![]() |
Miss Austen. Direcció: Aisling Walsh Estats Units, 2025 |
Producció de la BBC. Movistar +. 4 capítols de 45 min. 9/10
![]() |
Miss Austen. Direcció: Aisling Walsh Estats Units, 2025 |
Documental: El secret de Miró (Fundació Joan Miró)
Anell i penjoll, amb fustes del món. Autor: Francesc Corpas Gaudó |
Penjoll: Perer amb una petita maragda encastada.
El dibuix de l'arbre de la vida que presideix el penjoll simbolitza la connexió entre tots els éssers vius, la saviesa, el creixement personal i la immortalitat. Segurament que els àngels existeixen i han acompanyat la mà —i el cap i el cor— de l'autor en l'exercici de precisió treballant aquestes peces menudes amb la serreta que té dècimes de gruix.
«Quan creus que tot està pensat, surt un artista com aquest que fa una cosa tan bonica com donar nom a l'arbre d'on surten les seves obres. I així individualitzar aquesta cosa tan genèrica que diem fusta.» Carme Andrade
Desitjo que per molts anys puguem gaudir de les creacions de Francesc Corpas amb fustes del món i altres materials orgànics. O amb tot allò que li inspiri (poesia) en cada moment.
Per saber-ne més:
Francesc Corpas Gaudó, tocat per l'art
Reportatge fotogràfic a #MESTIMO, un regal excepcional
Reportatge gràcic de la performance Bombes de llavors.
Fotografia #dia17 Un anorac per a la Martina
![]() |
Hannibal. Autoria i direcció: Michael De Cock i Junior Mthombeni. Sala Gran, TNC |
La companyia del KVS de Brussel·les ofereix al Teatre Nacional de Catalunya Hannibal un espectacle multidisciplinari inspirat en l'òpera del segle XVII, Dido i Enees, de Henry Purcell. L'absurditat i la inutilitat de totes les guerres explicada per mitjà de música electrònica, música ètnica, cançons, coreografies, pintura en directe, projeccions... La trama connecta les guerres de tots els temps amb les tres guerres púniques que van tenir lloc entre el 264aC i el 164aC. També enllaça amb el militar cartaginès Hanníbal Barca (interpretat per Moha Amazian, actor vigatà, d'origen marroquí), que va respondre a l'expansió romana del seu temps amb una gesta, considerada pels militaristes històricament heroica. Va travessar els Pirineus i els Alps —amb homes, cavalls i elefants— fins arribar a les terres romanes per defensar Cartago de l'ofensiva de Roma, les dues potències mediterrànies d'aleshores. Espectacle d'una vintena d'intèrprets que parlen en flamenc, francès, anglès i amazic (amb sobretitulat en català.) Un treball impactant en tots els sentits. 9/10
![]() |
Maqueta de 'Núvol i cadira', d'Antoni Tàpias Oberta fins al 28 de setembre de 2025 |
La luna vino a la fragua
Con su polisón de nardos
El niño la mira, mira
El niño la está mirando
En el aire conmovido
Mueve la luna sus brazos
L'exposició explora de quina manera s’ha representat l’emoció en l’art. Una experiència poètica i crítica a través d’un recorregut de tres-centes obres de creadors clau de la cultura europea: Brecht, Colita, Dalí, Giacometti, Goethe, Goya, Hugo, Lorca, Miró, Pasolini, Picasso, Rodin, Tàpias... Fotografies, pintures, escultures, pel·lícules, gravats, llibres, esbossos, poemes i músiques que mostren com les emocions es transmeten col·lectivament, des de la mirada imaginativa dels infants, passant per les emocions en el pensament, la cara, el gest, l’espai i el temps. La mostra es tanca amb una reflexió sobre la dimensió ètica i política de l’emoció.
En l’aire commogut… és una coproducció del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona i el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía.
![]() |
El vell roure [The old oak]. Guió: Paul Laverty. Direcció: Ken Loach. Regne Unit, 2023 |
La migració obligatòria d'aquests ciutadans sirians dona peu a Ken Loach a una lliçó d'humanitat a càrrec del protagonista T.J. Ballantyne (interpretat per Dave Turner), propietari d'un bar que cau de vell. Acull com pot els refugiats i reivindica sense fer gaire soroll la solidaritat com a única esperança de sentir-se bé. Però el sentit de classe obrera de la gent senzilla que queda al poble s'ha deteriorat i quan arriben aquests forasters necessitats de tot, els aboquen els pitjors sentiments. La història que s'explica és tan real i lúcida que remet directament a les històries viscudes o conegudes de cada espectador. El desenllaç és precedible, però ens emociona i ens connecta a la nostra capacitat d'acció. 9/10
![]() |
The Lost Kig [El rei perdut]. Director: Stephen Frears Regne Unit, 2022 |
La llavor de la figuera sagrada, de Mohammad Rasoulof Alemanya, França, Iran, 2024 |
Pel·lícula nominada a l'Oscar a Millor Pel·lícula Internacional.
![]() |
Sèrie No robaràs. Direcció: Dylan River Austràlia, 2024 |
En una comunitat del desert central australià, Robyn, una jove delinqüent aborigen, s'escapa d'un centre de detenció de menors. Per necessitat forma tàndem amb Gidge, un jove maldestre, fill d'un predicador. Junts roben el taxi d'una meretriu i fugen de la seva comunicat cap un viatge sense fre. Un recorregut esbojarrat de persecucions amb situacions perilloses explicades amb realisme. A banda dels dos adolescents protagonistes hi ha uns secundaris de luxe i una munió de personatges que es van trobant pel camí. Tots resulten molt atractius per la humanitat ben definida, de característiques conseqüents amb el marc físic inhòspit on viuen estancats. 8 episodis de 25 min. 8/10
![]() |
Mesures extraordinàries Autoria i direcció: Carmen Marfà i Yago Alonso Teatre Borràs, Barcelona |
El Teatre Borràs presenta Mesures extraordinàries, una comèdia costumista decantada cap a l'humor negre. Parteix d'un fet real: el cost d'un enterrament i la cerimònia de comiat sobrepassa tota lògica. Ha mort sobtadament l'avi d'una família senzilla barcelonina. El fill (brodat per Francesc Ferrer) no troba finançament per l'enterrament i ho amaga a la matriarca (Mercè Arànega, poques intervencions, però brillants), que desitja un comiat digne acompanyada de familiars de fora que ja estan en camí. La neta (a la nostra sessió, interpretada per Mia Sala-Patau, efectiva i versemblant) proposa donar el cos de l'avi a la ciència. El joc dramàtic d'entrades i sortides de l'àvia que ignora la situació va desvestint el fill, progressivament i literal. Ho fa al mateix ritme que la trama es va tornant surrealista amb l'intent de trobar una solució per tal d'estalviar-se la caixa i l'enterrament al nínxol familiar. I, efectivament, ho aconsegueixen amb "mesures extraordinàries". Els espectadors sabem per experiència què es el que es debat en aquesta història tendra que ens manté amb el somriure als llavis. Per no plorar. 9/10
Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»
*
Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY