22 d’agost 2026

MUSEU DEL DISSENY: PREMIS DELTA 2026

Organiza: ADI-FAD
Museu del Disseny Barcelona 

L'exposició Premis Delta 2026 reuneix 180 productes seleccionats i les peces guardonades d'aquesta edició dels premis. La mostra inclou objectes dissenyats durant els dos darrers anys i commemora també els 50 anys de les Medalles Delta, que reconeixen els projectes finals de Grau i Màster de joves estudiants, així com els projectes destacats a l'àmbit cultural amb els Premis Delta Cultura. Un conjunt espectacular que mostra la innovació i la vitalitat del disseny industrial contemporani.


Organitzada per categories, l'exposició va més enllà d'un recull de productes simple i ofereix una panoràmica de l'actualitat del disseny industrial. Tot ha estat dissenyat, des d'una capsa per contenir un moble fins a una esponja del lavabo. La selecció posa en relleu l'excel·lència de la professió mitjançant objectes que aporten valor a les persones, respecten l'entorn i reflecteixen bones pràctiques professionals i industrials. Interessant per veure els objectes que aviat es trobaran al mercat i aproparan el disseny al dia a dia de la ciutadania. 

Exposició oberta fins al 6 de setembre de 2026


19 d’agost 2026

COL·LECCIÓ DE CACTUS I CRASSES

Totes les fotografies són d'exemplars que viuen al nostre jardí de llicorella de Duesaigües (Baix Camp). Petites plantes resistents que ens proporcionen moltes alegries. Són les úniques plantes que estan resistint la calor extrema d'aquest estiu. Aquí en faig un recull amb els enllaços als apunts d'aquest blog. Hi ha encara algun cactus o alguna crassa que no tinc identificada del tot. Continuarà...

 
Flor del llangardaix (Huernia zebrina)
Apunt en aquest blog: https://tuit.cat/wS028

 
Cactus de puntets, gastèria (Gasteria carinata var. verrucosa).
Apunt en aquest blog: https://tuit.cat/Z49s3

Tapís d'estrelles (Disphyma crassifolium)
Apunt en aquest blog: https://tuit.cat/ZL50e

Les kalanchoë (Kalanchoe blossfeldiana)
Apunt en aquest blog: https://tuit.cat/hem7q

Aptènia (Aptenia cordifolia)
Apunt en aquest blog: https://tuit.cat/dU456

Flors de migdia (Lampranthus)
Apunt en aquest blog: https://bit.ly/2oCqDRI

Portulacària (Portulacaria afra)
Apunt en aquest blog: https://tuit.cat/cpsj8


Orella d'ase, cactus trompeta (Crasula Ovata Hobbit).
Apunt en aquest blog: https://tuit.cat/m3FGx


Cactus de carxofa (Sempervivum tectorum).
Apunt en aquest blog: https://tuit.cat/0fMKn


Cactus de cacauet (Echinopsis chamaecereus).
Apunt en aquest blog: https://tuit.cat/34yS7


Cabellera de la reina (Crassula spatulata)
Apunt en aquest blog: https://tuit.cat/nhnQ7

Cactus aranya (Sempervivum arachnoideum). 

 
Cactus de roseta oberta (Echeverria Desmetiana). (Echeverria  Wavellite)?

 
Cactus de fulla de ciri (Graptopetalum paraguayense

 
Cactus de flor groga (Echeverria carnicolor

Cua de dragó, cactus zebra (Haworthiopsis Attenuata)


(Crassula multicava)

Cactus Rocabruna


Àloe (Aloe vera)


Crespinell blanc, raïm de gat, dits de déu (Sedum album)


18 d’agost 2026

LA FIGUERA DE MORO, ÚLTIMS DIES

Figuera de moro parasitada de caparreta vermella.
© Paüls, 2026 

Les figueres de moro (Opuntia ficus-indica) estan afectades per la plaga de la caparreta vermella de l'opuntia (Dactylopius opuntiae), un insecte hemípter que parasita aquest cactus en exclusiva i en produeix la dessecació irreversible.

