Del psiquiatra reusenc Francesc Tosquelles (Reus, 1912 - Granges d’Òlt, 1994) només sabia de lluny que havia revolucionat les pràctiques mèdiques d'institucions psiquiàtriques. Vaig intentar entendre, infructusament, el llibre Funció poètica i psicoteràpia: una lectura de "In memoriam" de Gabriel Ferrater, que l'Institut Pere Mata de Reus va publicar el 1985. Ara, en sé alguna cosa més, a partir de l'exposició divulgativa, «Francesc Tosquelles. Com una màquina de cosir en un camp de blat», que posa en context la seva personalitat, l’obra i l’entorn polític i artístic.
Tosquelles es va formar en l’experiència política i cultural de la Mancomunitat de Catalunya i la República. Després de lluitar al Front d’Aragó i a Extremadura durant la Guerra Civil, es va haver d’exiliar a França l’any 1939. Des del camp de concentració de Sètfonts i, sobretot, a l’hospital psiquiàtric de Saint-Alban (França), va obrir la institució psiquiàtrica a multitud de pràctiques artístiques, fomentant així el vincle social dels malalts i humanitzant la vida de milers de pacients. Va ser pioner a introduir tasques d’autogestió, comissions i clubs de malalts; formació per als cuidadors; experiments amb el teatre, el cinema i l’escriptura; creació de periòdics murals i diaris interns; introducció d’impremtes o tallers d’ergoteràpia.
 |