EXPOSICIÓ 'LA CATALUNYA EMERGIDA'

Pantà de Sau, campanar de l'església de Sant Romà
Exposició 'La Catalunya emergida'. Palau Robert, Barcelona 

 «El pare parlava sovint del dia que el pantà 

va començar a inundar els camps; un munt 

de gent s’ho va anar a mirar, i tothom plorava...». 

Mercè Solà, veïna de Coll de Nargó.

Vint-i-un embassaments catalans amaguen històries personals i col·lectives i un patrimoni que aflora en temps de sequera. L'exposició La Catalunya emergida. Descoberta del país que va quedar sota l'aigua recupera per a la memòria i l'estudi elements patrimonials (pobles, masies, ermites, carreteres, ponts, molins, conreus...) que van quedar submergits. L’exposició té l’origen i està basada en el llibre La Catalunya emergida. Històries d’un bocí de país que els pantans van engolir, dels periodistes Òscar Palau Just i Jesús Jordi Pinatella, amb fotografies de Josep Maria Montaner Fontarnau, editat per Cossetània, el 2024. Els autors del llibre comissarien l'exposició.

Bloc 1. “Un canvi de paradigma al Pirineu” Els pantans nord-occidentals de la conca de l’Ebre: el de Sant Antoni o Talarn, el de Terradets, el de Camarasa, el de Baserca, el d’Escales, el de Canelles, el de Santa Anna, el d’Oliana i el de Rialb.

Bloc 2.  “Els dipòsits de la metròpoli”, el conformen els pantans del nord de les conques internes: Sau, Susqueda, la Baells, Darnius-Boadella, la Llosa del Cavall i Sant Ponç.

Bloc 3. “Secrets amb història a la Catalunya seca” Dels embassaments del sud: els Guiamets, el Catllar, Siurana, Riudecanyes, Foix i Riba-roja.

Abans aquestes terres les unia un riu, 

ara les separa un pantà». 

Blai Montserrat, Centre Excursionista de Lleida. 

Amb un passeig més aprofundit, trobem temes relacionals amb els pantans: “L’adeu dels raiers” (com els pantans van suposar l’extinció definitiva d’un ofici ancestral), “El desplegament de l’energia hidroelèctrica” (un dels progressos gràcies a les preses), “El vincle heretat” (la constatació que la transmissió dels orígens no es perd, amb els cementiris com a llocs més vius dels pobles morts), “Pels orígens de Leo Messi” (la desconeguda història d’una de les besàvies del futbolista argentí, nascuda en un poble inundat pel pantà de Canelles), “Les colònies tèxtils” (la història de les que van ser abandonades per la construcció del pantà de Sau), “El ferrocarril ofegat” (la línia ferroviària que va acabar sota el pantà de la Baells) i “La musa de Jesús Moncada” (el poble vell de Mequinensa, abandonat arran del pantà de Riba-roja, com a font d’inspiració de la gran obra de l’escriptor). 

El recorregut es clou amb l'epíleg que conformen els pobles de nova construcció que van allotjar el veïnat desplaçat, així com les esglésies i d’altres elements patrimonials que van ser salvats, desmuntats i reconstruïts fora de l’aigua. I no hi falta la veu de testimonis de persones que van haver d’abandonar el seu poble i que recorden l’experiència amb emoció.

Exposició oberta fins al 7 de setembre. 

**

«Érem incultes, i enher 

es va aprofitar de nosaltres». 

Hermenegildo Pallarès, pastor d’Aulet.

 

* 

«Hi ha una xarxa ancestral de camins 

que amb els pantans desapareix d’un dia 

per l’altre. És com un petit genocidi». 

Josep Maria Rispa, geògraf del Pont de Suert.

 

* 

«Jo hi tinc la infantesa, aquí, moltes històries. 

M’entren unes ganes d’agafar el tractor
i entrar-hi a llaurar...»
Josep Angrill de ca l’Espinal, Aguilar de Bassella.

*