SHERYL CROW INAUGURA EL FESTIVAL ALMA

Sheryl Crow. Festival Alma. Barcelona, 24-VI-2024

La cantant nord-americana Cheryl Crow ha inaugurat la segona edició del Festival Alma,  al Poble Espanyol.  La carismàtica artista de Missouri, barrejada entre els seus músics, iniciava amb la salutació «Barcelona és molt maca!» un concert de dues hores. Ha fet vibrar el personal amb la seva veu potent i ben modulada fent un repàs del seu repertori des de la més coneguda All i wanna do (poema Fun, de Wyn Cooper, 1987) fins a les cançons d'Evolution, el disc publicat aquesta primavera. Pop, rock, folk, hip-hop, un recital acurat en la selecció i ordre dels temes, musicalment impecable i projeccions espectaculars acompanyant cada peça. En volem més. 

 

SÈRIE 'DESCONNECTATS'

Desconnectats. Direcció: Aly Muritiba
Brasil, 2018

Thriller que enfoca el perill que suposen per als joves els nous dispositius i l'accés a les xarxes socials. Tati té 16 anys i és assídua a les xarxes on comparteix moments feliços. En un viatge de cap de setmana amb amics d'institut té oportunitat de conèxier millor el seu company Renet, fill d'un dels professors. Durant el viatge circula un vídeo on l'adolescent apareix en una situació comprometedora. Des del 2018 que es va estrenar la sèrie fins ara s'han donat a conèixer tantes històries reals d'aquesta tipologia, que el tema explicat en aquesta estrena ens sembla poc aprofundit i de tractament primari.

6 capítols de 25 min. Filmin. 7/10

 

'PARADISE', AL TEATRE AKADÈMIA

Paradise, de Kae Tempest. Dramatúrgia: Moreno Bernardi. 

Traducció: Sadurní Vergés. Composició musical: Moreno Bernardi. 

Direcció de l'espectacle: Moreno Bernardi. Teatre Akadèmia.

El Filoctetes que ha estat abandonat fa deu anys en una illa (Lemos o qualsevol altre espai) és un home refugiat d'avui. Un cor grec de vuit membres i l'heroi mateix s'expliquen, canten i desenvolupen una partitura de diverses veus en català i anglès, acompanyades del so del violí que eleva l'Adagio d'Albinoni, insistentment.  La natura en forma de pedres i branques forcades fan tota mena d'usos. Odisseu envia un soldat per treure Filoctetes de l'illa, amb la intenció que torni a la guerra amb l'arc que només pot fer servir ell. L'èpica també és negar-se a acompanyar-lo. Durada 130 min. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

   Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

MURAL A DUESAIGÜES

Mural a l'Avinguda del Baix Camp, de Duesaigües. 

Versos: Lena Paüls.  Grafits: Gasic Painter (Xavier Oliach).

 

Instal·lació: maig 2024

El poble de Duesaigües s'adreça a la persona que se'n va. T'emportes llum. La llum és símbol de vida que mostra els contorns nítids de la realitat, que dissipa les tenebres del camí per prendre decisions segures, que comporta la renovació interior de les persones i de la societat. La llum és un estímul perquè vagis on vagis,allà on el vianant —sigui del poble o no— decideixi anar o allà on el porti la vida, a Duesaigües Torna!, li espera més llum per arrelar-se, créixer i fruitar.

La idea d'aquestes paraules d'invitació me la va suggerir la meva amiga duesaigüenca Montserrat Francisco Rabascall i d'ella són també la majoria de les fotografies d'aquest vídeo de presentació:

FAÇANA FOTO FESTA..., DE JORDI COLOMER, AL MACBA

Exposició oberta fins al 24 de setembre

El Museu d'Art Contemporani de Barcelona presenta l'exposició temporal  Jordi Colomer. Façana Foto Festa Futur Fideus, un recorregut pel magatzem dels treballs de l'artista Jordi Colomer des de finals dels anys vuitanta fins a l’actualitat, a través de múltiples formats: escultura, fotografia, vídeo, instal·lacions i accions en viu. Colomer converteix en poesia objectes-escultura de totes mides. En les produccions en format de teatre ambulant que ha realitzat en escenaris de carrer a diferents ciutats del món, convoca un esdeveniment i en promou desfilades, festes, desplaçaments, a través de rituals col·lectius. 

