Sala Petita, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona
L'acció de Boira se situa vint-i-cinc anys després de la caiguda del Mur de Berlín (9-XI-1989), en una ciutat de l'Est no especificada. Un taxista (Albert Pérez) s'emporta una clienta a casa seva, perquè el seu vol s'ha cancel·lat a causa de la boira. El taxista i la seva dona (Lina Lambert), ex fotògrafa, afectada de fibromiàlgia, han perdut la fe en el capitalisme promès i sobreviuen com poden del taxi i de rellogar l'habitació del fill (Quim Àvila, versemblant) que veuen rarament. Apareix el fill jugador empedreït, ara escurat, amb un amic alcohòlic. L'ambient és intrigant, però no arrenca volada a causa de la llosa d'uns monòlegs adormidors. La viatgera els escolta impassible (a càrrec d'Àurea Márquez, desaprofitada). No li va ni li ve la xerramea que li adrecen ara l'un ara l'altre. I al públic, si tenim en compte que la nit de l'estrena hi havia molts caps pesant figues, tampoc. 7/10
