarregades d'interpretar les bessones que plantaven les dents van ser la Mariona R. F. i l'Estel de H. G.

Vegeu els vídeos del conte explicat per l'autora:
HI HAVIA UNA VEGADA... LA GEGANTA ELA



14 de gener 2013

VERONESE A PARTIR DE 'LA GAVINA'

Los hijos se han dormido. Versió i direcció Daniel Veronese
Teatre Lliure, de Montjuïc, Barcelona
Los hijos se han dormido és el darrer espectacle signat pel director de teatre Daniel Veronese que hem pogut veure al Teatre Lliure de Montjuïc. Versiona La gavina d'Anton Txèkhov, aquesta vegada sense els intèrprets de la companyia argentina. Faig notar aquest fet perquè, tot i que la deconstrucció del text original i el moviment a escena són Veronese pur, l'espectacle  té poc de la frescor dels espectacles que havíem vist d'aquest autor i director. Ara hem estat espectadors d'una història poc entenedora explicada per uns personatges desdibuixats que només aconsegueixen commoure'ns a l'escena final, en el monòleg de Nina.  6/10


13 de gener 2013

ANNA LIZARAN, GRÀCIES


Tràiler de l'obra Agost, (al TNC)
l'última interpretació de l'actriu Anna Lizaran.
 
Llegiu l'apunt ADÉU A ANNA LIZARAN
del blog «Clip de Teatre»

 
 

12 de gener 2013

ESTRIPANT PAPER


Aquest vídeo m'ha fet saltar les llàgrimes de tant riure. M'he afegit als 52 milions de visitants que han vist aquesta criatura rient mentre un home adult li va esqueixant trossets d'un foli de paper. L'infant és un nadiu digital, esclar.

Esquinçà el llibre en tres trossos, 
el llençà a les brases i hi posà més llenya.
PATRÍCIA HIGHSMITH, L'equívoc

11 de gener 2013

SISPLAU, ESCLAR

Article publicat al diari «Ara», 9-1-2013
Elegia a 'sisservit' és un article ben argumentat del lingüista i escriptor Albert Pla Nualart, on  justifica la contracció i aglutinament de 'sisservit', una fórmula de tancament de conversa en el context dels comerços que està en procés de desús.   Pla Nualart comenta altres casos de contracció i d'aglutinament de paraules, com per exemple, 'sisplau', que ja fa anys que està introduït a la llengua escrita, i hi afegeix que ancorar-lo en la forma arcaica, deixaria pas a per favor. I, esclar, 'esclar' un ús que atura l'avançada de la forma adverbial clar. Si s'ha aconseguit amb vostra mercè (vostè) i amb a Déu (adéu), sisplau...

10 de gener 2013

CAPS BLANCS (LOBULARIA MARITIMA)

Mata de caps blancs (Lobularia maritima)
F
oto: Paüls
Sota els nostres ametllers, hi creix en abundància una planta de flors blanques petitones que fan olor de mel, una herba humil, amb tants noms com per parar un tren.
El nom més popular és caps blancs. També se la coneix com a herba pixanera perquè una de les propietats curatives que se li coneixen, però que rarament ara algú empra, és com a diürètica. Té noms poètics com salivetes del Bon Jesús, llagrimetes, sempreenflor, xuclamel... Devien ser uns pagesos empipats els qui van popularitzar escopinada del dimoni, un nom amb el qual no estarien d'acord els gafarrons (Serinus serinus), uns moixons que s'alimenten amb les llavors d'aquesta planta tan resistent a totes les temperatures, a tots els vents. Ens hi assemblem.

Per saber-ne més i veure'n fotos espectaculars:
LOBULARIA MARITIMA, al blog «Menuda natura»

09 de gener 2013

OÙ SONT LES OISSEAUX

© Marc Pérez Oliván
Où sont les oiseaux, tela, 70 x 50

Tens casa a la intempèrie i guaites cap enfora, al recer d'una tanca de fusta resseca. Des d'allí evoques un escenari oníric, polisèmic. Trames un instant imaginari sobre dunes i retalls de mar on et jugues el rumb. Acaben de passar tres mags sobre camells i et sobreviu a la retina la innocència aturada en un calze que havia estat de fruites carnoses. Parsifal ha deixat anar els coixins de plomes de cigne, mentre reconstrueix el vol d'un avió de paper incautat en una plaça de pessebre. No es mou ni un bri d'aire en aquest desert i, malgrat tot, hi ha qui s'hi enlaira serè, lliure.

Text: © Lena Paüls
Imatge: © Marc Pérez Oliván


06 de gener 2013

¿QUI EREN ELS REIS MAGS?

Ravenna. Mosaic de Sant'Apollinare Nuovo, s. VI

¿Qui eren Melcior, Gaspar i Baltasar?

05 de gener 2013

AIGUA DEL CARME, UN LICOR D'ALTA GRADUACIÓ


Aquesta nit no la passarem en blanc. Dormirem com a socs. Com cada any, els Reixos només deixaran una ampolleta de 200 ml d'Aigua del Carme al nostre balcó, tot i que a la carta hem fet diverses peticions i hem desplegat tot l'enginy a inventar-nos autoelogis.  No ens creuen.
Sembla que la història d'aquest tranquil·litzant natural es remunta al segle XVII, i neix a París en un convent de carmelitans descalços. La fórmula ara és un secret industrial, és clar, i l'etiqueta només diu que té com a components la tarongina, la llimona, l'arrel d'angèlica, la canyella, el gira-sol, la nou moscada i el coriandre.
Aquesta nit no la passarem en blanc, ens prendrem la darrera cullerada de l'ampolleta de l'any passat barrejada amb un dit d'aigua i sucre. Ni tan sols sentirem els Reixos quan s'enfilin a la barana. 

04 de gener 2013

EL PARAL·LEL 1894-1939

L'avinguda del Paral·lel de Barcelona va concentrar, durant les primeres dècades del segle XX, més locals d'espectacle que en cap altre lloc del món. El 75% de l'avinguda tenia un ús escènic de tipus popular. Espais de transgressió, termòmetre polític i social, espectacles, identitat proletària, ara, en documents gràfics a l'exposició El Paral·lel 1894-1939. Barcelona i l'espectacle de la modernitat, al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB).
Una gran mostra documentada amb exquisidesa, on es poden veure obres d'art originals (Picaso, Opisso, Casas, Nonell), amb un recorregut molt ben resolt visualment, per gaudir-la durant una hora i mitja, pel cap baix.


Entrada lliure amb la targeta de Biblioteques de la Diputació.
Exposició oberta fins al 24 de febrer de 2013.



Recomano la «Ruta dels teatres», 30 minuts a peu


03 de gener 2013

MARIÀ FORTUNY TEATRALITZAT

Enguany es commemora el 175 aniversari del naixement de Marià Fortuny Marsal, el pintor reusenc més universal. Dins les activitats de l'Any Fortuny, avui la cita és una visita teatralitzada guiada per diversos espais de la ciutat relacionats amb l'artista: la casa natal, situada al número 36 del raval de Robuster, les Peixateries Velles i el vestíbul de l'Ajuntament. La ruta acabarà a la Prioral de Sant Pere després de fer una pinzellada per alguns dels moments més significatius de la vida de l'artista reusenc.

Organitza: Ajuntament de Reus
Intèrprets: Actors del Bravium Teatre
Sessions: 18 h i 20 h
Sortida: Casa Boella, Reus, raval de Robuster, 36
Activitat gratuïta (no cal inscripció prèvia)

Per saber-ne més:


02 de gener 2013

NATURAL, NATURAL


Plaers a la dutxa per Reis, per l'endemà, per...
Comandes: 659823586 (Montse)
rabascalls@hotmail.com 

Per saber-ne més:
ESPONGES NATURALS

 

01 de gener 2013

2013: ANY ESPRIU


Ara digueu:
Ens mantindrem fidels per sempre més
al servei d'aquest poble.
SALVADOR ESPRIU. Inici de càntic en el Temple