Llàstima que l'exposició presenti un collage per acumulació. Un amuntegament desubicat de creacions que fa impossible que el visitant no informat a l'avançada estableixi relacions entre el devessall d'obres desordenades que s'hi mostren i el context. El programa de mà llegit a posteriori no ens remet a gairebé res del que hem vist a l'exposició durant quasi dues hores. Esperem del MACBA una nova exposició antològica sobre Jordi Colomer, que expliqui qui és, la formació i els referents, amb un recorregut museístic divulgatiu i tranquil per les seves obres. Queda pendent.

 

'EL TIGRE', A L'ESPAI TEXAS

El tigre. Autor i director: Ramon Madaula

Espai Texas, Barcelona

Intèrprets: Mercè Martínez i David Olivares. Un càstig encertadíssim. És d'aquelles obres de petit format que es fan inoblidables pel duet d'intèrprets. I això que el text de Ramon Madaula (Sabadell, 1962) ja és una preciositat de versemblança i la direcció de com dir-lo frase a frase és mil·limètrica i efectiva. La parella protagonista: ell entrenador de desenvolupament personal i ella la fotògrafa que el diari ha enviat a fer-li un reportatge per al suplement. Ell es pensa que sap com ser feliç; a ella, desenganyada de ser-ho, se li acaba d'esmicolar el món familiar. Cadascú amb la seva circumstància, debaten el sentit de la vida, entre posat i posat fotografiable i les fugaces intervencions verbals del tècnic del control, que aporten realisme de l'ara i aquí. Amb un epíleg que uneix els extrems i deixa protegits els protagonistes de l'atac de tots els tigres. Bravo! 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

* 

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'EL COP DESERT', A LA FUNDACIÓ JOAN BROSSA

El cop desert. Adaptació lliure de l'obra de Joan Brossa

Direcció escènica: Andrés Corchero i Ana Pérez

Cia. Projecte Ingenu. Centre de les Arts Lliure

«El teatre va venir com una necessitat interior de trobar una quarta dimensió al poema», diu Joan Brossa. L'autor va escriure l'obra El cop desert als vint-i-cinc anys i es representa ara per primer cop. Arola Editors va publicar-la en l'edició completa Poesia escènica de Joan Brossa, el 1919, en commemoració del centenari. En aquesta obra primerenca, Brossa hi recrea l’univers oníric amb tot un mostrari de personatges fellinians: arlequí, ballarina, clowns. És una peça poètica que aprofundeix en el seu subconscient, amb fragments de vida imaginats, realitats críptiques. La proposta combina text de paraules repetides, discursos sense context (les acotacions que se sent en off dites a borbolls, sense relleu), dansa contemporània i tres instal·lacions sonores en format escultura.  Els espectadors exercim de visitants dels paisatges visuals i sonors. De puntetes. 7/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a«Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

*

Entrevista a Joan Brossa (Barcelona 1919-1998)

A càrrec d'Andreu Sotorra. Diari Avui, 26-VII-1998

'S 62° 58', W 60° 39', AL TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA

S 62° 58', W 60° 39'». Concepció i direcció: Franck Chartier
 Companyia Peeping Tom. Sala Gran, TNC

A l'escenari hi ha un vaixell embarrancat entre la boira i penques de gel prop de l'illa de la Decepció a l'Antàrtida. Potser és el mateix vaixell que es mostrava a l'espectacle Triptych de la mateixa companyia. La tripulació està incomunicada amb l'exterior i sense queviures, persones enfrontades. Futur previsible. De sobte, s'obre una altra realitat: la comunitat que està atrapada són intèrprets d'una obra i manifesten la seva pròpia realitat al director — Frank Chartier— amb qui conversen, però no veiem, suposadament situat al control. A tota llum, el cartó pedra i les altres convencions de realitats es fan visibles. Es queixen al director perquè sempre fa sortir vent als espectacles, li proposen canvis, el manipulen, es qüestionen la vida dels actors en gira. Teatre dins el teatre. Metateatre. La quarta paret cau de cop amb el monòleg final, a càrrec de l'actor portuguès Romeu Runa, adreçant-se a pèl als espectadors, sobre la funció del teatre com a teràpia. Excepcional. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY 

