LA NIT DELS MUSEUS 2024

 
Accediu a la programació 2024

Festa multitudinària de la cultura. A Barcelona la Nit dels Museus té tan bona acollida per la ciutadania que ni el museu més remot i desconegut no s'escapa de les cues quilomètriques. Per això, recomano fer reserva, en els casos que es pugui fer. Per als que fem un seguiment de les exposicions temporals i de les activitats que programen tot l'any els museus, si no hem aconseguit reserva prèvia, més val anar a passejar pels voltants d'algun de la setantena llarga de museus de la ciutat i meravellar-nos de l'interès concentrat en unes hores i preguntar-nos per què no es programen  'Nits' com aquesta dotze vegades l'any. 

'SUSANNE VALADON. UNA EPOPEIA MODERNA', AL MNAC

© Suzanne Valadon. L'habitació blava, 1923.

Exposició organitzada pel Museu Nacional d'Art de Catalunya que revisa la figura de l'artista Suzanne Valadon (1865-1938), en col·laboració amb el Centre Pompidou-Metz i el Musée d’Art de Nantes.
A inicis del segle XX, al París de la Belle Époque, Suzanne Valadon va ser model de pintors des dels quinze anys i pocs artistes amb qui treballava sabien que també pintava. Degas va ser qui més es va adonar del seu talent com a dibuixant, pintora i gravadora. Va practicar tots els gèneres, des del retrat i el nu fins a la natura morta i el paisatge.

La mostra reuneix  més d’un centenar d’obres, de les quals 48 només es poden veure a Barcelona: olis sobre tela i cartró, dibuixos i gravats, escultures en guix i bronze, així com documentació que permet tenir una visió retrospectiva i contextualitzada de la trajectòria d’una dona artista que va tenir un paper rellevant al París de les avantguardes, durant els anys 1910 a 1930. Aquesta visió es complementa amb obres d’artistes coetanis, francesos i catalans, que donen una bona idea de la riquesa de l’ambient artístic de l’època, alhora que s’expliquen les múltiples interaccions que es produïen en els ambients d’avantguarda i la conquesta social de l’estatut d’artista per part d’una dona, en un context competitiu masculí.
Oberta fins a l'1 de setembre

'BARBA-ROSSA', AL CENTRE DE LES ARTS LLIURES

Barba-rossa, a partir de la novel·la de Joan Pons

Adaptació i dramatúrgia: Clara del Ruste i Sergi Marí

Direcció: Sergi Marí. Cia. La Trup

Centre de les Arts Lliures, Barcelona - Fundació Joan Brossa

Adaptació de Barba-rossa, novel·la històrica de Joan Pons (Ferreries, Menorca, 1960), situada a la Menorca del segle XVI, en l'epoca que el pirata turc Barba-rossa (malnom de Khair ed-Din Paixà) feia incursions al port de Maó, després d'haver assolat tota la costa mediterrània amb assassinats i saquejos. A la versió teatral s'hi recreen els fets de 1535, quan el corsari havia estat derrotat a Tunis el per les hosts de Carles I. Maó es va trobar indefensa entre dos focs i va ser objecte de malvesats per les dues bandes.

La companyia La Trup narra els fets com si d'un conte es tractés, a partir de l'experiència de Roger Genestar, un criador d'ocells visionari, enamorat d'una de les esclaves de Barba-rossa. Per aconseguir-la viatja per tota la costa Mediterrània i arriba a conèixer el corsari sanginari. Amb una posada en escena austera, utilitzant attrezzo que els personatges treuen d'uns muntets de deixalles situats a banda i banda de l'escenari. Són restes de naufragis, l'element més vistós i funcional de les quals és un gran tronc que representa el cavall que encaterinarà definitivament el pirata.

