Assistim, amb el somriure instal·lat als llavis durant tota la representació, a El Messies, del britànic Patrick Barlow. A la Sala Villarroel, sessió de tarda. És una mena de versió festiva d'Els Pastorets, dirigida per Roger Peña Carulla, amb una parella de còmics excepcional a l'escenari: Toni Albà i Fermí Fernandes. Fernandes mostra la seva capacitat humorística, però és que Albà només sortir a escena porta l'emoció del públic allà on vol. Ens faria plorar, desprès de fer-nos cargolar de riure, si volgués. Dins de l'obra, Fernandes fa de dramaturg, director i productor que canvia constantment el text per adequar-lo a les condicions de la migrada companyia. Albà fa de l'únic actor que, és clar, ha d'interpretar tots els papers i, a sobre, no se sap el text. Un narrant i l'altre actuant aconsegueixen explicar —en una actuació patètica— la història del naixement de Jesús, de forma gens irreverent: l'Anunciació, la fugida de Egipte, els Reis Mags, Herodes, el part... Riem de la trama paròdica que segueix —amb afegits i supressions— la tradició cultural amb tendresa i picades d'ullet. A la proposta escènica s'hi afegeix, interpretant Händel, per posar-hi més llenya al foc, la cantant i actriu Elena Roche. Sortim de la Sala Villarroel amb el somriure instal·lat, encara. No m'estranyaria que no ens el poguéssim treure mai més.
17 d’octubre 2009
El Messies segons Toni Albà
Assistim, amb el somriure instal·lat als llavis durant tota la representació, a El Messies, del britànic Patrick Barlow. A la Sala Villarroel, sessió de tarda. És una mena de versió festiva d'Els Pastorets, dirigida per Roger Peña Carulla, amb una parella de còmics excepcional a l'escenari: Toni Albà i Fermí Fernandes. Fernandes mostra la seva capacitat humorística, però és que Albà només sortir a escena porta l'emoció del públic allà on vol. Ens faria plorar, desprès de fer-nos cargolar de riure, si volgués. Dins de l'obra, Fernandes fa de dramaturg, director i productor que canvia constantment el text per adequar-lo a les condicions de la migrada companyia. Albà fa de l'únic actor que, és clar, ha d'interpretar tots els papers i, a sobre, no se sap el text. Un narrant i l'altre actuant aconsegueixen explicar —en una actuació patètica— la història del naixement de Jesús, de forma gens irreverent: l'Anunciació, la fugida de Egipte, els Reis Mags, Herodes, el part... Riem de la trama paròdica que segueix —amb afegits i supressions— la tradició cultural amb tendresa i picades d'ullet. A la proposta escènica s'hi afegeix, interpretant Händel, per posar-hi més llenya al foc, la cantant i actriu Elena Roche. Sortim de la Sala Villarroel amb el somriure instal·lat, encara. No m'estranyaria que no ens el poguéssim treure mai més.