Vegeu: Figuera de moro 
a «Menuda natura» 
Les figueres de moro formen part del paisatge mediterrani, especialment als marges de carreteres, vies de tren i penya-segats marítims. Originàries de Mèxic,  importades pels colonitzadors del Nou Continent a partir del segle XV. De propagació fàcil i creixement ràpid. És resistent a la sequera, i això ha facilitat que creixessin al medi natural, on ha esdevingut invasora. 

Ara i aquí les figueres de moro estan malmeses als talussos i a les rieres, però el debat públic és inexistent. Les administracions no actuen atenent criteris científics i legals: Està inclosa en el Catàleg Espanyol d'Espècies Exòtiques Invasores [Reial decret 630/2013]. Per llei, doncs, l'administració té prohibit protegir aquesta planta o destinar fons públics a salvar-la. 

Les figueres de moro potser no s'extingiran del tot, però el paisatge canviarà per sempre. Previsiblement, les zones seques seran recolonitzades per matollars autòctons mediterranis (com el llentiscle, l'arboç o el margalló).  

* * 

Sobre la caparreta vermella de l'opuntia. 

¿Què en sabem de la caparreta vermella de l'opuntia que mata les figueres de moro? L'insecte viu protegit per una secreció de cera blanca d'aspecte cotonós i s'alimenta xuclant la saba de les fulles de la figuera de moro. Es propaga pel vent mitjançant uns fils sedosos que emeten les larves. 

Aquest insecte produeix àcid carmínic, un potent colorant natural de color vermellós que s’utilitza àmpliament encara avui en dia en la indústria alimentària, cosmètica, tèxtil i farmacèutica. Cap a 1825, el cultiu de la caparreta es va portar fins a les Illes Canàries, on encara avui dia perdura i compta amb Denominació d’Origen Protegida.  

Ens hauríem de preguntar per quin motiu, precisament ara, les figueres de moro naturalitzades aquí després de més de cinc-cents anys, la caparreta vermella s'hi ha multiplicat sense fre i les mata. ¿On són els moixons que tenien l'insecte d'aliment? Fem-nos preguntes. Indaguem, que van mal dades.

* * 

Vegeu:  Un rojo perfecto. Imperio, espionaje y la búsqueda del color del deseo d’Amy Butler Greenfield (Publicacions de la Universitat de València, València, 2010)

Històries de com la recerca del color vermell va promoure la distribució de la caparreta vermella i la figuera de moro arreu del món. 



16 d’agost 2026

DOCUMENTAL 'ANNIE ERNAUX A L'ESCOLA'

Annie Ernaux a l'escola [Writing Life: Annie Ernaux 
Through the Eyes of High School Students]
Documental. Direcció: Claire Simon. França, 2025. Filmin
El documental Annie Ernaux a l'escola ens porta a instituts francesos on les paraules de l'escriptora guardonada amb el Premi Nobel de Literatura 2022 són referent per a les noves generacions. A través d'una tertúlia literària que connecta l'autora amb els lectors —mitja dotzena d'alumnes de cada centre, noies la majoria— que s'han immergit amb passió en els seus llibres i n'extreuen fonts d'inspiració per a vida. Fascinant. 
En català, l'obra de caire autobiogràfic d'Annie Ernaux (Lillebone, Normandia, 1940) ha estat traduïda per Valèria Gaillard.  Conec La dona gelada, El lloc, Una dona, Pura passió (també l'adaptació en teatre, monòleg interpretat per Cristina Plazas, al Teatre Akadèmia 2024), La vergonya, L'esdeveniment (també en versió cinematogràfica, 2021), Els anys, Memòria de noia
 
Ara estic llegint El taller negre, uns apunts de treball desgavellats, fragmentaris, escrits en paral·lel a la redacció de les seves novel·les, des del 1982 fins a la darrera que té entre mans. És el taller fosc situat al bell mig del desassossec creatiu. Sense mètode, hi assaja maneres de dir, descarta camins, n'abandona d'iniciats, entreveu la claror del que vol escriure. És tan transparent i impúdica que llegint-la tinc la impressió d'estar cometent una indiscreció. 
 
