 |
| Foto: ©Antonieta Codina |
Carme Andrade pregunta al seu article Temps de penyora, de Lena Paüls: "¿El temps ens és donat o ens és prestat?" (blog «La casa del racó» 12-11-2015), i diu que
troba en els versos de Temps de penyora la resposta: «Sembla que la poeta Lena Paüls hagi
optat per creure en un temps que se'ns ha concedit en préstec amb
l'objectiu de gaudir-ne, d'assaborir-ne els fruits i de viure’l amb
passió i fruïció. Tant si ens ve donat com si ens ve prestat, el temps
encara, —i per sort— ens el marca la natura i els seus cicles.
Així, en aquesta primera part de Temps de penyora, la poeta ens presenta
cadascun dels mesos de l'any com un temps ric en uns fruits de la
terra i un temps on les tradicions i els costums s’arrelen en les
vivències més profundes d'aquest gran pou d'emocions que és la
infantesa. Dotze poemes trenats per un pas del temps dolç en sabors i en
aromes i tenyit, —per què no— , de l'agredolç de l'enyor, encara que
la roda del temps amb els seus cicles naturals s'encarrega de
retornar-nos de nou els nous fruits i els vells rituals.
Una poesia de la benaurança de saber-nos en harmonia amb el nostre
entorn i concretament amb el nostre paisatge físic i humà».
Carme Andrade enfoca els recursos sinestèsics del poemari i les qualitats sensorials que emana la roda del temps. M'emociona aquesta lectura perquè, tot i viure a ciutat, sento un vincle molt estret amb els cicles vitals
de la natura. Sento la terra com la penyora rebuda de la qual sóc
dipositària i responsable de preservar-la en tot el que estigui al meu
abast, i admeto que no és gaire. El següent fragment de Temps de penyora n'explica la perplexitat de la pèrdua:
La terra té la mixtura perfecta,
amb massa convocàtories d'oposicions per trencar l'alambí.
No ens cal estranyar que, esperpèntic,
l'home dels nassos rondi cada dia per camps i ciutats,
carregat de penyores irrecuperables.
Lena Paüls. Desembre, fragment.
amb massa convocàtories d'oposicions per trencar l'alambí.
No ens cal estranyar que, esperpèntic,
l'home dels nassos rondi cada dia per camps i ciutats,
carregat de penyores irrecuperables.
Lena Paüls. Desembre, fragment.
o bé
llegiu-lo en línia:
