«Aquest treball esclata de bellesa i de sensualitat.
I constitueix un bàlsam i un regal per als nostres
temps convulsos»
Carme Andrade, pròleg a Estimo la dona que sóc: #mestimo
I constitueix un bàlsam i un regal per als nostres
temps convulsos»
Carme Andrade, pròleg a Estimo la dona que sóc: #mestimo
L'artista plàstica reusenca Fina Veciana va iniciar el projecte Estimo la dona que sóc: #mestimo el 8 de març, en el Dia Internacional de la Dona i es posava de fita Sant Jordi per pintar cada dia una obra que donés relleu a una peculiaritat femenina. Començava així una col·lecció de trenta-sis peces de petit format (20 x 20 cm) en les quals es podien veure representades dones diferents en la seva complexitat.
La primera de les obres em va suggerir paraules i la segona i la tercera. A la quarta em vaig encallar i vaig estar a punt de deixar-ho córrer. La Fina tampoc no compliria el seu propòsit, em vaig dir. Però, contradint el meu pronòstic, al cinquè dia va publicar a Instagram la cinquena pintura i al sisè, la sisena. Quan va arribar als setze quadres vaig entendre que Veciana anava a totes. No necessitava el meu suport creatiu, però crec que li va agradar saber que els seus quadres invitaven algú —al mateix ritme que ella els creava— a fer-ne una lectura personal.
En acabar la col·lecció vam posar en comú el que la Fina volia expressar en cada quadre i la meva interpretació, moltes vegades només esbossada en una idea. Vam demanar a la Carme Andrade unes paraules d'introducció i la seva generositat ens va regalar un pròleg deliciós, amb més suggeriments que tots els de les proses del llibre reunits.
El procés artesanal de digitalització d'imatges i textos acostuma a ser laboriós. Títols de crèdit, biografies, tria de les lletres, del cos, de la disposició dels elements en l'espai... I fins que no en vam quedar satisfetes, els minuts de treball sobre el document s'anaven comptant per milers. A finals de juliol fèiem la publicació digital (ISSUU).
I finalment, un comentari ortogràfic del títol. 'Soc' és un dels monosíl·labs diacrítics fixats per Fabra i sacrificats per l'Institut d'Estudis Catalans. La Fina Veciana el va conservar conscientment al títol. I la filòloga que s'ha fet seva aquesta col·lecció en primícia, és a dir una servidora, ho considera un senyal de rebel·lia. Si tinc a casa dotze mil llibres en paper amb ortografia prediacríticsalcanyet, no vindrà d'un a la xarxa.
La publicació digital ha reposat durant l'agost en dies de calor extrema i ara, l'1 de setembre es presentarà en societat a Montbriart 2018 (Montbrió del Camp), en una performance que combinarà projecció, dansa i recital. En continuarem parlant.