** 

14 d’agost 2026

SÈRIE 'EL SEGON ATEMPTAT'

Direcció: Barbara Eder. Alemanya, 2025 
Tothom recorda els peus fatxendes damunt la tauleta de la Casa Blanca del president espanyol José María Aznar amb l'anomenat Trio de les Açores (EUA, Regne Unit i Espanya) i la confessió posterior amb veu de confident: «Els asseguro que a l'Iraq hi ha armes de destrucció massiva». No van aparèixer mai. I la intervenció nord-americana amb el suport dels seus aliats va envair l'Iraq i va enderrocar el règim de Sadam Husein amb les imatges icòniques de les gran estàtues enderrocades per la població i les represàlies sagnants posteriors. El segon atemptat és un thriller polític de facturació alemanya que beu de les fonts de la guerra de Bòsnia del 1992-1995 i de la guerra d'Iraq del 2003, vist després de 20 anys quan un jove fotoperiodista —que d'infant va ser testimoni de l'assassinat del seu pare i la seva germana— investiga les activitats del seu pare, membre secret del servei d'intel·ligència alemany. La sèrie fa un recorregut memorialístic dels fets, però no aconsegueix una narrativitat lògica que interrelacioni les parts i les faci comprensibles.
Filmin.  6 episodis de 45 min. 7/10

09 d’agost 2026

ECLIPPSI, EL LOGO

 
Considero que TOT és il·lustració: llibres, pagines 
de diari i revistes, muntatges teatrals, articles, 
cartells, portades... la meva feina és posar en solfa 
una idea i fer servir la tècnica adequada. 
PERE PRATS SOBREPERE 

L'il·lustrador, dissenyador gràfic i periodista Pere Prats Sobrepere (Reus, 1943) d'un temps ençà empra en els seus treballs el logotip ECLIPPSI. El logo dissenyat pel mestre és d'una simplicitat aparent, de lectura directa a primer cop d'ull. La forma al servei del contingut simbòlic. Detalls significatius, protagonistes: llum i foscor, cercles que se supersonen i un ull —l'esquerra—a la part il·luminada, situada a la secció àuria de la nostra mirada. L'ull dret també hi és, però no es veu. Les lletres participen del blanc i negre i les inicials del nom i cognoms de l'autor [PPS] en una tipografia diferent de la resta de la paraula. Sisplau, torneu a mirar aquesta il·lustració. Potser sabeu el nom de les dues tipografies (la de les inicials: Curlz MT; la resta de la paraula: FrailBold ) i quin sentit tenen, potser hi sabreu llegir la importància dels volums de cada part. Gaudiu-ne.  

El 2024 vaig tenir el privilegi de veure per primera vegada el logotip ECLIPPSI en un conte per a infants, amb il·ustracions i muntatge de Pere Prats Sobrepere i guió meu: La caseta de fruita. Un llibre singular, en l'edició d'artista, és a dir, un únic exemplar físic. Un regal del mestre de la il·lustració. Un tresor.

BOOKTRÀILER: La caseta de fruita

DESCARREGUEU el conte en pdf
 

07 d’agost 2026

CASTELLERS DE VILAFRANCA, FOTOGRAFIES DE JOAN RAMELL


 
Una metàfora viva de com la cultura catalana 
entén la comunitat, la força compartida 
i la confiança mútua.
JOAN RAMELL 
   
El fotògraf d'art, poeta i activista cultural Joan Ramell (Almenar, Segrià, 1957) va assistir a un assaig general (12 de juny) de la colla dels Castellers de Vilafranca. Al local social de la colla, tres-centes persones castelleres de totes les edats potser hi assajaven un pilar, potser un carro gros o potser el tres de deu amb folre i manilles, castell de gamma extra que la colla de la camisa verda acaba de fer a la plaça de la Vila de Vilanova i la Geltrú. 
Ramell plasma l'experiència singular d'aquesta estada en un opuscle amb fotografies acompanyades d'impressions escrites en forma de proses poètiques.
 
 ... l'espectacle de l'equilibri treballat 
i l'esforç per vèncer la verticalitat. J. R.
 
Hi aplega imatges que recullen detalls significatius de l'esforç col·lectiu, del coixí de la pinya defensant l'estructura. I també, l'ambient, les interioritats (les sabates al vestidor, la faixa ben fixada, les xarxes d'assaig (l'estructura necessària per aprendre a volar, diu),  els sons, la concentració, els moviments i les flaires (Els peus descalços s'impulsen per ascendir mentre ballen en l'aire). La suggestió dels sentits. Finet, finet! 

L'autor difon les seves creacions en suports i formats diversos. Vegeu: https://www.joanramell.com/ Podem gaudir de les fotografies publicades en opuscles que recullen les seves impressions visuals i escrites de viatges viscuts intensament. També presenta les seves creacions en exposicions i en llibres d'art, bellament editats, acompanyades de textos seus i d'altri. 
 
**
 
Publicacions de Joan Ramell 
ressenyades en aquest blog:  
 
 

SÒRIADE JOAN RAMELL

POEMES DE JORDI ALIGUÉ / FOTOGRAFIES DE JOAN RAMELL 

FOTOGRAFIES DIARI D'OMBRES, DE JOAN RAMELL

POST SCRIPTUM, FOTOGRAFIES DE JOAN RAMELL 

12 POEMES / 12 FOTOGRAFIES', PARCERISAS / RAMELL


L'AVENTURA CREATIVA DE L'HEBDOMADARI -COMBUSTIÓ ESPONTÀNIA-

RASTRES D'UN MISSATGE, DE JOAN RAMELL 

EL FOTÒGRAF JOAN RAMELL EXPOSA SILENT

05 d’agost 2026

PEL·LÍCULA 'MIRALLS NÚM. 3'

Miralls núm. 3
Direcció: Christian Petzold. Alemanya, 2025
El títol Miralls núm. 3 s'inspira en una obra de Maurice Ravel, concretament la peça Una barca a l’oceà, metàfora de l’estat emocional erràtic de la protagonista. La Laura (a càrrec de l'actriu Paula Beer), una noia estudiant de música, pateix un accident de cotxe en el qual mor el seu xicot. La socorre la Betty (Barbara Auer), una dona que viu a peu de carretera i n'ha estat testimoni. Durant nou dies la Laura és acollida a casa de la Betty i estableix vincles inesperats tant amb ella com amb el seu home i el fill comú que viuen fora i només utilitzen el garatge com a taller. Els tres la tractem com si fos de la família i troba consol i suport per tornar a encarrilar la seva vida. I, a poc a poc, s'adona que amaguen un secret dolorós. Els espectadors sabem, des de l'inici per alguns detalls, de què es tracta i esperem amb ànsia el moment que la noia ho sabrà. Narrativament, hi falten dades importants que fan la història inversemblant, com ara on és la família i els amics de la jove protagonista, que no es fan present ni tant sols se'ls esmenta.  

Pel·lícula estrenada a la Quinzena de Cineastes del Festival de Cinema de Cannes, 2025. Filmin. 8/10 
 

04 d’agost 2026

VEREMA AVANÇADA

 © Teresa Llorach. Aquarel·la

"... ja cercha los que són ben madurs 
e posa'ls en la boca e menja's la molla 
de dins e lança la pellofa."
JOANOT MARTORELL. Tirant lo Blanc
 
Des de mitjan juliol, un merlot rondava les nostres parres i per fi, ahir al migdia es va endinsar entre les fulles i avui hem trobat que hi faltaven uns quants grans de raïm i d'altres estaven espicossats. És l'avís: el raïm moscatell ja és madur, encara que sigui la primera setmana d'agost. Fem la verema, doncs. I preparem el rebost per a l'hivern. Les receptes per fer raïm en conserva i en almívar són gentilesa de Carmina M. M., de Duesaigües: 
 
Raïm en conserva 
1 kg de raïm
100 grams de sucre 
suc de llimona. 
Triem els grans més grossos i els pelem. Els col·loquem ben atapeïts als pots de vidre. Hi afegim el sucre en proporció i unes gotes de llimona. Els deixem reposar dues hores o més, fins que treuen suc. Esterilitzem els pots al bany maria durant un quart.

Raïm en almívar
Amb els grans menys madurs:
1 kg de raïm
1 kg de sucre 
mig litre d'aigua.
Escaldem els grans amb pellofa, els escorrem i els pesem. Fem un almívar durant cinc minuts, hi afegim el raïm i el coem cinc minuts més. Retirem els grans i els posem amb compte als pots de vidre i els cobrim amb l'almívar. Els guardem de cap per avall. 
 
 © Teresa Llorach. Aquarel·la
 
 

02 d’agost 2026

SÈRIE 'L'UNIFORME'

Sèrie L'uniforme
Direcció: Oscar Dyekjær Giese 
i Anders Frithiof August. Dinamarca, 2026
La sèrie L'uniforme és un thriller de producció danesa que enfoca les conseqüències del monopoli de la violència per part de la policia.  Un cadet en pràctiques dispara l'arma reglamentària i mata un home. El cas indigna la ciutadania que no té en gaire bon concepte el cos de les forces de l'ordre. S'obre una investigació per descobrir no tant què va passar, sinó per què va passar. Cadascú ha d'assumir les conseqüencies de les seves decisions. Però la direcció de l'acadèmia rep pressió política i provoca una lluita pel control del futur de la policia.
Filmin. 6 episodis de 50 min.  9/10

01 d’agost 2026

'MATÈRIA DE SOMNI', DE NENÉ

Matèria de somni. © Pérez Olivan
Acrílic s/ paper de 370 g. 42 x 29,7
Aquesta migdiada tòrrida d'agost no sap ningú com arriba el cafè a la tasseta. Ara per ara és matèria de somni, vapor d'anada i tornada. I entremig el buit. Les pedres del camí s'han arraconat cremant cap a una paret que té accés transitable entre la realitat i la capacitat creativa de la imaginació. Al punt que cau el sol, el baf torna al joc òptic de la cafetera que no ho és i s'hi manté convertit altre cop en líquid. La dimensió poètica es manifesta just en aquest instant. No calen ulleres d'eclipsi certificades.
 
 
Escolteu el pòdcast de la prosa poètica 
Matèria de somni
al canal IVOOX i/o al canal SPOTIFY 
Veu: Andreu Sotorra  

29 de juliol 2026

'LA NIT DEL MÚSIC ALT', AL TEATRE GREC

La nit  el músic alt. Un tipus de gènere amigu
Banda Municipal de Barcelona / IndinGest
Teatre Grec 

 
 Un espectacle festiu amb referents de proximitat, 
com a cloenda del Grec'26. Excepcional!10/10

Llegiu-ne la crítica-crònica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

27 de juliol 2026

'FOREVER', AL TEATRE CONDAL

Forever. Autoria i dramatúrgia: Iñaki Rikarte, José Dault, 
Garbiñe Insausti i Edu Cárcamo.  Direcció: Iñaki Rikarte. 
Cia. Kulunka. Festival Grec 2026. Teatre Condal, Barcelona. 

