Anatomia d'un suïcidi, d'Alice Birch. Trad: Víctor Muñoz Calafell.
Direcció: Glòria Balañà Altimira. TNC Sala Petita
Accions simultànies en tres espais físics que corresponen a tres espais temporals: 1973, 1998 i 2028. Les protagonistes són la Carol, l'Anna i la Bonnie, tres dones de tres generacions d'una família. Fins ben entrats els tres quarts d'hora (durada 2:20 h) no s'entén la relació que uneix els personatges. Segurament que els tres espais on les accions transcorren al mateix temps és el que recordarem d'aquest espectacle, tot i que és impossible seguir què s'hi debat, què amoïna a cada dona en cada temps. Deu intèrprets que fan vint-i-sis personatges, discrets, fins i tot insípids. Conjuntar frases (poques) de les tres protagonistes, com si d'una coral es tractés, deu ser complex, però el resultat no mereix l'esforç, si més no en aquesta posada en escena. Per si fos poc, en surto fns al capdamunt de la paraula puto (es veu que al 1973 ja es deia! I, es dirà el 2028!) i de la repetició —D'acord. com a tancament de conversa. Salva la feixugesa d'aquest tríptic una matisada i extensa banda sonora. (D'acord.) 7/10