PEL·LÍCULA 'SLOW'

Slow. Direcció: Marija Kavtaradze
Lituània, 2023

Un retrat de l'asexualitat que desprèn intimitat, tendresa, comprensió i humor.  Un tema original en el cinema. Slow és una història complexa construïda a poc a poc amb estil directe sobre les possibilitats de la relació amorosa on una de les parts de la qual no té necessitat de fer pràctiques sexuals. Elena imparteix clases de dansa contemporània i Dovydas treballa com a intèrpret de llenguatge de signes. De seguida estableixen vincles i la relació es posa a prova quan el xicot es mostra vulnerable confessant que té sentiments romàntics per a la noia però que mai ha sentit desig sexual per ningú. La complicitat entra en joc. Millor direcció al Festival de Sundance. Filmin. 8/10

BIOPIC 'PER A OLIVIA'

Per a Olívia [An Unquiet Life]
Direcció: John Hay. Regne Unit, 2021

El biopic Per a Olivia es basa en el llibre Patricia Neal: una vida inquieta, de Stephen Michael Shearer. Se centra en els anys 1955 i 1972 de la vida de gal·lès Roald Dald (1916-1990), escriptor aleshores ja consagrat sobretot per l'obra adreçada als infants, i la seva dona l'actriu estatunidenca de teatre i cinema, l'oscaritzada Patricia Neal (1926-2010).  Vivien feliçment en un casalot apartat al camp amb els seus tres fills. El 1962 va morir la seva filla l'Olivia de set anys, de xarampió, una malaltia contra la qual a Anglaterra encara no hi havia vacuna. Aquest fet va afectar la vida familiar, pare, mare i Tessa, la filla mitjana de cinc anys, no van viure el dol plegats i tot va anar en orris. (Theo de dos anys en va patir el desgavell, però era massa petit per entendre res). Finalment van reprendre les relacions de formes diferents, fins al punt que Patricia Neal va fer una pel·lícula a Hollywood i Dald li va donar suport i la filla va donar-li idees per escriure el llibre Charllie i la fàbrica de xocolata. Van tenir dos fills més: Ophelia (1964) i Lucy (1965). Un cop hi va haver vacunes contra el virus del xarampió, Patricia i Roald es van convertir en apassionats partidaris de la campanya d'immunització dels infants. Filmin. 9/10

DOCUMENTAL 'MENTRE SIGUIS TU'

Carme Elias i Claudia Pino als Premis Gaudí.
Mentre siguis tu,  2023

El documental mostra la lluita de l'actriu Carme Elias (Barcelona, 1951) contra la malaltia de l'Alzheimer que li van diagnosticar fa uns anys. La directora canària Claudia Pino, amiga d'Elias, recull en imatges el darrer viatge conscient de la protagonista amb respecte per la seva voluntat de tenir una mort digna i la sensibilitat del relat que alterna moments estel·lars de la professió de l'actriu amb moments íntims de desesper per la pèrdua progressiva de facultats. La memòria afecta les paraules que intenta salvar amb fragments apresos d'obres que ha interpretat en els seus cinquanta anys de carrera. Ara l'actriu viu el dia a dia i s'interpreta a ella mateixa en les entrevistes i actes públics. Ho fa amb elegància i tan versemblant com sempre. Veient-la i escoltant els seus arguments fa estremir saber que els estralls de la malaltia poden avançar més o menys de pressa, però que no s'aturaran. 

Millor documental al Premi Gaudí i al Premi Goya. Filmin. 9/10

 

EXPOSICIÓ 'HORITZÓ I LÍMIT', AL CAIXAFORUM

CaixaForum Barcelona presenta Horitzó i límit. Visions del paisatge, una exposició sobre la petjada humana, la ficció i la natura emmarcada, amb 61 obres d'art procedents de la seva Col·lecció d'Art Contemporani.  Mostra el concepte de paisatge des de perspectives de representació amb suports i llenguatges artístics com la fotografia, el vídeo i la pintura fins a la música, el so, la performance o la instal·lació. El recorregut museogràfic és acumulatiu i poc original, i no convida a contextualitzar i aprofundir en els temes que s'hi proposen, cosa d'altra banda, que ja és habitual en la presentació d'obres de la col·lecció.

Oberta fins a l'1 de setembre