De la companyia Kulunka Teatro del País Basc, en vam veure fa onze anys André & Dorine i aquesta temporada SolitudesAra, la trilogia es tanca amb la tragèdia Forever.  Tres espectacles de teatre gestual singulars, no només perquè els intèrprets fan múltiples personatges sempre cofats amb màscares expressives, sinó pel contingut sensible que s'hi desenvolupa sense paraules. 
Forever parla de la família i de com els conflictes que van sobrevenint allunya la parella cada vegada més de la vida meravellosa que imaginaven junts. S'inicia amb dos joves que desitgen un fill i, per fi, arriba. En un salt en el temps trobem la família al complet: el fill adolescent amb discapacitat i el pare i la mare concentrats a estimar-lo i a educar-lo. 
Sense paraules, la il·luminació i la música creen atmosferes que embolcallen els cossos dels personatges. A la plataforma giratòria de la vida familiar només s'hi mouen tres intèrprets, però es posen a la pell d'un gran nombre de personatges a més dels protagonistes: el repartidor de pizzes, la segona parella del pare, la mitja dotzena de galifardeus d'escola o d'institut que fan la vida impossible al protagonista de la història... A voltes ens fan somriure, a voltes ens fan caure les llàgrimes.  9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

 Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

25 de juliol 2026

PEL·LÍCULA 'L'AGENT SECRET'

L'agent secret
Direcció:  Kleber Mendonça Filho
Brasil, Alemanya, França, Països Baixos, 2025
Cinema de denúncia. Thriller polític situat al 1977 en plena dictadura militar brasilera. Marcelo (interpretat per l'actor Wagner Moura), un docent vidu que fuig d'un passat tèrbol, torna a la ciutat de Recife, amb l'esperança de refer la seva vida. Se succeeixen fragments de realitat que refan episodis de la vida d'aquest investigador científic, agent secret, la pèrdua de la seva dona i l'intent de retrobar-se amb el seu fill que viu amb els avis. Ben aviat, però, s'adona que la ciutat no és el refugi que buscava: les forces governamentals el persegueixen i les amenaces de mort planen sobre ell.

Durada: 160 minuts. Pel·lícula nominada a quatre premis Oscar i guanyadora del premi FIPRESCI de la crítica internacional, del premi a la Millor direcció i al Millor actor, al Festival Internacional de Cinema de Cannes 2025. I una rècula de premis internacionals més. Filmin. 9/10

22 de juliol 2026

FOTOGRAFIA 'A QUATRE MANS', DE FRANCESC CORPAS

A quatre mans. Fotografia: © Francesc Corpas Gaudó
1r Premi del Concurs bianual de Fotografia “Buits plens: vincles, esperança 
i camins compartits", del Servei de Suport al Dol de Ponent, de Lleida
 
 
** 
 
«Vine, seu al meu costat», vas dir-me. I després 
em vas prendre les mans. Com poder oblidar el moment 
que el fang va esdevenir contacte, tebior i textura.
I les teves mans, amorosides, aixoplugant 
les meves en un acte d’amor i camins compartits. 
FARNERS CASAS i FRANCESC CORPAS
 

Envescats a quatre mans, som terrissaires que entrellacem carícies i donem una forma nova a la substància. Ens fonem en la simbiosi d’una realitat que ens bressola l’ànima i crea vincles perdurables a la vida. Deixem que les esquerdes a la nostra argila se segellin amb l’or(1) d’una memòria compartida, cuita lentament en el caliu de la complicitat.

(1) Art japonès de reparar la ceràmica amb làmines d'or.

 

Escolteu el pòdcast de la prosa poètica 
A quatre mans
al canal IVOOX i/o al canal SPOTIFY 
Veu: ANDREU SOTORRA

 

 **

Per saber-ne més, cliqueu el logo

 

HEMEROTECA

Francesc Corpas, fotògraf d'art, en aquest blog: 

Francesc Corpas Gaudó, tocat per l'art

Reportatge fotogràfic a #MESTIMO, un regal excepcional

Reportatge gràfic de la performance Bombes de llavors.