En una assemblea, cinc prohoms de l'illa s'ofereixen a Roger Genestar per emprendre l'envestida contra Barba-rossa. "Jo som..." A la penombra de la sala, em va tocar posar-me a la pell d'un dels personatges. 8/10   

Llegiu-ne la crítiva d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'LLEGAT', AL TEATRE AKADÈMIA

El llegat. Autor: Daniel J. Meyer

Direcció: Montse Rodríguez Clusella. Teatre Akadèmia

Brillen a Llegat els intèrprets Àngels Gonyalons, Pau Oliver i Marc Pociello. La història es va desgranant a mesura que la Clara, la mare empresària, va sincerant-se amb l'Oriol, el fill consentit i màniga ampla que té encontres sexuals amb desconeguts. Durant anys, mare i fill han viscut en diferents ciutats atenent els negocis materns. Ara la mare s'ha venut el darrer habitatge que semblava estable i empeny el fill a compartir plegats un tour, deixant-ho tot enrere. Si aquesta mare és interpretada per Àngels Gonyalons, qui en conegui la trajectòria ja es pot imaginar el seu personatge resolutiu i sobreeixint d'energia amb mil matisos. I el gir de guió: la road movie de mare i fill té un altre objectiu —que el títol ja avança— a més de conèixer-se millor i gaudir plegats de les atraccions de Port Aventura. Desenllaç i epíleg tendrament arrodonits.  9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'AMNÈSIA', AL TEATRE NACIONAL

Amnèsia. Autor i director: Nelson Valente

Traducció: Joan Negrié

Sala Petita, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona

Àmnèsia és un espectacle de realisme social en format de quadre de costums. El Marcel i l'Eulàlia són germans i, amb les respectives parelles, es troben de visita a la casa pairal on viu la mare vídua i la Grisela, la germana gran. Fa mesos que no s'hi han acostat i no saben que la mare està afectada per demència senil galopant o Alzheimer, potser.   En un preàmbul de presentació una mica llarg sabem la situació de cadascú, tret de quin peu calça la Griselda (no cal, de fet, ja veiem que és l'escarràs de la casa) que té més conversa amb els gats que no pas amb els nouvinguts. I apareix la mare, la senyora Josefina. I en diu de sonades. I riem, fins que arriba l'explosió de sentiments i les veritats es diuen en veu alta.  La Griselda es mereix recuperar el temps que ha dedicat en exclusiva a la casa i a la mare malalta. Els altres dos no se'n poden/volen fer càrrec. Ubi sunt? Troben a faltar el temps que eren infants feliços. Entesos, però ¿qui es fa càrrec de la mare? Versemblants Mercè Aránega, Màrcia Cisteró, Míriam Iscla, Joan Negrié, Victòria Pagès i Biel Rossell. Bravo! 9/10

    Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

*

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

UNA LLUNA NO TAN NEGRA, BY PERE PRATS SOBREPERE

'NO HI HA FILLS INNOCENTS', A LA SALA ÀTRIUM

No hi ha fills innocents, Pier Paolo Pasolini. Trad: Joan Casas
Direcció: Mia Parcerisa. Sala Àtrium, Barcelona

A l'actor Oriol Genís (Badalona, 1950), se'l pot trobar en un gran espectacle del Teatre Nacional de Catalunya, un espectacle del Teatre Lliure o en una proposta privada d'un director agosarat, ja sigui interpretant un clàssic de text o un musical. Ara, el trobem a la Sala Atrium, esperant-se junt amb el públic per entrar a representar un deliciós soliloqui acompanyat pel músic Pau de Nut. El suggerent quadrilàter de l'escenografia de Castells Planas delimita l'espai interior i conforma l'espai social del que ha deixat dit Pasolini fet paraula, gest i crit contemporani. L'actor i el músic es fan seus manifestos, reflexions, fragments del tractat pedagògic Gennariello. Vibrants, lúcids.  9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*  

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'BURRO', AL TEATRE ROMEA

Burro. Textos clàssics sobre ases. Dramatúrgia: Álvaro Tato
Direcció: Yayo Cáceres. Teatre Romea, Barcelona

Tots els textos clàssics en els quals es basa Burro, espectacle poètic i irònic, tenen com a rerefons alertar els humans del mirall que sovint ens ofereix el comportament de les bèsties —un burro,  un ase, un ruc o altres èquids del gènere—que ens han acompanyat des dels inicis de la civilització. El veterà actor Carlos Hipólito, amb lleu i singular gestualitat equina, interpreta entre bram i bram, milers d'anys de creació literària al voltant dels ases.

