29 de gener 2026

MARIA BARTOLÍ I PADROL, IN MEMORIAM

Maria Bartolí i Padrol (Reus, 1933-2026)

Gràcies, Maria, pel que hem après de tu.
 
Ens ha deixat als 92 anys Maria Bartolí i Padrol, una persona intel·ligent, culta i sensible. Dedicada professionalment a l'ensenyament de la música. Professora de piano i llenguatge musical, cofundadora de l'Escola de Dansa del Centre de Lectura, impulsora de la delegació del Conservatori a Reus i de moltes altres iniciatives a l'entorn de la música.

La nostra coneixença va començar fa més de cinquanta anys amb el veïnatge que compartíem a Duesaigües amb els seus pares i amb els anys i el tracte vam anar entaulant també amb ella una amistat sincera. Des de mitjan setanta, sabíem que la Maria i el seu estimat Juli (el pintor Juli Garola i Monné (Reus, 1927 - 2002) arribaven al xalet veí perquè el piano que acostumava a tocar el seu pare, s'alegrava de sobte, virtuós, aeri. 

La Maria va néixer al carrer del Carme de Reus, durant la República. La guerra la va agafar amb tres anys. I després, a les escoles franquistes a Reus diu que no aprendre res. Es va interessar per la música de la mà del mestre Fructuós Piqué. A les classes  va coincidir amb el músic Joan Guinjoan de Riudoms, de qui va ser amic de per vida. S'anaven a examinar al Conservatori del Liceu a Barcelona.  

No va parar fins que va aconseguir per a la ciutat l'Escola i Conservatori de Reus. Escola de Música i ensenyaments reglats de Grau Professional. Ho explicava així:

"No és fins el 1974 que la Diputació de Tarragona obre una delegació del Conservatori al Centre de Lectura. Comencem l’Emilia Briansó, que farà de directora, la Carme Duran i jo mateixa. Més tard, ens traslladem al Palau Bofarull. Aquells van ser uns anys molt intensos. Tot era nou: plans d’estudi reglats, reunions, claustres, tutories. La feina m’apassionava. Havíem d’engegar un projecte nou, fet que ens esperonava a estudiar i estar al dia del món musical." Es va jubilar el 1998. Coincidint amb la notícia de l'ampliació del Conservatori i un auditori annex al Palau Bofarull, d'aquí a uns anys, caldria que les institucions implicades comencessin a pensar en mantenir la seva memòria amb la inscripció del seu nom, com a mínim, en alguna de les aules més destacades.

Personalment, hem gaudit de l'amistat i la finesa de la Maria Bartolí durant molts anys. No ens va ensenyar música, tot i que durant molts anys fèiem classe a la mateixa planta del Centre de Lectura, paret per paret i ens hem sofert mútuament. En canvi, hem intercanviat llibres, receptes de cuina i plantes (Vegeu: La pedregosa). Els nostres jardins respectius a Duesaigües han compartit jardiner i ara, tothom admira el petit bosc d'herbes aromàtiques i el cedre de mig pam que va plantar ella mateixa al parterre públic de davant de casa seva. Avui s'alça ufanós i gegant desafiant el mestral que, en el comiat de la Maria, ha deixat el cel transparent. Volen unes partitures. 

Conversa que va publicar la seva jove Empar Pont. 
Sèrie entrevistes de Reusenques de Lletres. 
Reus digital, 4-II-2023. 
 
 
Parterre públic de cal Bartolí: baladre, verbena, heura, espígol, romaní, 
farigola, juníperus, cedre, roser, margarida del Cap, marfull, 
espernallac, violetes, crespinell.



28 de gener 2026

PEL·LÍCULA 'SIRAT'

Sirât. Direcció: Oliver Laxe, 2025
Una noia ha desaparegut fa mesos i el seu pare (interpretat per l'actor Sergi López) i el seu germà (el nen Bruno Núñez Arjona) s'embarquen a recercar-la. La informació que van obtenint els porta a una festa rave perduda en un desert del sud del Marroc. Reparteixen la foto de la noia envoltats de música electrònica i un tipus de llibertat que desconeixen. El relat enfoca el col·lectiu de nòmades amb respecte per la voluntat de trencar amb les normes imposades per la societat. El pare protagonista fa un viatge sensorial, en l'intent d'entendre el món de la seva filla. El cansament que mostra l'actor Sergi López en el transcurs de tota la història no només és versemblant, sinó ben real. L'equip de filmació va patir una tempesta de sorra.
La pel·lícula es va estrenar en competició al Festival de Cinema de Canes, 2025, on va guanyar el Premi del Jurat. 
Movistar + 8/10 

26 de gener 2026

PLATÓ DESERT: TRÀILER

vas fer el cor fort
i et vas llançar a xuclar caps de gamba.
Tot s’acaba, un dia o altre
.. 
 
 
Tràiler
Poema visual 
A partir del poemari Plató desert. © Lena Paüls
Premi ‘L’Atiador’, de l'Ateneu Torrellenc, Torrelles de Llobregat, 2025
 

Escolteu el pòdcast del poema Tràiler
al canal IVOOX i/o al canal SPOTIFY
Veu: Andreu Sotorra 

** 


 

24 de gener 2026

PEL·LÍCULA 'MI AMIGA EVA'

Mi amiga Eva 
Direcció: Cesc Gay, 2025

Intèrprets: Nora Navas, Rodrigo de la Serna, Juan Diego Botto, Àgata Roca, Francesco Carril, Bravo! Una història esplèndida de sentiments íntims, que no permet que traguem els ulls de la pantalla en cap moment de la protagonista (magnètica, Nora Navas), emfocada discretament per la banda de l'humor. En un viatge de negocis a Roma, l'Eva s'adona de com és d'insípid el seu matrimoni després de més de vint anys de convivència. De tornada a Barcelona, trenca amb la vida que portava i s'enfronta a la recerca d'un enamorament que la faci vibrar. Ús de la llengua catalana gairebé inexistent.
Movistar + 9/10

23 de gener 2026

PEL·LÍCULA 'MÜNTER I L'AMOR DE KANDINSKI'

Münter i l'amor de Kandinsky
Direcció: Markus Rosenmüller. Alemanya, 2024
Wassili Kandinski (1866-1944) i Gabriele Münter (1977-1962) són els protagonistes d'aquest biopic que explica la història d'amor i desamor que va canviar per sempre la història de l'art. Münter era alumna de Kandinski. Entre pinzells, viatges per pintar a l'aire lliure va néixer una passió que els va unir com a amants i com a còmplices creatius a la recerca d'una estètica pictòrica. 
Mentre a Kandinsky li va arribar la fama i el reconeixement artístic i econòmic, Münter va resistir traïcions del geni turmentat i es va negar a desaparèixer de la història de la pintura.
Filmin 8/10
 

22 de gener 2026

EXPOSICIÓ 'UBÚ PINTOR', AL MUSEU PICASSO

Ubú pintor. Alfred Jarry i les arts
Museu Picasso

Alfred Jarry (1873-1907) va inventar, amb Ubu roi, una figura universal: grotesca, violenta i absurda, un mirall distorsionador del poder i de l'ésser humà. Ubú, el «rei d'enlloc», anuncia la brutalitat del segle XX i encarna l'humor negre que travessa la modernitat. Poeta, dramaturg i dibuixant,  Jarry va viure el seu personatge fins a confondre-s'hi, transformant la literatura en una aventura vital i estètica.
L'exposició Ubú pintor. Alfred Jarry i les arts explora la figura d’Alfred Jarry i la seva influència en l’art i el pensament del segle XX. L'empremta de Jarry va ser decisiva per a les avantguardes. 

Picasso, fascinat per l'esperit subversiu d'Ubú, el va reinventar com a símbol del dictador modern a Somni i mentida de Franco (1937). Els surrealistes —André Breton, Michel Leiris, Max Ernst, Joan Miró— el van reconèixer com a precursor de la seva revolta poètica. 
La mostra reuneix obres, llibres, obra gràfica i dibuixos de Jarry, al costat de peces de creadors del seu cercle, com Pierre Bonnard, Paul Gauguin, Henri Toulouse-Lautrec, Charles Filiger, George Rouault i els Nabís.

El 1948, el Collège de Pataphysique va continuar el seu llegat transformant la seva «ciència de les solucions imaginàries» en un laboratori de llibertat.

A més, l'exposició incorpora propostes contemporànies, com la de William Kentridge, que explora la vigència de les temàtiques que Alfred Jarry va tractar en la seva obra i els seus personatges despòtics, corruptes i totalitaris, i inclou una part final dedicada a la recepció de la seva obra a Catalunya.

O
Joan Miró. Màscares i titelles.
'Mori el Merma', Companyia de Teatre La Claca

Figurins de Fabià Puigcerver
'Operació Ubú', Els Joglars

Més d'un segle després, l'univers ubuesc continua ben viu: una barreja de sàtira i fantasia on l'excés revela la veritat.


19 de gener 2026

PLATÓ DESERT: DOCUMENTAL (EXTERIOR: UN XAMFRÀ)

A la plaça, amb entrada esglaonaDa,
 tothom hi arriba retratat com pot. 
 
Documental (Exterior: un xamfrà)  
Poema visual 
A partir del poemari Plató desert. © Lena Paüls
Premi «L’Atiador», de l'Ateneu Torrellenc, Torrelles de Llobregat, 2025
 
 
 
Escolteu el pòdcast de 
Documental (exterior: un xamfrà)
al canal IVOOX 
i/o al canal SPOTIFY
Veu: Andreu Sotorra
 
  





18 de gener 2026

SÈRIE 'EL MAGNAT'

El magnat   [Stenbeck
 Direcció: A. Haridi, L. Erikson, H. Lindholm, G. Kapetanović 
Suècia, 2025
Biopic basat en la vida de Jan Stenbeck (Estocolm, 1942 - París, 2002), pioner de les telecomunicacions i una de les persones més acabalades de Suècia. Va fundar una gran xarxa d'empreses i la primera televisió comercial sueca. Als 35 anys, Jan Stenbeck (interpretat per Jakob Oftebro) sembla tenir-ho tot: una carrera reeixida, una vida glamurosa a Nova York i un romanç amb l'estilista Merrill McCloud (a càrrec de l'actriu Zoe Boyle). Fins que una tragèdia familiar a Suècia l'obliga a assumir el lideratge de l'imperi industrial de la família. La seva incansable empenta construeix un imperi de 800 milions de dòlars. Tot i això, la visió de Jan desferma una amarga rivalitat amb els seus germans, ja que el seu xoc entre tradició i innovació aprofundeix en velles ferides familiars.

Sèrie de 5 episodis, de 45 min.
 Filmin.  8/10