Joies amb fustes del món, de Francesc Corpas 

In situ, les roques

Collita artisticoliterària del confinament

Fotografia #dia17  Un anorac per a la Martina

50 mirades des de casa, nou llibre digital

** 


21 de juliol 2026

'L'ESQUERDA EN EL MÓN', A LA SALA VERSUS GLÒRIES

L'esquerda en el món. Autor: Roland Schimmelpfennig. 
Traducció: Albert Tola. Direcció: Rodrigo García Olza. 
Festival Grec 2026. Sala Versus Glòries, Barcelona.
L'esquerda de l'obra L'esquerda en el món és l'abisme que hi ha entre una parella benestant (mecenes, col·leccionen obres d'art, llencen diners al foc...) i una parella d'artistes amb substistència precària. Hi ha també l'esquerda que hi ha entre cadascuna de les dues parelles i la minyona, esclava de la casa.
Bravo!,  pel treball dels intèrprets Ann Perelló, Assun Planas, Philip Rogers, Pol Sanuy i Magdalena Sbert, que es posen a la pell de personatges s'expliquen amb micromonòlegs, fins i tot indicant les entrades dels interlocutors propis d'una narració escrita: "li diu a ella", "diu ell", sense protocols de conversa, cadascú a la seva. Més d'un centenar de fragments que s'esmicolen a cada escena, alhora que un sostre de retalls d'alumini impacta a terra violentament, accionat i refet un i altre cop per la minyona, en funció d'àrbitre que posa ordre al caos. 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»   

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

20 de juliol 2026

PEL·LÍCULA 'L'ARQUITECTE'

L'arquitecte  [L'inconnu de la Grande Arche]
Direcció: Stéphane Demoustier
França, 2025
L'expressió "L'home desconegut de la Grande Arche" fa referència a l'arquitecte danès Johan Otto von Spreckelsen (1929-1987), que va guanyar el concurs internacional convocat per François Mitterrand el 1983 per dissenyar l'icònic monument de La Défense a París. El monument allarga l'Eix històric de París que va del Museu del Louvre passant per l'obelisc de la plaça de la Concorde i l'Arc de Triomf. 
El concurs va ser cobejat pels grans estudis —s'hi van presentar 484 projectes anònims arribats d'arreu del món—, el guanyador va ser, sorprenentment, Johan Otto von Spreckelsen, un professor d'arquitectura danès que fins aleshores només havia construït casa seva i tres petites capelles. De sobte aquest arquitecte es va trobar al capdavant d'un projecte colossal i ben aviat es va adonar que preservar la seva visió no seria fàcil. Va començar aleshores el veritable pols entre l'art i el poder. 
L'arquitecte Spreckelsen va morir el 1987, va succeir-lo l'arquitecte Paul Andreu que va garantir l'acabament de l'Arc tal com s'havia projectat. L'Arc de la Défense va ser inaugurat el juliol de 1989, any del bicentenari de la Revolució Francesa i en ocasió de la cimera del G-7. 
La pel·lícula de la construcció de l'Arc de la Défense o Grande Arche és una interesant lliçó d'història, sense ser pròpiament un documental. 

L'Arc de la Défense és un cub buidat al centre de 112 m de longitud, 106,9 m d'ample, per a una alçada de 112 m. Sobre les seves cares exteriors, l'Arc està recobert de plaques de vidre de 5 cm de gruix, tractades especialment per impedir qualsevol deformació òptica i resistir vents de gran potència. Els altres paraments són recoberts de plaques de marbre blanc de Carrara i de granit gris. Muntat sobre 12 pilars posats sobre gats hidràulics per permetre de suportar el subsòl fràgil la seva massa de 300.000 tones.

19 de juliol 2026

EXPOSICIÓ ´ÍNDEX BLAU', D'ANTONIO BARAHONA

Antonio Barahona (Sevilla, 1984) dibuixa l'arquitectura
domèstica dels celoberts; pinta l'exuberància de la vegetació
a recer, la llum matisada sobre cada fulla.

