SÈRIE 'ALICE I JACK'

Sèrie Alice i Jack' . Guió: Victor Levin
Direcció: Juho Kuosmanen, Hong Khaou. Regne Unit, 2023

Una història d'amor electritzant, gens còmoda, al llarg d'una quinzena d'anys. Andrea Riseborough i Domhnall Gleeson es posen a la pell dels protagonistes i els fan versemblants perquè a banda de ser bons intèrprets, cap dels dos tenen un físic remarcable. Alice i Jack s'atreuen sexualment, però per un trauma d'abusos d'infant, Alice no pot mantenir una relació amb naturalitat. To de tragicomèdia romàntica que transcorre amb encontres i desencontres successius. La parella no perd mai el contacte, però cadascú refà la vida al costat d'altres persones. Fins i tot Alice el fa padrí de la seva boda com a millor amic i, en el discurs improvisat de l'àpat nupcial, Jack se sincera. Filmin. Sis capítols de 40 min.  9/10

'CARAMEL', AL TEATRE LLIURE DE GRÀCIA

 

Caramel. Textos: Pablo Messiez. Coreografia: Ariadna Peya.
Música original: Clara Peya. Direcció: Ariadna Peya i Clara Peya.
Companyia Les Impuxibles. Teatre Lliure Gràcia, Barcelona

Espectacle multidisciplinar que enfoca el consum de substàncies addictives. Des del piano, Clara Peya comanda la banda sonora del muntatge que combina dansa, paraules i efectes visuals en un espai amb pista que ens remet a un piano bar. El 'caramel' que s'hi desembolica és potent de gust i de to. Amb molts passatges críptics que inviten l'espectador a deixar-se anar en el mar poètic d'imatges i sons. Impuxible no emocionar-s'hi. Per a addictes a l'art. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorrra a «Clip de Teatre»

*

  Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

SÈRIE 'SHETLAND'

Shetland. Diversos directors. Regne Unit
Produïda per la BBC. Vuit temporades.

La sèrie britànica es basa en les novel·les d'Ann Cleves. El protagonitza és el detectiu escocès Jimmy Perez (interpretat per Douglas Henshall) que torna al seu poble, a les illes Shetland de l'Atlàntic Nord, després de la mort de la seva dona. Viu a Aberdeen amb la seva fillastra adolescent i ben a prop del pare biològic de la noia. Els casos se situen entre aquesta ciutat i les illes amb quatre cases aïllades en extensos terrenys verds i escarpats del remot arxipèlag de les Shetland, format per més de 100 illes rocoses i illots que desafien la fúria dels vents. 

L'incentiu de la sèrie Sheetland és més el paisatge meravellós i, sobretot, les formes de vida i de relació entre les persones que hi habiten —inclòs l'entorn familiar i de proximitat del protagonista—que no pas la resolució dels casos. Els assassinats es ventilen als darrers cinc minuts i el responsable sempre resulta ser qui menys ha donat mostres de ser-ne.
Filmin. Cinquena temporada, de sis capítols.  8/10

'EL TENORIU', AL TEATRE POLIORAMA

El Tenoriu. Dramatúrgia: Israel Solà. Direcció: Carles Sans. 

Teatre Poliorama, Barcelona

 Intèrprets: Sílvia Abril, Andreu Buenafuente, David Olivares, Anna Bertran i Roger Julià.

Al Tenorio d'aquesta paròdia del text del Segle d'Or espanyol li passen la mà per la cara les dones:  l'hostalera, la novícia, l'alcavota... Sobretot, la novícia 'ángel de amor' a punt de professar sisplau per força, aquí es desmelena i amb un joc de mans molt ben resolt, agafa el toro per les banyes, canvia el guió i passa el relleu del sentit del seu personatge a l'actriu Sílvia Abril.

De fet, els intèrprets entren i surten generosament d'alguns personatges en un exercici de metateatre. Es mostren com a actors —"és feina"—que interpreten el personatge.  La gràcia es troba en el fet que els coneixem d'altres contextos i no ens sobta que introdueixen gags sobre l'actualitat amb referents populars que se suposa que coneixem. 

I torno amb les dones de la versió d'Israel Solà. Personatges i actrius aconsegueixen els que es proposen. En canvi,  Buenafuente actor no veu clar el final de venjança, però no se'n surt. Si no vol acomplir la venjança del seu personatge, ho fan els altres. Pam, pam, de qualsevol manera. I que no se'n parli més. Ens creiem el que diuen les persones que hi ha darrere dels personatges i riem a cor què vols. 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

* 

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

EXPOSICIÓ '100 OBJECTES D'IKEA QUE ENS HAGUÉS AGRADAT TENIR A VINÇON'

Bosses de Vinçon. Museu Disseny Hub Barcelona

Disseny en paral·lel de les marques Vinçon i Ikea. El sentit original de l'exposició parteix de Fernando Amat, l’ànima de Vinçon, la singularíssima botiga barcelonina dedicada a la venda (1929-2015) de productes de disseny contemporani per a la llar. L'exposició proposa un joc de miralls entre el disseny escandinau i el mediterrani, alhora que ressalta el paper democratitzador del disseny creat per les dues marques.
El visitant trepitja una catifa gegant amb el lema "Benvingut a la república independent de casa teva", una de les campanyes publicitàries més icòniques d’Ikea. En van vendre vint mil unitats. El nombre de referències que ofereixen les dues marques és similar: al voltant de 10.000 productes. Ikea guanya ara 3.142 cops més que Vinçon en el seu millor any. David i Goliat.
El conjunt m'ha semblat un merecut homenatge als emprenedors barcelonins que van fer que les peces de disseny —combinació d'estètica i funcionalitat— estiguessin a l'abast d'economies com la nostra. Com a record de l'exposició, ens emportem un trosset de paper de regal dissenyat per Mariscal, recuperat especialment per a l’ocasió. I una pregunta ¿Com hauria estat un món amb Vinçon com a marca global?
Exposició oberta fins al 23 de febrer de 2025.

EL FANG, EL FANG...

El fang, la pluja, el fang, els carrers plens de fang,
l'aigua, l’aigua caient, a dolls, de les teulades;
els carrers plens de fang, les sabates amb fang,
la boira, el caseriu i l'esgarrany d'un arbre.
El fang, la pluja, el fang, unes coses humides.

He vist coses. Finestres, i genolls, i cistelles,
i ascensors, i prospectes, i he vist la sang dels parts
(i l'he sentida caure brutalment al poal),
i he vist mercats, i grills, i claustres, i telèfons,
i avets, i pèls suats, i gavines, i llànties.
He plorat molt. He vist coses. He plorat molt.

Vicent Andrés Estellés, Llibre d'exilis

 

PEL·LÍCULA 'SHAYDA'

Shayda. Direcció: Noora Niasari. Austràlia, 2023

Shayda [interpretada per Zar Amir-Ebrahimi, lluminosa] és una dona iraniana que viu a Austràlia,  es vol divorciar i el marit s'hi oposa.  S'escapa de casa amb la seva filla i troba refugi en un centre de dones maltractades. Viu amb la sospita que el pare segrestarà la nena en un dels torns de visita obligats per llei i se l'emportarà a l'Iran. Imatges i relat hiperrealistes que reflecteixen obsessivament la por de la mare i l'intent de no transmetre-la a la petita. Tria la força per sortir-se'n. Esperançadora. Al final, després dels crèdits es mostren imatges de la mare i la filla reals en qui s'inspira la pel·lícula.

Produïda per l'actriu Cate Blachett. Premi al Festival de Sundance. Filmin. 8/10