Burro està lligat a una estaca i, ara que veu com un incendi el reduirà a cendres, repassa moments de la seva vida  i records familiars tot adreçant-se a la seva ombra.  Desgrana una síntesi de «L'ase daurat» de Luci Apeleu; recorda el Rocinante del Quixot; l'ase encantat de Shakespeare a «Somni d'una nit d'estiu»; el relat de «Platero y yo» —un dels trossos més potents de tot el soliloqui—; un conte de Charles Perrault, «Pell d'ase»; uns altres fragments de «Les metamorfosis» d'Ovidi; retalls de les faules d'Isop, La Fontaine o Samaniego; i una mirada també destacada a la «Disputa de l'ase», del franciscà mallorquí, convertit a musulmà, Anselm Turmeda. Protagonistes de la història que posen de manifest l'estupidesa humana, com qui no vol la cosa. 9/10 

 

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

SÈRIE 'DAVOS 1917'

Davos 1917. Direcció: Anca Miruna Lăzărescu,
Jan-Eric Mack i Christian Theede
Alemanya i Suïssa, 2023

Sèrie inspirada en fets i personatges reals. La història d'espionatge i misteri ambientada en la Primera Guerra Mundial es va desenvolupar a partir de cartes d'infermeres suïsses de la Creu Roja.  L'acció té lloc a l'impressionant balneari Schatzalp, actualment hotel on se celebra el Forum Econòmic Mundial (Sanatori Cronwald, a la ficció) de la ciutat suïssa de Davos, envoltat de grans gruixos de neu durant l'hivern alpí. Johanna Gabathuler (interpretada per l'actriu Dominique Davenport), infermera de Davos, és filla dels propietaris arruïnats del famós balneari de luxe. Embarassada d'un soldat alemany, en néixer la nena els pares l'hi prenen. Quan intenta recuperar-la, es troba enmig de la conspiració de la comtessa Ilse Von Hausner —inspirada en Mata Hari—, pacient del sanatori. La idea es troba a La muntanya màgica, de Thomas Mann, publicada el 1924. 

Sis episodis de 50 minuts. Filmin. 9/10 

 

PEL·LÍCULA 'SUMMERLAND'

Summerland. Direcció: Jessica Swale
Regne Unit, 2020

Summerland és un municipi de ficció on s'explica amb nitidesa expositiva el drama dels infants anglesos que van quedar orfes després de la II Guerra Mundial. Van ser evacuats de les ciutats i enviats als poblets perquè famílies se'n fessin càrrec temporalment. Frank (interpretat per Lucas Bond, un encert de càsting) és enviat a Kent, a casa d'Alice (Gemma Arterton, impecable), escriptora solitària que es resisteix a acceptar-lo. Viu turmentada per una història d'amor del passat que anem sabent amb detall a base de flashbacks. A mesura que coneix el nen, va desbloquejant records i sentiments. Descobriran plegats que tenen més en comú del que s'imaginaven. Desenllaç lluminós, gens càndid. 9/10

EXPOSICIÓ 'DUES PEDRES...', AL PALAU ROBERT

Foto: © Lluís Rius
Dues pedres. paisatges persistents. Palau Robert, Barcelona
Exposició oberta fins al 2 de juny

Un títol poètic per a l'exposició que pretén difondre el patrimoni paisatgístic fet amb la tècnica mil·lenària de la pedra seca del país. Diguem-ho clar, marges de pedres com a mur de contenció de la terra del bancal superior. Es tracta de fixar terrasses esgarrapades als vessants de les muntanyes, pròpies del conreu de secà: vinyes, avellaners, ametllers i olivers, com les de l'entorn d'Escornalbou, la part més occidental de la comarca del Baix Camp que fa frontera amb el Priorat.

L'exposició mostra la diversitat dels paisatges formats per aquest recurs natural —blocs de pedra sense cap mena de material per unir-los—  i en reivindica la vigència i la persistència.

La tècnica de la pedra seca va ser inscrita a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat  de la Unesco el 28 de novembre de 2018.

Sàvia de ventades, sols i pluges,
promous el consens.
D'acord, però, ves fent marge:
porto pedres.

© Lena Paüls. Del poemari Amb un peu rosegat

LA CASETA DE FRUITA

Em plau presentar el conte La caseta de fruita publicat
pel segell de l'il·lustrador i dissenyador Pere Prats Sobrepere.

L'edició d'artista consta d'un exemplar únic

 amb elements mòbils, elaborat artesanalment. 