Interior de gloria.  © Antonio Barahona
Oli, 40 x 60 cm

Patio andaluz.  © Antonio Barahona.
Oli, 60 x 90 cm

«Perquè el futur és una cosa molt antiga» 
 
 
Exposició ÍNDEX BLAU 
oberta fins al 12 de setembre de 2026 

17 de juliol 2026

'MULJIL', AL TEATRE LLIURE MONTJUÏC

Muljil. Companyia Elephants Laugh 
Guió: Jaeuk Shin. Direcció: Jinyeob Lee
Festival Grec 2026. Teatre Lliure Montjuïc 
L'espectacle Muljil arriba de Corea del Sud a Barcelona de la mà del Festival Grec. S'inspira en les anomenades en coreà “haenyeo”, que significa “dones del mar”, les bussejadores coreanes del sud de l'illa Jeju, entre el Japó i Corea del Sud. Es dediquen a pescar marisc, a pulmó obert, des d'adolescents de 16 anys fins a dones de més de 80 anys. Malgrat el risc que corren, aquesta pràctica va ser declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat fa deu anys. 

El que em queda d'aquest espectacle són quatre cubicles transparents plens d'aigua on s'instal·la a cadascun un intèrpret completament vestit i carregat amb bosses. Hi bucegen a estones. La idea visual és espectacular, però el que s'hi representa és estàtic. Finalment surten quatre voluntaris locals que ja han preparat prèviament la immersió i, oh! sorpresa, quatre espectadors més, en aquest cas triats a dit, són invitats a fer el mateix. Quin patir!

Per desig de la companyia, tot el que s'escolta en coreà no té sobretitulat. Al programa de mà hi ha el text de sis accions, però naturalment, a les fosques no el llegeix ningú.  I no aclarim del tot què s'hi debat. Si hem tingut la iniciativa d'informar-nos de l'espectacle a l'avançada, podem saber que les accions es titulen: Una dona embarassada; Feina; Una dona que es va a fer la cirurgia estètica; Trangènere; Comunitat i Aquí i ara. Sabem els títols de les accions, però el text que les acompanya no hi aporta res. Afinant la percepció em queda la idea que cadascú subsisteix com pot i que «tot i que separats com illes, tots estem submergits en un mateix mar.»  7/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»


Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

16 de juliol 2026

PEL·LÍCULA 'ÀGUILES DEL CAIRE'

Àguiles del Caire [Eagles of the Republic]
Direcció: Tarik Saleh. França i Suècia, 2025
Retrat crític del règim egipci actual. La pel·lícula segueix George Fahmy (a càrrec de l'actor Fares Fares), un popular actor egipci que és obligat per les autoritats a protagonitzar una pel·lícula propagandística sobre el president Abdelfatah al-Sisi. La seva negativa inicial desencadena amenaces contra ell i la seva família, fet que l'empeny a acceptar el paper i el situa al centre d'una trama de vigilància, conspiracions polítiques i lluites pel poder dins de l'Estat. Inicia un romanç amb la misteriosa esposa del general que supervisa el projecte. 
Pel·lícula seleccionada a la secció oficial del Festival de Cannes 2025. 
Filmin 8/10

13 de juliol 2026

'SOLITUDES', DE KULUNKA TEATRO, AL CONDAL

Solitudes. Autoria i dramatúrgia: Garbiñe Insausti, José Dault, Iñaki Rikarte, Rolando San Martín i Edu Cármaco. Direcció: Iñaki Rikarte. Caracterització (màscares): Garbiñe Insausti. Recomanat a partir de 14 anys. Festival Grec 2026. Teatre Condal, Barcelona

De la companyia Kulunka Teatro del País Basc, en vam veure fa onze anys André & Dorine, on enfocava la malaltia de l'Alzheimer Retrobem ara a Solitudes la poesia d'aquests creadors i portadors de capgrossos que es mouen precisos i ens emocionen sense paraules. En aquest espectacle el tema és la solitud de la vellesa, explicat a partir d'un home que es queda sense companya de joc (de vida), quan mor la seva parella. Intenta que el fill i la neta juguin a cartes amb ell, però tant ells com la resta de persones de l'entorn viuen la seva solitud particular. Ens hi veiem representats i les llàgrimes ens acompanyen quan tota la platea aplaudim dempeus. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre» 

*     

    Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY