Cinc dones que representen a Duesaigües la tradició culinària dels productes de la terra. En primer terme, d'esquerra a dreta: la Genoveva i la seva mare, Neus (de 101 anys); darrera, amb brusa blava, la Lluïsa i al seu costat la Magdalena; dalt de tot, la Montserrat (que les acompanya) i la seva tieta, la Montserrat. En homenatge.
"Gran part del que es menjava era de casa: verdura, fruita, oli, vi, ous, etc." , diu Neus Hernàndez Rabascall, a Duesaigües. La Revista, núm. 4, parlant de la seva àvia Neus, que ara té 101 anys. Les cinc dones grans de la foto han patit els horrors i les estretors d'una guerra, però no han passat gana.
Aquestes cinc dones, com a representants de la seva generació, ens deixen com a herència l'austeritat i, per extensió, la cuina d'aprofitament: pa amb tomàquet amb el pa eixut, pa ratllat per arrebossats i sopes amb el pa sec del tot. Amb el sucre i la farina com aliats dels productes propis de la terra ens han ensenyat a fer: pastissets, panellets, cócs, garapinyades, torrons, menjar blanc, orelletes, torrades de santa Teresa... Els seus plançons han menjat per berenar pa sucat amb vi i sucre o amb oli i sucre, ametlles i avellanes torrades per completar àpats. Quan eren mares joves, no hi havia congeladors, per tant, utilitzaven diverses tècniques d'emmagatzemament i de conservació d'aliments segons el cas: en oli o llard (la tupina), en sal morra, per assecament i al bany maria. Vegem-ne exemples d'unes quantes.
TÈCNIQUES D'EMMAGATZEMAMENT I CONSERVACIÓ
La tupina amb oli o llard. Durant la matança del porc, es conservaven bocins de carn fregida (llom, cap de costella, botifarres crues) en pots de vidre o gerrets de ceràmica (tupins) i es cobrien d'oli cru o llard barrejat amb oli. Aquesta sistema, junt amb els embotits, el pernil i la carn salada permetia menjar carn durant tot l'any.
En sal morra. La sal era l'aliada per endolcir les olives. Es confitaven les mig madures, es conservaven les verdes trencades (aromatitzades amb farigola i fonoll) i s'amanien les negres o mortes (amb llimona partida a trossos.)
Per assecament. Assecaven figues al canyís de les golfes.
Al bany maria. Feien confitures i melmelades dels excedents de la fruita. Conservaven en pots de vidre tomàquets crus, pelats i sense llavors. També es feien conserves amb pebrots escalivats i rovellons.
Reprodueixo a continuació, la recepta de l'arrop que em facilita Neus H. R., que l'hi explica la seva àvia Neus. Jordi Rabascall de ca la Perpètua n'havia menjat de petit:
Al bany maria. Feien confitures i melmelades dels excedents de la fruita. Conservaven en pots de vidre tomàquets crus, pelats i sense llavors. També es feien conserves amb pebrots escalivats i rovellons.
Un hort de Duesaigües a l'estiu.
Foto: © Montse Francisco, 2010
Reprodueixo a continuació, la recepta de l'arrop que em facilita Neus H. R., que l'hi explica la seva àvia Neus. Jordi Rabascall de ca la Perpètua n'havia menjat de petit:
ARROP DEL MOST
És una barreja de verdures i fruites: albergínia, carabassó, carabassa, síndria, pera, poma, pell de taronja i potser encara més i tot. Tot això, es posava a la caldera i es cobria amb vi verge (vi no fermentat) i es deixava bullir fins que quedava la fruita ben cuita i el suc ben fosc i espès com una melassa. Faig notar que no s'hi posa sucre.
Vegeu diversos articles en aquest blog a