Una joia rara que ara poso a disposició dels lectors 

en diversos formats: en suport digital per llegir en línia 

i/o descarregar en pdf i també un extracte en àudio. 

 

És un relat d'intriga que s'adreça a lectors a partir de sis anys.

BOOKTRÀILER:

LLEGIU el conte en línia:

*** 

ESCOLTEU un extracte del conte a IVOOX    i /o    a SPOTIFYVeu: Andreu Sotorra Música: Valse de la demoiselle aux yeux vertsComposició i intèrpret: Pascal Comelade

 *** 

DESCARREGUEU el conte en pdf

***
SÍNTESI

El Neret i la Montsant recullen branques per fer una cabana i troben una caseta recoberta de dalt a baix de fruita amb un lleuger bany de xocolata. Se'n malfien perquè coneixen el conte de Hansel i Gretel. Al porxo hi ha una dona ajaguda en una hamaca que llegeix impasssible. És una mena de fada protectora, però també inquietant perquè només diu una frase: «Qui mengi d'aquesta fruita...» Sembla que els inviti a atrevir-se a tastar la fruita que hi ha  a l'abast. Els petits fan una juguesca, guanyarà el grup que robi més fruita. Però els trapelles no saben que cauran en una trampa de la qual no podran escapar mai més. 

 

La reflexió: La fruita de la caseta és un esquer per tal que els qui la tastin en descobreixin el gust i en gaudeixin. Aconseguida la fruita amb una actuació agosarada, els sembla exquisida. Per sempre més en menjaran per trobar aquell gust primer.

Els valors: Interès per la descoberta, cooperació, seny i rauxa, menjar sa.

SÈRIE 'VA PASSAR A LA VORA DEL RIU'

Va passar a la vora del riu [Händelser vid vatten]

Direcció: Mikael Marcimain. Suècia, 2023

Un thriller basat en la novel·la homònima de l'escriptora sueca Kerstin Ekman. La història transcorre durant el solstici d'estiu en un poble del nord de Suècia l'any 1970 i es reprèn en l'actualitat. Se celebra la festa de la nit de la claror i una mestra jove enamorada ho ha abandonat tot per anar a viure amb la filla de pocs anys a una comunitat llibertària al costat del seu xicot. Com hi arriba és una epopeia que fa preveure poc de bo i ens enganxa a saber-ne més. Pel camí, coincideix amb l'aparició de dos turistes assassinats en una tenda de campanya. S'admeten culpables. Un ventall de personatges versemblants en un marc natural esplèndidament fotografiat que es converteix en protagonista. Sèrie de sis capítols de 55 min. Filmin. 9/10

PE L·LÍCULA 'ELS COLORS DE L'INCENDI'

Els colors de l'incendi. Direcció: Clovis Cornillac.
França, 2022

Febrer de 1927. Els colors de l'incendi que aviat devastaran altre cop Europa es comencen a perfilar. La història del novel·lista Pierre Lemaitre amb què es basa la pel·lícula se centra en un laberíntic imperi financer. Després de la mort del magnat, la seva filla i hereva universal, Madeleine (interpretada per Léa Drucker), ha de fer front, sense estar-ne preparada, a la corrupció desenfrenada, tripijocs i a l'ambició de l'entorn. Té un fill adolescent que, en l'intent de suïcidarse, queda paralític de per vida. Enfrontada a l'adversitat de totes bandes treu forces i ordeix una terrible venjança. Filmin. 9/10

THREADS I ALTRES LLOCS A LA XARXA

Threads
Cliqueu la imatge per accedir-hi

Web personal

Blog dietari «Pont d'Enseula»

Blog de creació «Punt i a cap»

Publicacions de l'autora

Publicacions digitals de l'autora
per llegir en línia

  

Pòdcasts de fragments de textos de l'autora

 

 

Pòdcasts de textos de l'autora

 

Galeria d'il·lustracions i dissenys

 Apunts i impressions personals

Apunts i impressions personals

 

Apunts i impressions personals

 

 

 Apunts i impressions personals
 

 

Viquipèdia. L'enciclopèdia lliure

Vikipedia. La enciclopedia libre

«Cornabou» Revista de literatura infantil i juvenil

Escac Gabinet de Comunicació