Pont d'Enseula

01 d’agost 2025

PEL·LÍCULA 'SANTOSH'


Secrets d'un crim [Santosh] Direcció: Sandhya Suri Índia, Alemanya, França, Regne Unit, 2024

La directora Sandhya Suri explora en aquest thriller social la violencia sistèmica contra les dones a l'Índia i la corrupció endèmica de la policia.

Santosh, una jove viuda, hereta el lloc de treball del seu marit com a agent de policia en una remota zona rural del nord de l'Índia, gràcies a un programa governamental que pretén evitar la indigència de les dones en la seva situació. Sense experiència prèvia i rebutjada per ser una dona i també per ser de casta baixa, Santosh investiga la violació i l'assassinat d'una adolescent. Guiada i protegida per una veterana inspectora s'endinsa en l'estructura del cos policial que perpetua la deshumanització i les desigualtats.

El que atreu la mirada i les emocions d'aquesta història no és tant la resolució del crim, sinó el retrat d'ambients. Un retrat esfereïdor del poder institucional de la policia que denigra encara més els desvalgusts i protegeix els poderosos. Bon maneig del ritme narratiu que s'emparenta amb el ritme natural de la realitat sociopolítica de l'Índia. Filmin. 8/10

30 de juliol 2025

'HÉCUBE, PAS HÉCUBE', AL TEATRE GREC

Hécube, pas Hécube, de Tiago Rodrigues. Trad: Thomas Resendes

Companyia Comédie-Française. Direcció: Tiago Rodrigues

Festival Grec 2025. Teatre Grec, Barcelona

La companyia de la Comédie Française, dirigida per Tiago Rodrigues (Lisboa, 1977), actualment director del Festival d'Avinyó, ha tancat amb «Hécube, pas Hécube» les estrenes teatrals del Festival Grec 2025. L'espectacle fusiona la tragèdia d'Heurípides, que la companyia començava a assajar, amb una tragèdia contemporània: el fill autista de l'actriu protagonista és maltractat al centre d'acollida on viu. El preadolescent de dotze anys només manipula una cinquantena de paraules i la seva negació [carícia/carícia no, música/música no] i, a partir d'un gest de por, la mare indaga i descobreix que el maltracten. Denuncia el govern de l'Estat i és en el judici on s'infiltren frases senceres de la tragèdia d'Eurípides. Inoblidable monòleg de l'actriu Elsa Lepoivre (Hécube, reina de Troia), inoblidables tirallongues dites a tota velocitat sense perdre ni una síl·laba a càrrec del veterà Denis Podalydès (Agamèmnon, rei de Micenes). El cor al seu punt just. Gran presència escènica de l'escultura gegant d'una gossa que s'empara en la llegenda que diu que la reina va ser finalment convertida en gossa pels déus. L'espectacle hauria resultat més reeixit, encara, si la pluja no hagués amenaçat amb gotes a l'inici i a mitja funció. No ha passat de gotellada, però hem hagut de desplegar impermeables i paraigües i ens hem quedat xipollejant a les grades. Per sort feia calor i els intèrprets han continuat actuant —remullats— sense immutar-se. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

29 de juliol 2025

EXPOSICIÓ 'RELATS DE DICTADURA', AL PALAU ROBERT

Borbardeig del Palau de la Moneda (detall). Xile, 11 setembre 1973
Exposició 'Relats de Dictadura'. Palau Robert. Sala 4 | Cotxeres

Poc temps després del cop militar a Xile, els cercles de dones vinculats a persones detingudes, desaparegudes o represaliades van començar a narrar la violència que es vivia a través d’arpilleres, tapissos fabricats amb teles, llanes i brodats que es van convertir en un testimoni essencial de la vida en la dictadura de Pinochet. Aquestes obres d'art tèxtil formen part de la col·lecció d'art del Museu de la Memòria i els Drets Humans de Xile.

Testimoniatges de les Arpilleres xilenes durant la dictadura de Pinochet

Amb motiu de l’exhibició d'aquesta col·lecció d'art de memòria històrica, s'han programat unes jornades que inclouen taules rodones sobre el paper de les dones en la memòria democràtica i en els moviments de resistència i recuperació de la democràcia, però també sobre les conseqüències de la presó política i la tortura i el rol dels espais de memòria per aconseguir la veritat, la justícia i la reparació.

Exposició oberta fins al 31 d'agost de 2025

28 de juliol 2025

PEL·LÍCULA 'EL SISÈ FILL'

El sisè fill. Direcció: Léopold Legrand. França 2022

La pel·lícula [Le Sixième Enfant] és una adaptació lliure de la novel·la Pleurer des rivières, d'Alain Jaspard. Tracta del dilema moral a què s'enfronten dues parelles en l'adopció d'una criatura abans de néixer, a canvi de diners. El Franck i la Meriem són gitanos que viuen amb els seus cinc fills en una caravana mantinguts amb del migrat negoci de la ferrovelleria. Tenen deutes a tot arreu i esperen el sisè fill. La parella que no pot tenir descendència són el Julien i l'Anna, advocats. Franck i Julien coincideixen com a client i advocat en un judici per robatori de cable, la qual cosa suposa l'inici d'un acord. Han valorat totes les formes legals d'adopció i també saben què hauran d'afrontar si no actuen amb legalitat. Han pres l'acord quatre persones de bona fe i sembla tan senzill... Una història explicada de forma realista, sensible i sense tòpics. En els papers principals: Benjamin Lavernhe, Sara Giraudeau, Damien Bonnard I Judith Chemla. Filmin. 9/10

25 de juliol 2025

SÈRIE 'EL CAS DE RUTH ELLIS'

A Cruel Love: The Ruth Ellis Story
Direcció: Lee Haven Jones. Regne Unit, 2024

Sèrie basada en la història real de Ruth Ellis, l'última dona que va ser víctima de la forca al Regne Unit, després de ser acusada de l'assassinat del seu amant. L'acció se situa al 1955, en el marc dels sofisticats clubs nocturns londinencs. Ruth es va fer coneguda als 28 anys per ser-ne la gerent més jove. Enamorada fins a amagar a tothom que el seu xicot —el pilot de curses David Blakely— la maltractava. Interpretacions inoblidables de l'actriu Lucy Boynton (Ruth Ellis) i del veterà Toby Jones (l'advocat) es combinen en una fotografia fosca del present d'aquesta heroïna feminista a la presó mentre espera el veredicte final, amb imatges d'impacte que il·lustren els seus records dels moments clau de la relació amb el xicot i el seu entorn. Una història trista i apassionant de la qual se sap el final, però que la sèrie n'aconsegueix transmetre la tensió fins al darrer minut del darrer capítol.
4 episodis de 45 min. Filmin. 9/10

24 de juliol 2025

PEL·LÍCULA 'CÒNCLAVE'

Cònclave
Direcció: Edward Berger. Regne Unit, 2024

La pel·lícula Conclave és l'adaptació de la novel·la de Robert Harrris, un thriller polític —amb tocs còmics— al Vaticà. Mor el Papa i el cardenal Lawrence (Ralph Fiennes, contingut, magnífic) és designat com a responsable per liderar un dels rituals més secrets i antics del món: l'elecció del nou Papa. Es reuneixen els cardenals a la Capella Sixtina, a porta tancada. Entre bastidors es posen en marxa els jocs de poder, les enveges, les rivalitats. Laurence descobreix un secret que pot ser un daltabaix per a l'església.
Un guió àgil, amb girs constant en consonància amb l'esperit detectivesc del protagonista. Estil solemne tirant a fred, amb una meravellosa escenificació de les estances vaticanes que marca en excés per l'opulència, alhora que, emfasitzant els detalls, treu partit de l'enclaustrament dels cardenals.
Un retrat esplèndid del poder —les monges invisibilitzades, a la cuina—, la corrupció i l'engany. Una història absorvent que no desvela —però l'esbossa—quin és el lloc de l'església a la societat actual.

Oscar al millor guió adaptat i Millor guió als Globus d'Or, entre molts altres premis i nominacions. Movistar +. 9/10

23 de juliol 2025

'MEDEA'S KINDEREN', AL TEATRE LLIURE

Medea’s Kinderen. Concepte i direcció: Milo Rau

Dramatúrgia: Kaatje De Geest. Festival Grec 2025

Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc

El teatre és convenció. Si veiem un assassinat a escena, ja entenen que no ha mort ningú, per molt versemblant que sigui. El director, cineasta i escriptor suís Milo Rau (Berna, 1977) s'ha especialitzat en violència i terror escènics. A Medea's Kinderen des de títol hi ressona Eurípides i també s'encarrega 'espontàniament' de recordar la tragèdia grega un actor de no gaire més de vuit anys, un dels sis joves interprets de l'obra.

A partir d'una història tràgica real del 2007: una dona assassina els seus cinc fills, a la ciutat belga flamenca d'Ostende. A escena, conduïts per un actor adult, assistim a un col·loqui prefunció on coneixem els intèrprets que donen mostres d'alta cultura, com si fos la cosa més natural del món. Es preparen per fer teatre, alhora que protegeixen l'auditori i li recorden que són al teatre. Tot seguit, en una escenografia de caseta de conte, la mare d'Ostende elimina un a un, els cinc fills. En vint minuts. L'actor adult és l'encarregat d'enregistrar i retransmetre cada acció amb la càmera en directe. L'auditori l'aguanta corglaçat i en silenci l'infanticidi. Un epíleg postfunció amb els intèrprets netejant-se la sang falsa, deixa clar que el teatre s'ha acabat i que es torna a la realitat, amb algunes altres intervencions dels joves fins i tot una interpretació 'espontània' d'una jovenísisima actriu que canta «Dans les yeux de ma mère», del cantant Arno, d'Ostende, escenari dels fets.

Allò que fa singular Medea's Kinderen és la idea de fons, que comporta la interpretació de la violència en el cos dels infants, explicada pels infants (als adults). I de l'expressió de la forma: el to respectuós dels intèrprets joves, pel registre escènic, pels recursos de càmara en directe i les projeccions de les mateixes seqüències. Teatre. Màgia poètica. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*
Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY