 |
© Fina Veciana. S/T. 2024
Tècnica mixta sobre paper. 42 x 30 cm (+marc de cartó) |
Mentiríem
si diguéssim que tenim llibres pendents de lectura que expliquen
guerres tan llunyanes que no ens en toca ni el ressò. A l'escalfor de
casa, reunits en un banquet d'entremès, galets, gall dindi i postres
dolces, a l'hora del brindis, un infant recitarà un poema que parla de
l'alegria de les persones de bona voluntat. Somriures, aplaudiments i
l'abraçada dels avis. La parella de l'altre pis del replà té ordre de
desnonament. Tornaran de dinar en un menjador solidari i el plor del seu
nadó retronarà al buc de l'escala. Serà el fons musical de la nostra
nadala sobre un infant —nuet, nuet— nascut en una establia. Cantarem a
ple pulmó per ofegar el plor del veí, però sabem que conté l'esperança
de canviar el rumb del món. I que la pau no serà només fum, fum, fum...
